El Teatre Fortuny, des de fa un segle, ha significat per a Reus i el seu entorn, el centre de l'activitat teatral i cinematogràfica, havent estat el seu escenari, càtedra de les indicades activitats culturals, ja que per ell han passat els noms més significatius, al llarg del temps.

El Fortuny, neix en un moment d'expansió econòmica i d'ebullició cultural, lligat a una Societat - El Círcol -, que reflecteix amb fidelitat l'ambient social i econòmic de la ciutat. La trajectòria del teatre ha anat paral·lela al desenvolupament de Reus i en tot moment ha estat el vincle de la ciutat, en la seva concepció més àmplia.

El Teatre Fortuny, ha estat també un centre d'atracció d'àmbit provincial, ja que

possiblement és l'únic local de la seva categoria, que ha unit a la població tarragonina a l'entorn del seu escenari.

La creació del Consorci del Teatre Fortuny passava per assegurar el futur cultural d’una ciutat i d’un país, amb l’objectiu de poder oferir activitats del Teatre amb la qualitat que la tècnica moderna requeria, i amb unes instal·lacions d'acord amb la categoria del Teatre. Per això, en una situació d'evident manca de locals adients per a la manifestació i desenvolupament de la cultura, en totes les seves branques, i davant la crisi que pateix en l'àmbit teatral i cinematogràfic, convenia que la Generalitat de Catalunya, la Diputació Provincial de Tarragona i l'Ajuntament de Reus, unissin els seus esforços a fi de procurar un nou període d'activitat del Teatre Fortuny, mitjançant la seva restauració i modernització, per a la presentació als ciutadans de qualsevol manifestació artística o cultural.

El Consorci del Teatre Fortuny de Reus (que gestiona aquest teatre, el Bartrina, CAER i el festival Trapezi) va acomiadar el passat 24 de maig a cinc treballadors fixos. Les persones acomiadades són: tres tècnics, una administrativa i la cap dels festivals Trapezi i Cos, que han de començar d'aquí a pocs dies.

La crisi del Fortuny, que encara no tenia programació, es va fer evident fa tres setmanes, quan la Generalitat va anunciar que sortia del consorci, en acord amb les altres dues institucions que el formen. Llavors es va acomiadar el director i el gerent del centre, que havien estat nomenats feia 16 mesos.

Davant d’aquesta situació d’incertesa i orfandat cultural a la ciutat de Reus i amb l’objectiu de redreçar les polítiques de cultura de la nostra ciutat, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Instar al govern de la Generalitat de Catalunya perquè es mantingui la partida econòmica del 2012 en el exercici del 2013 per la programació del Teatre Fortuny per tal d’assegurar el futur cultural de Reus.

2.- Enviar, amb caràcter d’urgència, aquesta proposta al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a tots els grups parlamentaris.  

En el context de crisi global i atenent a la situació concreta del nostre municipi amb més de 11.000 aturats, i patint les conseqüències de les polítiques de contenció que el govern central trasllada als ajuntaments en forma de restriccions i prohibicions a la contractació, es converteix en necessitat plantejar solucions locals a la desocupació i l'estancament de l'activitat econòmica, comptant amb la participació de tots els agents implicats.

Entenent que, els ajuntaments són l'administració més propera al ciutadà i per tant els que més capacitat tenen d'actuar de forma immediata en el territori, com a entitat pública que palpa la realitat de manera directa i permanent i reconeixent que els ajuntaments no són aliens a la greu situació social i econòmica, ni la permanent destrucció de llocs de treball, el grup municipal Ara Reus assumeix, més enllà de les competències que les diferents administracions tenen per llei, com una obligació principal per a les entitats locals la definició d'una estratègia clara per al foment de l'activitat econòmica, per facilitar la implantació de noves inversions empresarials i la formació i qualificació dels recursos humans del territori, amb l'objectiu central de la creació d'ocupació.

Tot reconeixent les limitacions que el nostre ajuntament té d’acord amb la legislació actual, entenem que tenim l'obligació i l’oportunitat de convertir-lo en un espai institucional i ciutadà per al desenvolupament econòmic, en un facilitador per al progrés econòmic i social del territori, per al dinamisme empresarial i per a la inserció laboral, implementant a nivell local solucions concretes que contribuiran a la gestió del problema.

Amb aquest objectiu, emparat en el reconeixement jurídic de l'article 140 de la nostra Constitució, que proclama el principi de l'autonomia dels municipis, plantegem la celebració d'una Fira per l’ocupació per aconseguir l'impuls del desenvolupament econòmic i l'ocupació del nostre municipi, atorgant a la nostra institució local el seu paper d'agent institucional clau en la dinamització econòmica i social de l'entorn, ja que pot operar amb més eficàcia en el disseny i execució de polítiques i serveis eficaços de desenvolupament econòmic i ocupació.

Estem convençuts que les autoritats locals poden i s'han de convertir en subjectes actius per dinamitzar els mercats de treball territorials, contribuint no només al foment de noves inversions empresarials, sinó també a la qualitat de l'ocupació que es pugui generar, contactant directament amb el teixit empresarial per conèixer les seves necessitats reals, i facilitar-li les nous projectes de generació d'ocupació en el municipi i fomentant la participació i cooperació de sindicats i col · lectius socials en el disseny de formules cooperatives que canalitzen la contractació en l'àmbit local.

L’atur a Reus (segons dades del mes de març de 2013) es situa en 11.014 persones i l’atur juvenil a Reus es xifra en gairebé 1.000 joves menors de 25 anys. A més de les 5.543 persones entre els 25 i els 44 anys que també es troben en situació de desocupació laboral. Per fer una comparació, al maig del 2011 l’atur de la ciutat de Reus es va situar en 9.744 persones. És a dir, dos anys més tard la ciutat ha patit un increment de 1.270 persones.

A més, la institució local ha de treballar per aconseguir que els mercats de treball locals siguin cada vegada més transparents, fer circular la informació, socialitzar i democratitzar la generació de informació i accés a nous llocs de treball, i que tots els ciutadans tinguin a la seva disposició les opcions de treball que sorgeixin en l'àmbit local, per la qual cosa igualment proposem la creació d'un servei virtual, que gestioni i publiciti les ofertes i demandes d'ocupació i negoci a nivell local, fent servir les Tecnologies de la informació i comunicació i les xarxes socials.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Crear i celebrar la Fira per l’ocupació a nivell local en la que es donin cita els diferents agents socials i institucions relacionades amb la generació d’ocupació i inversions al nostre municipi. Convocant a Sindicats, Associacions d'Empresaris, Comerciants i Industrials, representants d'Associacions socials, i veïnals, ONG, ETT’s i partits polítics amb l'objectiu de conèixer necessitats, expectatives i projectes i concretar una estratègia local per al foment de la activitat econòmica i la generació d'ocupació, fomentant fórmules de cooperació que canalitzin la contractació local.

2. Crear un servei virtual de gestió d’ofertes i demandes d’ocupació, amb l'objectiu d'assegurar la màxima difusió i transparència en l'accés a la informació relativa a demandes i ofertes d'ocupació a nivell local, implementat a través de les TIC, web i xarxes socials, donant a conèixer el mateix a través dels mitjans de comunicació i el tauler virtual de l’Ajuntament de Reus i/o Mas Carandell - IMFE.

Atès que les mesures d’austeritat que pateixen els centres educatius van en contra del dret a una educació digna, d'igualtat i de qualitat per tothom.

Atès que aquest curs els docents de baixa mèdica no estan sent substituïts fins al cap de 10-15 dies.

Atès que els centres es veuen obligats a desmuntar els sistemes de reforç i desdoblaments de grups per tal de cobrir les absències dels docents malalts.

Atès que s’està penalitzant al professorat que emmalalteix i que actualment el professorat ja està patint un règim d’austeritat per les condicions econòmiques imposades.

Atès que s'han reduït les plantilles del professorat, però, en canvi, s'ha augmentat el nombre d’alumnat per aula.

Atès que s’han reduït i modificat les beques de menjador, transport i llibres de text; s’ha suprimit la subvenció del projecte de reutilització de llibres de text; s’han eliminat les subvencions de les AMPES com a entitats i les ajudes per abaratir les despeses de les activitats extraescolars i les acollides matinals.

Atès que s’ha introduït una taxa en la FP.

Atès que s’han retallat els programes de qualificació professional, els serveis educatius (com el personal dels Centres de Recursos Pedagògics, el dels Equips d’Assessorament Psicopedagògics…), les Aules d’Acollida per a alumnat nouvingut, les vetlladores i les auxiliars per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, els auxiliars de conversa de llengües estrangeres…

Atès que tot plegat va en detriment d’un ensenyament de qualitat.

Atès que els Consells Escolars, les AMPES i el professorat d’aquest municipi han expressat que aquesta mesura no millora l’educació en temps de crisi i malmet les condicions mínimes per a l’ensenyament que fins el darrer curs es garantien.

Atès que aquestes retallades van en contra dels drets dels infants i alumnes a rebre en condicions l’educació que per llei i dret els correspon.

(L’Estatut de Catalunya diu: “Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat... La Generalitat ha de garantir aquests drets”)

Atès que l’ensenyament públic és finançat amb els impostos de la ciutadania.

Atès que, aquestes retallades no són mesures adequades ni per a sortir de la crisi econòmica, ni per a millorar l’educació, ni per fer-la més equitativa i reduir el fracàs escolar.

Atès que aquest consistori vol donar recolzament als pares i mares, AMPES, Consells Escolars i Claustres del professorat signants del document en el que expressen malestar pel tractament que dóna l’administració a aquest tema i demanen que es tornin a cobrir les baixes del professorat des del primer moment.

ACORDS

Per tot això, els regidors d’aquest Ajuntament proposem al ple de municipal l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Demanar al Departament d’Ensenyament que garanteixi les substitucions dels mestres i dels professors malalts, en horari complert, en el termini màxim de 2 dies.

Segon.- Demanar al Departament d’Ensenyament que es redueixi la ràtio d'alumnes.

Tercer.- Demanar al Departament d’Ensenyament que restableixi les aportacions per les beques de menjador, transport i llibres de text.

Quart.- Demanar al Departament d’Ensenyament que restableixi la subvenció del projecte de reutilització de llibres de text; les de les AMPES com a entitats i les ajudes per abaratir les despeses de les activitats extraescolars i les acollides matinals.

Cinquè.- Demanar al Departament d’Ensenyament que suprimeixi la taxa en la FP.

Sisè.- Demanar al Departament d’Ensenyament que es suprimeixin les retallades en els programes de qualificació professional, en els serveis educatius (com el personal dels Centres de Recursos Pedagògics, el dels Equips d’Assessorament Psicopedagògics…), en les Aules d’Acollida per a alumnat nouvingut, en les vetlladores, en les auxiliars per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, en els auxiliars de conversa de llengües estrangeres…

Setè.- Enviar, amb caràcter d’urgència, aquesta resolució al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

Atès que les mesures d’austeritat que pateixen els centres educatius van en contra del dret a una educació digna, d'igualtat i de qualitat per tothom.

Atès que aquest curs els docents de baixa mèdica no estan sent substituïts fins al cap de 10-15 dies.

Atès que els centres es veuen obligats a desmuntar els sistemes de reforç i desdoblaments de grups per tal de cobrir les absències dels docents malalts.

Atès que s’està penalitzant al professorat que emmalalteix i que actualment el professorat ja està patint un règim d’austeritat per les condicions econòmiques imposades.

Atès que s'han reduït les plantilles del professorat, però, en canvi, s'ha augmentat el nombre d’alumnat per aula.

Atès que s’han reduït i modificat les beques de menjador, transport i llibres de text; s’ha suprimit la subvenció del projecte de reutilització de llibres de text; s’han eliminat les subvencions de les AMPES com a entitats i les ajudes per abaratir les despeses de les activitats extraescolars i les acollides matinals.

Atès que s’ha introduït una taxa en la FP.

Atès que s’han retallat els programes de qualificació professional, els serveis educatius (com el personal dels Centres de Recursos Pedagògics, el dels Equips d’Assessorament Psicopedagògics…), les Aules d’Acollida per a alumnat nouvingut, les vetlladores i les auxiliars per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, els auxiliars de conversa de llengües estrangeres…

Atès que tot plegat va en detriment d’un ensenyament de qualitat.

Atès que els Consells Escolars, les AMPES i el professorat d’aquest municipi han expressat que aquesta mesura no millora l’educació en temps de crisi i malmet les condicions mínimes per a l’ensenyament que fins el darrer curs es garantien.

Atès que aquestes retallades van en contra dels drets dels infants i alumnes a rebre en condicions l’educació que per llei i dret els correspon.

(L’Estatut de Catalunya diu: “Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat... La Generalitat ha de garantir aquests drets”)

Atès que l’ensenyament públic és finançat amb els impostos de la ciutadania.

Atès que, aquestes retallades no són mesures adequades ni per a sortir de la crisi econòmica, ni per a millorar l’educació, ni per fer-la més equitativa i reduir el fracàs escolar.

Atès que aquest consistori vol donar recolzament als pares i mares, AMPES, Consells Escolars i Claustres del professorat signants del document en el que expressen malestar pel tractament que dóna l’administració a aquest tema i demanen que es tornin a cobrir les baixes del professorat des del primer moment.

És per tots aquests motius que elS grups municipals del PSC, ARA Reus i CUP Reus proposen al Ple, a petició de la Plataforma SOS Escola Pública de Reus i de les persones a títol individual i col·lectiu que han signat en suport d’aquesta, l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Demanar al Departament d’Ensenyament que garanteixi les substitucions dels mestres i dels professors malalts, en horari complert, en el termini màxim de 2 dies.

Segon.- Demanar al Departament d’Ensenyament que es redueixi la ràtio d'alumnes.

Tercer.- Demanar al Departament d’Ensenyament que restableixi les aportacions per les beques de menjador, transport i llibres de text.

Quart.- Demanar al Departament d’Ensenyament que restableixi la subvenció del projecte de reutilització de llibres de text; les de les AMPES com a entitats i les ajudes per abaratir les despeses de les activitats extraescolars i les acollides matinals.

Cinquè.- Demanar al Departament d’Ensenyament que suprimeixi la taxa en la FP.

Sisè.- Demanar al Departament d’Ensenyament que es suprimeixin les retallades en els programes de qualificació professional, en els serveis educatius (com el personal dels Centres de Recursos Pedagògics, el dels Equips d’Assessorament Psicopedagògics…), en les Aules d’Acollida per a alumnat nouvingut, en les vetlladores, en les auxiliars per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, en els auxiliars de conversa de llengües estrangeres…

Setè.- Enviar, amb caràcter d’urgència, aquesta resolució al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

La històrica reivindicació dels veïns de la urbanització del Pinar passa pel soterrament de la línia d'alta tensió que fins fa poques setmanes semblava tenir per fi un final, però segons va comunicar l'Institut Català de l'Energia sembla ser que no té cap designació pressupostària per a realitzar-lo.

El soterrament de la línia d'alta tensió que, des de la seva creació, travessa la urbanització de la Pineda continuarà sent un somni per als veïns d'aquesta zona residencial de Reus. Després que a l'agost de 2011 l'Ajuntament presentés un nou projecte que havia d'haver començat l'any passat, i en què l'Institut Català de l'Energia assumia 2,9 milions dels 4,7 que costaven totes les obres, ara l'ICAEN s'ha despenjat assegurant que no existeix cap designació pressupostària, no només per al soterrament de la línia d'alta tensió de la Pineda, sinó tampoc per a la resta de programes que hi havia previstos en altres punts de Catalunya.

Des d’Ara Reus entenem que si l’ICAEN va arribar a un compromís hauria de complir amb la seva part de responsabilitat i hauria d’haver fet una previsió pressupostaria.

Des del nostre municipi entenem que tenim suficient força com per arribar a una entesa amb l'Institut Català de l'Energia perquè es comprometi a assumir els costos de 2,9 milions d’euros i així soterrar la línia d’alta tensió que passa pel Pinar.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus esgoti totes les vies legals perquè l'Institut Català de l'Energia assumeixi el compromís i la responsabilitat acordada a l’agost del 2011 per soterrar la línia d’alta tensió de la urbanització del Pinar de Reus.

Des de l’arribada del nou govern al consistori municipal hem viscut diversos episodis de cessions i acomiadaments d’una xifra més que notable de càrrecs vinculats a la nostra administració després d’anys vinculats amb l’Ajuntament, les societat municipals i els organismes autònoms de l’Ajuntament de Reus.

Segons les informacions que hem pogut recollir de diversos mitjans de comunicació en aquests dos anys han deixat o han estat destituïts de les seves responsabilitats de gerent Anton Trilla (Redessa), Josep Iglesias (Reus Esport i Lleure), Carme Masquef (Gestió de Serveis Funeraris Reus). El Sr. Adserà va ser apartat d'AMERSAM al Cesda però va ser recuperat per a la gerència del Grup Econòmic després del seu fugaç pas per l'escola de pilots. D’altra banda el Sr. Xavier Sarrà inicialment va passar de dirigir Gupsa a ocupar la gerència del Grup Econòmic, per acabar com a gerent en l'Àmbit de Serveis Territorials i Urbanisme del consistori.

En l'àmbit municipal també hi han hagut canvis significatius. Sense anar més lluny, Sarrà ocupa el lloc de Núria Roset, mentre que Lluís Albert Rodríguez està al capdavant de l'Àmbit de Serveis Generals i Econòmics en substitució de Joan Costa, i Montserrat Ibarz com a responsable de l'Àmbit de Serveis Personals en lloc de Miquel Guiot, fitxat pel consistori de Barcelona.

No cal oblidar que després de l'eliminació del gerent a Innova, el Sr. Josep Prat; en Josep Solé és el director de Serveis Generals. Un lloc que abans va ocupar l'actual gerent d'Aigües de Reus, Joan Carles Ferraté.

Però és en el camp de la sanitat el que més canvis ha sofert. Tot es va iniciar amb la rescissió del contracte d’en Lluís Nualart, adjunt a la presidència del Grup Salut, en bona mesura pels seus elevats honoraris. El lloc de director de Sagessa i gerent del Grup Salut va recaure en José Augusto García Navarro, antic director de l'Hospital Sant Joan. Després que aquest comuniqués la seva marxa, per motius purament polítics, es va viure el despropòsit del cas Pere Vallribera i el procés de selecció. Aquest, en quedar buit, es va optar per contractar Josep Maria Benet com a director general de Sagessa en funcions i sense poder de signatura.

Al costat de tota aquesta llista en la qual no es detallen els càrrecs de confiança també hi ha casos com els cessaments del director de Mas Carandell, Lluís Andreu, del de Fira Reus, Jordi Martí, i del responsable del Consorci de Promoció, Xavier Vall.

El darrer episodi, el viscut al teatre Fortuny. Si a inicis d’abril s'anunciava el cessament de Lluís Graells i Ferran Madico – dues de les apostes fortes en matèria de cultura durant aquesta legislatura per a la ciutat de Reus – persones que estaven al capdavant del Teatre Fortuny de Reus i que després de la reestructuració del Consorci del coliseu reusenc i de la marxa de la Generalitat, el dia 24 d’abril es va fer públic que l'ens havia realitzat els primers acomiadaments; un total de cinc persones han perdut la feina en aquesta primera tongada. S'ha acomiadat a tres dels tècnics del teatre, a la responsable del Trapezi i del Festival de mim Cos Reus i l'administrativa que s'encarregava de la venda d'entrades al teatre. 

En definitiva, sembla que des de l’entrada del nou equip de govern s’ha apostat per aplicar mesures de reestructuració tant a l'Ajuntament com a Innova que de ben segur ha tingut un cost important per la nostra administració local que està patint grans dificultats econòmiques.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Quin ha estat el nombre d’acomiadaments que s’han produït des de maig del 2011 fins el dia 10 de maig de 2013 de personal i treballadors de l’Ajuntament de Reus, Societats Anònimes Municipals i Organismes Autònoms de l’Ajuntament de Reus?

2.- Quin ha estat el cost total pagat en concepte d’indemnitzacions partida per partida i a quines categories laborals corresponen?

