El passat 28 d’octubre de 2011 es van aprovar les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Reus. Unes ordenances que ja en el seu dia varem exposar que les trobàvem excessives.

Ara en trobem que la ciutat també aplicarà la pujada del 10% de l’IBI que ha ordenat el Sr. Mariano Rajoy. Es tracta d’un increment de l’ impost de Bens Immobles d’obligat compliment decretat recentment pel govern de Madrid i que afecta a més d’un 70% dels municipis de tot l’Estat.

Ara bé, a la nostra ciutat el ciutadans hauran d’afrontar en base a l’IPC un 7% que l’equip de nostre govern municipal ja va aprovar amb anterioritat. Realitzant un simple sumatori ens trobem amb l’ increment total del 17 %. Per posar un exemple: una família que estigui pagant un IBI de 600 euros passarà a pagar 702, més de 100 euros de diferencia.

Si recordeu el nostre partit ja va exposar que era conscient de la situació econòmica de la ciutat i que pels estudis que nosaltres havíem fet pensàvem que amb una pujada del 3 % n’hi havia prou. I el motius que vam donar van ser molt clars, enteníem que el nivell de vida puja i que els impostos també han de pujar. Però han d’augmentar segons l’ increment del IPC del darrer any.

El ciutadà no té la culpa que en els darrers 2 anys no hi hagi hagut un increment d’aquest IPC, entre altres perquè es va decidir en aquest consistori degut a que amb aquella previsió d’ingressos es podien tancar els pressupostos a 0.

El dia 11 de juny, dia en que varem celebrar la constitució del nou ajuntament, vostès es varen presentar en aquest consistori com el nou govern. Un govern que havia unificat esforços per presentar un protocol de l’acord polític per al govern del nostre ajuntament. Protocol que en el punt 2 del vostre acord parlàveu de “Moderació i contenció de les taxes i els impostos”.

Tenint en compte que:

- Us ha vingut un regal del Cel d’un 10% d’augment d’ IBI via Madrid

- Que encara no s’han aprovat els pressupostos i tenim marge de maniobra.

- que no podem seguir augmentant la pressió fiscals als ciutadans

- I que rectificar és de savis...

ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’equip de govern faci una rebaixa del 4% en l’ impost de l’IBI a tots els ciutadans de Reus independentment que s’hagi sol·licitat el pagament anticipat o la domiciliació dels rebuts.

A la ciutat de Reus actualment tenim dos canals de televisió que emeten senyal. Canal Reus Televisió, empresa privada que actualment és la televisió de la ciutat i que està fent una tasca informativa excepcional i Reus TV, televisió pública que es va aconseguir amb les darreres concessions de la TDT.

Si el nostre grup municipal no està mal informat tenir oberta aquest segon Canal de televisió té un cost de 30.000 euros anuals. 30.000 euros per tenir una carta d’emissió en proves.

Aquesta senyal s’està emetent des de Canal Reus Televisió i és probable que per contracte no puguem rescindir el contracte o que si ho féssim tindríem una penalització que hauria d’assumir l’Ajuntament i que entenem que no podem permetre’ns-ho.

Ara bé, arribat amb aquest punt des d’ara Reus creiem que podríem treure un rendiment del Canal públic i podríem fer reposicions de programes, esdeveniments de la ciutat, vídeos culturals que ja estan gravats, retransmissions de Sant Pere i Misericòrdia, Rua de Carnaval... que no tindrien cap cost afegit i que aprofitaríem l’emissió que actualment té un cost important.

És per això que el grup municipal ara Reus fa el següent prec.

  • Que es pugui arribar a algun acord amb Canal Reus TV per tal de poder rentabilitzar l’emissió de la senyal de televisió pública de Reus.

  • Que s’estudiï o es pacti la reducció l’ import de la concessió de la televisió pública i que es pogués o reduir les despeses de l’ajuntament o invertir-ho en Canal Reus TV per crear més programació local.

Aquesta setmana hem tingut converses amb treballadors de l’empresa de neteges ISS. Aquesta societat és una de les proveïdores en el serveis de neteges dels edificis municipals públics de l’Ajuntament.

