Des d’Ara Reus hem vist aquesta darrera setmana amb la publicació de les retribucions dels regidors, regidores i càrrecs de confiança de l’Ajuntament i empreses municipals com, actualment, les assignacions per assistència o per retribucions fixes de l’alcalde i/o regidors que conformen la corporació municipal són fixades amb discrecionalitat i d'una forma arbitrària.

Això ha donat lloc a una manca absoluta d'homogeneïtzació dels criteris per establir les retribucions, així com una falta de racionalització dels mateixos, amb retribucions dels representants públics en l'administració local totalment dispars entre si i, en molts casos, desproporcionades.

De fet, els diferents partits polítics que han anat alternant-se en el poder han realitzat nombrosos pronunciaments polítics i declaracions d'intencions, el que ha donat lloc al fet que en les últimes dècades hem assistit a diversos intents de regulació que, lamentablement, s'han quedat en això; intents.

És per això que, encara que es tracta d'un problema no abordat pels governs en les successives legislatures, no per això ha deixat de tenir transcendència pública, ni ha estat exempt de polèmica, ja que ha augmentat força la desconfiança que s’ha creat al voltant de les figures dels alcaldes i regidors, sobretot per saltar a l'opinió pública casos de corrupció que, si bé no són generalitzats, si hi ha en un nombre preocupant.

La clara regulació, transparència i publicació detallada de les retribucions totals dels alcaldes i regidors són una bona eina per aclarir els dubtes que existeixen sobre tots ells i perquè els ciutadans puguin exercir un control efectiu sobre els seus representants en les institucions en lloc d'allunyar-se d'elles, com lamentablement ha succeït.

És més, l'article 75.1 de la Llei de Bases de Règim Local estableix clarament que aquestes retribucions seran incompatibles amb la percepció "d'altres retribucions amb càrrec als pressupostos de les Administracions públiques i dels ens, organismes o empreses que en depenen"; però, hi ha alcaldes i regidors que perceben diversos ingressos de la mateixa o de diferents administracions.

A més, els que han resultat electes per a càrrecs de diputat nacional o autonòmic o de senador, tot rebutjant el salari de regidor, cobren rendes en concepte de dietes per assistència a plens o comissions de govern, amb l'avantatge afegit que, en ocasions part d'aquests ingressos tenen la consideració de "indemnitzacions per raó de servei" i que, per tant, no tributen a Hisenda.

En conclusió, aquesta falta de regulació ha de ser atesa amb immediatesa, no només com a mesura econòmica, sinó com a mesura tendent a combatre la desafecció dels ciutadans per la política i a millorar la qualitat de la nostra democràcia. Per això, cal que en l'àmbit de l'administració local, l'estructura i funcionament dels ajuntaments sigui més homogènia i menys dependent de les decisions arbitràries de cada alcalde o del grup municipal majoritari.

Hem de tenir en compte que el passat 30 de maig el Ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar l’acord de classificació dels ens dependents, de fixació del nombre màxim dels membres dels seus òrgans de govern i del nombre i retribucions del personal directiu del sector públic local. Aquest acord recull els volums, xifres, nombre de treballadors, nombres màxims en el consells d’administració de les diferents empreses municipals.  Aquest ha estat el primer pas per a que la nostra administració sigui més transparent i més propera i seria el moment de redactar un acord que també regulés les retribucions dels càrrecs públics electes de la nostra administració. 

En l’àmbit dels regidors, un bon començament seria homogeneïtzar els criteris pels quals es fixen les retribucions dels membres de les corporacions locals, perquè s'arribi a una racionalització i proporcionalitat dels mateixos, en atenció a les característiques pròpies de cada municipi, sobretot en aquest moment en el que travessem no només una greu crisi econòmica, sinó també una no menys important crisi política, institucional i de valors.

A títol merament enunciatiu i no limitatiu, els factors valoratius de les retribucions i/o dels seus complements podrien ser: població, renda per càpita, pressupost municipal, situació financera de l’administració, nombre de membres de la corporació, nombre de membres de la regidoria, pressupost de la regidoria i tipus de dedicació (exclusiva o parcial)

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de tots els grups municipals  redactin un catàleg i les taules salarials amb la finalitat d'homogeneïtzar els criteris per establir les retribucions per a Alcaldes i Regidors i evitar les retribucions dels representants públics en l'administració local totalment dispars i en ocasions desproporcionades.

2.- Que proposi la resta de modificacions legals necessàries per garantir que els membres de corporacions locals no puguin rebre cap remuneració corresponent a l'exercici d'un altre càrrec o funció pública que tinguin, compatible amb la condició d'alcalde o regidor, ja sigui electe, de govern o un altre de qualsevol administració pública o dels ens, organismes i empreses que en depenen. Entenent que dins d'aquest concepte de remuneració s'inclouen dietes o indemnitzacions, encara que amb l'excepció que es podran rescabalar certes despeses taxats ocasionades en l'exercici del seu càrrec, prèvia justificació fefaent dels mateixos.


La presentació de mocions en el Ple de l’Ajuntament és un dels mecanismes que tots els grups municipals, a iniciativa pròpia o a demanda de col·lectius de la ciutat, tenim per presentar i debatre resolucions o acords sobre assumptes que afecten als ciutadans i ciutadanes de Reus, la seva qualitat de vida, la millora del serveis públics, ...

L’acompliment de les resolucions adoptades i dels acords presos en l’aprovació d’aquestes mocions impliquen en una bona part dels casos la realització d’actuacions per part del govern municipal, però també n’hi ha que insten a les altres administracions a dur a terme determinades accions que influeixen en la vida dels ciutadans de Reus.

Del seguiment que realitzem els grups municipals, sobre les resolucions mocions i precs, hem detectat alguns incompliment de propostes que s’han aprovat però que no en tenim constància que s’estiguin duent a terme.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’equip de govern presenti un informe sobre l’estat dels acords aprovats en les mocions presentades fins al mes de maig de 2014 en les sessions informatives corresponents.