Durant els dos anys de legislatura l’actual govern ha encomanat diversos informes tècnics, econòmics i legals per analitzar diversos assumptes de gestió de la ciutat. Entre d’altres s’ha encomanat l’informe que analitzava la possible venta de la funerària, l’informe per mesurar quines actuacions es podrien dur a terme amb Metrovacesa o els informes jurídics que va encomanar l’Ajuntament per veure quines accions legals prenia en el cas Innova per personar-se i adherir-se a la querella que havia interposat Ara Reus contra Josep Prat i Carles Manté.

D’altra banda, es va conèixer a través d’alguns mitjans de comunicació, un informe redactat pel despatx Garrigues en el que s’haurien detectat fins a cinc possible delictes en l’afer del Tecnoparc: Falsedat documental, malversació de cabdals públics, frau i exaccions il·legals, estafa i apropiació indeguda i administració fraudulenta per les presumptes factures irregulars .

Degut a que no teníem coneixement d’aquest darrer informe i que és possible que existeixin d’altres, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quin ha estat el nombre d’informes tècnics, econòmics i legals que ha encomanat l’ajuntament de Reus i/o les Societats Anònimes Municipals a empreses externes i quin ha estat el seu cost?

 

Ara Reus durant el present any ha rebut diverses queixes de ciutadans de Reus pel que fa referència al tràmit de sol·licitud de gual per habitatge unifamiliar particular.

Aquestes sol·licituds de gual comporten per una banda la duplicitat, al nostre entendre, de la taxa d’escombraries sobre una mateixa vivenda unifamiliar d’una única referència cadastral.

Des d’Ara Reus denunciem que el departament tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Reus en la majoria dels casos en les plantes baixes destinades a garatge d’ús particular que superen els 100 m2 i que corresponen a una única vivenda i una única referència cadastral no interpreta correctament la Llei prevenció i control ambiental de les activitats 20/2009 de 4 de desembre de la Generalitat de Catalunya i els obliga als sol·licitants del gual a iniciar un tràmit de comunicació annex III codi 12.46 sobre activitats, perquè siguin donats d’alta com a local amb una activitat.

Definició d’activitat de la llei 20/2009 article 4 punt - c diu el següent:

Activitat. L’ explotació que es duu a terme en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial, de serveis o altres i que està integrada per una instal·lació o mes de una

Definició de centre o establiment de la Llei 20/2009 article 4 punt-d diu el següent:

Centre o establiment. El conjunt d’ edificacions d’ edificacions, instal·lacions i espais que constitueixen una unitat física diferenciada i en el qual una mateixa persona o empresa titulars exerceixen una activitat o mes de una.

Definició de Titular de la Llei 20/2009 article 4 punt-e diu el següent:

Titular. La persona física o jurídica que exerceix o posseeix una activitat o diverses en un mateix centre o establiment, o bé que, per delegació, te un poder econòmic determinat sobre l’ explotació tècnica de l’ activitat o les activitats.

Per un altre banda el codi 12.46 del Annex III de la Llei 20/2009 sobra Activitats sotmeses al règim de comunicació diu el següent:

Codi 12.46. Activitats de garatge i aparcament de vehicles, amb una superfície superior a 100 m2.

Ara Reus vol dir que la Llei 20/2009 del 4 de desembre legisla en tots els seus Annexes i apartats i codi de referència a totes les activitat obligades a la tramitació en la Agencia tributaria Estatal de l’ alta del model 036 de Activitats econòmiques.

Amb la finalitat de donar solució a aquesta situació de mal interpretació de la Llei 20/2009 per part de la regidoria de medi ambient i pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que es compleixi correctament en tots els seus tràmits l’ actual ordenança sobre l’ us de les Vies i Espais Públics i que respecti integrament el contingut de l’ article 63 punt b apartat b.1 i b.2 que no limita en cap cas en menys o més superfície de 100 m2 el garatges de vivendes de us particular amb una sola referència cadastral.

2.- Que es procedeixi a l’ eliminació de l’ apartat de observacions pel que fa referència a locals ubicats en vivendes unifamiliar i dedicats exclusivament a pàrking que superin en mes de 100 m2 ja que aquesta observació no es reflexa en l’ actual Ordenança municipal sobre l’ us de les Vies i els Espais Públics.

La ciutat de Reus és de les poques ciutats de Catalunya, per no dir la única, que té dos ordenances diferenciades pel que fa referència a la recollida d’escombraries bé sigui per recollides en els domicilis particulars (la número 9) i una altra per la que es regula la recollida de residus comercials industrials assimilables als municipals (la número 22).

Ara Reus entén que l’epígraf 2 de la balança fiscal número 9 que exposa Locals destinats a aparcaments Familiars (unifamiliars o comunitaris) està produint una duplicitat en el fet imposable de la taxa d’escombraries sobre una mateixa referència cadastral de una vivenda familiar o unifamiliar ja aplicada en l’epígraf número 1.

És a dir, una família que viu en una vivenda unifamiliar i que disposa d’un espai de garatge – ja contemplat en el projecte constructiu de la vivenda – i que sol·licita en gual per poder accedir al garatge amb el seu vehicle se li comença a aplicar dos taxes d’escombraries. Una per la vivenda i una altra per el garatge. Aquest fet genera una duplicitat de l’impost per una mateixa taxa.

Des de el nostre punt de vista entenem que l’epígraf 2 en tots els seus trams de la ordenança fiscal número 9 s’hauria d’incorporar el següent text: Locals destinats a aparcaments Familiars (unifamiliars o comunitaris) que no formin part de la referència cadastral de l’habitatge.

Ciutats com Tarragona, Gavà, Viladecans, Badalona... només tenen una ordenança fiscal que regula la recollida d’escombraries i residus, bé les vivendes particulars o locals comercials o industrials. En concret la ciutat de Tarragona en la seva ordenança fiscal número 7 deixa clar en el seu article 3 apartat D el següent text: Els locals que s’utilitzin coma pàrquing que tinguin la corresponent placa de gual, però no figurin dins l’ IAE, i en els quals no s’exerceixin activitats empresarials pròpies de pàrquing, no estaran subjectes a la taxa.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que es modifiqui l’actual ordenança fiscal número 9, epígraf 2, per tal de suprimir la duplicitat de la taxa de recollida d’escombraries a totes aquelles vivendes familiars, unifamiliars particulars que disposen d’un garatge en la seva vivenda inclòs en la mateixa referència cadastral.

2.- En cas que no pugui ser modificada per l’exercici del 2012, sol·licitem que aquesta modificació estigui contemplada en la ordenança fiscal número 9, epígraf 2, pel proper exercici que es tracti en sessió plenària.

El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera va aconseguir reunir al llarg de la seva vida una extraordinària col·lecció de materials arqueològics, procedents de nombrosos jaciments – explorats i excavats per ell mateix – situats a les comarques pròximes a la seva ciutat natal. Quan es va inaugurar l’actual Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca el 17 d’abril de 1984 es va fer realitat un dels projectes més llargament desitjats de la política reusenca del segle XX.

El Museu d’Arqueologia conserva i exposa una col·lecció importantíssima de materials paleontològics i arqueològics representatius de totes les cultures prehistòriques, protohistòriques, antigues i d’èpoques medieval i moderna, a través de les quals es pot explicar la vida quotidiana dels nostres avantpassats, a partir de troballes realitzades principalment al Baix Camp, al Priorat, Riera d’Ebre i a la Conca de Barberà.

Actualment el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca està actualment tancat al públic general, de manera temporal, tot i que pugui rebre visites escolars i concertades.

Reus també disposa del Museu d’Art i Història de Reus, inaugurat l’any 1934 a la casa Prim Rull (actual seu de l’IMAC). El seu fons d’Art és ampli i divers on ens trobem peces d’art religiós com són els antics retaules medievals, renaixentistes i barrocs, libres amb miniatures de gran valor i la col·lecció d’oficis lligats a l’economia pre-industrial i d’aspectes lligats a la vida quotidiana del passat, paraments de la llar, peces lligades a l’ofici, a la tècnica i al vestuari. El conjunt d’aquestes peces ens permeten explicar períodes històrics en els que la nostra ciutat va esdevenir la segona ciutat ciutat de Catalunya.

El Conjunt de totes les col·leccions dels nostres Museus conformen un dels fons més importants de Catalunya i la seva tasca de conservació és important i complexa. Aquest patrimoni que durant prop de 80 anys Reus ha estat capaç de preservar ara som nosaltres els que tenim la obligació de promoure-ho i traspassar-ho a generacions futures.

Creiem que hi ha aspectes a millorar en la promoció de la cultura de la nostra ciutat on el Museus podrien jugar un paper clau com espais on s’expliqués el passat durant el qual Reus esdevé la segona ciutat més important de Catalunya.

Tenim història que difondre com per exemple el comerç de l’Aiguardent del segle XVIII, la capitalitat de Reus com a centre comercial, la indústria tèxtil, la formació d’una burgesia moderna que va ser clau per a la consolidació del modernisme com a marca reusenca... D’aquesta forma tots aquells que ens visitessin podrien tenir una visió més ajustada i profunda de la nostra ciutat, i fer-ho més dinàmica i didàctic pel públic amb visites guiades, teatralitzades, les nits dels museus, talles mòbils per escoles...

A més el departament de Cultura va rebre una gran retallada pressupostaria i des d’Ara Reus creiem que aquesta davallada d’injecció econòmica en els museus va en detriment de la nostra cultura, de la nostra història i en definitiva de la nostra ciutat. En aquest sentit creiem que podríem crear una iniciativa ciutadana en la que els Reusencs poguessin apadrinar peces dels Museus amb un valor simbòlic que podria ser en concepte del cost la llum que consumeix la bombeta o pel manteniment de les mateixes peces.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Crear i difondre iniciatives com les nits al Museus o els tallers mòbils que provoquin un major activitats en els Museus de Reus.

2.- Crear i difondre iniciatives com l’apadrinament de peces dels Museus que tinguin com a finalitat l’aportació econòmica pel manteniment dels Museus.

3.- Oferir en els punts d’informació turística de la ciutat tríptics informatius amb l’oferta de Museus de la ciutat de Reus.

Des d’Ara Reus creiem que en una democràcia és imprescindible la igualtat d’oportunitats entre els diferents partits ja que tots hem estat escollits de forma lliure i democràtica en un procés electoral i som els representants de la nostra ciutat.

En matèria de comunicació del consistori creiem que s’està fent un greuge comparatiu entre els partits de govern i els partits d’oposició. De fet en el web de l’Ajuntament de Reus només trobem que les noticies que es publiquen són notes de l’activitat reusenca que esdevé de l’activitat de les diferents Regidories, a més d’altres noticies diverses que afecten a la nostra ciutat.

Tenim la sensació que algunes ocasions s’intenta donar la imatge a través dels mitjans de comunicació i plataformes del Consistori que els únics partits polítics que treballen són els que estan al govern quan això no s’ajusta a la realitat de la vida municipal.

De fet després d’un any i mig Ara Reus ha demostrat que ha treballat de forma constructiva per la ciutat, permetent la governabilitat del govern i aportant idees en forma de mocions, precs i preguntes. Moltes de les nostres iniciatives han estat aprovades en sessió plenària i d’altres que, tot i no ser acceptades en un primer moment després s’han incorporat com a recents decrets i mesures de l’actual govern.

Per aquests motius el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que s’habiliti en el web de l’Ajuntament de Reus un espais destacat on es puguin publicar les notes de premsa, comunicats i articles que es difonen des dels grups de la oposició.

A finals juliol el director general de Sagessa, José Augusto García Navarro, va fer unes declaracions que foren recollides per diversos mitjans de comunicació en las que afirmava que si el Servei Català de la Salut no pagava les quantitats que ha de liquidar en concepte dels acords que té establerts amb els centres sanitaris concertats -com és el cas de Sagessa- els treballadors de l'Hospitals de Sant Joan de Reus, de l'Hospital Santa Creu de Jesús de Tortosa, de l'Hospital Comarcal d'Amposta, de l'Hospital Lleuger de Cambrils, del Centre MQ de Reus i de les Àrees Bàsiques de Salut (CAPS) de la Selva del Camp, Riudoms, Vandellòs-Hospitalet i el Reus V, no podran percebre les seves nòmines a partir del proper mes de setembre.

Segons es va informar en posterioritat, la petició d'ajornament de diversos impostos com ara les liquidacions de l' IVA o del pagament a la Seguretat Social, serien una de les solucions que donarien aire als comptes de Sagessa durant els mesos de juliol i agost.

Per la seva part, fonts de la citada empresa sanitària pública reusenca van explicar que "en cas que es confirmi aquesta situació, s'adoptarien les mesures necessàries per tal de buscar recursos per una altra via que poguessin esmenar la manca de finançament del Catsalut".

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus fa les següents preguntes:

1.- S’han pogut pagar les nòmines del grup Sagessa del mes d’agost?

2.- S’han hagut d’aplaçar alguns pagaments del grup Sagessa com IVA o Seguretat Social? En cas afirmatiu, quina repercussió econòmica suposaran els interessos dels aplaçaments dels pagaments?

3.- S’ha cobrat el deute que té el Servei Català de la Salut amb l’Ajuntament de Reus?

4.- Quina previsió hi ha per realitzar els pagaments de les nòmines del grup Sagessa del mes de setembre i octubre?

 

La situació de profunda crisi econòmica ens afecta des de finals del 2007 ha provocat un fort im­pacte en la situació de moltes famílies i persones que tro­ben dificultats per a exercir el dret a l’habitatge digne, i que es troben, per aquesta raó, al límit de la situació de risc d’exclusió social.

Un model de creixement econòmic basat en l’expansió del crèdit, i fonamentalment en l’adquisició d’habitatges com a principal forma de tinença o com a refugi de l’estalvi, ha col·locat les famí­lies en una posició de sobreendeutament difícil de soste­nir, i situa el crèdit hipotecari com el causant immediat d’aquesta situació.

L’esclat de la bombolla immobiliària, l’aprofundiment de la crisi econòmica i l’augment de l’atur han provocat que aquesta situació de sobreendeutament mostri els seus efectes més dramàtics sobre moltes persones que abans de la concessió del crèdit es trobaven en una posició fi­nancera adequada i que amb el temps s’han situat en un escenari d’insolvència a causa d’un passiu financer insos­tenible, al qual han destinat la majoria dels esforços. Des­prés d’esgotar els recursos, moltes famílies veuen com perden l’habitatge i com subsisteix el deute derivat del crèdit hipotecari, i es veuen abocades a un estat d’insol­vència que farà molt més curt el trajecte cap a l’exclusió social.

Malgrat les dificultats i limitacions per actuar des de l’àmbit municipal, ja que moltes qüestions anteriorment enumerades superen les seves competències, considerem imprescindible acordar i proposar mesures que puguin alleugerir la situació de patiment per a moltes famílies de la ciutat.

Per aquesta raó, els grups municipals sotasignants presenten els següents

ACORDS

1. Demanar al Govern de l’Estat les següents modificacions al “Proyecto de Ley de medidas urgentes para reforzar la protección a los deudores hipotecarios”:

1.1 Ampliar, en els supòsits familiars per a famílies, amb la inclusió dels següents paràmetres:

- Fills menors

- Un membre a l’atur i altres no

- Incloure als avaladors de deutors hipotecaris

1.2 Ampliar els supòsits econòmics:

- Tenir en compte el nombre de membres a la família al moment de fixar el topall econòmic (+ membres= +despesa)

  1. Demanar al Govern de l’Estat que reguli que les comunitats autònomes i els ens locals puguin crear, juntament als Serveis d’orientació jurídica dels Col·legis d’advocats, uns serveis d’intermediació.

  2. Demanar al Govern de l’Estat que estudiï la regulació que quan hi hagi una suspensió del llançament que també es faci la paralització de l’execució hipotecària i durant aquest període que es dirigeixi el deutor a un òrgan de mediació habilitat.

  3. Demanar al Govern de l’Estat que reguli que en el període de moratòria concedida, els interessos es limitin sobre les quotes no pagades i no de la totalitat del préstec.

  4. Demanar al Govern de l’Estat que reguli, en els supòsits de la figura dels avaladors, que si una família s’acull a la suspensió temporal no es pot reclamar a l’avalador mentre duri aquesta suspensió, i, que si el deutor no s’acull a la moratòria pot fer-ho l’avalador, si compleix requisits d’idoneïtat i bona fe.

  5. Demanar al Govern de l’Estat modifiqui la Ley Hipotecaria

    1. Per tal de limitar els interessos de demora i fer assumible el deute.

    2. Regular normativa per tal de facilitar les operacions de reestructuració hipotecaria.

    3. Modificar i permetre la flexibilització de l’execució hipotecària extrajudicial

  6. Demanar al Govern de l’Estat que modifiqui l’Art. 131 Ley Hipotecaria i Art. 656 i 674 de la Ley de Enjuiciamiento Civil per incloure que l’adquirent de l’immoble adjudicat a través d’execució hipotecaria assumeixi les despeses de comunitat de veïns.

  7. Demanar al Govern de l’Estat que estudiï la possibilitat que les dacions en pagament de Pisos de Protecció oficial no suposin despeses extra al deutor ni haver de retornar subvencions que hagi percebut, a més, que no sigui necessari permís de l’Administració competent sinó una comunicació a posteriori.

  8. Demanar al Govern de l’Estat la modificació de l’Art. 104 del text refós de la Ley Reguladora de las Haciendas locales per a que la plusvàlua per execució hipòtecaria via judicial i administrativa i la dació en pagament impliqui la inversió del subjecte passiu si es tracta de l‘habitatge habitual del deutor i no en tingui cap altre.

  9. Demanar al Govern de l’Estat la modificació de la Ley 1/2000 de Enjuiciamiento Civil per incloure com a supòsit d’oposició a l’execució les clàusules abusives, en el sentit que en el cas d’execució hipotecària el deutor que tingui la condició de consumidor pugui oposar-se a l’execució al·legant el caràcter abusiu d’alguna de les clàusules del contracte de préstec hipotecari i quan els deutors sol·licitin un procés declaratiu perquè es declari la nul·litat d’una clàusula abusiva continguda en un contracte de préstec hipotecari, el jutge pugui adoptar una mesura cautelar que tingui per efecte la suspensió d’un procediment d’execució hipotecari ja iniciat i en tràmit i, quan resulti necessari per garantir la plena eficàcia de la seva decisió final.

  10. Demanar al Govern de l’Estat la modificació de la Ley 1/2000 de Enjuiciamiento Civil en els casos en què les entitats bancàries tinguin l’opció d’executar la hipoteca per la via extrajudicial davant notari, aquests puguin suspendre execucions hipotecàries , si hi ha demanda prèvia, quan el deutor acrediti l’admissió a tràmit per un jutjat d’una demanda en la que impugna alguna clàusula de la seva hipoteca que considera abusiva, o una sol·licitud de mesures cautelars de suspensió de l’execució per aquesta mateixa causa.

  11. Demanar al Govern de l’Estat la creació d’un parc d’habitatges socials per cessió temporal a Ajuntaments, Comunitats Autònomes que tinguin un programa de política social amb gestió directa o a través d’entitats sense ànim de lucre.

  12. Demanar al Govern de l’Estat la regulació del Leasing social sobre l’habitatge habitual hipotecat, amb la finalitat que un cop s’hagi produït la cancel·lació del deute amb la dació es fa un pacte entre el banc i el deutor per tal de seguir vivint al mateix pis.

  13. Demanar al Govern de l’Estat la equiparació del tracte fiscal de la dació en pagament i l’execució hipotecaria, per a que la base imposable sigui el preu de la dació, i, tributi com a transmissió a un tercer, i no tributi en concepte de IRPF

  14. Demanar al Govern de l’Estat que modifiqui el Codi de bones pràctiques sobre desnonaments:

    1. Per ampliar el col·lectiu de persones que se’n poden beneficiar: que els ingressos familiars no superin 5 vegades l’IPREM més un 15% per membre a partir del tercer i que la quota hipotecaria superi el 40% dels ingressos familiars.

    2. Ampliar el topall del preu dels pisos que poden incorporar-se al Codi, duplicant-lo, i permetent així engrandir el nombre de supòsits

    3. Repartir per meitats les costes d’escriptura en la novació del contracte

    4. Que aquest Codi de bones pràctiques sobre desnonaments sigui obligatori aplicar-lo per a tots els beneficiaris de la nova Ley de medidas urgentes para reforzar la protección a les deudores hipotecarios.