Segons fonts informatives del nostre grup municipal, l’Ajuntament reduirà en un 50% el serveis de neteges. Degut a aquesta retallada ISS haurà d’acomiadar a un total de 24 persones. Més de 20 famílies que perdran una font d’ingressos mensual i se’ls hi dificultarà l’economia familiar o en el pitjor dels casos perdran l’única font d’ingressos familiar.

I com a conseqüència menor tindrem: o la meitat dels edificis bruts o la meitat dels edificis menys nets.

És per això que el grup municipal ara Reus fa el següent prec.

  • Que no es facin les retallades a l’empresa ISS que afecten a l’acomiadament de 24 persones.

  • Que en cas que s’hagin de fer retallades en els serveis de neteges que no siguin del 50% ja que considerem desproporcionat aquesta retallada.

La ciutat de Reus disposa des de l’any 1992 de la Fototeca Municipal de l’Ajuntament, entitat que va fer possible continuar treballant en la tasca que havia desenvolupat l’Agrupació Fotogràfica de Reus en la recuperació dels materials pioners de la fotografia reusenca, per constituir els arxius històrics de l’entitat.

Com apilar fonamental la Fototeca sempre ha treballat per recuperar l’important fons fotogràfic i audiovisual de la ciutat de Reus, que restava en mans de particulars, per tal de preservar-lo i conservar-lo. Actualment compta amb un fons de 25.000 imatges de temàtica documental vinculada a la ciutat i la comarca.

La setmana passada vam rebre una trucada per part d’una de les persones que ha cedit les fotografies a la Fototeca informant-nos del possible tancament d’aquesta entitat i en cas que això succeís la ciutat perdria el document certificadors de la historia de la nostra ciutat i demarcació.

És per això que el grup municipal ara Reus fa el següent prec.

  • En primer lloc que siguem informats de quines possibilitats hi ha que la Fototeca sigui tancada

  • Que es facin tots el esforços i es trobin les solucions necessàries per evitar que es tanqui la Fototeca i que s’enduguin el material a Barcelona.   

La Comissió gestora i la Comissió executiva del Consorci del Teatre Fortuny van aprovar el passat desembre de 2011 a Ferran Màdico com a Director General del CAER i Lluís Graells com a nou gerent del Centre d’Arts Escèniques de Reus.

En un moment de transparència on coneixem el sou de l’Alcalde de Reus, Regidors, tècnics de les empreses municipals...

Ara Reus fa les següents preguntes,

  • Quina és la retribució econòmica que rep anualment el nou Director General del Consorci del Teatre Fortuny?

  • Quina és la retribució econòmica que rep anualment el nou Gerent del Centre d’Arts Escèniques?

  • Quina repercussió econòmica tindrà pel pressupost municipal?

En els darrers dies la ciutat de Reus està patint un seguit de dimissions, cessaments i estan sortint a la llum pública factures que l’Ajuntament de Reus i les empreses municipals havien abonat a Gerents i membres dels Consells d’ Innova i a ex regidors per haver prestat serveis professionals.

Ara Reus fa la següent pregunta al Sr. Alcalde,

  • Té coneixement que hi hagin més factures que s’hagin pagat a ex Gerents, Membres, regidors i/o ex regidors per haver exercit qualsevol tipus de serveis?

 

La majoria de les empreses que volen iniciar l’activitat laboral tenen moltes dificultats a l’hora d’establir-se o de desenvolupar el seus serveis a la nostra ciutat. Això es produeix per diverses raons entre les que s’inclouen les derivades de les exigències administratives particulars de cada administració, l’absència d’informació clara i fàcilment accessible sobre els requisits necessaris i sobre la forma de com s’han de realitzar el tràmits. A més l’hi hem d’afegir el factor de la temporalitat que es triga en rebre una llicència d’activitat.

El teixit empresarial net, que determina el cens productiu de Catalunya després de tancaments i noves constitucions, s'ha reduït en 3.853 empreses durant els set primers mesos de l'any en relació amb el mateix període del 2010 i a la nostra demarcació s’han destruït un total de 475 empreses segons l’informe que va emetre l’empresa Axesor el passat més d’agost.

Reus sempre ha estat una ciutat de caràcter emprenedor i de voluntat empresarial. Com a dada simbòlica hem de recordar que el nostre comerç local representa un 30% del P.I.B. de la nostra ciutat.