2.- A partir del ple del mes de juny de 2014 es doni compte periòdicament, a la comissió informativa corresponent, sobre la evolució dels acords presos en les mocions aprovades a cada ple. 


El passat 1 d’abril de 2014 es va celebrar una reunió de l’Institut Gaudí a la que hi van assistir una vintena de professors, la Direcció del centre i l’inspector d’FP. En aquella reunió es va fer la proposta de donar impuls a l’FP al centre iniciant l’aplicació de les mesures flexibilitzadores que preveu la llei, començant per la formació professional en alternança simple.

Una hora després de la reunió els professors van rebre un correu electrònic dirigit a tot el claustre i als inspectors, que informava que en la reunió del consell escolar prevista per al dia 03 d’abril es votaria passar els cicles de grau superior (educació infantil i integració social) a l’horari de tarda, fet que no va ser ben rebut per la majoria del claustre.

La votació del punt esmentat no va rebre el suport necessari ja que l’ordre ENSE/76/2013 de 30 d’abril, preveu que el canvi d’horari necessita un vot favorable de les ¾ parts del consell, cosa que evidentment no es complir.

Amb les converses que ha tingut Ara Reus amb diversos professor i responsables del centre, aquest  posen de manifest que és del tot improcedent la manera com s’ha pres aquesta decisió.

El Departament de Cicles Formatius-SSiC va debatre el desembre passat sobre l’oportunitat d’ampliar els cicles amb la implantació del cicle d'Animació Sociocultural Turística. Aquella va ser l’única ocasió en què s’ha tractat l’ampliació de l’horari dels cicles en la franja de tarda. L’equip directiu considerava en aquell moment, tal com ens van explicitar, que l’aprovació de l’esmentada ampliació corresponia al claustre.

El professorat del departament de cicles, en reunió de departament, demana una reunió conjunta amb la direcció i s’acorda traslladar els pros i contres a l’equip directiu per a la seva valoració. També una revisió i previsió dels espais del centre, per tal que hi càpiga el nou cicle.

El professorat de cicles, un terç del claustre, gestiona la docència de la meitat de l’alumnat del centre, i des d’Ara Reus creiem que és important escoltar les seves opinions. Hi ha un total de 780 alumnes dels quals 420 són d’ESO i BAT i 360 de cicles formatius. L’única família professional que hi ha al centre és la de serveis socioculturals i a la comunitat.

Respecte els horaris, es considera que els cicles en horari de matí són una bona opció per a l’alumnat, i la prova és que en aquests anys s’han anat ampliant grups fins a tenir-ne dues línies de cada cicle. La tipologia d’una part important de l’alumnat treballa habitualment de tarda, perquè són les feines que poden optar (infants que surten de l’escola, avis que surten del centre de dia a partir del migdia o a la tarda), i donada la situació econòmica alguns, pares i mares amb fills, han optat per reciclar-se professionalment en tant els fills i filles són a l’escola o a l’institut.

També cal dir que, passar els cicles de grau superior a la tarda és una decisió que afecta a la ciutat, i que com a tal cal valorar la seva oportunitat des de tots els àmbits: centre (claustre, alumnat i direcció) Departament d’Ensenyament i Ajuntament de Reus.

Recordar que aquesta família professional és a Reus des de l’any 80 i que el centre Institut Gaudí disposa de cicles des de l’any 2006, en que es van traslladar des de l’institut Baix Camp, precisament per la manca d’espai suficient per créixer. Aleshores, el professorat de cicles va accedir a aquest trasllat amb el benentès que es mantindrà l’horari de matí i es dedicaran les hores d’horari fix a les gestions pròpies dels cicles.

Destacar també que una enquesta de fa tres anys, en que es va plantejar la possibilitat de mantenir els horaris de matí, així ho aconsellava, ja que són pocs els casos que demanen fer estudis per la tarda, i ja hi ha diverses opcions.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus prengui mesures a nivell local i amb la Generalitat de Catalunya per defensar i mantenir els cicles en horari de matí a  l’ Institut Gaudí.

El passat 28 de març de 2014 Ara Reus va presentar la moció perquè s’iniciés un estudi per tal que Reus disposi d’una xarxa de desfibril·ladors municipal en punts clau del municipi, com podrien ser els equipaments esportius de la ciutat, les seus de consell de barri o edificis municipals, la xarxa d’equipaments polivalents culturals de la ciutat, determinats centres docents, o els polígons o àrees d’activitat econòmica.

Recordem que d’acord al decret 82/2012 que regula el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, en la seva pàgina 52249, apartat Mitjans Sanitaris, diu que si un centre no pot certificar l’arribada dels serveis públics d’emergències mèdiques en un màxim de cinc minuts ha d’adoptar les mesures, com a mínim, que s’especifiquen en la taula 1 de l’esmentat decret.

Aquesta taula 1 classifica els diferents tipus d’instal·lacions, requereix d’adoptar mesures d’autoprotecció en “tots aquells edificis que acullin activitats comercials, administratives, de prestació de serveis o de qualsevol tipus, sempre que tinguin una ocupació inferior a 2000 i superior a 500 persones.    

Atès que el nostre municipi és un dels més extensos en km2 de l’entorn i es caracteritza per una dispersió de les diferents centralitats, caldria preveure una distribució en funció de les distàncies i dels llocs de més concentració de ciutadans i ciutadanes en moments concrets, puntuals o bé contant (Xarxa dels equipaments culturals, Auditori, Pavellons, pistes esportives, espais municipals...).

És per aquest motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan té previst l’Ajuntament de Reus instal·lar la xarxa de desfibril·ladors?

 

La transparència en política sempre ha estat un tema recurrent. En general, la transparència, és concebuda com una necessitat i un objectiu en tots els àmbits de la vida, però molt especialment en tot allò que fa referència a l’àmbit públic.