    5. Ampliar els membres de la comissió de control tot posant un representant de l’organisme de defensa del consumidor de la comunitat autònoma i un altre de les organitzacions de consumidors hipotecaris.

  15. Demanar a la Mesa del Congrés de Diputats que doni prioritat absoluta a la tramitació del contingut de la Resolució 722/IX del Parlament de Catalunya de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció davant de procediments d'execució hipotecària de l'habitatge habitual aprovada per unanimitat el 18 de juliol del 2012.

  16. Demanar al Govern de l’Estat que la tramitació de la llei que modifica els arrendaments urbans s’orienti en la defensa del lloguer i el lloguer social en particular.

  17. Donat que la Generalitat de Catalunya és qui té competències plenes en matèria d’habitatge, demanar al govern català que continuï fent aportacions econòmiques per tal d’augmentar l’oferta de lloguers adaptats a les possibilitats econòmiques reals de les famílies de la ciutat així com el nombre de possibles beneficiaris.

  18. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la gestió coordinada per part de l’Ajuntament del seu parc d’habitatge públic a la ciutat amb la intenció d’optimitzar els recursos i aconseguir que no hi hagi cap habitatge públic buit.

  19. Comunicar aquesta moció als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés de Diputats i del Senat. 

Conscients que en els últims temps han proliferat les SOL·LICITUDS DE PERMISOS per part de diverses empreses per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs no convencionals, tant al govern d’Espanya com al de la Generalitat.

Conscients que en la TRAMITACIÓ I FORMALITZACIÓ d’aquestes sol·licituds no s’ha tingut en compte i no s’ha informat les corporacions i entitats locals directament afectades ni tampoc a la població en general.

Conscients que el MÈTODE D’EXPLOTACIÓ que s’utilitza per la investigació i l’extracció d’aquests hidrocarburs és l’anomenat de fractura hidràulica o “fracking”, mètode enormement agressiu pel territori.

Conscients que la DESPESA D’AIGUA que exigeixen aquestes activitats és absolutament inadmissible pels nostres nuclis i en el nostre territori, en els quals és aquest un bé escàs i cada cop més preuat.

Conscients que la més que probable CONTAMINACIÓ DELS AQÜÍFERS seria IRREVERSIBLE, amb compostos químics directament filtrats dels treballs d’exploració i explotació.

Conscients que les perforacions i la fractura de les roques poden causar MOVIMENTS SÍSMICS.

Conscients de l’alteració PAISATGÍSTICA deguda a la proliferació dels pous d’extracció amb tota la infraestructura que suposa d’instal·lacions, emmagatzematge i tràfic, anorrearia totalment el mosaic agrari i forestal del territori.

Conscients de que aquests IMPACTES AMBIENTALS són negatius per la fauna, la vegetació i la mateixa salut de les persones.

Conscients que la toxicitat de l’aire i l’aigua perjudicaria greument el SECTOR AGROALIMENTARI en elqual es basa bona part de l’economia del territori.

Conscients que aquests impactes son negatius per altres sectors vinculats al medi natural i al paisatge, especialment el TURISME, que veurien devastats molts dels seus projectes de present i de futur.

Conscients que aquesta activitat es desenvolupa de forma excloent i depredadora de les vies de creació de riquesa arrelades al país i porta a la CONDEMNA ECONÒMICA dels nuclis rurals un cop passada la fase d’extracció de gas.

Conscients que les empreses que sol·liciten els permisos responen únicament a interessos econòmics de CORPORACIONS MULTINACIONALS, alienes al nostre país, i a l’especulació borsària a partir dels recursos energètics.

Conscients que el MODEL ENERGÈTIC en el que es fonamenta, basat en la continuació de l’explotació de recursos fòssils, és un model obsolet que perllonga la dependència dels hidrocarburs i és el causant del canvi climàtic i de crisis politico-econòmiques.

Conscients que el MODEL DE DESENVOLUPAMENT que volem està més basat en la racionalització de l’ús d’energia, en la recerca energies alternatives, en l’eficiència energètica, en l’ús intel·ligent dels recursos naturals i en una economia social i econòmica sostenible.

Conscients que acollim i fem nostre el PACTE ENTRE ALCALDES que la Unió Europea promou per actuar a nivell local contra l’escalfament global, reduint les emissions de CO2 i promoure la cultura de l’eficiència energètica.

Conscients que la programació d’aquestes explotacions es fa incomplint de forma flagrant les DISPOSICIONS DE LES NORMATIVES URBANÍSTIQUES, creant greuges comparatius amb activitats locals i menystenint l’ordenament del territori.

Conscients que aquest mètode d’extracció ha estat PROHIBIT a països com França, Irlanda, Bulgària, Romania, Txèquia i alguns estats alemanys, i ha generat gran conflictivitat social a països com el Regne Unit o els Estats Units, després de patir-ne les conseqüències. La mateixa UE sosté en un informe dels perill que comporta tot i utilitzar-se correctament la tècnica.

Conscients que la fase de PROSPECCIONS és tan perjudicial com la fase d’explotació, ja que s’han d’injectar els mateixos productes químics per portar-la a terme.

Per tot això proposem l’adopció dels següents acords:

  1. Declarar el terme municipal de Reus ciutat lliure de fractura hidràulica o “fracking”.

  1. Manifestar el malestar i preocupació per la posada en marxa d’explotació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica.

  2. Informar a tots els municipis que estiguin o puguin estar en el futur afectats per fracking i instar-los a que siguin declarats lliure de fracking

  1. Instar a la Generalitat de Catalunya, per tal que el Departament d’Empresa i Ocupació no autoritzi cap projectes d’investigació o explotació d’hidrocarburs.

  1. Instar a la Generalitat de Catalunya a que declari tot el territori de Catalunya zona lliure de fracking.

  1. Instar al Govern d’Espanya a que, com han fet França o el Regne Unit, prohibeixi la utilització del fracking.

  1. Comunicar aquest acord a:

  • Govern d’Espanya.

  • Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç

  • Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i marí

  • Govern de la Generalitat de Catalunya

  • Conselleria d’Empresa i Ocupació

  • Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial

  • Conselleria de Territori i Sostenibilitat

  • Diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona

  • Federació Espanyola de Municipis i Províncies

  • Federació Catalana de Municipis

L’Ajuntament és la institució més propera a la ciutadania i per això, vivim el dia a dia dels problemes i les conseqüències que provoquen les situacions de sobreendeutament i els desnonaments, uns tsunamis socials que produeixen un gran mal a la cohesió social.

Amb la crisi econòmica i l’augment de l’atur, moltes famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques, i entre aquestes, hi ha el pagament de l’habitatge, sigui en qualitat de lloguer o d’hipoteca.

Malgrat les dificultats i limitacions per actuar des de l’àmbit municipal, ja que moltes qüestions superen les seves competències, considerem imprescindible acordar i proposar mesures que puguin alleugerir la situació de patiment per a moltes famílies de la ciutat. Una eina per això és la revisió del Pla Local de l’Habitatge, que va ser efectuat amb dades de 2007 i, conseqüentment, està fora de la realitat actual.

Tot i que a l’Ajuntament de Reus existeix el servei d’assessorament del deute hipotecari en un conveni amb la Generalitat de Catalunya (OFIDEUTE) és necessari , a més, cercar fòrmules que permetin solventar aquest problema, com el lloguer solidari o el lloguer compartit.

A més, amb l’esforç de buscar eines de consens amb la resta de grups municipals i les entitats socials en aquest i altres temes, es va crear Reus Amunt, Taula de dinamització econòmica i social amb participació política i de la societat reusenca. Igualment, davant les diferents iniciatives presentades en aquest Ple Municipal pels Grups Municipals, s’ha considerat necessari establir un text conjunt sobre aquesta matèria.

Per aquesta raó, els grups municipals sotasignants presenten, per a que siguin desenvolupats per l’ajuntament de Reus, els següents

ACORDS

  1. Treballar per tal que d’ampliar l’oferta de lloguers adaptats a les possibilitats econòmiques reals de les famílies de la ciutat.

  1. Posar en funcionament una borsa de pisos amb lloguer assequible per a famílies amb ingressos entre 10.000 € any i 6.000 € any, i fixar un preu proporcional als ingressos per tal que no quedi ningú fora i sempre per sota del 30% però discriminant aquest percentatge a mesura que baixen per sota del salari mínim professional.

  1. Seguir treballant en la línia d’afavorir i d’augmentar el nombre d’habitatges de lloguer assequible tant sigui de titularitat pública no adjudicats, d’entitats bancàries com també de particulars.

  1. Treballar amb les entitats socials i fundacions del territori per augmentar el nombre de pisos de lloguer solidari, lligats a serveis socials per a famílies amb molt pocs recursos econòmics.

  1. Continuar parlant amb les entitats bancàries perquè posin en lloguer social els seus pisos buits, i a disposició de les famílies que els necessiten i a preus assequibles, sempre en condicions d’habitabilitat i de dignitat, marcant com a objectiu que es destinin el 50% dels pisos buits en mans dels bancs i de les caixes a lloguer social.

  1. Afavorir el treball conjunt entre les àrees implicades en temes d’habitatge, i, especialment, les àrees d’Urbanisme i Benestar Social.

  1. Mantenir i augmentar els recursos a l’oficina de mediació hipotecària per atendre persones amb problemes de pagament de la hipoteca i del lloguer, oferint un servei integral d’assessorament. Difondre i protocol·litzar l’accés i les gestions a realitzar, tant des del Servei d’assessorament al deute hipotecari com dels serveis socials, a les famílies que tinguin pendent el deute de taxes o tributs, així com aclarir els condicionants segons la legislació vigent.

  1. Mantenir contacte periòdic amb els operadors jurídics i immobiliaris de la ciutat per tal de garantir que tots els ciutadans puguin acollir-se a la normativa actual.

  1. Continuar fent de mitjancers entre propietaris i llogaters, donant una sèrie d’avantatges als propietaris, a canvi d’una rebaixa substancial en el preu del lloguer de l’habitatge.

  1. Signatura d’acords amb les entitats bancàries per disposar de pisos de lloguer social de l’entitat en qüestió, adreçats de forma preferent a persones en situació vulnerable, que hagin patit processos d’execucions hipotecàries o desnonaments.

  1. Revisar el Pla Local de l’Habitatge incorporant dades que reflecteixin la realitat actual, per repensar les polítiques urbanístiques de creixement de ciutat, entenent que es preferible treballar el parc d’habitatge existent davant la nova edificació i l’ocupació de nou territori.

  1. Treballar coordinadament des de les regidories d’Urbanisme, Hisenda i Serveis socials, per tal que les persones que s’han vist abocades a una situació de sobreendeutament per una causa sobrevinguda en els anys de la crisi econòmica, tinguin una segona oportunitat.

  1. Treballar amb els agents veïnals, Guàrdia Urbana, els tècnics municipals i altres administracions per localitzar els pisos ocupats il·legalment, amb la finalitat de treballar a nivell de serveis socials les situacions familiars que s’hi troben, i, a nivell de seguretat ciutadana els problemes que pugui ocasionar, fomentant, en primer lloc, que la mediació es faci efectiva a través de les diferents regidories implicades.

  1. Intercedir amb els propietaris de pisos ocupats il·legalment per reconduir la situació amb la possibilitat que el pis es pugui incloure a la borsa de lloguer assequible.

  1. Demanar que la Comissió sobre Polítiques d’Habitatge inclogui la planificació i seguiment de les polítiques d’habitatges social.

Ara Reus fent-se ressò de la petició de moció que ens ha enviat Òmnium Baix Camp conjuntament amb 60 entitats de la ciutat perquè l’Ajuntament de Reus s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la independència.

Recollint el clam, el sentiment i els arguments de la Manifestació de la darrera Diada de l'Onze de Setembre que, amb el lema "Catalunya, nou Estat d'Europa", va aplegar de manera multitudinària, cívica, unitària i popular la voluntat del poble català de llibertat per a la nostra nació, les entitats sotasignades demanem que l'Ajuntament de Reus s'adhereixi a l'Associació de Municipis per la Independència per tal de treballar conjuntament amb la societat civil per aquest objectiu pacífic i legítim, respectuós amb totes les ideologies i propiciador de cohesió social per tal com es fonamenta en la participació democràtica mitjançant el dret de decidir.

Les entitats cíviques sotasignades demanem a l'alcalde de la ciutat que reculli aquesta sol·licitud que presentem aquesta àmplia representació de la societat civil de Reus i que assumeixi, en qualitat de màxima autoritat municipal i per damunt de qualsevol partidisme, el compromís de proposar-ne l'aprovació al vinent Ple de l'Ajuntament amb la majoria absoluta necessària.

Vist el contingut de l’acta de constitució de l’Associació de Municipis per la Independència i d'acord amb el text dels seus Estatuts, que s’adjunten, proposem, doncs, que el Ple Municipal de la ciutat de Reus ACORDI :

1.- Adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència constituïda a Vic en data 14 de desembre de 2011.

2.- Aprovar els Estatuts que regulen l’Associació.

3.- Facultar l'alcalde per signar els documents necessaris per a l’efectivitat dels

precedents acords.

4.- Delegar en l’alcalde per representar aquest Ajuntament davant l’Associació amb totes les facultats previstes en els Estatuts.

5.- Remetre certificat de l’acord a la presidència de l’Associació de Municipis per la Independència, domiciliada al carrer Ciutat, 1, 08500 Vic i també a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

En junta de portaveus l’il·lustríssim Alcalde de Reus, Sr. Carles Pellicer i Punyed, ens va informar que la seva intenció era celebrar un Ple Monogràfic per explicar l’estat econòmic de la ciutat i que la data seria el 12 d’abril de 2012.

Des d’Ara Reus es va demanar el passat 6 de juliol de 2012 que les sessions plenàries es celebressin en sessió de tarda i així fomentar que molts ciutadans hi puguin participar de forma activa en els debats polítics del nostre municipi tot fomentant la transparència i la participació ciutadana.

Actualment celebrem els plens municipals els matins del primer divendres de cada mes i gairebé 2 any que Ara Reus porta com a grup municipal no hem vist mai més de 20 persones assegudes en aquest noble saló. Som conscients que hem guanyat en difusió i audiència amb les retransmissions en streaming mitjançant Internet però, des d’Ara Reus, creiem que no n’hi ha prou i que aconseguiríem major quòrum.

Tanmateix creiem que com a grup municipals que hem estat escollits de forma lliure i democràtica pels ciutadans de la nostra ciutat, també hauríem de tenir la possibilitat de dirigir-nos a la ciutadania el mateix dia i en el mateix saló de Plens per exposar la nostra visió d’aquest 2 anys de legislatura.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que el Ple monogràfic que es vol celebrar el proper dia 12 d’abril es celebri en horari de tarda i que els portaveus també tinguem un torn de paraula per exposar la nostra visió política reusenca.

Tecnoparc Reus S.L. i la cadena hotelera HUSA van formalitzar, el passat 31 de gener de 2006, l’acord sobre l’hotel que havia d’oferir serveis al parc tecnològic del Camp.

L’infraestructura s’havia d’aixecar sobre una parcel·la 10.000 m2 ubicada al carrer Argentina, número2, del sector A8 La Roureda que es troba a la rotonda neuràlgica de l’àrea del Tecnoparc, a l’encreuament de les autovies de Bellissens, Tarragona i Salou, ben comunicada des de tots els punts de la ciutat i del territori i a on s’havien de concentrar els principals equipaments públics destinats a donar servei als usuaris del parc.

Per la informació de la que disposa Ara Reus, la parcel·la es va adjudicar a Hotels Tecnoparc S.L. en règim de cessió del dret de superfície per un termini de 50 anys en considerar que el seu projecte era el que millo9r s’adaptava a l’entorn i als criteris marcats en el procés de publicitat i concurrència. L’hotel l’havia de gestionar la societat Tecnoparc Hotels S.L. creada expressament per desenvolupar aquest projecte hoteler i que es arrencava amb dos socis (Husa i Anul S.L.)

Aquesta societat es va comprometre a construir un hotel innovador de 4 estrelles, amb 180 habitacions, SPA i que generaria més de 80 llocs de treball directes.

Durant el novembre del 2007 la Cadena Hotelera SM Hotels, propietària del solar en el que s’havia d’aixecar el futur hotel, va vendre els terrenys i el projecte a la cadena Olivia Hotels però a dia d’avui Reus encara no té l’Hotel construït.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Com es troba l’execució del projecte hoteler?

2.- En cas que no es construeixi quina acció prendrà l’equip de govern?

3.- Quina repercussió econòmica tindrà per la societat reusenca la no construcció de l’hotel?

El número de places d’aparcament de zona blava a la ciutat de Reus es de 975 places.

La finalitat de les zones blaves no és altra que facilitar la rotació a l'aparcament de vehicles en zones de gran afluència d'aquests i per tant ha de ser entès com un servei públic per facilitar al ciutadà l'accés i determinades zones i no com una simple eina de recaptació.

Això ha portat que en els últims anys, la zona blava hagi estat objecte de nombroses queixes i reclamacions veïnals, i actualment és per ciutadans de Reus una polèmica i origen de descontentament entre usuaris, veïns i treballadors afectats.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quin és l’import mensual recaptat per les zones blaves de Reus durant el 2012? 

 

El clientelisme polític és un intercanvi extraoficial de favors, en el qual els titulars de càrrecs polítics regulen la concessió de prestacions, obtingudes a través de la seva funció pública o de contactes relacionats amb ella, a canvi de suport electoral. És un fenomen que es mou moltes vegades en aquella zona difusa entre lo legal i lo il·legal, que introdueix pràctiques que posen en dubte, fins i tot a la pròpia ètica política.

La setmana passada vam viure un episodi d’un possible cas de tràfic d’influència a les empreses municipals. En aquest cas era un extreballador d’ Innova que estava encarregat de les tasques de control de les obres de manteniment a les escoles municipals que havia denunciat per “possible tràfic d’influències” d’alts càrrecs del holding municipal.

Segons les informacions publicades, arran d’una demanada interposada pel seu acomiadament, s’haurien descobert la existència de presumptes incompatibilitats entre alts càrrecs i empreses subcontractades per Innova tenint en compte que aquestes empreses desenvolupaven les mateixes feines que desenvolupava l’extreballador.

De fet aquesta no és la primera vegada que em sentit a parlar de “clientelisme, favoritisme o vicis ocults”. Aquestes tres paraules les va pronunciar en més d’una ocasió l’actual Alcalde de Reus, Carles Pellicer, referint-se a la gestió socialista com a un modus operandi que haurien practicat durant més de 30 anys a la ciutat de Reus.

Encara que ja sabem que totes les empreses municipals disposen els seus departaments de Recursos Humans que reben els Currículums de centenars de persones, creiem que hem de fer un pas endavant en les polítiques de transparència i participació ciutadana.

Creiem que és moment de fer noves polítiques de transparència. Reus va votar un canvi polític i estem convençuts que podem apostar per una nova transparència. Els polítics tenim un deure amb el ciutadà que és apropar l’administració pública al ciutadà i trencar amb la imatge que els polítics practiquem el clientelisme polític.

Tots els reusencs han de tenir les mateixes oportunitats laborals davant de les ofertes d’ocupació que es publiquin i s’ofereixin des de l’Ajuntament i també com a tutelar de les empreses municipals.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Publicar en mitjans de comunicació i en la pàgina web de l’ajuntament totes les ofertes que es generin per l'Ajuntament, pels seus organismes autònoms i empreses municipals.

2.- Articular comissions de control i seguiment en la contractació pública per garantir que tant la contractació realitzada per l'Ajuntament com pels seus organismes autònoms i empreses municipals es dugui a terme sota els principis de transparència, legalitat, publicitat i lliure concurrència.

L’article 9.2 de la Constitució Espanyola enuncia que, “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Tanmateix en el Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Reus es recull en l’article 65 que “Les sessions de l’Ajuntament en Ple seran públiques, excepte en el cas que els assumptes a tractar afectin el dret a l’honor, la intimitat personal o familiar, o a la pròpia imatge de les persones, en els termes establerts en l’article 18 de la Constitució, en relació a l’article 70 de la Llei 7/1985.”