Més de 9.000 aturats a la nostra ciutat és una xifra esgarrifadora en la que hi hem de trobar solucions entre tots i hem de crear les mesures adequades per poder generar creació i captació de noves empreses que generaran directa i indirectament llocs de treball.

L’ocupació i la creació de treball ha estat, és i serà una de les prioritats d’ara Reus. Així ho tenim reflectit en el nostre programa electoral i al llarg de la legislatura anirem presentant mesures que creiem positives per la creació de més treball pels nostres ciutadans.

Per resoldre aquest problema, el nostre grup municipal contempla la possibilitat de crear una finestreta única que ofereixin tota la informació necessària a les empreses que desitgin instal·lar-se o prestar els seus serveis a la nostra ciutat.

Aquesta finestra única ha de ser accessible telemàticament (Internet) i ha de proporcionar tant la informació necessària com facilitar la realització dels tràmits requerits.

L’objectiude l’Administració Digital ha de ser la d’incrementar les possibilitats de comunicació entre la ciutadania i el Govern, emprant un canal digital que millorarà la qualitat de les relacions.

Aquet sistema oferirà:

  • Major disponibilitat d’horari, a qualsevol hora i dia de la setmana.

  • Major proximitat del servei, des de qualsevol lloc on es disposi de connexió.

  • Major eficàcia de la interacció, la informació aportada està en format electrònic i admet la possibilitat de respondre pel mateix canal.

  • Major integració del procés ja que en el procediment per Internet s’admet la possibilitat de realitzar el pagament on-line de les taxes associades i, d’aquesta forma, s’evita un altre desplaçament a alguna entitat bancària

D’aquesta manera creiem que podríem reduir el nombre de visites presencials que cada dia rep l’OAC i que amb el mateix nombre de professionals podríem crear un protocol d’actuació que agilitzaria i prioritzaria la regulació dels expedients que sol·licitessin una llicencia d’obertura d’un negoci.

Per tal que tot això fos possible també s’haurien de crear convenis amb la Cambra de Comerç de Reus, la Unió de Botiguers i amb diferents Col·legis Professionals de la nostra ciutat.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

Que l’equip de govern es comprometi a implantar en la major brevetat de temps el sistema de finestra única per tal de poder facilitar i agilitzar els tràmits administratius i per les obertures de les noves activitats a la nostra ciutat.

Reus va fer una aposta per la circulació de vehicles no contaminants amb la instal·lació del carril bici. Un carril bici que va ser aprovat per la guàrdia urbana i que va costar una despesa monetària important a les arques municipals.

Els prop de 23 quilòmetres de carril bici, han de servir per permetre la convivència entre bicicletes, vehicles motoritzats i vianants; tenint en compte que hauríem de treballar per cohesionar els barris i les urbanitzacions amb el centre ciutat. Creiem en els mitjans de transport no contaminants i creiem que Reus pot ser una ciutat més neta i més Europea.

Una vegada més, des d’ara Reus, defensem la implicació de la Societat Civil en qüestions de desenvolupament i creixement de ciutat.

L’últim exemple el tenim en la senyalització prohibitiva a la circulació de les bicicletes en els carrers que donen accés a la plaça Mercadal. Ens trobem carrers on s’han tret les senyals i d’altres que encara hi seguim tenint la prohibició. ¿Quins són el criteris que s’han seguit per decidir per on pot passar una bicicleta i per on no pot passar? Perquè tenim la impressió que aquesta decisió s’ha fet una mica a l’atzar i no pas tenint en comptes aspectes de mobilitat.

Creiem necessari que la societat civil i les entitats que defensem els interessos de la circulació de les bicicletes – com és Bicicamp – siguin part activa en el treball del manteniment dels carrils bicis i en l’implantació de nous carrils.

És per això que el grup municipal ara Reus fa la següent pregunta.

  • Què pensen fer amb el carril bici ja instal·lat i aprovat per la guàrdia Urbana?

  • Per què no es treballa des de l’equip de govern per promoure l’ús de la bici oferint una seguretat viaria a aquest sector d’usuaris i una educació de convivència entre bici, vehicle motoritzat i vianants?

El passat dimecres va fer unes declaracions a Catalunya Radio on afirmava que s’havien amagat Factures per l’anterior govern en valor de 10 milions d’euros.