No hi ha un concepte, definició o regulació que ens acosti i ens assenyali quines haurien de ser les nostres actuacions per assolir la qualitat de transparent, tot i que des del Ministeri de la Presidència del Govern a l’Estat s’ha estat treballant en l’avantprojecte d’una llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La transparència és un valor pel qual es garanteix el principi que diu que només són correctes i justes aquelles decisions o actuacions que poden ser publicades. Al temps que és una prova del bon govern i de la integritat dels governants, la transparència aporta als ciutadans la informació imprescindible perquè puguin participar i col·laborar en les actuacions municipals.  

En els darrers mesos el nom de Reus s’ha vist relacionat en diverses ocasions en presumptes afers relacionats amb els cobraments irregulars de nòmines, adjudicacions de contractes sense haver convocat concurs públic per adjudicar-ho amb caràcter de pública concurrència, imputacions per malversació de fons públics, estafa, blanqueig de capital, prevaricació o delictes societaris entre altres.

En l’actualitat la informació que tenen el grups de govern de les diverses matèries municipals i d’ Innova és molt més àmplia de la que disposem els grups municipals de la oposició. Aquest és un assumpte que ha estat tractat en diverses ocasions. Hem estat escollits de forma democràtica i representem als ciutadans de la mateixa forma que ho sou vosaltres. A més com a Consellers d’Innova tenim les mateixes responsabilitats que vostès i, en masses ocasions se’ns ha privat d’informació. El darrer exemple és Shirota, en el que ens hem assabentat per la premsa i no pas pels Consells d’Administració d’Innova d’informes que demostrarien la viabilitat de l’empresa o les ampliacions de capital aprovades per membres de l’actual govern.

Davant d’aquesta més que incòmode situació, des d’Ara Reus considerem que tots els grups municipals, de forma consensuada, hem de crear un pacte anticorrupció i de transparència que generi més confiança en la gestió pública d’aquest Ajuntament vers al seus ciutadans.

Un govern obert i transparent promou la connexió de les formes de fer política amb una ciutadania decidida a rendir comptes amb les institucions a més, les estructures polítiques o institucionals col·laboratives fomenten la proximitats amb la ciutadania i implica aquesta en la seva presa de decisions.  

En definitiva, es tracta d’impulsar recomanacions de bones pràctiques que orientin cada vegada més a l’Ajuntament com una “Bona Administració” entesa com un dret propi dels ciutadans vers les institucions públiques.

Aquest acord ha de recollir mesures en matèries de: transparència en la gestió pública, publicació de subvencions i concessions, oferir publicitat específica en tot allò relatiu al planejament urbanístic i les seves modificacions, agilització de les actuacions i procediments administratius, introduir millores en l’àmbit del bon govern i la gestió pública, fomentar el dret a la informació, la participació ciutadana i garantir el funcionament plural dels mitjans de comunicació; disposar estructures organitzatives per donar respostes als reptes que plantegen els ciutadans de Reus,  bases referents als càrrecs electes i personal al servei de la administració, regular clarament la separació del públic i el privat i la redacció de bases per a l'eficàcia de la lluita contra els comportaments corruptes entre altres.

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que es redacti un Pacte Anticorrupció de l’Ajuntament de Reus conjunt entre tots els grups municipals

2.- Que el govern de l’Ajuntament de Reus es comprometi a facilitar amb la màxima brevetat possible els documents, decrets, informes i/o acords que sol·licitem els grups municipals de l’oposició. 

Reus va tancar el mes de novembre amb 10.507 persones inscrites a les llistes del Servei Català d’Ocupació, el que significa que a la ciutat han augmentat en 214 les persones que s’han quedat sense contracte laboral que en el mes d’octubre passat.

La situació laboral de la ciutat és preocupant i el que encara alerta més és la poca capacitat de generar nous llocs de treball que permetrien eixugar les dificultats econòmiques que travessen, per desgràcia, algunes famílies de la nostra ciutat. 

Des d’Ara Reus considerem urgent desenvolupar actuacions concretes, prioritàriament per a joves, dones, persones aturades de llarga durada, així com per a persones de més de 45 anys que es troben en situació de desocupació laboral.

La primera línia de lluita contra l’atur i a favor de la promoció econòmica fa imprescindible el treball conjunt de les administracions públiques, els agents socioeconòmics, el sector privat i la ciutadania, per aconseguir un avenç eficaç en la sortida d’aquest escenari de dificultats col·lectives.

El teixit comercial i industrial és imprescindible per fer créixer els altres sectors productius i de serveis i garanteix avenços en la investigació i la innovació, amb llocs e treball més estables i en major nombre.  

En totes les crisis econòmiques i socials ha estat fonamental la inversió pública per aconseguir la reactivació econòmica i que es potenciïn mesures per la generació d’ocupació, tant en el sector privat com en el públic.

L’atur de Reus s’ha de combatre amb mesures que permetin que determinats col·lectius, amb altes possibilitats de perdre el seu lloc de treball i amb dificultats per tornar a trobar feina, es mantinguin ocupats per evitar el risc d’exclusió social.  

Les línies estratègiques Europees per la ocupació recomanen la concertació a nivell local entre administracions i agents econòmics i socials ja que afavoreixen l’adequació i efectivitat de les polítiques d’ocupació, en relació a les especificitats del territori. Aquesta recomanació va estar assumida per les entitats municipalistes de Catalunya que han impulsat l’establiment dels pactes locals pera l’ocupació i també la Generalitat ha reconegut el valor dels pactes territorials com a instrument estratègic del SOC.

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

 

1.- Crear una mesa de concertació entre l’Ajuntament de Reus, els representants empresarials i sindicals per tal de treballar i aprovar un acord local per a l’Ocupació a Reus, que tingui com a objectiu la millora de l’ocupació i la cohesió social, abordant l’estabilitat, la qualitat i la seguretat de l’ocupació i el conjunt del sistema de benestar social.

2.- Potenciar i fer més eficaços els canals de comunicació i col·laboració entre totes les administracions, institucions i els actors socials i econòmics de la ciutat, fomentant alhora la participació de tots els sectors de la societat en la planificació local i en la presa de decisions.

3.- Potenciar la formació com a un dels elements centrals de les polítiques actives d’ocupació, tot implicant també les empreses en els processos de millora de l’ocupabilitat i de la qualitat de l’ocupació. 