Actualment celebrem els plens municipals els matins del primer divendres de cada mes i en 1 any que ara Reus porta com a grup municipal no hem vist mai més de 20 persones assegudes en aquest noble saló. Som conscients que hem guanyat en difusió i audiència amb les retransmissions en streaming mitjançant Internet però, des d’ara Reus, creiem que no n’hi ha prou i que aconseguiríem major quòrum si es celebressin el plens municipals les tardes del dijous a partir de les cinc de la tarda.

Donat que els polítics som els representants del poble hauríem de fer un esforç per apropar-nos una mica més a la ciutadania per tal de garantir més participació ciutadana i facilitar l’accés a la informació local que es tracta en aquest saló de plens.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que les sessions plenàries de l’Ajuntament de Reus es celebrin el primer dijous de cada mes a partir de les 17 hores.  

Els pares i mares de l’escola Els Ganxets tenen un sentiment d’indignació després de conèixer que la Generalitat ha suspès la construcció del nou edifici, al costat de les instal·lacions provisionals en barracons. En la reunió que ha tingut Ara Reus amb alguns dels pares i mares ens han transmès el descontent general que hi ha degut a que fins fa pocs dies l’Ajuntament els hi va comunicar que s'havien aprovat les obres de per construir el nou edifici i que ara es troben sense la nova escola i que no es convertiran en Institut.

Després de mantenir algunes converses i d’explicar la difícil situació que travessa tant l’Ajuntament com la Generalitat, el pares i Mares ens han fet arribar un document en el que demanen que com a mínim s’intenti millorar les instal·lacions i s’adeqüin dignament per tal que els seus fills puguin gaudir, no només d’una educació de nivell, si no també d’unes instal·lacions dignes d’una escola pública.

La majoria de les famílies estan molt contentes amb la educació i el tipus d’ensenyament que s’imparteix al centre i l’ambient que es respira. Els pares ens han afirmat que els nens i nens van contents a l’escola però que troben que hi ha un seguit de deficiències que s’haurien de millorar donat que el nou edifici no es construirà. A continuació li farem esment d’algunes de les observacions:

  • Accés a l’escola, unes escales amb cantons vius molt perilloses, una escala amb pendent sense barana.

  • Al costat de les escales hi ha un final de ciment, acompanyat de terra que quan plou fa capa l’escales.

  • Hi ha un boca de rec trencada que s’ha quedat en forma de punxa a l’entrada de l’escola que es bastant perillosa.

  • Els dies de pluja es creen moltes zones de fang.

  • El passadís de l’escola és multifuncional. Es converteix en zona de jocs els dies de pluja i els dies que fa molt de sol ja que no hi ha cap aixopluc ni cobert en tot el pati.

  • No hi ha aire condicionat i dintre dels barracons fa una calor que insuportable.   

  • Per aquests motius el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

    1.- Que l’ajuntament de Reus es comprometi a adequar i millorar les instal·lacions de l’Escola Els Ganxets abans que comenci el curs escolar 2012-2013 segons el llistat de millores que han proposat els pares i mares.

En la reunió duta a terme el 14 de desembre de 2009, el Consell General de l’ Institut de Museus de Reus aprovà el conveni col·lectiu del personal laboral del propi Institut per als anys 2009-2012 i aquest fou publicat al BOP de Tarragona amb data de 7 de juliol de 2010.

Segons el propi conveni estableix que per a l’any 2012, la productivitat assenyalada en el punts anteriors es veurà incrementada en 200 Euros. Per aquelles persones que des del mes de gener fins al desembre de 2011 tinguin un índex d’absentisme inferior al 5%, la productivitat del 200 euros del 2012 s’incrementarà en 100 euros. Es farà efectiva el febrer del mateix anys i s’aplicarà sense perjudici de que estableix el punt 6 del propi Annex 1.

Aquest assumpte també el volem fer extensiu a tots el treballadors de l’Ajuntament i altres Organismes com poden ser els treballadors de l’Institut Municipal IMFE.

Hem de recordar que el comitè d'empresa fa mesos que reclama el pagament de la productivitat pendent del conveni anterior, aproximadament 1.800 euros per a cada treballador. A aquesta qüestió hem d'afegir la negociació del conveni laboral per als propers anys on el comitè vol analitzar quina és la repercussió del Pla d'Ajust que el govern ha redactat davant les dificultats de les finances i recursos municipals, el nou sistema que se'ls ha proposat d'una nova distribució de la citada productivitat i altres modificacions que el govern ha plantejat com ara un hipotètic increment de la jornada laboral o el futur dels interinatges, entre altres temes.

Per aquest motius Ara Reus fa les següents preguntes,

  • En quin es troba la negociació amb els treballadors de l’Ajuntament de Reus?

  • Es té previst pagar la productivitat tant dels treballadors de l’Ajuntament com del personal laboral de l’ Institut de Museus i l’Institut Municipal IMFE?

Segons ha pogut conèixer el grup municipal Ara Reus, AMERSAM ha contractat en data de 1 de juny de 2012 a un treballador – arquitecte tècnic – que desenvoluparà tasques de reparació i manteniment d’instal·lacions pròpies i alienes dels centres educatius de la ciutat i que donarà suport al projecte de centralització dels subministraments elèctrics i de climatització de les escoles.

Per aquest motius ara Reus fa les següents preguntes,

  • Per quins motius l’empresa ATOM ha deixat de prestar aquests servei?

  • En el cas que no es necessitin aquests serveis volem saber si els farà aquesta persona?

  • Perquè no s’ha aprofitat al personal tècnic de l’Ajuntament (que en tenim i de molt qualificat) abans de contractar a un altra arquitecte tècnic?

  • Té alguna cosa a veure la contractació d’aquesta persona amb la rescissió del contracte amb l’empresa ATOM?

 

El passat 20 de juny de 2012 el Secretari General de l’Ajuntament de Reus emet un informe en relació a la facturació de serveis per part de CCM Estratègies si Salut, SL a l’empresa de capital integrament municipal INNOVA SA.

Les conclusions de l’informe són molt clares i s’argumenten sobre dos possibles tipus de responsabilitats. En primer lloc que el Sr. Josep Prat, aleshores Director General d’INNOVA, podria haver incorregut en la responsabilitat comptable prevista als article 38 i següents de la Llei 2/1982 de 12 de maig del Tribunal de Comptes. En segon lloc es podria haver incorregut per part del Sr. Josep Prat i del Sr. Carles Manté, soci i director de l’empresa CCM estratègies i salut SL, que signa part de les factures lliurades per l’empresa, algun dels tipus previstos en el Codi Penal, en el Capítol XIII del Títol XIII (delictes societaris), en el Títol XVIII8de les falsedats documentals) i en el Títol XIX (delictes contra l’Administració Pública)

El mateix 20 de juny Ara Reus redacta una denúncia que entrega als Jutjats de Reus denunciant la presumpta irregularitat en el Holding empresarial d’INNOVA. La denúncia interposada contra Carles Manté Fors – exdirector del CatSalut i expresident de Shirota - i el Sr. Josep Prat Domènech – exdirector General d’INNOVA per denunciar una presumpta estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics.

Amb anterioritat, el 3 de febrer de 2012, el Secretari General de l’Ajuntament de Reus emet l’informe que va sol·licitar Ara Reus sobre l’afer TECNOPARC. El grup municipal va presentar una denuncia als jutjats de Reus contra Jordi Bergadà, exregidor d’urbanisme pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, i contra Àngel Cunillera, expresident de TECNOPARC per presumpte delicte societari, falsedat documental i delicte contra l’Administració pública. El 13 d’abril s’accepta aquesta denuncia.

Des d’aquesta data – 3 de gener de 2012 – el grup municipal Ara Reus ha sol·licitat en diverses rodes de premsa i comunicat oficials que l’Ajuntament que s’adherís a la causa com a part perjudicada dels dos procediments.

El 6 de juliol de 2012 la denuncia d’Ara Reus contra Prat i Manté s’accepta a tràmit i es procedeix de conformitat en el disposat en l’article 774 y següents de la Llei d’enjudiciament Criminal, instruir Diligències Prèvies número 3121/2012.

El 30 d’octubre s’aplacen les primeres declaracions de Prat i Manté. El motiu fou que l’advocat David Rocamora, qui representa al Sr. Carles Manté, havia estat citat per comparèixer en el jutjats de Barcelona per representar un altre afer judicial. Aquestes quedaven posposades fins al 19 de febrer de 2013.

El 19 de febrer els advocat de Prat i Manté van forçar la suspensió de les declaracions de l’interventor i del Secretari Municipal de l’Ajuntament de Reus per l’afer de les presumptes factures cobrades de forma irregulars per valor de 720.000 euros al·legant que hi havia en fallo de forma en la denuncia que havia presentat Ara Reus. L’advocat de Manté va sol·licitar que es presentés un querella com acusació popular i que aquesta havia de dipositar un fiança.

El 20 de febrer de 2012 Ara Reus va redactar el tràmit formal com a querella sobre la que ens personàvem com acusació particular al·legant que els 2 Regidors d’Ara Reus, Jordi Cervera i Misericòrdia Fargas, són part perjudicada en el procés i que a més tots dos són membres del Consells d’INNOVA. A la querella se li van adjuntar les credencials de Regidors i els documents del Registre Mercantil en els que hi figura el Sr. Jordi Cervera com a Conseller Delgat d’ Innova.

El 26 de febrer segons comunicat del Jutjat d’Instrucció nº 3 de Reus es té per presentada i admesa la querella presentada per Jordi Cervera i Martínez i Misericòrdia Fargas Buquera contra Carles Manté Fors i Josep Prat Domènech en la qualitat que es sol·licita d’acusació particular. La querella es va presentar contra el Sr. Carles Manté Fors – exdirector del CatSalut i expresident de Shirota - i el Sr. Josep Prat Domènech – exdirector General d’Innova i queden imputats pels delictes d'estafa, desviament de diners públics i el presumpte cobrament de factures irregulars per serveis que no s'ha demostrat que s'hagin portat a terme i que arriben a un import proper als 800.000 euros.

El 27 de febrer Sr. Josep Prat i Sr. Carles Manté són detinguts, després de que es produïssin registres domiciliaris, per ordre del jutjat d’Instrucció número 3 de Reus qui porta el cas de la querella d’Ara Reus batejat com operació cirurgia.

El 28 de febrer els hi prenen declaracions al Sr. Josep Prat i Sr. Carles Manté sota secret de sumari i els deixen en llibertat amb càrrecs i se’ls hi retira els passaports.

Per tot lo anterior Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus i INNOVA s’adhereixin com a acusació particular o popular al procediment del jutjat d’instrucció número 3 de Reus amb diligències prèvies número 3121/2012-G corresponent a la querella presentada i admesa a tràmit d’Ara Reus contra Carles Manté Fors i Josep Prat Domènech

2.- Que l'Ajuntament de Reus i INNOVA adoptin les decisions necessàries per personar-se en aquest procediment

Ja portem un quants anys que s’han produït diverses campanyes comercials destinades a la substitució de les bosses de plàstic pel seu efecte contaminant i el seu poc nivell de reciclatge i reutilització. I és que les bosses de plàstic d'un sol ús que ens donen a les botigues, es converteixen ràpidament en un residu.

S’ha estimat que a Catalunya, s’usen una mitjana de 5’4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Les bosses de plàstic representen el 2’32% del pes de les deixalles a Catalunya, un consum de 110.000 tn a l’any (font: CEPA-EdC, 2006).

Des de les institucions públiques també s’està treballant en la línia d’una reducció del nombre de bosses de plàstic que es fan servir en el nostre país. De fet, no fa gaires setmanes que el Director de l’Agencia Catalana de residus, el Sr. Josep Maria Tost, en una entrevista publicada pel Diari de Tarragona argumentava que “s’hauria de bonificar a les famílies que reciclessin”.

Vist que la gran distribució té moltes facilitats per la substitució d’aquestes bosses de plàstics per altres de reutilitzables o biodegradables, i a més, que han fet d’aquesta mesura una oportunitat de comunicació publicitària.

Vist que el petit comerç de proximitat li és més difícil el procés de canvi i d’assumpció dels costos de la substitució de la bossa de plàstic i fins i tot la seva repercussió al client davant d’altres competidors que no fan aquest canvi.

Tenint en compte que a Reus el comerç és un dels principals atractius per als turistes que visiten la nostra ciutat i, tot i que la hi ha molts comerços que ja entreguen els productes en bosses reutilitzables n’hi ha d’altres que encara utilitzen les típiques de plàstic.

Per tot això proposem l’adopció dels següents acords:

1.- Instar a l’equip de govern municipal a la signatura d’un conveni de col·laboració amb totes les associacions comercials de la ciutat existents que prevegi una bonificació fiscal a aquells establiments comercials que substitueixin les bosses de plàstic per bosses reutilitzables.

2.- Que les condicions d’aquest conveni entrin en vigor per les ordenances de l’any 2014.

En data 13 de desembre de 2011, a sol·licitud de l’Alcaldia, es va redactar per part de la Intervenció general informe relatiu al control financer aplicable a les societats mercantils dependents.

En aquell informe es va posar de manifest que el control financer aplicable als ens dependents, durant el període 2005-2010, únicament es va limitar a destacar les observacions o salvetats que les auditories financeres recollien en el seus informes respectius. El motiu principal, tal i com consta ja informat al Ple amb motiu dels informes anuals de fiscalització posterior i control financer dels exercicis 2005-2008, elevat al Ple de 4 de setembre de 2009, exercici 2009 elevat al Ple el 17 de setembre de 2010 i exercici 2010, elevat al Ple en data 9 de setembre de 2011, era els limitats mitjans humans i materials de que disposava l’òrgan interventor per a l’exercici íntegre del control financer.

En data 17 de juliol de 2012 es va lliurar l’informe provisional al Gerent d’Innova en el que es recollien algunes possibles irregularitats de control financer sobre les que es van presentar algunes al·legacions.

En data de 30 de juliol de 2012 es va fer públic l’Informe de control financer definitiu dels exercicis 2009, 2010 i 2011

Però des d’Ara Reus sempre hem cregut que s’hauria d’haver incorporat l’any 2008 en l’esmentat informe.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus fa el següent prec:

1.- Que es redacti un informe de control financer de l’exercici 2008 i es faci públic.

La Generalitat de Catalunya, a través del departament de Salut i del Servei Català de la Salut, i l'Ajuntament de Reus, a través de la societat municipal INNOVA, van dur a terme les obres del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus que disposa de 93.000 metres quadrats.

El centre disposa de l’expertesa professional i de la dotació tecnològica necessàries per donar el millor servei a cada usuari. Així, està preparat per ser referència en determinades especialitats com Oncologia, Cirurgia Bariàtrica, Cirurgia Plàstica i Reparadora, Medicina Vascular o Cirurgia Toràcica, tot tenint molt present la seva vocació universitària.

Són moltes les publicacions sobre el pressupost i el cost final de la construcció del nou Hospital i quina ha estat la desviació pressupostària al finalitzar el projecte.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Quin va ser el preu de licitació inicial del projecte constructiu del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus?

2.- Quin ha estat el cost final de l’obra en el moment de certificació última i de liquidació?

3.- Quina desviació pressupostària ha hagut del projecte constructiu del nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus?

La Fira Trapezi de Reus ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Circ 2012 que atorga el Ministeri de Cultura, dotat amb 30.000 euros. El jurat li ha concedit aquesta distinció "pel seu compromís amb la nova creació, la seva importància per la projecció internacional de les arts circenses i per l'apropament d'aquest gènere a tots els públics". Així mateix, el jurat ha valorat el paper de la Fira Trapezi "com un fòrum d'intercanvi entre companyies i programadors d'àmbit estatal i internacional, i la seva contribució a l'economia i el turisme".

La Fira de Circ Trapezi de Reus ha celebrat enguany la seva 16a edició i s'ha convertit en una de les cites més rellevants del panorama circense europeu. Sota la direcció artística de la companyia Escarlata Circus i Jordi Gaspar, la fira de circ reusenca s'ha celebrat aquest any del 17 al 20 de maig amb 43 espectacles procedents de 12 països diferents d'Europa i l'Amèrica Llatina. En total més de 80 hores de circ al carrer i uns 100.000 espectadors. La Fira de Circ Trapezi està organitzada pel Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER)-Consorci del Teatre Fortuny. 

Fa una setmana el Sr. Alcalde va pronunciar una conferència que organitzada pel col·legi de periodistes en la que va afirmar que iniciaria un projecte de Centre de les Arts del Circ i del Gest, que els propers mesos d’ubicarà a les instal·lacions de l’antiga Escola Sant Bernat Calbó.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- De quina partida pressupostària surt o sortirà la partida econòmica per fer les obres de l'espai (antiga llar d'infants al costat de l'escola Sant Bernat Calvó) i per comprar el material que òbviament es necessari per aplicar les mínimes tècniques de circ?

2.- A quins estudis equivaldrà i a quines edats anirà dirigit? 

3.-Des de quin Departament o Organisme es farà la gestió i quines seran les persones encarregades d’aquest projecte educatiu?

4.-Tindrà alguna relació amb Trapezi?

 

Larecollida selectivaés la separació dels residus mitjançant el seu dipòsit en diferents contenidors perquè siguin reciclats.

A Reus, segons les dades a les que Ara Reus ha tingut accés, l’any 2009 es van recollir selectivament 20.361 tones (36,36% del total), que inclouen les fraccions de matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos lleugers, voluminosos, poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtils i altres residus valoritzables que es recullen a les deixalleries com ara fustes, oli, bateries, electrodomèstics... L’any 2010 la recollida selectiva va ser de 18.589 tones el qual suposa un 34,37% del total que es recull a Reus.

El 2009, cada reusenc va generar 1,43 kg per habitant i dia, en un any en què es van recollir un total de 56.000,6 tones al conjunt de la ciutat. En els últims 10 anys el percentatge dels residus que s’envien a incinerar i que, per tant ni es recuperen ni es tracten, ha disminuït en 15 punts percentuals.

Analitzant les dades des del 2000 fins al 2009, s’aprecia que l’any 2005 es va arribar a un punt àlgid, amb la generació d’1,6 kg per habitant i dia. Des de llavors, anualment, la producció de residus s’ha estabilitzat però amb una clara tendència a la baixa, situant-se els anys següents en 1,51 kg / 1,54 / 1,44 i el 2009, a 1,43 kg per habitant i dia.

A falta de conèixer els resultats concrets de l’exercici 2011, la conclusió que extraiem de tot plegat és que hi portem 4 anys consecutius on hi ha una lleugera davallada en la producció de residus però en canvi aquest esforç fet per part de la ciutadania no és veu premiat ni recompensat de cap manera. Tot just el contrari enguany hem viscut una pujada del 27% la taxa de les escombraries. No ens hauria d’estranyar que si seguim en aquesta tònica d’augment dels impostos totes aquelles motivacions que s’han aconseguit durant molts anys a base de campanyes de sensibilització s’acabin perdent.

En el moment actual de forta crisi, la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i contribueix a donar sortides a la crisi econòmica tenint en compte la necessària sostenibilitat ambiental. Si som capaços d’educar als nostres ciutadans amb na mentalitat sostenible reduirem els costos que l’administració té actualment en els tractaments finals que es duen a terme tant en abocadors com en incineradores. La major responsabilitat en la gestió de residus municipals recau ara en l’administració i en els ciutadans, que són els que n’assumeixen els costos econòmics, socials i ambientals.

No entrarem ara a debatre si l’augment del 27% és moral o immoral o econòmicament necessari o exageradament desmesurada, ja coneixeu la postura que vam adoptar com a grup municipal en la que ens vam oposar totalment. Ara bé, després d’un any del nou govern en el que no hem vist cap iniciativa que anés dedicada a la sensibilització de la ciutadania per reciclar, Ara Reus vol aportar una iniciativa que ja vam presentar durant la campanya electoral en la que volíem potenciar el reciclatge mitjançant una targeta verda que pretenia motivar i premiar a aquelles famílies que ajuden a la ciutat i al mediambient realitzant tasques de selecció de residus.