D’això se’n diu actuació d’alteració i ocultació de la realitat dels comptes Municipals en caràcter fraudulent i enganyosa als ciutadans de Reus.

És per això que el grup municipal ara Reus fa la següent pregunta.

  • Quina és la relació de les factures que estan amagades?

Tot just aquesta setmana hem celebrat el primer any d’obertura del nou Hospital de Reus. Un Hospital que era necessari, que és tres vegades més gran que l’anterior i que ha representat una inversió de més de 170 milions d’euros.

No entrarem en el nivell de satisfacció dels treballadors, ni tant sols en les famoses retallades que s’estan duent a terme i que, a dia d’avui, a la nostra ciutat encara no les coneixem.

El nostre és un Hospital privat, i des del nostre grup municipal no sabem quina planificació d’amortització de capital es va fer sobre la inversió tant de la infraestructura com dels costos de manteniment que generaria l’Hospital. Recordem que com a hospital privat no tenim el 100% dels ingressos de la seguretat social.

Entenem que, com Hospital municipal privat els primers que s’han de beneficiar dels serveis sanitaris són els nostres ciutadans de Reus, tot i que hem de tenir en compte la partida que rebem del concert de l’ ICS.

Ara Reus aposta per l’ increment en l’explotació dels nostres centres sanitaris i que hem d’invertir en personal assistencial.

És per això que el grup municipal ara Reus fa la següent pregunta.

  • Quin és el cost econòmic directe o indirecte que ha suposat per les arques municipals (avals, finançament, crèdits, ampliacions de capital...) la construcció del nostre Hospital?

  • En l’explotació de la infraestructura, quin tant per cent ho ha fet el concert amb l’ ICS i quin tant per cent ho han fet les mútues privades?

 

Davant la proposta presentada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Regidoria de l’Ajuntament de Reus de traslladar l’Escola Institut Isabel Besora a l’edifici del Reus XXI, el nostre Grup Municipal defensarà els interessos de pares mares i alumnes de l’escola Isabel Besora que actualment estan afectats.

L’ Isabel Besora va néixer de la necessitat constatable de la manca places escolars que hi havia a la zona, ja que les escoles de les zones adjacents quedaven plenes en primeres opcions deixant unes llargues llistes de nens fora de les eleccions que triaven els seus pares.

En l’actualitat, i segons un estudi que han presentat els pares mares dels alumnes afectats, s’han ofertat 375 places de primària i hi havia una preinscripció de 417, la qual cosa suposa una necessitat de 42 places. Si ara el consistori decideix la supressió de l’ Isabel Besora a la zona, les places ofertades serien de 325 cosa que hagués suposat una manca de 92 places en el present any.

Amb el trasllat de l’ Isabel Besora a l’edifici del Reus XXI i la conseqüent eliminació de la línea educativa d’institut, les famílies que ja es varen trobar afectades per les problemàtiques de places educatives a primària s’hi tornaran a trobar quan arribin a l’edat d’escolarització d’ ESO.

La supressió de l’oferta de places d’institut – sense oblidar que és una línea educativa obligatòria – suposaria un greu problema per a tota la ciutat a l’hora de cobrir les places de secundària

A més a més aquest trasllat suposarà un gran inconvenient per a la gestió del temps de les famílies, la deshubicació dels infants del seu entorn i un cost afegit a l’economia familiar degut als desplaçaments que s’hauran de realitzar.

Aprofitant que en el nostre Consistori tenim dos diputats al Parlament de Catalunya creiem que hauríem d’intentar per tots els mitjans d’aconseguir que aquest projecte es dugués a terme en un termini més aviat curt.

Creiem que s’hauria de defensar davant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya aquesta construcció. És una necessitat real ja que els pares, mares i alumnes han estat durant 5 anys amb unes instal·lacions provisionals i s’ho mereixen. Són famílies amb il·lusions que, per davant de tot els importa l’educació dels seus fills que de ben segur serà part important del seu futur.