En data del 4 de desembre de 2013 l’Ajuntament de Reus va oficialitzar la signatura d’un conveni amb la CEPTA on, entre d’altres punts, s’acordà que la patronal assessorés al consistori en temes d’internacionalització de les empreses.

Sense voler qüestionar la conveniència de l’acord signat, voldríoem recordar que la ciutat disposa d’una corporació de Dret Públic – la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus -  que ha treballat sempre de manera intensa per afavorir la internacionalització de les nostres empreses. De fet la creació de la Cambra ara fa 127 anys – la primera de la demarcació de Tarragona – no s’explicaria sense l’enorme tradició exportadora de la ciutat. Una realitat que la Cambra ha ajudat a dibuixar convertint aquest àmbit en una de les seves principals línies d’actuació.

A més per la ciutat el fet de disposar d’una corporació d’aquestes característiques és un privilegi que s’ha de posar en valor i protegir, considerant l’àmplia xarxa de representació internacional que tenen aquestes corporacions arreu dels cinc continents i on la Cambra de Comerç de Reus hi té una àgil capacitat de relació. No és pas gratuït afirmar que amb una Cambra com la nostra la ciutat té sempre oberta una finestra al món amb el valor estratègic que representa aquest fet per la generació de noves iniciatives empresarials. Una realitat que, entenem, caldria preservar i potenciar des de la primera institució local.

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Té subscrit algun acord l’Ajuntament de Reus amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus per assessorar a les empreses en l’àmbit específic de la internacionalització atenent el seu valor estratègic

2.- En cas contrari, es contempla aquesta opció considerant els motius anteriorment exposats i la importància que la internacionalització de les empreses juga en un moment tan transcendent com l’actual per poder conformar a les empreses en temps de crisi? 

El Consell d’Administració d’Innova va aprovar, amb els vots en contra dels consellers de l’oposició, els pressupostos de l’any vinent. Pressupostos que contemplen unes inversions de 6,3 milions d’euros entre les que destaquen l'equipament i instal·lacions de l'aparcament del centre comercial de Metrovacesa i de l'edifici de Bioempreses, i la remodelació del cementeri per construir dues noves illes i un espai per acollir el mausoleu del General Prim.

Ens sobta com l’equip de govern a mesura que s’atansen les dates límits i la presentació de pressupostos va fent públiques les xifres milionàries que es faran d’inversió i en què es farà la despesa. Al mes de juliol del 2013 i fent còpia literal de la nota de premsa que es va enviar des de l’Ajuntament de Reus als mitjans en cap cas es parlava d’aquest volum d’inversió. Aleshores l’explotació del pàrquing es va vendre com un actiu que reportaria resultats econòmics positius de l’explotació.

Citem textualment: “Metrovacesa transferirà a l’Ajuntament la gestió i l’explotació de l’aparcament del centre comercial. Això permetrà que l’Ajuntament directament o a través de l’empresa municipal Amersam, pugui gestionar de forma integral les 1.800 places d’aparcament de l’eix de l’avinguda de Sant Jordi.

Si bé caldrà completar les instal·lacions tècniques que permetin la gestió i explotació de l’aparcament, les sinèrgies i les polítiques de gestió integral reportaran resultats positius, tant pel que fa referència a la política de mobilitat com pel que es refereix al resultats econòmics de l’explotació.

En aquell Ara Reus ja va posar en dubte les xifres del benefici – de 41 milions d’euros – que deia l’equip de govern que s’obtindrien amb el nou contracte amb Metrovacesa. La nostra xifra d’inversió en el pàrquing en aquell moment van ser de 2 milions d’euros, però ens varem fer curts. Al final la inversió serà de 3,6 milions d’euros en concepte d’equipaments  i instal·lacions del pàrquing.

 

 

Des d’Ara Reus considerem que una vegada més se’ns priva de la informació del projecte Metrovacesa i aquesta desinformació ens provoca dubtes i qüestions a resoldre.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Existeix algun conveni de gestió i/o contracte en el que es detallin els elements i les inversions d’equipaments i instal·lacions que ha de fer Ajuntament de Reus?

2.-  Haurà de pagar l’Ajuntament de Reus a Metrovacesa alguna concessió o cànon anual per l’explotació  del pàrquing?

3.- Quant anys tindrà l’Ajuntament de Reus la concessió de la gestió del pàrquing de Metrovacesa?

4.- Quin és el Pla d’amortització d’aquesta inversió de 3,6 milions d’euros?

  

 

Amb l'esclat de la crisi i l'augment de l'atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats més bàsiques.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l'Estat Espanyol s'han produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i l’any 2013 el nombre ha estat de 82.860

L'execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l'habitatge habitual per a milers de famílies cada any hi ha més una condemna financera de per vida. En el procediment judicial hipotecari l'habitatge se subhasta i la Llei d'enjudiciament civil estableix que, en cas de no presentar postors (el que està succeint en el 90 % dels supòsits), el Banc o entitat prestadora pot adjudicar l'habitatge pel 60 % del valor de taxació. Així no només es queden amb l'habitatge per un preu molt menor del que es va taxar en constituir la hipoteca, sinó que a més una bona part del deute es manté  un cop descomptat el valor pel qual s'ha subhastat l'habitatge), incrementada per quantioses despeses judicials i honoraris professionals.

A més, com a resultat de tot això a les persones deutores se li embargaran béns i ingressos presents i futurs fins a saldar la totalitat del deute.

La legislació que permet tot això és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, i en ocasions molt desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Ara milers de persones descobreixen que qualsevol impagament, per petit que sigui, pot suposar el venciment anticipat de tot el que deu, i que aquests contractes hipotecaris contenien nombroses clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl - sostre, o dels interessos moratoris que oscil·len entre el 18 i 20%.

Els efectes dramàtics de la situació descrita es concreten d'una manera especial en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda .

La pèrdua de l'habitatge priva a l'individu o família de tota residència fet que comporta la pèrdua d'altres drets i impedeix a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment, i en molts casos la condemna a la exclusió i marginació social i econòmica.