Oblidem-nos del passat i mirem cap al futur. Iniciem una nova manera de fer i de pensar. Engeguem una campanya pedagògica per potenciar la recollida selectiva, obrim un canal en el portal de l’Ajuntament on mensualment puguem veure la quantitat de tones que estem reciclant i els avantatges que això comportar pel nostre entorn. Després de veure l’ increment del 27% que ha patit la taxa de la brossa podríem fer que a partir del 2012 bonifiquéssim als usuaris que ajudin a l’Administració. Una campanya que es podria dir “Si ens ajudes, t’ajudem”.

Tot amb un objectius molt definits:

1. Fidelitzar els ciutadans/es que ja fan recollida selectiva, i donar més arguments i motius a aquelles persones a les quals fa falta una empenta per començar a fer la recollida.

2. Reduir encara la quantitat de residus que es destinen a incineradora, incrementant la recollida selectiva.

3. Associar al reciclatge valors positius com la vida, la responsabilitat pròpia i cap a generacions futures, el respecte, la participació i la implicació de tothom amb la ciutat. Associar els valors del reciclatge als de la natura i la salut.

4. Augmentar la sensibilització ambiental de la ciutadania.

En el nostre territori s’han creat Fòrums i Jornades que van encaminades cap a la voluntat de desenvolupar processos de canvi de model de producció i de gestió de residus cap a un nou paradigma sobre noves bases ambientals, més generadores de treball, més estalviadores de materials i energia i que evitin la contaminació i les agressions al territori. L’exemple més recent és el II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero que es va celebrar el passat 4 de maig de 2012 en el que més de 200 persones de municipis, empreses, universitats, entitats i institucionses van trobar a la Casa del Mar dins del marc d’aquest esdeveniment.

Una iniciativa que s’emmarca dins un moviment internacional (Zero Waste International Alliance, Zero Waste Europe) del qual Reus en podria participar – que actualment desconeixem si ho fa.

Reus hauria de tenir un objectiu marcat en aquest sentit i hauríem de treballar per reduir al màxim els quilograms d’escombraries que generem diàriament bonificant i reduint les taxes a aquelles famílies que tenen una sensibilització amb el mediambient i que directament estan ajudant a l’administració a reduir els costos dels tractaments per desfer-nos dels residus.

És per això que pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Crear o reutilitzar una campanya pedagògica que promogui la conscienciació per fonamentar la recollida selectiva.

2.- Crear una eina que permeti tenir un control de les persones que practiquen la recollida selectiva a la deixalleria a fi i efecte de poder-los bonificar en la taxa de les escombraries.

3.- Marcar un objectiu viable de recollida selectiva des de la Regidoria de Mediambient i utilitzar els canals de comunicació actuals per informar periòdicament de la quantitat de tones que es van recollint durant un any i com aquesta es tradueix en la futura bonificació en l’impost de les escombraries.

Abans de la popularització de la rentadora, els safarejos formaven part de la geografia urbana de la majoria de poblacions catalanes. Són poques les ciutats Catalanes que conserven aquests equipaments singulars i que fan una política activa de memòria sobre un procés domèstic feixuc que generacions de dones van realitzar en espais comunitaris urbans: els rentadors.

Fins i tot, la llengua, memòria col·lectiva del que som i vam ser, es conjura amb aquest oblit. Malgrat que la bugada fa temps que és una tasca privada i individual, l'expressió "fer safareig" és plenament vigent com a sinònim de la crítica i fer comentaris sobre la ciutat.

El cas de Reus és il·lustratiu del que ha passat en les darreres dècades a moltes altres ciutats. Mentre que fins a meitat del segle XX les reparacions dels rentadors són constants per garantir el seu bon funcionament, escassos anys més tard ja s'havien convertit en espais innecessaris. L’any 1974 l'Ajuntament va decidir tirar a terra els penúltims rentadors que quedaven a la ciutat, els del camí de Tarragona, i va cedir els terrenys que ocupava per construir una llar de pensionistes.

Durant gairebé 20 anys, els darrers rentadors de la ciutat, els del barri del Carme, van sobreviure a un tancament anunciat i segurament es van anant salvant a causa de la cíclica sequera que vivia la ciutat que els feia una mica més necessaris. Definitivament, l'ajuntament efectuà el tancament l’any 1993.

Si alguna persona a principi dels noranta li hagués explicat a la darrera encarregada d'aquests vells rentadors, Sra. Maria Vallverdú, persona que vivia de la voluntat de les escasses usuàries que el març de 2011 aquests safarejos tornarien a obrir no donaria crèdit a les seves paraules.

L'espai - que corria un veritable perill de desaparèixer pel seu abandonament - es va inaugurar com a seu del Casal de Dona de Reus, iniciativa inclosa en el projecte de la Llei de Barris.

Aquesta reconversió dels antics sarafejos del segle XVIII en un espai de ciutadania de les dones del segle XXI: amb sala d'exposicions, aules, biblioteca, sales de reunions, terrassa, etc... és patrimoni de la ciutat i és un element que podria generar una gran afluència de visites de turistes i també dels propis ciutadans de Reus. Directament aquestes visites generarien major riquesa als carrers que rodegen l’actual Casal de la dona (C/ Sant Llorenç, C/ Riudoms, Passeig Sunyer i Passeig Prim).

És per això que pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que en la següent edició del plànol turístic de Reus s’incorpori el casal de la dona i els rentadors com a punt d’interès turístic de la ciutat.

Durant els primers 4 mesos de l’any les pernoctacions hoteleres han crescut a Catalunya un 7% i ja superen els 9,6 milions de registres. Fins al mes d’abril s’han rebut més de 4 milions de turistes a tota Catalunya, un 6,8% més que el 2011.

Reus està situat en un punt estratègic geogràficament i també estem notant la presencia de molts turistes que vénen a visitar la nostra ciutat. L’exemple més clar són les visites que rep el Gaudí Centre que va incrementar un 18% el de visitants el 2011. Un total de 78.328 persones van visitar el Gaudí Centre l’any 2011; un 18,6 % més respecte el 2010. Des de la seva inauguració, l’any 2007, el Gaudí Centre ha anat incrementant de manera constant el número de visitants. Un total de 274.630 persones ja han visitat un equipament que contribueix de manera destacada a la promoció i dinamització econòmica de la ciutat.

Si féssim un repàs per procedències, els visitants del Gaudí Centre es reparteixen de la següent manera: Reusencs 3%; Catalans: 11%. Resta de l’Estat 22%; altres estats: 64%. Són els més nombrosos, amb un total de 45.539 persones. El col·lectiu més important l’any 2011 ha estat el rus (54% dels estrangers), seguit del francès (23%), l’holandès (4%) i el britànic (4%).

Diuen que els petits detalls marquen les grans diferencies i com Ajuntament podrien intentar tenir alguna deferència amb els turistes que generen riquesa en el territori.

Per aquest motiu el grup municipal Ara Reus fa el següent prec,

  • Amortitzar els circuits d’opis publicitaris i de balles publicitàries ubicades a les entrades i sortides de la ciutat per instal·lar cartells que donin la benvinguda en diferents idiomes amb elements turístics de la ciutat.

Estem en plena època de crisis. Patim retallades generalitzades en les àrees de salut, educació, educació, serveis socials... augmenten els impostos i la pressió fiscal, baixen els sous, puja l’atur, tenim més de 10.000 aturats a la nostra ciutat... en definitiva, tenim famílies a la nostra ciutat que pateixen per arribar a final de mes i d’altres que no hi arriben. És moment de ser austers i de prioritzar les despeses de l’erari públic.

A la bústia electrònica d’ara Reus hem rebut una vintena de correus i són moltes les persones que ens han aturat al carrer per demanar-nos que si us plau li demanem al nostre Alcalde que deixi d’enviar cartes de felicitació als reusencs que han nascut en altres comunitats autònomes en motiu dels dies regionals de les diferents comunitats.

Creiem que el fet d’enviar aquestes cartes és més propi d’un fet electoralista i que s’està pagant amb diners públics dels contribuents reusencs. De ben segur que la quantitat que suma aquesta acció, que de ben segur s’està fent amb tota la bona fe del món, és minsa però per petita que sigui estem segur que els ciutadans prefereixen destinar aquest euros (per pocs que siguin) a programes de comunitat o destinar-los als menjadors socials que no pas a fer les trameses d’aquestes cartes.

Per aquest motius ara Reus fa la següent pregunta,

  • Quin és el número de trameses que s’han enviat segons els col·lectius d’habitants i si es tenen previstes més trameses?

  • Quin és el número exacte de cartes que s’han enviat sumant totes les trameses fins a dia d’avui?

  • Quin és el cost total d’aquest enviament sumant paper, impremta, sobres, el propi enviament i possibles despeses que hagi implicat aquesta acció?

El passat 7 d’octubre de 2011 Ara Reus va presentar la moció per instaurar la finestreta única. Una moció que fou aprovada i que tenia com a objectiu agilitzar i facilitar els tràmits burocràtics als empresaris i emprenedors que volen implantar les seves empreses a la ciutat de Reus.

Fins a dia d’avui no hem tingut cap més informació i desconeixem l’estat en que es troba el desenvolupament d’aquesta mesura que oferiria més competitivitat i facilitats al teixit comercial reusenc.

L’objectiude l’Administració Digital ha de ser la d’incrementar les possibilitats de comunicació entre la ciutadania i el Govern, emprant un canal digital que millori la qualitat de les relacions. Volem recordar que aquet sistema oferirà major disponibilitat d’horari, major proximitat del servei, major eficàcia de la interacció i major integració del procés.

Aprofitant que el passat 25 de maig el Consell de Ministres de Madrid va aprovar el Reial Decret llei 19/2012 també conegut com a llicència exprés el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troba la Finestreta única a la que es va comprometre a desenvolupar el govern de Reus?

Per les informacions a les que ha tingut accés el grup municipal d’Ara Reus les piscines municipals de Reus ubicades al Parc dels Capellans tenen una avaria.

Per aquest motiu el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troben les piscines municipals i si realment estan avariades?

  • Quin és l’abast d’aquesta avaria i el cost de la mateixa, en cas que existeixi?

  • Quin dia es té previst obrir les instal·lacions de les piscines?

Segons les publicacions que s’han fet l’afer Metrovacesa en alguns mitjans de comunicació ens hem assabentat que l’Ajuntament de Reus ha fet arribar una carta a Metrovacesa en la que es demanava una resposta sobre la viabilitat del projecte i que es faci efectiu el primer pagament del cànon que marca en contracte signat entre l’anterior equip de govern i el Director de Centres Comercials de Metrovacesa.

L’empresa immobiliària va fer una oferta de 1,6 milions d’euros de cànon anual però per contracte l'Ajuntament hauria de rebre la quantitat de cinc milions d'euros tal com estableix el punt vuitè del contracte, una quantitat que es distribuiria en una cànon periòdic anual de 2,2 milions d'euros durant els anys de durada de la concessió, més una quantitat addicional fins a sumar aquests cinc milions que es cobraria al llarg dels primers cinc anys d'explotació del centre comercial.

Davant d’aquesta situació on veiem una postura relaxada per part de Metrovacesa fruit de les poques o nul·les eines que existeixen per fer força davant de l’empresa degut a les mancances legals que té el propi contracte el grup municipal Ara Reus fa els següents precs,

  • Que des de l’equip de Govern s’intenti renegociar en la mesura del possible la xifra de 1,6 milions d’euros i en cas contrari, i tenint en compte el marc econòmic actual, s’acceptin les condicions de Metrovacesa degut a les mancances legals amb les que es va redactar el contracte

  • Demanar a Metrovacesa que els treballadors que han d’acabar l’obra siguin de Reus.

  • En cas que aquest assumpte arribi als Tribunals – esperem que no, perquè si no tindríem l’estructura metàl·lica previsiblement durant més de 5 anys sense poder-la tocar – que s’exigeixin responsabilitats contra el antics dirigents polítics i persones responsables que van signar el contracte?

 

L'Ajuntament de Tarragona va aprovar el passat 18 de gener de 2013 la moció presentada pel Partit Popular que instava a canviar el nom de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per Universitat de Tarragona. La proposta popular va tirar endavant amb 17 vots favorables (PSC i PP), el vot en contra d'ICV i l'abstenció del grup municipal de CiU.

A més l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va justificar el vot favorable admetent que farà un “seguiment del que calgui” per defensar el nom i la marca de la ciutat sempre que estigui associada a fets positius.

Des d’Ara Reus vam ser els primers en pronunciar-nos sobre aquest tema i vam emetre un comunicat en contra d’aquesta decisió argumentant que trobem absurd el canvi de nom de la que també és la nostra Universitat. Considerem una proposta del tot estèril que l’únic que comportarà, de moment, és una despesa innecessària, entre altres, en la partida de màrqueting i comunicació per la renovació de la suposada nova imatge corporativa. En un moment de retallades en matèria d’educació, de l’augment del cost de les matricules universitàries, de vulnerar els drets de la branca formativa del nostre país, creiem que és un despropòsit presentar iniciatives d’aquestes característiques que només busquen un protagonisme banal i partidista.

La Rovira i Virgili és una institució que representa i identifica al conjunt d’un territori que actualment està acollida per les poblacions de Tarragona, Vila-seca, Vendrell, Tortosa i Reus. L’acord que es va aprovar a la ciutat Tarragona és del tot desafortunat i des de la nostra ciutat no s’està actuant en defensa dels interessos de Reus.

Tot i que des d’Ara Reus considerem que la proposta de voler modificar el nom de la Universitat Rovira i Virgili és del tot estèril però que no hem d’oblidar que l’acord tarragoní s’ha fet arribar al Parlament de Catalunya perquè sigui tractat amb la voluntat que el canvi de nom es faci efectiu. Ara Reus, en defensa del interessos de la capital del Baix Camp, no es quedarà de braços creuats i farà tot el que estigui a les seves mans per aturar l’acord que s’ha aprovat a Tarragona.

La llei 36/1991, de 30 de desembre, de la creació de la URV inclou en un paràgraf que: Amb la denominació de la Universitat es vol honrar la memòria de l’il·lustre català Antoni Rovira i Virgili, escriptor, historiador i polític, un dels més importants teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya. President del Parlament de Catalunya i exemple de civisme, treball i estima pels valors del nostre poble.

Atès que el nom d’Universitat Rovira i Virgili fou decidit en el seu dia pel Parlament de Catalunya i que només es pot canviar en l’hemicicle català i que l’acord aprovat a la ciutat de Tarragona s’ha fet arribar al Parlament de Catalunya, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus doni suport a la present resolució en la que es sol·licita que no es modifiqui el nom de la Universitat Rovira i Virgili i es manifesti en contra de la proposta aprovada pel Ple del passat 18 de gener de 2013 de la ciutat de Tarragona que instava a canviar el nom de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per Universitat de Tarragona.

2.- La notificació d’aquesta resolució a la Mesa del Parlament als grups i subgrups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya.

Reus ha estat una de les primeres ciutats de més de 100.000 habitants en disposar d’un Pla Local d’Habitatge, el full de ruta per als propers anys que busca que els ciutadans tinguin les màximes garanties de gaudir d’habitatges amb les condicions adequades.

L’article 137 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix la competència de la Generalitat en matèria d’habitatge que, entre d’altres àmbits, inclou específicament la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial, l’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció, i la normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.

En aquest sentit, el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, signat el dia 8 d’octubre de 2007 entre el Govern de la Generalitat i entitats i organitzacions relacionades amb el sector de l’habitatge de Catalunya, preveu, en el seu repte segon, millorar les condicions del parc d’habitatges ja existent. Per aconseguir-ho proposa, entre d’altres, l’acció 2.4, consistent a establir el sistema d’inspecció tècnica dels edificis, que es concreta en la mesura 111, on es preveu “l’aprovació del decret d’instauració de la inspecció tècnica dels edificis”.

La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, configura alhora el marc normatiu pel qual s’ha de regir aquesta matèria i, especialment, el foment de la conservació i rehabilitació dels habitatges i el control periòdic de l’estat dels edificis d’habitatges com una mesura imprescindible per impedir la degradació del parc immobiliari.

Amb aquesta finalitat, la Llei del dret a l’habitatge estableix en el seu article 28.3 que els continguts i la vigència de les inspeccions tècniques dels edificis d’habitatges s’han de determinar per reglament. Així mateix, l’article 22 preveu que, per aconseguir uns nivells elevats de qualitat del parc immobiliari residencial, el departament competent en matèria d’habitatge ha de promoure, entre altres qüestions, l’establiment d’uns programes d’inspecció tècnica dels edificis d’habitatges. En aquest sentit, la disposició addicional desena d’aquest cos normatiu estableix que el Govern ha de determinar els continguts i programes de la inspecció tècnica dels edificis dins l’any posterior a la data de publicació de la Llei del dret a l’habitatge al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

En el capítol segon s’estableixen els procediment de la tramitació de l’informe tècnic resultant de la inspecció de l’edifici d’habitatges. Aquest informe és el resultat d’una inspecció visual realitzada per un/a tècnic/a competent segons marca la normativa.

En tots els processos de les conegudes ITE cal presentar l’informe davant l’administració competent perquè aquesta adopti la resolució que escaigui. En els casos en què la inspecció tècnica detecti deficiències greus que siguin esmenables, la propietat ha d’efectuar prèviament les oportunes obres de reparació i acreditar-ne la realització davant l’administració competent per obtenir el certificat d’aptitud.

En definitiva, el Decret té per objecte regular les inspeccions tècniques que cal dur a terme per garantir els nivells de qualitat exigibles als edificis d’habitatges, i aprovar el Programa d’inspeccions tècniques obligatòries de la Generalitat.

Segons el Pla Local d’Habitatge de Reus publicat en el web de l’Ajuntament, la nostra ciutat tindria 4.594 habitatges construïts amb anterioritat a l’any 1922; 5.581 construïts entre els anys 1922 i 1964; 19.090 construïts entre 1965 i 1980; 10.663 entre 1966 i 2000; i 5.670 construïts entre 2001 i 2006. Edificis que la major part d’ells haurien de passar algun tipus d’inspecció per tal de salvaguardar les condicions mínimes d’habitabilitat.

Tanmateix, l’Ajuntament de Reus té a la disposició dels edificis del casc antic i eixamples de la ciutat unes subvencions per al foment de les iniciatives privades de rehabilitació d’habitatges que sota el nostre punt de vista s’haurien d’ampliar a tot el marc geogràfic de la ciutat.

Pel que fa a l’administració competent per tramitar i atorgar el certificat d’aptitud, s’estableix que serà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, tret d’aquells supòsits en què l’ens local corresponent, manifesti el seu interès a fer-ho; en aquest cas l’Ajuntament de Reus, caldrà simplement que amb caràcter previ ho comuniqui a la Generalitat de Catalunya.

Amb la finalitat d’evitar casos com els que hem patit recentment amb l’edifici de la cantonada de la plaça de la Sang o l’enderrocament de la casa annexa a les peixateries velles i per intentar que el parc immobiliari de la ciutat de Reus tinguin les màximes garanties de gaudir d’habitatges amb les condicions adequades, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Impulsar i promoure una campanya d’informació sobre les inspeccions tècniques d’edificis a la ciutat de Reus segons el Decret 187/2010 del 23 de novembre.

2.- Promoure la rehabilitació d’edificis i habitatges edificats fins al 1920.

3.- Promoure la rehabilitació d’edificis plurifamiliars construïts entre els seixanta i els vuitanta, amb comunitats de més de 20 habitatges.

4.- Millorar l’accessibilitat en edificis plurifamiliars de 4 i més plantes que no disposen d’ascensor.

5.- Ampliar la concessió d’ajuts i subvencions a tot el marc geogràfic de la ciutat.

6.- Tancar convenis de col·laboració amb el col·legi d’arquitectes i la cambra de la propietat urbana per coordinar les diferents accions a emprendre.

7.- Estudiar la possibilitat, tal i com preveu el Decret 187/2010 del 23 de novembre, de sol·licitar la gestió local de les inspeccions tècniques d’edificis tot redactant una nova ordenança local. 