Des d’ara Reus som conscients del moment econòmic que travessa el nostre Ajuntament i que per dur a terme aquest projecte necessitarem una subvenció de la Generalitat de Catalunya. Tampoc volem marcar una data d’inici de projecte ni una localització concreta.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’equip de govern es comprometi a preservar un espai urbanístic proper a l’actual zona on està ubicada l’ Isabel Besora (en un radi d’acció d’uns 800 metres aproximadament) com a espai d’equipament públic destinat a l’ensenyament públic perquè en el moment que l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya tinguin l’aprovació del pressupost per edificar es pugui dur a terme l’Escola.

2.- Que l’espai finalment s’adjudiqui a l’Escola sigui amb el vist i plau de l’AMPA de l’Escola i que els terrenys no puguin ser requalificats.

L’entorn del nou Hospital de Reus està col·lapsat de cotxes i és gairebé impossible estacionar el vehicle de forma gratuïta. Això es degut al gran volum de persones que es desplacen diàriament a l’Hospital ja sigui per fer una visita a algun familiar o per ser atesos.

La falta d’espai d’aparcament és un problema que, amb total seguretat, anirà a més en aquesta zona de Tecnoparc. No només l’Hospital genera el volum de gent, si no que s’ha de sumar el que també promou l’Escola Superior d’Arquitectura i la que en un futur pròxim generarà el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut.

Aquesta situació va en perjudici dels aparcament de L’ Universitat d’Empresarials de la Rovira i Virgili i de l’aparcament del Decathlon que estan situats relativament propers.

Creiem que es podria habilitar un espai adjacent a l’Hospital que actualment està sense pavimentar i es podria habilitar com a pàrking alternatiu i dissuasori que permetria, en primer lloc, descongestionar l’avinguda Josep Laporte i facilitaríem la circulació de vehicles que han de fer visites de curta durada a l’Hospital.

És per això que el grup municipal ara Reus fa el següent prec.

  • Que s’habiliti un espai per tal de poder crear un aparcament gratuït adjacent a l’Hospital   

Els divendres tarda, els dissabtes i els dies festius es tanca l’accés a la Plaça del Prim a la cruïlla del Salvador Espriu.

En els darrers dies hem rebut suggeriments per part de diversos comerciants del centre de Reus perquè s’habiliti l’accés a l’aparcament de la Plaça Prim per aquesta via ja que d’aquesta forma es facilitaria que els clients i visitants de la ciutat disposessin del cotxe en un lloc proper del centre de la ciutat. Amb aquesta iniciativa que facilita l’arribada de compradors a la nostra ciutat estem segurs que ajudaríem al col·lectiu de comerciants que tant importants són per la nostra economia local.

En l’actualitat, i degut en aquest tancament temporal, els cotxes han de pujar pel carrer de Salvador Espriu, seguir pel carrer de l’amargura fins la plaça del Pintor Fortuny, baixar pel carrer dels Recs, girar pel carrer Sant Joan i entrar a la Plaça del Prim. Un circuit excessiu i amb tràfic intens per totes aquelles persones que voldrien estacionar el seu vehicle al centre de la ciutat.

És per això que el grup municipal ara Reus fa el següent prec:

  • Que s’instal·li una senyalització vertical circumstancial que permeti accedir a la Plaça del Prim només als vehicles que vulguin aparcar al pàrking soterrani de la Plaça durant aquest període.

L’Espai de Metrovacesa havia de ser la font d’ingressos que havia de tenir el nostre Ajuntament i la nostra ciutat que havien de servir per finançar part de les obres del Tecnoparc.

La setmana passada el Sr. Carles Pellicer va fer unes declaracions a un mitjà de comunicació on afirmava que s’està treballant per aconseguir convertir l’espai on estava ubicada l’antiga fira en el millor centre Comercial de món i que en cas de que no s’acabés construint l’edifici ja hi ha un Pla B.

Sabem que heu tingut reunions amb l’empresa gestora però desconeixem quines han estat els resultats i conclusions obtingudes.

És per això que el grup municipal ara Reus fa la següent pregunta.

  • Com estan els tractes amb l’empresa gestora de Metrovacesa i quines respostes s’han obtingut?

  • Amb quin percentatges de probabilitats tindrem un centre comercial a l’espai de Metrovacesa?

  • Quin és el seu Pla B del que últimament està parlant?