La preocupant situació de desemparament en què es troben milers de famílies, asfixiades per una situació laboral insostenible i per unes hipoteques fruit de l'avidesa sense mesura d'especuladors i entitats financeres, d'una legislació que no ha fet sinó permetre l'inflat d'una bombolla que només ha esclatat.

Aquest esclat s'ha produït a la cara dels ciutadans i no en la dels veritables responsables, que a més estan sent auxiliats amb faraònics rescats financers pagats dels propis butxaques dels ciutadans. Assistim a la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues .

Xifres com la de més 5 milions d'aturats o el milió i mig de llars que no tenen cap ingrés donen una idea de la dimensió del problema . En aquest país hi ha 2 milions i mig d'habitatges buits , la meitat de les quals pertany als bancs .

Malgrat tot, la situació ens anima a continuar lluitant pels nostres drets en matèria d'habitatge, perquè no siguin ignorats. Cap país que es declari com desenvolupat i democràtic, no pot seguir abanderant i fomentant l'especulació amb el maó.

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que el Ple de l’Ajuntament de Reus declari la nostra ciutat com a municipi lliure de desnonaments i en defensa del Dret a l'Habitatge.

2.- Seguir treballant per aconseguir l'existència d'una legislació local de "segona oportunitat" per a les famílies així com la recerca d'una solució per a aquelles petites famílies que han patit el desnonament .

3.- Continuar oferint des de l'Ajuntament de Reus un Servei d'orientació, assessorament i mediació adreçat a les persones amb dificultats de pagament de crèdits hipotecaris i risc de pèrdua de domicili habitual.

4.- Donar trasllat d' aquets acords de la Comissió d'Habitatge del Congrés dels Diputats i als diferents grups parlamentaris, a la mesa del Parlament de Catalunya, als grups del Parlament de Catalunya, a l'Associació Espanyola de la Banca AEB i a la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d' estalvi), a la Plataforma d' Afectats per la hipoteca de Reus i a la Federació d’Associacions de Veïns de Reus.



El Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya, en relació a la reordenació de l’atenció hospitalària psiquiàtrica d’infants, adults i gent gran, estableix un conjunt d’objectius operatius que cal tenir presents a l’hora d’analitzar aquesta qüestió.

En relació a lareorganització de l’hospitalització infantil i juvenil(objectiu operatiu 3.4) estableix el com a  projectes a elaborar o implementar:

  • Reordenació i sectorització equitativa en el territori de l’hospitalització infanto-juvenil (URPI’s, serveis d’urgències psiquiàtriques, unitats d’aguts per a adolescents, i unitat de crisi (UCA).
  • Adaptació de les unitats d’aguts a un model d’intervenció més integral i individualitzat.
  • Prioritzar l’atenció a les urgències.
  • Establir criteris diferenciats per als ingressos a unitats d’hospitals generals i la UCA (Unitat de crisi).
  • Desenvolupar unitats de rehabilitació intensiva de mitjana estada per adolescents amb TM greus i problemes d’addiccions.
  • Adaptar els serveis d’urgències psiquiàtriques i les unitats d’aguts d’adolescents per tal de poder donar resposta a les urgències relacionades amb el consum de substàncies psicoactives i per portar a terme desintoxicacions en règim d’ingrés.
  • Unitats per TCA que compleixin criteris d’hospitalització amb programes específics i personal especialitzat.
  • Incorporar la interconsulta i la psiquiatria d’enllaç dins la cartera de serveis de les Unitats de psiquiatria infanto-juvenil dels hospitals.
  • Reordenació de les Consultes Externes de Psiquiatria infantil dels hospitals generals.
  • Disseny de programes de patologia dual per a la població jove i adolescent.

En relació a la reorganització de l’hospitalització d’adults (objectiu operatiu 3.5) estableix el com a  projectes a elaborar o implementar:

  • Projecte d’adaptació de les unitats d’aguts a un model d’intervenció més integral i individualitzat.
  • Programa d’Atenció a la comorbiditat i la patologia dual, amb competències professionals específiques que s’han d’integrar (amb especial referència als hospitals generals amb servei de psiquiatria).
  • Projecte de reordenació dels tractaments amb teràpia electroconvulsiva (TEC).
  • Projecte de redefinició de les unitats de patologia dual (casos resistents o que impliquin més intensitat – especificitat).
  • Projecte de revisió de les necessitats de professionals indispensables per a l’atenció (elaboració de ratis, i revisió de referències internacionals).
  • Incorporar la interconsulta i la psiquiatria d’enllaç dins la cartera de serveis dels hospitals generals, a través de les Unitats de psiquiatria dels propis centres —quan hi siguin— o dels operadors del territori.
  • Reordenació de les Consultes Externes de Psiquiatria dels hospitals generals (programes especials, investigació).
  • Projecte de reordenació per tal de potenciar la complementarietat entre els hospitals psiquiàtrics i les unitats de psiquiatria dels hospitals generals, tot tenint en compte la necessitat de desenvolupar procediments de cooperació que afavoreixin la millor resposta davant les necessitats específiques de cada usuari.

I, en relació a la reorganització de l’hospitalització de la gent gran (objectiu operatiu 3.6), el Pla estableix com a projectes a elaborar o implementar:

  • Projecte d’adaptació de les unitats d’aguts, per a l’atenció a la gent gran, amb un model d’intervenció més integral i individualitzat.
  • Programa d’Atenció a la comorbiditat i a les necessitats sociosanitàries, amb competències professionals específiques que s’han d’integrar (amb especial referència als hospitals generals amb servei de psiquiatria i de geriatria).
  • Projecte de revisió de les necessitats de professionals indispensables per a l’atenció (elaboració de ratis, i revisió de referències internacionals).

En conseqüència amb aquest marc de planificació establert pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 3 d’abril de 2014, va debatre el text de la Proposta de resolució sobre la incorporació de l’atenció psiquiàtrica d’adults i infants a l’Hospital Sant Joan de Reus, presentada pel Grup Parlamentari Socialista i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió.