En el sector de les noves tecnologies s’estan duent a terme iniciatives molt rentables en matèria d’aplicacions turístiques per promocionar les ciutats. Els exemples més propers els trobem a les aplicacions que han llençat Ajuntaments com els d’ Altafulla, Badalona, Barcelona, Tarragona...

La presència en els markets corresponents als diferents operatius actua com un reclam publicitari, atraient l'atenció d'aquells turistes que necessiten d'informació actualitzada. Aquest tipus d'aplicacions poden significar que l'estada del visitant s'allargui, en conèixer sense esforç nous recursos i punts d'interès. També són útils com a mitjà d'informació durant l'estada.

Les aplicacions permeten a l'usuari informar-se de quins recursos i punts d'interès es troben als voltants a més també aporta informació dels mateixos en forma de recursos multimèdia i ofereix interessants funcionalitats com rutes d'interès o itineraris per arribar fins als mateixos.

En definitiva, les aplicacions converteixen als viatgers en els principals comercials de la destinació turística, permetent compartir experiències, fotos i vídeos tant durant la seva estada com després del viatge.

Reus és un destí turístic cultural que, any rere any supera el nombre de viatgers i turistes que visiten la nostra ciutat. El clar exemple el tenim amb l’augment del 30% del nombre de visites de turistes russos que han entrat al Gaudí Centre.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus fa el següent prec:

1.- Sol·licitar la creació d’una aplicació per a telèfons mòbils amb la finalitat de promocionar Reus com a destí turístic.

 

Els autobusos són una part intrínseca de la vida quotidiana, i juguen un paper fonamental en l'estructura social de moltes ciutats. La ciutat de Reus depèn del servei d’autobusos com a l’únic sistema de transport públic urbà i els autobusos de trànsit locals ofereixen un servei de trànsit públic dins de la nostra ciutat que, normalment cobreixen necessitats de mobilitat de només uns quants quilòmetres.

L’empresa municipal Reus Transport gestiona actualment dotze línies d’autobús que cobreixen tota la trama urbana, però en les darreres setmanes el nostre grup municipal ha rebut un seguit de suggeriments sol·licitant un augment d’algunes freqüències i fins i tot demanant l’ampliació de recorreguts en algunes àrees que actualment tenen un servei insuficient i en alguns casos nul.

Estem parlant de la Urbanització Aigüesverds, Urbanització Blancafort i Mas Carpa.

La urbanització Aigüesverds actualment no disposa del servei d’autobús urbà tot i pertànyer al nostre terme municipal. La proposta que fem des d’ara Reus en aquest cas és ampliar el recorregut de la L-40, que actualment arriba fins la urbanització Blancafort, i que tant sols està a 2 quilòmetres de distància; i que aquest autobús fes un petit recorregut de 2 o 3 aturades per Aigüesverds.

La mateixa L-40 que arriba a la urbanització Blancafort només té un servei a les 07:45 del matí. Els veïns es queixen no només per ser insuficient, si no perquè és surrealista que tinguis un autobús d’anada però que no hi hagi cap servei d’autobús de tornada durant tot el dia. Seria de rebut que hi hagués com a mínim serveis a les hores puntes de primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores).

Un cas molt similar el trobem al Mas Carpa, on no hi arriba cap autobús urbà tot i que la línea L-50 té el seu recorregut per l’àrea del Tecnoparc i es dirigeix cap a l’aeroport. Creiem que la mateixa línea es podria aprofitar i podríem ampliar el recorregut pel Mas Carpa oferint 2 o 3 aturades dintre de la urbanització.

Som conscients que en aquestes urbanitzacions arriba el servei d’autobusos de la Generalitat però, tant pels veïns com per ara Reus, pensem que és insuficient i que s’haurien d’ampliar els recursos de mobilitat per a aquests ciutadans. A més, s’ha tenir en compte que els autobusos de la Generalitat tenen les seves parades a l’entrada de les urbanitzacions a tocar de la carretera i no realitza cap recorregut de recollida intern.

És evident que algunes millores en el bus ajudarien a molta de la població de Reus i creiem que aquest esforç no necessitaria d’una gran inversió per part de l’Ajuntament.

Un cop s’efectuessin aquestes propostes, es podria donar peu a una campanya de potenciació del transport públic, un major ús del qual proporcionaria tot un seguit d’avantatges al municipi, com els que citem a continuació:

Des del punt de vista de l’ajuntament o d’altres sectors públics, trobem que aquesta seria una petita inversió que suposaria un importat increment en la qualitat de vida dels habitants de Reus.

Degut a la crisis econòmica, si donem facilitats als usuaris a utilitzar el transport públic estem generant un estalvi en el consumidor i un augment d’ingressos en l’empresa de transports. A més, una millora en la qualitat del bus donaria peu a tot un seguit d’altres millores que es notarien indirectament a llarg termini.

És evident que un major ús del transport públic va lligat a una menor contaminació del nostre ambient, ja que elimina la dels transports privats que farien servir totes aquelles persones que opten pel bus.

Una altra conseqüència positiva d’un major ús de l’autobús és la menor probabilitat d’accidents de trànsit, sobretot entre els joves, molts dels quals es veuen obligats a utilitzar la moto com a transport per desplaçar-se, i en segons quines circumstàncies, aquest transport pot arribar a resultar perillós.

Atès que el resultat de l’exercici de l’empresa Reus Transport del 2011 ha estat gairebé de 12.000 euros de benefici.

Atès que en el transcurs del 2012 hi ha hagut un fort increment en el nombre de viatgers respecte el 2011.

Atès que amb aquest augment en el nombre de viatgers també hi haurà un més que probable augment d’ingressos en el present exercici.

Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que s’ampliï o s’implanti la freqüència horària en el servei d’autobús urbà a primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores) a les línees L-40 i L-50.

2.- Que la línea L-40 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Aigüesverds.

3.- Que la línea L-50 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Mas Carpa.

La transformació urbanística que ha experimentat Reus en els últims anys s’ha fonamentat en una planificació de la xarxa viària que prioritza la circulació dels vehicles de motor sobre la de les altres opcions de desplaçament. El creixement del parc automobilístic ha accentuat aquesta tendència i ha afavorit una distribució poc equitativa de l’espai públic.

Tot i que els vehicles de motor juguen un paper fonamental en el desenvolupament d’un gran nombre d’activitats i en el transport de béns i persones que garanteixi un cert grau de comoditat, la xarxa viària s’ha de planificar a partir d’una sèrie de jerarquies que permetin la coexistència equitativa entre tots els usuaris de l’espai públic i, fins i tot, en alguns casos, donant prioritat a alguns d’aquests usuaris en funció de les característiques de l’entorn urbà més immediat.

Hi ha diferents alternatives per aconseguir aquests objectius. Una d’aquestes opcions s’anomena zona 30 o zona de velocitat reduïda, un tipus d’àrea urbana en la qual la velocitat màxima permesa és de 30 km/h, i on la calçada i la vorera estan situades a un nivell diferent.

Una zona 30 és un àrea urbana formada per vies d’accés restringit, a les quals s’accedeix des de les vies de pas que la delimiten mitjançant unes portes d’entrada i una senyalització específica, on la velocitat màxima permesa és de 30 km/h. La vorera i la calçada estan situades a un nivell diferent per protegir el vianant. Aquesta limitació de la velocitat exigeix la implantació d’uns elements físics que informin els conductors de les característiques especials de la zona, evitin la indisciplina viària i convidin a practicar una conducció adequada a la velocitat planificada.

Les zones 30 constitueixen una eina extraordinària per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i suposen la recuperació del carrer com a indret de trobada social, ja que permeten destinar molt més espai a la mobilitat dels vianants i contribueixen a moderar la velocitat del trànsit.

Reus actualment ja disposa de les condicions per la implantació de la zona 30 en bona part dels carrers que comprenen la segona anella, la de rieres i passejos. Estem parlant d’un bon espai viari públic, amplies voreres, orelleres en alguns passos de vianants, elements ornamentals com arbres o jardineres...

Els objectius fonamentals que es persegueixen amb la implementació d’aquest tipus de zones a les àrees urbanes són els següents:

1.- Donar un major protagonisme als vianants ja que les zones 30 afavoreixen la trobada social i una distribució més equitativa de l’espai públic entre els diferents tipus d’usuari, de manera que es recuperen els carrers com a espai de convivència.

2.- Evitar el trànsit de pas. La reducció de la velocitat i els circuits tancats de circulació dissuadeixen els conductors d’utilitzar la xarxa viària veïnal com a drecera, un fet que afavoreix que els vehicles de pas utilitzin la xarxa bàsica.

3.- Incrementar la seguretat viària. La limitació de la velocitat màxima de circulació a 30 km/h suposa unes millores significatives pel que fa a la seguretat viària:

- Reducció del risc d’accidents

- La gravetat de les conseqüències sobre la integritat física de les persones, en cas de patir-ne un, no supera una sèrie de contusions.

- Els vianants i les persones amb la mobilitat reduïda poden travessar el carrer amb tota la seguretat.

- La capacitat de reacció i de frenada dels automobilistes davant una situació inesperada augmenta considerablement.

El concepte de zona 30 es presenta com una solució adequada en els indrets on és imprescindible la convivència entre el vianant i el vehicle és per això que pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que s’estudiï la implantació de zona 30 a la segona anella de Reus així com en les àrees residencials que des de la Guàrdia Urbana es cregui convenient aplicar la mesura de reducció de velocitat.

En el medi urbà, la necessitat d’aconseguir una bona cohabitació entre la circulació i la vida local dels habitants imposa necessàriament que la velocitat dels vehicles no sobrepassi uns determinats límits, per garantir en particular la seguretat dels usuaris més vulnerables: els vianants.

Les mesures d’ordenació i regulació de la xarxa viària no són sempre suficients. El subconscient del conductor el porta a conduir per reflexos, donat que molt sovint ja coneix l’itinerari.

L’Associació de Veïns del Carrilet li va transmetre al nostre grup municipal, ara Reus, que han detectat que alguns vehicles circulen a una velocitat major de la permesa a l’Avinguda del Carrilet i que comporta un gran perill pels vianants de la zona per diversos motius. El primer és que la nova Avinguda del Carrilet, després de les obres del pàrking soterrat, té les voreres a la mateixa alçada que les calçades i a conseqüència d’això – tot i existir passos de vianants - provoca que s’ entravessi del centre de l’avinguda a les voreres sense gaire seguretat.

Ara Reus fa el següent prec,

  • Que s’instal·li algun element per reduir la velocitat dels vehicles a l’Avinguda del Carrilet?

Reus pot presumir de tenir el Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació, CESDA, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili.

El CESDA és el primer centre de formació universitària de pilots d’aviació comercial que es va crear a Espanya i va néixer amb l’ impuls del sector professional (Col·legi Oficial de Pilots de l’Aviació Comercial, COPAC), l’administració pública (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Reus) i el suport d’institucions universitàries (Universitat Rovira i Virgili).

Actualment, està gestionat per la Fundació Rego, fundació sense ànim de lucre l’objectiu del qual es desenvolupar un centre innovador en la formació de pilots d’acord amb les noves necessitats que, degut als avenços tecnològics com el creixement del trànsit aeri mundial i les seves pràctiques d’explotació, el sector aeronàutic demanda.

Ara Reus fa les següents preguntes,

  • Quina quantitat econòmica ha estat donant l’Ajuntament de Reus al CESDA en els darrers anys?

  • Quina partida econòmica té previst donar l’Ajuntament de Reus al CESDA per aquest 2012?

El passat 2 d’abril es publicava en alguns mitjans de comunicació que les obres de la Biblioteca del Mas Iglesias s’aturaven per problemes amb el constructor.

L’any 2010 la Junta de Govern Local va encarregar a INNOVA l’execució i la direcció de les obres de la Biblioteca de Mas Iglesias – una construcció i equipament que es va pressupostar en més de 3 milions d’euros.

Aleshores es va posar de manifest la necessitat de desenvolupar a Reus els serveis bibliotecaris de manera descentralitzada, a partir d’una xarxa urbana de biblioteques, de la qual la Biblioteca Xavier Amorós n’era la Central i la Biblioteca Pere Anguera de Mas Iglesias seria la primera de les tres biblioteques locals que li donarien suport.

La zona de Mas Iglesias era una ubicació estratègica per substituir dues biblioteques: la del Centre Cívic Migjorn, hereva de l’antiga biblioteca de “La Caixa”, i la del Centre Cívic Mas Abelló.

La biblioteca es va dimensionar per a donar servei a una població de 25.000 habitants en previsió de futurs creixements. Un edifici de nova construcció amb una superfície útil de més de 1.550 m2, una superfície total construïda de 1.732 m2, àrees d’ acollida, promoció, informació, premsa i préstec; espais polivalents, àrea infantil i tot un seguit de serveis que sembla ser que actualment està aturat per problemes econòmics amb el Constructor.

Per aquest motius ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troba i per què estan aturades les obres de la Biblioteca del Mas Iglesias?

 

Atès que el Govern i totes les universitats catalanes, tant públiques com privades, es van comprometre el passat 14 de desembre en defensa de la immersió lingüística i d’un model propi i coordinat d’accés a l’ensenyament universitari.

Atès que la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), convocada de manera extraordinària per avaluar l’impacte de l’avantprojecte de Llei de Millora de la Qualitat Educativa en el sistema d’educació superior, va aprovar per unanimitat un acord en defensa de la immersió lingüística i d’una prova coordinada d’accés a les universitats catalanes si s’elimina la selectivitat.

Atès que després de la Junta del CIC el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu MasColell, va criticar els efectes de la LOMCE en el sistema universitari “perquè afecta al nervi del país, que és la llengua, però també perquè qüestiona altres processos que funcionen correctament ”. Mas-Colell també va defensar l’establiment d’una prova comuna per accedir al sistema amb el català inclòs ja que “s’han d’avaluar totes les capacitats dels alumnes i el català n’és una”. El conseller també va agraïr a les universitats el seu compromís en defensa de la llengua “que demostra que la universitat no està aïllada de la resta del país”.

Atès que el president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, va destacar “la unanimitat amb què les universitats s’han sumat a l’acord”. Grau també va afirmar que qüestionar el català com fa la LOMCE “posa en perill la cohesió social” mentre que eliminar les PAU “trenca un mecanisme d’accés que ha funcionat molt bé perquè, entre d’altres motius, assegura la igualtat en l’accés a la universitat en funció del mèrit”.

Atès que a la Junta extraordinària del CIC també hi van assistir els rectors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional, la Universitat Abat Oliba, la Universitat de Vic i la Universitat Oberta de Catalunya. També hi assistiran el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, el director general d’Universitats, Lluís Jofre, i el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina.

L’acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre immersió lingüística i el futur de l’accés a les universitats públiques de Catalunya exposa el següent:

A la vista de l’actual esborrany de la LOMCE presentat pel MECD, la Junta vol manifestar-se en dos temes concrets:

Cal defensar la immersió lingüística a les escoles

La Junta manifesta el seu suport al model d’immersió lingüística a les escoles

catalanes després d’una consolidada història d’èxit en la formació de les persones i en la construcció nacional catalana.

Cal defensar un accés universitari coordinat

1. La Junta vol manifestar que des de fa 35 anys s’ha anat desenvolupant a Catalunya una perfecta coordinació entre les universitats i la Generalitat de Catalunya per a fer possible un accés als estudis universitaris ordenat, basat en

Proves d’Accés i en un Procés de Preinscripció, que garanteixin en tot moment la igualtat d’oportunitats basant-se en la capacitat i els mèrits acadèmics.

2. D’acord amb l’Article 172 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya pot correspondre al Govern de l’Estat dictar normatives bàsiques d’accés als estudis universitari però correspon a la Generalitat de Catalunya vetllar (172.2.d) per “la regulació del règim d’accés a les Universitats”. Per tant, Administració i universitats manifesten la seva voluntat de seguir cooperant en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya per assegurar, com fins ara, un accés coordinat.

3. La Junta manifesta la seva voluntat d’estudiar i oferir als batxillers de Catalunya, en cas que s’implantés una revàlida per a l’obtenció del títol de batxillerat, una prova coordinada d’accés als estudis universitaris que complementés la revàlida. Aquesta prova, a realitzar de forma anònima i simultània a les universitats públiques, inclouria proves específiques ponderades de matèries relacionades amb els graus pertinents i, per als estudiants de secundària de Catalunya, una prova de llengua catalana.

4. La Junta considera imprescindible mantenir el Procés de Preinscripció per a les universitats públiques i de Vic basat en la nota final d’accés fruit de la ponderació de la revàlida (60%) i de les proves complementàries (40%). El procés de preinscripció ha de garantir, d’acord amb l’oferta de places i llur demanda, un accés ordenat d’acord amb una llista de preferències de l’estudiantat.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus doni ple suport a l’acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre immersió lingüística i el futur de l’accés a les universitats públiques de Catalunya.

2.- La notificació d’aquesta resolució al Parlament de Catalunya, als grups i subgrups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya.

L’atenció a les persones és un dels eixos principals de la política d’Ara Reus i en les darreres setmanes hem rebut en el nostre despatx municipal a diverses persones i famílies amb problemes econòmics, en risc d’exclusió social, totes elles en situació de desocupació laboral.

Actualment hi ha un creixement preocupant d’augments de situacions de risc d’exclusió social que, principalment venen provocades per l’augment de l’atur que ha provocat un nombre creixent de llars que no tenen cap tipus d’ingressos.

Una de les principals conseqüències de la crisis econòmica que estem patint a la nostra ciutat i al nostre país és l’elevat i indeterminable augment de la xifra de desocupats laborals que estan assolint nivells que mai abans havíem conegut a la ciutat de Reus. L’atur segueix creixent a la nostra ciutat i marca un nou rècord històric. Prenent com a base les dades publicades pel Ministeri de Treball es recull que en el mes de setembre de 2012 l’ increment de l’atur a Reus va ser d’un 2,71% arribant a les 10.277 persones aturades; en el mes d’octubre es va disparar l’augment un 2,81% i en el mes de novembre tornar a augmentar un 1,82 % arribant a la xifra de 10.758 persones.

Una de les dades més dramàtiques és que al nostre país hi ha més 1.700.000 llars en els que tots els membres estan en situació de desocupació, la major xifra registrada fins a dia d’avui, el que suposa una situació insostenible per a moltes llars que es veuen avocades a la pobresa.

A més de l’esclat de la crisi, hem d’afegir els problemes de pagament hipotecaris a les que es veuen avocades aquestes famílies. Quan això succeeix, les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social.

Reus no és aliè a aquesta situació. Les dades d'atur estan experimentant increments al ritme de l'evolució de crisi econòmica i darrerament està començant a penetrar en els municipis aparentment més rics, que havien mostrat, fins ara, certa impermeabilitat al creixement de les xifres d'atur.

Al seu torn, un dels impostos que més pujades ha experimentant en els últims temps, com a conseqüència de l'aplicació del decret ministerial que obliga a la pujada del tipus de l'impost, és el de béns immobles de naturalesa residencial. Aquesta situació ha provocat grans pujades en la quantitat a pagar l'IBI per als contribuents del nostre municipi, posant en serioses dificultats a col · lectius en situació delicada, com les famílies amb tots els seus membres en atur.

A la nostra ciutat, durant el 2012 es va aplicar la pujada del 10% imposat pel govern de Mariano Rajoy més una pujada del 7% que l'equip de govern municipal va aprovar a l'octubre del 2011 el que va suposar un increment del 17%. Aquest fet significa una clara vulneració a l’autonomia local dels municipis i en cap cas pot ser una mesura econòmica amb voluntat de substituir les mesures estructurals que el món local hauria de promocionar de forma individual.

L’increment dels impostos directes només són una solució pressupostària conjuntural que no soluciona el problema de l’infrafinançament local i afegeix major incertesa en les finances del món local.

Pensem que l’IBI, ha de contemplar un sistema de tarifació social, que s’ajusti a la renda individual o familiar, que estableixi el principi de progressivitat i, per tant, d’equitat.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus no apliqui els recàrrecs per les demores dels pagaments de les taxes municipals sempre que hi hagi una justificació de situació de desocupació laboral i/o que la situació familiar sigui de precarietat i risc d’exclusió social.