 

Els moviments populars, amb els que el nostre grup municipal es sent identificat, segueixen mobilitzant-se en la majoria de places i carrers de la nostra ciutat i país demanant als polítics que s’apropin al poble i que escoltin els seus problemes i suggeriments.

La transparència és el valor que hauria d’identificar a qualsevol administració pública aportant confiança cega entre ciutadà i Ajuntament.

És per això que, a dia d’avui tenim un seguit de persones que s’apleguen al nostre despatx per demanar més transparència. Desinformació que genera desconfiança en aspectes tant importants com: “on van dirigits els nostres impostos” o “en que s’estan gastant”.

Els regidors i regidores d’aquest consistori hem estat escollits de forma lliure i democràtica, el que vol dir que hem d’escoltar als nostres ciutadans i a la nostra ciutat. Però, a més els governants teniu una obligació molt important que no podeu obviar. Hauríeu d`explicar el que feu, com ho feu, perquè ho feu i els resultats que obteniu en l’àmbit i en la gestió de l’administració pública.

No ens oblidem que estem al servei del ciutadà i no és el ciutadà el qui està al servei dels polítics.

Innova, el gran desconegut. Hem sortim al carrer i hem preguntat què és INNOVA i ningú ens sap respondre amb exactitud. L’entramat d’INNOVA és el gran anònim de la nostra ciutat, mentre que a efectes econòmics mou el 66% del pressupost municipal. Empreses que en gran part es capitalitzen de capital públic i que han estat creades i avalades pel propi ajuntament.

Segons l’últim informe emès pel departament d’intervenció del nostre Ajuntament sobre les empreses municipals veiem que hi ha un seguit d’excepcions en les auditories d’algunes empreses municipals en les que el departament d’intervenció no té cap poder de gestió ni de control – cosa que no veiem molt normal – tenint en compte que són empreses creades, finançades i avalades pel consistori.

Per posar un exemple: no és gens normal que l’interventor de l’ajuntament hagi de reflectir en el seu informe que no té prous dades com per explicar el que està succeint amb la pòlissa de crèdit de 2,7 milions d’euros concedida la empresa SHIROTA FUNCTIONAL FOODS o quins objectius empresarials comuns tenen les diferents empreses que la conformen. Com tampoc és molt normal que havent sol·licitat a la Direcció General d’INNOVA la informació relativa a les societats municipals aquesta hagi fet cas omís a la sol·licitud feta per part del departament d’intervenció de l’ajuntament.

Aquest gegant empresarial ens ha fet grans però també ens ha portat a una situació econòmica molt complicada a la que el nostre consistori ha de fer front i encara no sabem com ho farà.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Publicar en el web d’INNOVA el dossier informatiu on es defineix i s’explica l’entramat empresarial.

2.- Publicar en el web d’INNOVA els pressupostos anuals i el grau d’execució dels mateixos.

3.- Fer una sessió informativa sobre INNOVA oberta a tota la societat civil.

4.- Dotar al departament d’intervenció de l’Ajuntament de la capacitat de supervisar, controlar i autoritzar l’execució dels pressupostos i els comptes de les empreses municipals segons marca l’article 220 del Reial Decret 2/2204 del 5 de març de la llei reguladora d’Hisendes Locals.

Reus té una gran tradició Firal, i les Fires (ben gestionades i comercialitzades) sempre han estat sinònim de riquesa pel territori.

Quan es va decidir traslladar el Recinte de Fires de Reus de l’Avinguda Sant Jordi a l’Avinguda del Comerç es va haver de fer una inversió de 3 milions d’euros per comprar unes carpes que actualment romanen buides.

Segons la informació que el grup municipal d’ara Reus té és que aquestes carpes es van comprar amb una opció de recompra.

El nostre consistori està passant per un moments econòmics delicats i que revendre les carpes és una opció que no sabem si es té en compte per poder recuperar part de la inversió feta en el seu dia.

Seria una bogeria pensar que amb la revenda de les carpes podríem liquidar la inversió de 38 milions d’euros que s’ha fet en el nou edifici del Tecnoparc, edifici que actualment està ocupant-se menys de 40 dies a l’any.

Un altra línea de negoci seria amortitzar-les convertint aquell espai en un hotel d’entitats, llogant l’espai a empreses que necessitessin fer ús d’un espai diàfan o convertint-lo en un centre públic on es poguessin realitzar activitats lúdiques per la societat de Reus.