Finalment, d’acord amb l’article 146 del Reglament del Parlament, va adoptar la següent resolució:

“El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar, el 2104, la incorporació progressiva de serveis d’atenció psiquiàtrica a l’Hospital Sant Joan de Reus (Baix Camp), d’acord amb l’Institut Pere Mata.”

Aquesta proposta va ser recolzada amb els vots a favor de Convergència i Unió de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya, Ciutadans, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.

En atenció a l’interès de la reordenació hospitalària de la salut mental en el marc del sistema públic de salut de la ciutat de Reus i atesa la força d’obligar de les resolucions del Parlament de Catalunya, el Grup Municipal d’Ara Reus, proposa al ple de l’Ajuntament de Reus l’adopció dels següents acords:

1.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya al compliment de la resolució de 3 d’abril de 2014 de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya en relació a la incorporació del serveis d’atenció psiquiàtrica d’adults i infants a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

2.- Instar el Govern per tal de què l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus esdevingui l’hospital de referència en atenció psiquiàtrica especialitzada per a infants, joves adults i ancians del conjunt de Catalunya. I, en aquest sentit, que es reforci la seva funció universitària sobre la base de l’ampliació dels llocs assistencials vinculats per a facultatius; així com, el nombre de llocs per a realitzar l’especialització de MIR.

3.- Garantir des de l’Ajuntament de Reus el manteniment al complert de la plantilla i de les condicions laborals de tots els treballadors l’Institut Pere Mata S. A. que està desenvolupant aquestes funcions a l’actualitat i que progressivament haurà de desenvolupar-les en el marc de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus S. A.


Al carrer Pintor Fuster de Reus està ubicat un pàrquing de camions. Per aquest aparcament entren i surten una gran quantitat de vehicles pesats que han de circular pels carrers confrontats.

Una de les vies d’entrada dels camions i tràilers és la carretera C-14, entrant per l’autovia de Salou. És en aquest punt on alguns vehicles pesats que entren pel carrer Flix si s’equivoquen s’endinsen en uns vials molt estrets que en ocasions han dificultat les maniobres de canvi de ruta dels camions i han ocasionat les trucades d’alguns veïns al nostre grup municipal.

Es per aquest motiu que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que s’instal·li senyalització viaria que dirigeixi als vehicles al pàrquing de camions del carrer Pintor Fuster en una de les dues glorietes del carrer Flix abans d’arribar al final del carrer.

 

Les ciutats tenen un gran impacte en el desenvolupament econòmic i social de les nacions. Són veritables plataformes on les persones viuen i treballen, on les empreses desenvolupen la seva activitat i en el marc de les quals es presten nombrosos serveis .

Davant d'aquest escenari que mostra un entorn urbà amb una demanda creixent d'eficiència, desenvolupament sostenible, qualitat de vida i sàvia gestió dels recursos, les Administracions públiques han de plantejar-se una evolució en els models de gestió de les ciutats . Per a això, l'aplicació de les tecnologies de la informació i les comunicacions ( TIC ) es fan imprescindible i es tradueix en el concepte Smart City.

Definim Smart City (Ciutat Intel·ligent) com aquella ciutat que utilitza les tecnologies de la informació i les comunicacions per fer que tant la seva infraestructura crítica, com els seus components i serveis públics oferts siguin més interactius, eficients i els ciutadans puguin ser més conscients ells. És una ciutat compromesa amb el seu entorn, tant des del punt de vista mediambiental com pel que fa als elements culturals i històrics.

El concepte de Smart City camina de la mà d'Internet, ja que tots dos elements tenen en les comunicacions el seu fonament i avancen, amb les seves aplicacions i usos, la qual està cridada a ser la Internet del futur. Una Internet que no només consistirà en la connexió de cada vegada més persones, sinó en el plantejament d'un món digital en què, idealment, tot podrà estar connectat.

En aquest context, una Smart City és un sistema complex, un ecosistema en el qual intervenen múltiples agents, en què coexisteixen molts processos íntimament lligats. A més, la Smart City esdevé una plataforma digital que permet maximitzar l'economia, la societat, l'entorn i el benestar de les ciutats, i facilita el canvi cap a un comportament més sostenible entre tots els agents: usuaris, empreses i Administració. D'altra banda, permet habilitar nous models de negoci, constituint una excel·lent plataforma per a la innovació en el seu entorn.

De manera descriptiva, un Smart City és un espai urbà amb infraestructures, xarxes i plataformes intel·ligents, amb milions de sensors i actuadors, dins dels quals cal incloure també a les pròpies persones i a les seves telèfons mòbils.

Les Smart Cities utilitzen les TICs per ser més intel·ligents i eficients en l'ús de recursos, reduint costos i estalviant energia, millorant els serveis proporcionats i la qualitat de vida, i reduint la petjada mediambiental, tot això amb l'ajuda de la innovació i una economia baixa en carboni.

Els principals eixos d’ inversió en un Smart City, son:

-         Mobilitat Urbana

-         Eficiència Energètica

-         Sistema de gestió sostenible

-         Sistema de gestió de les infraestructures

-         Sistema de gestió Seguretat pública

-         Sistema de gestió àrees de salut

-         Sistema de gestió àrees de educació

-         Sistema de gestió àrees de cultura

-         Sistema de gestió e integració del comerç local

Smart city es considera l’ eina mes potent en polítiques públiques en els propers anys.

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que es comencin a projectar totes les accions necessàries per dur a terme  una Smart City a Reus.

2.- Que l’Ajuntament de Reus s’adhereixi a la Xarxa RECI – Red Española de Ciudades Inteligentes. 

Els pluviòmetres de la ciutat han arribat a registrar els 100 litres per metre quadrat degut a les precipitacions dels darrers dies segons informacions de meteoreus.net

A les 9 del matí del passat dilluns, s'havien acumulat 97 l/m2 al carrer de Vallroquetes, més de 80 l/m2 a l'avinguda de Bellissens, i uns 87 l/m2 al carrer de Vinebre. Tot i que l’aigua, en aquesta ocasió, no ha provocat grans afectacions de trànsit a Reus la Guàrdia Urbana i Bombers van realitzar una desena de sortides menors durant el cap de setmana.