Davant la greu i prolongada crisi econòmica que afecta a Reus, en pocs anys s'ha passat d'una situació de plena ocupació a unes xifres d'atur insuportables. Actualment hi ha 10.803 aturats al municipi, patint les conseqüències de les polítiques de contenció que el govern central trasllada als ajuntaments en forma de restriccions i prohibicions a la contractació, es converteix en necessitat plantejar solucions locals a la desocupació i l'estancament de l'activitat econòmica, comptant amb la participació de tots els agents implicats.

Reus compta amb importants empreses i un sector comercial i de serveis que han de ser el motor de desenvolupament per a la creació d'ocupació. També tenim diversos polígons industrials i infraestructures que situen a Reus en una ciutat amb oportunitats per atreure nous projectes, així com una generació de joves formats, que al seu torn, poden crear noves iniciatives d'ocupació en la nostra localitat.

Entenent que, l’Ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i per tant el que més capacitat té d'actuar de manera immediata en el territori, com a entitat pública que es sensibilitza amb la realitat de manera directa i permanent i reconeixent que els ajuntaments no són aliens a la greu situació social i econòmica, ni la permanent destrucció de llocs de treball, Ara Reus, més enllà de les competències que les diferents administracions tenen per llei, com una obligació principal per les entitats locals la definició d'una estratègia clara per al foment de l'activitat econòmica, per facilitar la implantació de noves inversions empresarials i la formació i qualificació dels recursos humans del territori, amb l'objectiu central de la creació d'ocupació.

Tot reconeixent les limitacions que el nostre Ajuntament té d’acord amb la legislació actual, entenem que tenim l'obligació i l’oportunitat de convertir-lo en un espai institucional i ciutadà per al desenvolupament econòmic, en un facilitador per al progrés econòmic i social del territori, per al dinamisme empresarial i per a la inserció laboral, implementant a nivell local solucions concretes que contribuiran a la gestió del problema.

El nostre municipi ha engegat durant el 2012 una línia d'ajuts municipals per a la creació d'ocupació als menors de 30 anys en la que es subvencionava amb 3.000 euros una desena d'empreses que van presentar plans de creixement enfocats a la innovació i la internacionalització que incloguessin una nova contractació d'un jove format menor de 30 anys. Tot i veure amb bons ulls aquesta iniciativa, creiem que el nostre Ajuntament hauria d’ampliar les línees d’ajuts que vagin dirigides a la captació de petites i mitjanes empreses que es vulguin instal·lar en sòl industrial reusenc.

En el programa electoral d’Ara Reus es recull la voluntat de combatre contra l’ATUR, i és per això que considerem la possibilitat i oferim eines que faciliten la captació de nova activitat industrial i comercial que es tradueix en la creació de nous llocs de treball per als ciutadans de Reus.

Estem convençuts que les autoritats locals poden i han d'esdevenir subjectes actius per dinamitzar els mercats de treball territorials, contribuint no només al foment de noves inversions empresarials, sinó també a la qualitat de l'ocupació que es pugui generar, contactant directament amb el teixit empresarial per conèixer les seves necessitats reals, i facilitar els seus nous projectes de generació d'ocupació en el municipi i fomentant la participació i cooperació de sindicats i col·lectius socials en el disseny de fórmules cooperatives que canalitzin la contractació en l'àmbit local.

A més Reus ha patit la marxa i la deslocalització en els darrers anys d’empreses reusenques que s’han traslladat a poblacions veïnes amb l’única finalitat d’estalviar-se grans quantitats econòmiques per via dels impostos municipals.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus redacti unes noves bases per impulsar la promoció i la captació de noves activitats comercials i que contribueixin a la creació d’ocupació i desenvolupament econòmic.

2.- Que l'Ajuntament de Reus ofereixi bonificacions en les taxes municipals a totes aquelles indústries, grans empreses, PIMES i comerços que s’instal·lin durant el 2013 en sòl industrial del nostre municipi.

Donada la falta d’aclariment, al nostre entendre, de l’exposició de motius que va donar l’equip de govern en el passat ple municipal en el que va quedar de manifest la no incorporació en el pressupost municipal del 2013 la partida corresponent al conveni que vincula les obligacions de pagament reconegut pel conveni que té l’Ajuntament de Reus amb REDESSA signat el 17 de juliol de 2008 en el que es vincula l’encàrrec de construcció de l’edifici TECNOPARC i el 2 de maig de 2011 va signar també la modificació del mateix conveni en els que es fan constar les obligacions financeres que té l’Ajuntament amb la seva empresa municipal.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Estava reconegut en el pressupost del 2011 el conveni que té l’Ajuntament de Reus amb REDESSA signat el 17 de juliol de 2008 en el que es vincula l’encàrrec de construcció de l’edifici TECNOPARC i el 2 de maig de 2011 va signar també la modificació del mateix conveni en els que es fan constar les obligacions financeres que té l’Ajuntament amb la seva empresa municipal?

2.- Estava reconegut en el pressupost del 2012 el conveni l’esmentat conveni en l’exposició de motius?

3.- A quines empreses municipals es van destinar la partida de 6,1 M€ corresponents al pressupost de l’exercici 2011, concretament del programa 920500, partida econòmica de recursos generals 74900 i com a denominació Serveis Generals Pla d’Acció Municipal a Societats Mercantils Municipals o Provincials?

4.- Consideren vostès coherent que s’ajusta a la realitat pressupostària la no incorporació en el pressupost municipal del 2013 el conveni que vincula les obligacions de pagament reconegut pel conveni que té l’Ajuntament de Reus amb REDESSA signat el 17 de juliol de 2008 en el que es vincula l’encàrrec de construcció de l’edifici TECNOPARC i el 2 de maig de 2011 va signar també la modificació del mateix conveni en els que es fan constar les obligacions financeres que té l’Ajuntament amb la seva empresa municipal?

El passat 13 d’abril de 2012 es va aprovar en sessió plenària una moció que va presentar el grup municipal Ara Reus en la que demanàvem l’ampliació o implantació de la freqüència horària en el servei d’autobús urbà a primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores) a les línees L-40 i L-50.

També es demanava que la línea L-40 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Aigüesverds i que la línea L-50 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Mas Carpa.

La urbanització Aigüesverds no disposava del servei d’autobús urbà tot i pertànyer al nostre terme municipal. La proposta que es va fer des d’Ara Reus en aquest cas era ampliar el recorregut de la L-40, que arribava fins la urbanització Blancafort, i que tant sols està a 2 quilòmetres de distància.

La mateixa L-40 que arriba a la urbanització Blancafort només tenia un servei a les 07:45 del matí. La proposta en aquest sentit era que hi hagués com a mínim serveis a les hores puntes de primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores).

Un cas molt similar el trobàvem al Mas Carpa, on no hi arribava cap autobús urbà tot i que la línea L-50 té el seu recorregut per l’àrea del Tecnoparc que es dirigia cap a l’aeroport.

A dia d’avui no hem vist cap acció de promoció del transport urbà d’aquestes línees i desconeixem quines han estat les actuacions que s’han dut a terme.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- S’han fet les ampliacions de freqüències de les línees L40 i L50 en el seu pas per les urbanitzacions Aigüesverds, Blancafort i Mas Carpa tal i com es va aprovar en el ple del 13 d’abril de 2012? 

Atès que els consells d’administració del Grup Salut i el del Grup d'Aigües van acordar deixar de finançar en les mateixes condicions què fins ara al cash pooling d'INNOVA

Atès que les empreses usuàries del cash pooling no haurien d’utilitzar els fluxes de caixa per finançar inversions.

Atès que les empreses NO poden utilitzar el cash pooling per finançar els passius no corrents, és a dir, el deute a mig o llarg termini.

Atès tampoc es pot finançar de forma il·limitada a empreses no solvents.

Atès no es pot utilitzar el cash pooling per finançar els compromisos que l'Ajuntament té adquirits amb les societats municipals, o donar cobertura a l'incompliment del propi Ajuntament amb els compromisos envers les seves societats.

I amb la finalitat de tenir un seguiment més acurat de la situació actual en el estat de tresoreria de les empreses municipals, Ara Reus formula la següent pregunta:

1.- Quin són els saldos deutors i creditors detallat de les empreses municipals de les empreses municipals amb el cash pooling d’Innova?

El proper 31 de gener de 2013 la figura del Director General del grup SAGESSA quedarà deserta degut a la marxa de Doctor José Augusto García Navarro.

Els excel·lents resultats obtinguts en la gestió del grup SAGESSA durant el període de direcció del Doctor García Navarro poden posar de manifest el buit que es pot arribar a provocar en la gestió del grup salut.

Sens va comunicar que l’equip de govern estava en procés per trobar una persona vàlida i capaç de conduir l'hospital i Sagessa però degut a que com a Regidora i Consellera no tenim cap noticia per part de la presidència del Grup Salut, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Tenim algun candidat per ocupar la plaça de Director General del Grup SAGESSA?

2.- Quins són o han estat els procediments de selecció?

 

En les darreres setmanes ens hem assabentat que la funerària de Reus es ven i que els processos de privatització es podrien fer extensius a altres societats municipals. Aquesta venta de les societats municipals era un rumor que corria pels carrers de la nostra ciutat de feia algunes setmanes, però que des de l’equip de govern no s’havien pronunciat.

L’objectiu principal d’aquesta venta d’empreses municipals és aconseguir liquiditat immediata en la tresoreria de les arques municipals reusenques per poder fer front a les infinites deutes que té el nostre consistori. Som conscients que aquesta situació la tenim heretada per l’anterior gestió de l’antic equip de govern.

Ara al nostre Alcalde de Reus no li queden moltes més opcions per obtenir ingressos que haver de vendre actius i privatitzar algunes empreses municipals; però des d’ara Reus, tot i que en el nostre programa electoral defensem la privatització d’algunes empreses municipal, creiem que “no tot s’hi val” i que em de tenir en comptes que si ens descapitalitzem d’aquelles empreses que són econòmicament rentables – a la llarga – ens empobrirem ja que perdrem capacitat generadora d’ingressos.

Encara no sabem el valor real de mercat de GESFURSA i haurem d’esperar unes setmanes però, mentre arriba el moment de la venta de la societat, no estaria malament anar rumiant algunes clàusules contractuals d’obligat compliment per tal d’evitar situacions com les que estem patint amb Metrovacesa, on l’empresa ha rescindit el contracte i l’acord inicial sense cap tipus de penalització i el perjudici corre a càrrec de l’economia local.

Tarragona l’any 1998 va treure a concurs públic la privatització de la funerària i l’empresa que va passar a gestionar els serveis funeraris ho va fer després d’adjudicar-se el 49% de les accions de la societat. En aquest cas l’Ajuntament va mantenir l’acció d’or al conservar el 51 % del capital, el que li dóna la majoria de l’accionariat.

La conjuntura econòmica global i la falta de liquiditat no ha de motiu ser perquè la part compradora pugui sentir-se amb el dret de comprar a qualsevol preu i amb qualsevol condició. El nostre Ajuntament ha de vetllar pels interessos i serveis bàsics dels ciutadans, que en definitiva són els primers propietaris de les societats municipals que es posaran a la venta. És per això que no hauríem de caure en l’error de malvendre elements de la nostra comunitat.

Des d’un prisma constructiu i amb la voluntat d’aportar algunes idees que puguin servir per crear un contracte de compra venta avantatjós per ambdues parts en qualsevol venta que s’hagi de dur a terme, ara Reus exposa alguns condicionants que s’haurien de tenir en compte:

Primer, estem segurs que a la nostra ciutat hi ha empresaris i/o particulars que estarien disposats a participar d’aquesta compra d’accionariat de les empreses municipals i és per això que els primers clients potencials que hauríem d’anar a buscar són els empresaris de Reus i de la nostra demarcació. Només així aconseguirem que les inversions que es duguin a terme reverteixin directament a la nostra societat civil i retroalimentaríem a l’empresari del nostre camp.

Segon, sota cap concepte hauríem de permetre la venta de l’acció d’or. El màxim que s’hauria de permetre és la venta del 49% de total de l’accionariat. D’aquesta forma l’Ajuntament (els ciutadans) tindríem la majoria davant de qualsevol votació en la comissió gestora.

Tercer, tenir el dret de recompra de l’accionariat.

Quart, assegurar els llocs de treball directes i les condicions laborals en cadascuna de les empreses municipals que es privatitzin.

Cinquè, conservar les condicions dels usuaris (cost o tarifes, horaris, serveis...) per tal que les persones que utilitzen els diferents serveis no tinguin cap perjudici com a usuaris finals.

Sisè, vetllar perquè els proveïdors de les diferents empreses municipals, en la mesura del possible, siguin en primer terme de la nostra ciutat o territori.

Setè, que la liquiditat monetària que s’obtingui de la venta de les accions només pugui servir per reduir el deute municipal.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’equip de govern prengui el compromís en ferm d’incorporar aquestes condicions en el contracte de compraventa de les SAM’s que es privatitzin.

L'Ajuntament de Reus va iniciar a principis d’octubre del 2010 els treballs d'estudi de l'estat de conservació del mausoleu del general Prim, ubicat al cementiri de Reus.

Els restauradors i els tècnics del projecte van recollir mostres de l'exterior i l'interior del sarcòfag i van fer una endoscòpia dins del taüt de plom per concretar quines actuacions de recuperació s'havien de dur a terme.

En una primera instància, amb l'estudi i la presa de mostres de la tomba, es va tancar la primera fase d'un projecte de restauració complex. Els restauradors van poder analitzar el sistema de muntatge del sarcòfag ornamental i identificar els materials que el composen.

Una de les conclusions que van extreure els restauradors va ser que el mausoleu patia un procés de degradació propi de l'exposició i el pas del temps i que havien de determinar quines actuacions de restauració calien fer en cada element depenent de si la degradació es produeix per elements ambientals i exteriors o, per contra, sorgeixen de l'interior del taüt de plom -de la mòmia-..

L’estudi va tenir un cost de 35.00 euros i segons les informacions que ha obtingut ara Reus el cos de l’il·lustre fill de Reus, el General Prim, es troba a l’actual Tanatori de la ciutat a l’espera de que el govern es pronunciï sobre quan s’iniciarà el procés de restauració.

Tenint en compte que l'any 2014 es celebrarà el segon centenari del naixement del general Prim Ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troba el procés de restauració del mausoleu del General Prim?

  • Quant està previst reactivar el procés de restauració?

  • En cas que hi hagi un problema pressupostari de quina quantitat estem parlant?

Dissabte 25 de febrer l’Hospital Sant Joan de Reus va patir la caiguda del sistema informàtic, fet que va provocar durant varies hores que el personal assistencial de l’Hospital treballés sense els historials mèdics del pacients.

Degut a una aturada en el subministrament elèctric provocat i controlat l’hospital es va quedar sense el sistema organitzatiu i de treball que permet funcionar el centre sanitari.

Segons diverses converses que el grup municipal ara Reus ha pogut tenir amb diferents usuaris de l’hospital van haver diversos pacients que no van prendre la medicació que se’ls hi havia de subministrar i el personal assistencial no podia atendre als pacients.

Un altra dels serveis que es va veure afectat per la caiguda del sistema informàtic va ser els dels set robots encarregats de repartir el menjar, roba i medicació. Tasques que també es van haver de fer de forma manual.

Tenim un dels Hospitals pioners del nostre país on es treballa sense papers i on tot funciona de forma informatitzada i robotitzada, però una vegada més han estat els tècnics sanitaris qui, en una situació crítica i caòtica, han respòs de forma eficaç i professional, per intentar que tot funcionés amb la màxima normalitat.

Tenint en compte que el funcionament del nostre Hospital passa per un centre informàtic que funciona a mode de cervell coordinador de totes les tasques professionals ara Reus fa les següents preguntes:

- Que va passar exactament la matinada del dissabte 25 de febrer a l’Hospital Sant Joan de Reus?

- Com es que no hi ha un servidor informàtic alternatiu per evitar situacions com les que varem patir a l’Hospital, sabent que sense aquest sistema no funciona cap servei professional del centre?

- Per què no tenim preparats plans alternatius en situacions com aquestes?

- Per què els consellers de l’àrea de salut no varem ser avisats que es faria aquesta aturada del subministrament elèctric i els problemes que podrien causar en cas de fallida?  

El grup municipal ara Reus sempre ha denunciat la manca de participació ciutadana i la forma de donar les subvencions per part del consistori que en moltes ocasions hem tingut la sensació que estava beneficiant el clientelisme electoral.

Els processos de participació haurien de tenir en compte i acceptar totes les opinions de la societat civil i mesurar-les sempre amb els mateixos criteris.

Pel que fa a les diferents entitats i associacions de veïns, ara Reus creu que se n'afavoreixen unes més que d'altres i no creiem que sigui just ni igualitari.

Per les dades a les que ha pogut tenir accés el nostre partit l’any 2010 es van donar aproximadament uns 75.000 euros en subvencions a 43 entitats i a 34 associacions de veïns que portaven a terme diverses actuacions elatives a projectes de participació.

Tenint en compte que hi ha un nou govern i amb la voluntat de tenir accés a aquesta informació Ara Reus fa la següent pregunta,

  • Quin ha estat el total econòmic d’ajudes i subvencions que s’ha repartit des de l’Ajuntament de Reus a totes les entitats i/o associacions de veïns durant la passada legislatura?

  • Per partides, quina quantitat ha percebut cada entitat i/o associació durant la passada legislatura?   

 

L’onada d’ocupacions il·legals que està aflorant amb la crisi esquitxa a una gran quantitat de barris perifèrics i obrers de Reus i també al centre de la nostra ciutat.

Al grup municipal d’Ara Reus hem rebut diverses trucades per part de propietaris i/o veïns de diversos punts de la ciutat demanant-nos suport i ajuda en aquest sentit. La situació actual és complicada ja que el nombre de pisos ocupats de forma il·legal en alguns barris supera la desena i comporta malestar per als veïns de les vivendes ocupades i per als propietaris de les mateixes.

Alguns dels afectats han decidit tapiar les vivendes dels blocs i pisos que han estat en alguna ocasió ocupats o que han estat vulnerables a la seva ocupació. Aquesta decisió s’ha pres en la majoria dels casos després de viure incidents amb els subministraments de la llum, aigua i gas. Un exemple seria el viscut al Barri Gaudí a principis d’octubre on uns desconeguts van entrar en un pis, propietat d’una entitat bancària, per desmantellar i robar les instal·lacions de coure. En poca estona es va escampar un fort olor a gas per tot l’edifici, que va alertar als veïns, els qui van haver de trucar d’urgència a la companyia perquè tanqués els subministrament.

Els Blocs Bofill del barri Gaudí és una de les zones de la capital del Baix Camp on s’estan donant més casos d’ocupacions il·legals, una situació, però, que també ha arribat a altres barris com el Fortuny, Parcel·les Casas, Carrer Ample, Passeig Mata...Des del moviment veïnal es denuncia, per una banda, que l’augment del parc immobiliari de bancs i caixes ha agreujat aquesta tendència i, d’altra banda, exposen que s’evitarien alguns d’aquests casos si els propietaris i/o titulars dels habitatges optessin per tapiar les portes i les finestres de les seves vivendes o donessin autorització perquè alguna empresa o entitat duguessin a terme aquesta mesura pal·liativa.

Habitualment aquests tipus d’accions estan vinculades directament a grups de persones molt concrets, però actualment la dimensió del problema ha crescut i avui en dia estan fins i tot ens trobem a famílies amb nens petits amb risc d’exclusió social que opten per aquesta opció. Tot i que respectem la voluntat que tothom ha de tenir dret a una vivenda digna, creiem que tenim a un grup de ciutadans que estan molt desprotegits davant d’aquesta problemàtica i que en cas d’ocupació il·legal la justícia triga un promig de sis mesos en actuar. Altres afectats d’aquesta problemàtica són els veïns dels blocs ocupats que són els que han de conviure amb situacions de malestar i accions incíviques, que fins i tot reben amenaces personals en cas d’emprendre qualsevol acció legal o informativa mitjançant els cossos de seguretat.