És per això des del nostre grup municipal volem fer la següent pregunta,

Quina intenció o quins plans de futur s’estan estudiant per amortitzar les carpes de l’antiga Fira?

Reus és una ciutat que poc a poc la hem d’anar obrint a Europa i al món. De fet estem veient com els nostres carrers s’estan omplint de viatgers d’arreu d’Europa que venen a visitar la nostra ciutat.

De nosaltres dependrà la imatge que volem que s’enduguin.

El grup municipal d’ara Reus ha rebut diverses queixes d’alguns veïns i comerciants de la nostra ciutat sobre l’estat de la brutícia que s’acumula als nostres carrers tant en dies laborals com festius.

Ens trobem que al Passeig Prim no hi ha suficients contenidors de recollida pneumàtica i selectiva en relació a la quantitat d’escombreries que poden generar els seus veïns.

Resultat d’això és que ens trobem bosses de la brossa i caixes fora dels contenidors durant tot el dia (s’adjunten fotografies).

En els carrers Alcalde Joan Beltran i Antoni Bofarull els contenidors de recollida pneumàtica no funcionen tot i que porten instal·lats com a mínim 4 mesos.

A la plaça de les oques ens hi trobem amb un gran quantitat de caixes de cartró que dia a dia es deixen durant varies hores en el carrer fins que venen a recollir-les.

Al parc infantil del final del Passeig Misericòrdia hi ha un zoològic de rates.

O la colònia de gats que trobem en el Parc Gandhi.

És per això que el grup municipal ara Reus fa el següent prec.

  • Que es reguli en franges horàries el rebuig de capses de cartró en totes les zones comercials i veïnals.

  • Que s’activi un dispositiu de neteja de 24 hores en camió que s’encarregui de recollir les escombraries que s’aboquen fora del contenidors pneumàtics per falta d’espai.

  • En cas que els veïns i/o comerciants no segueixin la normativa demanem que s’actuï legalment.

Fa dues setmanes que el nostre grup municipal va rebre una trucada d’un veí del Passeig Prim alertant d’alguns incidents que s’han produït en el mercat d’Antiquaris, Brocanters i Col·leccionistes de Reus en els darrers mesos.

Ens han alertat de la presència de productes robats, d’articles que són venuts en parades on la llicència no permet vendre aquell tipus d’objectes i fins i tot de menors d’edat que estan treballant i/o ajudant a alguns venedors.

Estem convençuts que el mercat d’Antiquaris, Brocanters i Col·leccionistes de Reus és una oportunitat que genera treball però creiem s’hauria de regular per tal de fer-lo més competitiu, amb més oferta i amb més renom.

Som conscients i coneixedors des del Patronat de Turisme s’estan duent a terme inspeccions periòdiques dels paradistes però creiem que no n’hi ha prou.

És per això que Grup Municipal ara Reus fa el següent prec.

Que es revisi i s’ampliïn els articles del reglament actual en matèria de:

  • Establiment del sistema d’ordre tant en la sol·licitud com en la ubicació dels espais.

  • Reglament sobre la documentació que s’hagi de presentar per tal d’aconseguir i/o renovar la llicència (Targeta d’autorització per exercir la venda ambulant, Certificat de l’IAE o tribut que el substitueixi, últim rebut de pagament de la seguretat social, permís de residència en cas d’estrangeria...)

  • Que la targeta d’autorització estigui col·locada en un lloc visible i que aquesta identificació sigui una marca certificadora de qualitat.

  • Ser molt rigorosos amb l’espai contractat per tal que no hi hagi disputes amb els perímetres assignats així com amb els horaris de muntatge i desmuntatge.

  • Crear un quadre on estiguin estipulades i definides de lleu a molt greu les infraccions on s’anunciïn les sancions a adoptar en cada cas.

  • Que es consideri la retirada d’activitat immediata el que un menor d’edat estigui treballant o actuant com a venedor.

  • I sobretot que la Guàrdia Urbana pugui actuar amb diligencia en cas que hi hagi qualsevol tipus d’infracció i/o queixa per tant per part dels usuaris com dels venedors.  

 

Página 4 de 4

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies

Si no cambia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us

Acepto