Segons informacions publicades per diversos mitjans de comunicació l'aigua hauria provocat tres actuacions durant dissabte. Les dues primeres han estat per desprendiment de façanes, al carrer de les Galanes, i l'avinguda de la Salle, mentre que la tercera, per la caiguda de branques a la via pública, a l'avinguda de Saragossa. Diumenge, es van realitzar més sortides per inundacions de baixos i carrers, filtracions d'aigua a patis o embussament de les canonades.

Tot i que considerem aquestes incidències com actuacions puntuals i menors creiem que la previsió de la neteja d’embornals és prou important per evitar algunes inundacions que puguin venir provocades per la pluja o per alguna fuita d’aigua puntual. 

En les zones amb alta densitat d’arbres com la majoria de Passeigs de la ciutat, però sobretot, durant els mesos de tardor els embornals haurien de ser revisats de forma més periòdica ja que les fulles poden arribar a provocar una obstrucció.

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que es revisin amb més freqüència els embornals de la ciutat de Reus.

La setmana passada ens varem desplaçar fins al Barri Gaudí, concretament al Barranc de la Boca de la Mina, per comprovar l’estat en que es troba el passeig. En les darreres setmanes diversos veïns, esportistes i usuaris del barranc s’havien adreçat al grup municipal per criticar l’estat de brutícia, poca lluminositat i inseguretat que provoca aquesta zona a partir de les sis de la tarda durant els mesos d’hivern.

Són molts els esportistes, caminants i usuaris que gaudirien d’aquest espai de no ser de la perillositat que corren degut a la foscor del mateix. Concretament des de l’escola Mowgli fins a la Boca de la Mina no hi ha cap fanals i al menys dues persones ens han presentat les seves queixes per ensurts amb persones desconegudes. 

Els veïns allí presents a més de queixar-se de l’estat del barranc de la Boca de la Mina, també han fet públic que els arbres i plantes del barri fa més de dos anys que no han estat fumigats, el que provoca durant els mesos d’estiu una gran quantitat de plagues d’insectes i mosquits.   

Perquè el Barranc de la Boca de la Mina també és Reus i per tots els motius anteriorment exposats, Ara Reus fa els següents precs:

1.- Que el l’Ajuntament de Reus instal·li fanals al Passeig de la Boca de la Mina des de l’Escola Mowgli fins a la font.  

2.- Que es netegi amb la màxima celeritat possible el Barranc de la Boca de la Mina.  

La Generalitat de Catalunya ha liquidat el deute de 64 milions d’euros que tenia amb el nostre Ajuntament mitjançant el pla de pagament a proveïdors impulsat per l’Estat. D’aquesta forma, i segons informacions publicades en diversos mitjans de comunicació, s’haurien pagat 34 milions d’euros a proveïdors i la resta s’utilitzarà perquè l’Ajuntament afronti altres deutes.    

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Quin és el deute pendent de l’Ajuntament de Reus amb els seus proveïdors?

2.- A quant ascendeix el deute total entre Innova i Ajuntament de Reus? 

 

El dia a dia es converteix en vertaderes carreres d’obstacles per a persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. L’activitat quotidiana es veu minvada davant la incapacitat de recórrer els carrers pel número d’esglaons, voravies altes, voreres estretes bloquejades per arbres... i davant la necessitat més que evident d’un major nombre de rampes que millorin la seva accessibilitat i amb això posar els espais públics al mateix nivell per a tots.

Les barreres ens impedeixen avançar en la integració social, ens limiten en la nostra capacitat de desplaçar-nos o de relacionar-nos; la seva eliminació és una necessitat per a la majoria de la població: persones amb discapacitat, persones amb dificultats per comunicar-se, persones amb mobilitat reduïda temporal o permanent, gent gran, persones que utilitzen cotxets d’infants o de la compra.

La tendència general és que en els processos de planificació, desenvolupament i gestió de les zones urbanes del futur es contemplin les necessitats de totes les persones, independentment de la seva edat, condició o circumstància, amb criteri de no discriminació, per a la qual cosa la implantació de l’accessibilitat universal és una eina imprescindible.

Des d’Ara Reus hem aportat en alguna comissió informativa de territori i urbanisme fotografies amb punts negres de la ciutat on les barreres arquitectòniques dificulten i impossibiliten la mobilitat a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda.

A la ciutat hi ha diverses entitats, associacions, programes de ràdio... que defensen i promouen la realitat d’aquests col·lectius.

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus i la Regidoria d’Urbanisme duguin a terme un estudi de les barreres arquitectòniques de la nostra ciutat i que es planifiquin els seus arranjaments.

2.- Que s’estudiï la possibilitat d’incloure en els propers pressupostos una partida econòmica per a realitzar les modificacions necessàries detectades.

3.- Que l’Ajuntament de Reus i la Regidoria d’Urbanisme realitzi aquest treball conjuntament amb les entitats, associacions i col·lectius de discapacitats i de mobilitat reduïda mitjançant taules de treball i participació.



La societat del segle XXI viu immersa en la era de la informació, i això ha contribuït, sense cap dubte, a l'expansió vertiginosa de les noves tecnologies. Avui en dia, les telecomunicacions han aconseguit un nivell de desenvolupament que està convertint al món en la profetitzada ciutats globals, en la que la implantació d'Internet està jugant un paper important en la generació, l'accés i l' intercanvi d'informació en tots els àmbits de la vida moderna: comerç, educació, cultura, ciència i tecnologia, oci, etc.

L'abaratiment dels equips informàtics i dels serveis d'accés a les denominades autopistes de la informació ha aconseguit que aquesta tecnologia estigui cada vegada més a l'abast de creixents sectors socials. La disponibilitat de les transmissions sense fil ha vingut a afegir noves potencialitats, al facilitar l'accés a la “xarxa” des de pràcticament qualsevol lloc del nostre planeta.