És per aquests motius que les associacions i els propietaris ens demanen solucions a les administracions públiques per tal d’oferir un servei de seguiment, assessorament i suport als afectat per les ocupacions de la mateixa manera que ho estem fent amb les famílies que han estat desnonades. Hauríem de crear un protocol d’actuació legal en la que les Brigades poguessin tapiar les finestres i portes d’aquells habitatges en els que els propietaris hagin donat consentiment per bloquejar els accessos per tal d’evitar les ocupacions il·legals de les seves propietats privades.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Habilitar un servei de seguiment de la situació global dels pisos ocupats de forma il·legal, amb la finalitat de visibilitzar una realitat sovint oculta.

2.- Oferir als propietaris i/o titulars dels pisos ocupats un servei d’assessorament legal tot creant convenis de col·laboració amb totes aquelles entitats i/o professionals que vulguin oferir aquest servei d’assessorament.

3.- Incorporar tota aquesta informació i funcions al Pla Local de l’Habitatge perquè siguin tingudes en compte alhora de planificar les actuacions corresponents de cara al futur.

4.- Estudiar iniciatives municipals innovadores per fer front a la problemàtica amb l’ocupació il·legal de pisos.

Per arranjar un problema primer l’hem detenir focalitzat. Des d’Ara Reus hem estat treballant durant setmanes per conèixer quina és la quantitat de pisos buits que hi ha a la nostra ciutat i ens hem trobat amb la sorpresa que no hi ha cap departament i/o institució pública o privada que tingui un número aproximat o una estimació de quin és el parc immobiliari en situació desocupada a la nostra ciutat.

Fent una mica de recerca en mitjans de comunicació hem trobat un publicació de mitjans de juny de 2012 en la que l’arquitecte Enric Suárez hauria publicat un informe titulat Crisi i bombolla 2000-2009 en el que hauria aconseguit reunir pacientment dades estadístiques que xifrarien en 5.807 habitatges buits a la ciutat de Reus. La mesura s’ha fet en base a habitatges que disposen de comptador d’aigua. Tot i la possible desviació numèrica és una xifra que s’ha de tenir en compte i a la que entre tots i hem de posar solució.

El dret de l’habitatge és un mandat constitucional, recollit en l’article 47 de la Constitució Espanyola, i que en l’article 33, descriu la limitació el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció socials, i en l’article 24 que garanteix la tutela judicial. Aquest principi estaria incomplert degut a la gran quantitat de pisos buits acumulats en gran part per bancs i caixes, molts d’ells provinents d’execucions hipotecàries i fallides de promotores.

Les entitats bancàries i els grups promotors immobiliaris són, en la major part de casos, els titulars d’aquests habitatges buits que no es destinen al mercat de compra o lloguer ni s’apliquen a funcions socials. Estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta i pot afectar a més famílies de Reus i la necessitat dels joves a un habitatge pel seu correcte desenvolupament i emancipació.

Reus ja va aprovar una moció que donava el suport a un nou servei d’assessorament sobre el deute hipotecari i la mediació amb les entitats financeres adreçat a les famílies amb dificultats per fer front a la hipoteca. És per aquest motiu que es podria seguir treballant per dinamitzar el parc immobiliari destinat al lloguer social to creant convenis amb les entitats bancàries i els promotors immobiliaris.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades per a que els pisos buits de la nostra ciutat en propietat i/o titularitat de banc i promotors immobiliaris siguin ofertats en règim de lloguer i posats a disposició de famílies i/o persones.

2.- Crear un cens d’habitatges buits a la nostra ciutat, tenint present la propietat del mateixos; per implementar la borsa d’habitatge i ofertar-los mitjançant l’oficina d’habitatge del nostre Ajuntament.

3.- Crear convenis amb les entitats bancàries i promotores immobiliàries per a que s’esforcin per ocupar els habitatges buits.

4.- Incorporar tota aquesta informació i funcions al Pla Local de l’Habitatge perquè siguin tingudes en compte alhora de planificar les actuacions corresponents de cara al futur.

5.- Crear un marc normatiu legal que defensi els interessos dels propietaris i/o titulars dels habitatges per tal d’assegurar els cobraments de les mensualitats així com els possibles desperfectes que s’ocasionin en les mateixes.

La Setmana Santa és un cicle festiu que commemora la passió i mort de Jesucrist i culmina en el Diumenge i Dilluns de Pasqua.

La Setmana Santa a Reus, avui, és la suma d’elements ben diversos que expliquen la seva riquesa. Processons, actes litúrgics i costums exterioritzen la religiositat que durant segles va caracteritzar majoritàriament els reusencs i que una part continua vivint en l’actualitat. Però, a més, la Setmana Santa ha generat un patrimoni material format, sobretot, per passos de processó i un patrimoni immaterial que aplega costums i actes. Tot plegat no seria possible sense el teixit associatiu en què les persones s’apleguen per tal de definir i organitzar els actes. El darrer component que s’hi afegeix és el valor identitari d'alguns dels seus actes o elements, i que s’ha fet encara més evident els darrers anys.

El Patrimoni de la Setmana Santa Reusenca està format per:

  • Nostre Pare del Calvari, obre de modest i Gené i consta de tres figures (Jesús-1944, Simó de Sirene-1945 i centurió Romà de 1949) i el pas de la “Verge del Calvari” obra de Joan Salvadó Voltes datada per 1952.

  • La negació de Pere, obra de Joan Rebull de 1958

  • Sant Crist de la Creu, obra anònima datada 1939.

  • Pas del Sant Sopar, fet al taller de Pere Brecha de la ciutat d’Olot (1950) on hi consten tretze talles de fusta policromada.

  • Pas de l’Oració de l’Hort, talla d’autor desconegut, que consta de cinc figures i que ja estava documentat al 1616.

  • El petó de Judes, obra de Ramon Ferran Pagés de 1962 amb dues figures

  • Nostre Pare Jesús a la columna, obra de l’escultura Teresa Vidal i Nolla de l’any 1952.

  • Sant Just i Pastor de l’any 1950 format per dues figures de Joan Rebull.

  • Jesús troba la seva Mare de l’any 1951 i obra que consta de quatre figures de l’escultor vallenc Josep Busquets Ódena.

  • Primera caiguda de Jesús de l’any 1946 obra de Joan Sotoca i Montserrat que consta de tres figures. Aquest Pas que pertany a la confraria de Sant Josep Obrer porta potencies d’or obra dels orfebres reusencs Solé Joiers.

  • Verge de l’amargura de 1941, obra de Claudi Rius Garrich de Barcelona.

  • La verònica de 1950, obra de Josep Mª Camps i Arnau de Barcelona.

  • Segona caiguda de Jesús de 1957, obra de Ramon Ferran Pagès.

  • Ecce Mater Tua de l’any 1942, obra anònima en la que el Crist està fet de fusta policromada.

  • Verge de la Soledat de 1941, obra de Joan Sotoca i Montserrat.

  • La Pietat de l’any 1956 obra de Martí Llauradó de Barcelona de 1956

  • Davallament de la Creu de 1687, consta de sis figures, obra anònima daurada a principis del segle XVIII per Joan Pau Farré.

  • Sant Sepulcre de l’any 1940 obra de modest Gené i Roig.

La major part d’aquests passos i misteris es troben actualment en una nau antiga al Carrer Castellvell en situacions molt deplorables. El sostre de la nau té filtracions d’aigua, humitats i han caigut alguns trossos de sostre i paret. Molts dels confrares veuen amb preocupació l’estat de la nau on estan guardats els seus passos i pateixen perquè algun dia caigui damunt d’algunes de les figures trossos del sostre i puguin malmetre alguna de les imatges de les confraries.

Com a data simbòlica hem de dir que el valor econòmic i patrimonial dels passos és tant gran que no hi ha cap empresa d’assegurances que vulgui cobrir i assegurar el valor de les mateixes.

Un patrimoni de la Setmana Santa com el que tenim a Reus es mereix estar en un espai digne i en condicions per no haver de fer despeses econòmiques en cas que algun dia, Déu no vulgui, s’escapci alguna de les imatges per algun accident degut al ruïnós estat en que es troba la nau on actualment es guarden els passos.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus es comprometi a cercar amb caràcter d’urgència un espai digne i en condicions on poder guardar els passos de la Setmana Santa reusenca.

Les bústies de correu electrònic dels grups municipals reben una gran quantitat d’informació cada dia que permeten el funcionament del mateix en el seu dia a dia.

Gràcies als correus electrònics rebem convocatòries a sessions, consells, reunions, juntes de portaveus, esdeveniments, actes d’agenda dels Regidors, pressupostos, presentacions... però la capacitat de les mateixes està limitada a 240 Megas. En moltes ocasions els arxius que s’envien als grups municipals són molt pesats i ocupen molta memòria del servidor que tenim assignat. Aquest fet provoca que l’emmagatzema’t d’informació sigui molt pobre i que la quota de capacitat s’assoleixi amb molta freqüència.

Per aquests motius el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que s’ampliï la capacitat de les bústies de correu electrònic dels grups municipals. 

Les associacions de veïns són entitats constituïdes per veïns i veïnes que treballen voluntàriament per millorar la qualitat de vida dels barris de la ciutat de Reus. És a dir, intervenen i proposen actuacions perquè arribin els serveis bàsics - educatius, sanitaris, culturals, de mobilitat- a tothom.

Les associacions de veïns històricament han abanderat reivindicacions populars davant de l’exclusió social, la degradació ambiental, l'especulació urbanística, entre d'altres agressions al veïnat.

A més, Reus es constitueix como una de les ciutats catalanes més riques en quant a entitats culturals i entitats sense ànim de lucre que fan de la nostra, una ciutat viva i arrelada al teixit associatiu. Bona part d’aquestes entitats tenen com a objectiu primari donar suport a un aspecte d'interès públic o privat sense propòsits comercials actuant en àrees tan diverses com l’art, la cultura, la llengua, l’educació, l’emprenedoria, la recerca científica, l’oci...

Malgrat les organitzacions sense ànim de lucre i associacions de veïns no actuïn per a generar beneficis econòmics, necessiten generar uns ingressos per a finançar les seves activitats. No obstant això, aquests ingressos poden ser limitats, o fins i tot, restringits legalment. Aquestes organitzacions normalment reben fons d’administracions públiques, sempre que es justifiquin les despeses.

Des d’Ara Reus hem mantingut reunions amb diverses entitats i associacions i totes elles ens han transmès la necessitat que l’administració faci efectiu els ingressos d’aquelles subvencions que han estat concedides i que per la seva part han estat justificades d’acord amb el reglament actual. Tenim casos de l’any 2011 de presidents i membres de les diverses juntes que han hagut d’avançar diners de la seva butxaca per tal de poder fer front a les despeses que ha generat l’organització dels esdeveniments que han celebrat i que a dia d’avui encara no han rebut cap ingrés.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Quin és el deute actual de subvencions concedides que té l’Ajuntament de Reus amb les diverses entitats sense ànim de lucre i associacions de veïns?

2.- Quan té previsió l’Ajuntament de Reus de fer efectius els pagaments?

 

Promoure significa donar la primera impulsió a alguna cosa. Sota la influència que l'esport exerceix en la nostra societat reusenca - sobretot en el món juvenil però també a nivell professional - des de les darreres dècades, les organitzacions i associacions esportives a nivell local, s'han plantejat en els darrers temps, un extens treball de planificació i desenvolupament del fenomen esport, tant a nivell general, com específic de les diferents disciplines esportives.

Les formes i mètodes d'aplicació d'aquesta promoció dependran del tipus d'esport, de la societat on s'estigui treballant i de tot un seguit de factors que faran que aquesta tasca s'hagi de fer quasi "a mesura".

És en aquest darrer aspecte on el treball de l’Administració - de la mà de les Federacions i Clubs Esportius locals - es converteix en motor i peces bàsiques per al desenvolupament de les ciutats mitjançant la promoció i organització de campionats esportius.

A Reus disposem de diversos centres i clubs esportius on s’han acollit diferents esdeveniments esportius tant a nivell local, nacionals com internacionals. Destaquem un pavelló municipal, un estadi municipal, poliesportius lleugers, camps de futbol, pistes de futbol sala, pistes de bàsquet, piscines municipals, entre altres. A més de Clubs Privats com el Reus Deportiu, el Club Natació Reus Ploms, Tennis Monterols, Club de gols Aigües Verds... instal·lacions de primer nivell on podem celebrar més esdeveniments esportius que reportarien més riquesa a la ciutat.

Aquest fet lligat al prestigi i projecció dels clubs de la ciutat, el clima, les comunicacions, l’ interès turístic i els serveis, fa que la ciutat tingui potencial per convertir-se en un centre de referència en la recepció de grups i organitzacions esportives de diversa procedència i un ampli ventall de modalitats esportives.

Creiem que Reus també ha de ser una ciutat que s’ofereixi a tot el món com a destí esportiu.

El partit d’ara Reus s’ha reunit amb esportistes i membres directius de diferents federacions esportives i veuen una manca de promoció de Reus en aquest àmbit.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que s’ampliï o s’incorpori per als pressupostos del 2012 la partida de promoció esportiva de la ciutat de Reus.

2.- Crear una comissió de promoció esportiva per tal de dinamitzar un full de ruta i fer el seguiment de les inversions.

Les auditories energètiques representen un mecanisme ideal per la penetració de l’ eficiència energètica en els edificis municipals, de forma que el coneixement del consum energètic permet detectar quins factors estan afectant al consum d’energia, identificant les possibilitats d’estalvi que es tenen a l’abast i analitzant la seva viabilitat tècnica i econòmica.

També és important assenyalar que a aquestes auditories i a la implementació de les mesures que es deriven de la seva realització, es possible donar-li major valor afegit, sent completades amb aspectes com la formació, l’entrenament del personal o la conscienciació ciutadana.

Per tant, és molt interessant dedicar un temps a l’estudi de les possibilitats que ofereixen aquests anàlisis i decidir aleshores, amb cert criteri, com reduir costos, estalviant energia i, a la vegada, beneficiant a tots els ciutadans, reduint els nivells de dependència i al mateix temps, disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica.

A la ciutat de Reus es paguen més de 3 milions d’euros en la partida d’il·luminació. També és important destacar que el promig de cost energètic de la ciutat està per sota del promig d’altres ciutat de les mateixes característiques però sempre es pot millorar i en aquest sentit des d’ara Reus pensem que encara podem aconseguir un major estalvi en les factures de la llum.

En primer lloc s’han d’auditar la totalitat de subministres municipals existents per renegociar amb la totalitat de les operadores de Mercat Lliure existents unes millors condicions tarifaries per la totalitat del paquet de subministres d’ Electricitat.

En segon terme, s’ha de fer un estudi de les potències actualment contractades en contraposició a la potència realment necessària per a cada subministre, amb la finalitat de reduir la despesa en contractacions de potències no necessàries, proposant les reduccions de potencies corresponents davant de les companyies d’electricitat.

A més es podrien fer balanços de l’optimització del consum en cada lloc i moment, per no fer una despesa d’energia innecessària en llocs i moments no necessaris o no adequats.

Estem segurs que l’enllumenat de carrers i vials és molt correcte i que seria molt costos fer qualsevol inversió però podríem fer alguna iniciativa d’estalvi en edificis municipals com centres cívics, biblioteques, Hospital, Centres Sanitaris... on es pogués plantejar l’ implantació de sistemes que permetrien aquest estalvi energètic i econòmic.

Ara Reus, amb l’ànim d’aportar idees i avantatges per la ciutat i sense voler marcar una data límit, proposa adoptar els següents acords:

1.- Que es prengui un compromís abans de finalitzar el 2012 per tal de dur a terme un estudi o auditoria energètica allí on l’equip de govern cregui que s’haurien d’aplicar mesures d’optimització energètica.

2.- Que les mesures que es considerin oportunes es puguin implantar abans que finalitzi la legislatura.

Ja fa unes setmanes que el nom de la nostra ciutat apareix en portades de diaris, titulars i informatius per diferents motius de caràcter negatiu que estan fent que la imatge de Reus sigui la d’una població opaca i que ha estat assetjada política i econòmicament.

En pocs dies hem patit la dimissió del Gerent de les Empreses Municipals envoltant d’una gran ressò mediàtic per ser un dels artífexs de l’entramat d’ Innova. Hem sigut espectadors de la dimissió del Regidor d’Ocupació i Empresa, el Sr. Josep Jofré - segons el Sr. Jofré per falta de suport dintre del seu equip -; pedra angular del seu projecte i home que estava creant un projecte dinamitzador en una de les àrees més importants de l’Ajuntament.

Hem vist com florien el casos de cobraments de factures per part de l’antic President del Tecnoparc, així com les retribucions que també s’havia adjudicat un ex Regidor de l’antic govern... Fets noticiables que estan en primer lloc, malmetent l’honorabilitat de la ciutat; i que en segon terme veiem amb preocupació com el projecte inicial del govern s’està tambalejant i hauria de redreçar-se d’una manera urgent per tal que el programa de ciutat avanci amb la normalitat que tots desitjaríem.

Des d’ara Reus creiem que per traçar un projecte ferm i viable l’equip de govern ha de comptar amb tots els grups municipals que també formem part d’aquest consistori, entre altre motius perquè també representem una gran part dels interessos de la ciutat – i per això hem estat votats – .

Ho hem dit en més d’una ocasió i ho reiterem: Som conscients que l’equip de govern està treballant en una reestructuració de les empreses municipals però deixem d’una vegada per totes les ideologies i les banderes a part i treballem tots en una direcció per la nostra ciutat. Creem un consens per traçar un projecte viable i participatiu.

De la mateixa forma que actualment celebrem comissions informatives o juntes de portaveus ara és el moment de crear altres accions de treball que permetin posar un nou rumb a la política municipal. Amb les reunions anteriorment esmentades no n’hi ha prou.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Crear una taula de treball comuna entre tots el grups municipals de l’Ajuntament de Reus per redreçar la política municipal

En diferents converses que hem mantingut amb periodistes que cobreixen l’activitat periodística de la nostra ciutat ens han demanat en diverses ocasions que troben algunes mancances tecnològiques en el nostre Ajuntament, principalment en la connexió a Internet via WI FI.

Cada vegada que el govern o algun grup municipal convoca roda de premsa hi ha part d’alguns periodistes que no disposen de connexió a Internet pròpia i necessitarien d’aquesta per poder cobrir la informació d’una manera més àgil i ràpida.

És cert que alguns dels periodistes tenen accés a Internet mitjançant els seus dispositius mòbils o de la empresa a la que representen, però n’hi ha d’altres que no disposen de cap tipus de connexió.

Per l’ interès que desperta la nostra ciutat i per tal de facilitar la feina als nostres companys periodistes...

Ara Reus fa el següent prec,

Que s’instal·li una xarxa d’Internet WI FI tancada per als periodistes a la sala de comunicació de l’ajuntament de Reus.

Segons els pressupostos del 2011 la partida en concepte de multes de circulació o aparcament ascendia a l’ esgarrifant xifra de 3 milions d’euros. Una suma de diners prou important com per conèixer a on van destinats aquests diners i com es reinverteixen en la societat civil reusenca.

Trobem totalment legal que qualsevol persona que infringeixi alguna de les lleis de circulació han de ser castigat sempre que es demostri la falta.

Ara Reus fa la següent pregunta,

  • Quina quantitat econòmica s’ha recaptat a Reus durant el 2011 en concepte de multes de trànsit?

El teixit empresarial net, que determina el cens productiu de Catalunya després de tancaments i noves constitucions, s'ha reduït en 3.853 empreses durant els set primers mesos de l'any en relació amb el mateix període del 2010 i a la nostra demarcació s’han destruït un total de 475 empreses.

Reus sempre ha estat una ciutat de caràcter emprenedor i de voluntat empresarial. Com a dada simbòlica hem de recordar que el nostre comerç local representa un 30% del Producte Interior Brut de la nostra ciutat.

Només cal fer un passeig pel la nostra ciutat i veure la quantitat de comerços i locals comercials que romanen tancats per culpa de la crisis.

L’ocupació i la creació de treball ha estat, és i serà una de les prioritats d’ara Reus.

Davant d’aquesta greu situació Ara Reus fa la següent pregunta a l’equip de govern,

  • Quines actuacions té previstes l’equip de govern per reactivar l’activitat comercial de Reus?

 

Página 3 de 4

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies

Si no cambia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us

Acepto