En aquest context, són ja nombroses les ciutats que han apostat per crear les infraestructures necessàries per a dotar de cobertura sense fil als seus corresponents municipis. Així, i per circumscriure'ns a l'àmbit geopolític més pròxim, els serveis públics de punts d'accés Wi-Fi augmenten en ciutats i municipis.

Dins d'aquesta línia, molts municipis estan fent una aposta decidida per implantar aquesta nova tecnologia als seus corresponents àmbits territorials, per a oferir als ciutadans un servei d'accés universal a la informació, un valor afegit que, a més de contribuir a la qualitat de vida dels veïns, suposen un atractiu per als visitants potencials i un indubtable increment de les oportunitats de negoci local.

Des d’Ara Reus entenem, per les raons exposades, que l'Ajuntament de Reus ha de fer un esforç per implantar aquesta tecnologia a diferents zones d'accés públic del nostre municipi, ja que la tecnologia sense fil és cada vegada més assequible tècnicament i econòmicament, i els costos de la seva implantació no serien massa onerosos per a les arques municipals, al poder-se beneficiar de múltiples fonts de finançament externes, al mateix temps que representaria un important benefici social immediat.

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Iniciar per part de l'Ajuntament de Reus les accions i gestions necessàries conduents que permetin la implantació gradual d'una xarxa pública de punts d'accés Wi-Fi lliure i gratuït a Internet en diversos punts i centres públics del nostre municipi.

2.- Traslladar la present moció en la seva totalitat i el resultat del present acord al conjunt de la població a través dels mitjans de comunicació municipals, així com a totes les associacions i col·lectius de la nostra localitat.


La ciutat de Reus es troba situada al cor de la Costa Daurada, i és reconeguda turísticament com a ciutat de compres, gastronòmica, cultural així com pel seu patrimoni d’estil modernista i per la seva estreta vinculació amb l’universal arquitecte Antoni Gaudí.

En la l’actualitat la nostra ciutat està oberta al món i cada any són més els turistes que la visiten. Havent un petit anàlisis de les nostre infraestructures veiem que Reus no està preparada per acollir el turista  que practica l’autocaravanning.

Per norma general els que practiquen el turisme de caravanes comparteixen una mateixa manera de ser. Es tracta d'un turisme sostenible i de qualitat, unes condicions que també es donen en aquells que decideixen viatjar en camper. Els usuaris del caravanning defensen la llibertat per poder decidir què fer, quan i on.

Des d’Ara Reus defensem que la nostra ciutat hauria d’estar adaptada per a captar aquest tipus de turisme i defensem que comptar amb una àrea d'acollida per a autocaravanes representa avantatges com la utilització racional de l'espai d'estacionament en temporada alta, la prolongació de la temporada turística, l'increment de l'oferta de places turístiques sense necessitat de crear noves estructures urbanístiques, la creació de llocs de treball per al manteniment de les àrees d'acollida i la potenciació del comerç local, especialment els negocis de restauració.

Aquest espai reservat hauria de tenir unes característiques compatibles amb l'ús de l'autocaravana com allotjament: ha de complir, en la mesura del possible, condicions com estar situat en un lloc pròxim al centre o dels mitjans públics de transport, amb el sòl compacte i pla - un pendent inferior al 2,5%.

També ha de ser un lloc segur i tranquil, raonablement lluny d'espais excessivament sorollosos com els de reunió nocturna o les autopistes, les places han de tenir, aproximadament, 8 per 3,5 metres, que facilitin la maniobra, ha d'haver accessibilitat per vehicles de fins a vuit metres de llarg, i els arbres no poden tenir branques sota una alçada de 3,5 metres.

Per tant, els elements mínims que constitueixen una àrea de serveis són una plataforma on es situï l'autocaravana per a tota l'operació i disposi d'una reixa connectada a la xarxa de la depuradora d'aigua, una arqueta o embornal que vagi al clavegueram per buidar el contingut del dipòsit del vàter i una aixeta per al subministrament d'aigua neta.

El grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus realitzi un estudi i desenvolupi un pla d’execució per la creació d’una àrea de serveis per a autocaravanes.


A inicis de febrer el pàrking de zona blava de la riera de Miró amb confluència amb la riera d’Aragó va iniciar unes reformes per convertir-se en un pàrquing d'última generació.

Segons les informacions publicades aquest emplaçament disposarà de  de sensors de llums per indicar-ne l'ocupació (tal i com existeix en els aparcaments subterranis) i fins a dues places per a vehicles elèctrics (2 cotxes i 3 motos) amb punt de càrrega incorporat.

L'àrea de mobilitat de l'Ajuntament, a través de l'empresa Amersam que gestiona els aparcaments municipals, va informar que el cost de la remodelació seria de 60.000 euros.

El grup municipal Ara Reus fa les següent preguntes:

1.- Quan té previst l’Ajuntament de Reus finalitzar les obres del pàrking de la Riera Miró amb confluència amb la riera d’Aragó? 


El passat 24 de febrer va tenir lloc la conferència anual sobre l’estat de la ciutat que va pronunciar l’Alcalde de Reus, Carles Pellicer. Durant la seva exposició l’Alcalde va afirmar que L’Ajuntament de Reus disposarà finalment de 2 milions d’euros per a inversions després que hagi tancat l’exercici 2013 amb un romanent de tresoreria d’1,1 milions d’euros. Aquesta quantitat s’afegirà als 900.000 euros que ja tenia el consistori per a inversions.  

L’Alcalde Carles Pellicer va explicar que el milió d’euros del romanent de tresoreria de l’any passat es destinaria a un projecte que l’executiu local té al cap però que no ha volgut desvetllar.

Tenint en compte la situació de precarietat que estant patint algunes famílies reusenques, el nostre grup municipal creu que aquesta partida hauria d’estar destinada integrament a serveis socials i en programes d’assistència i menjadors per a les famílies que més ho necessiten.

El grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus destini integrament el 1,1 milions d’euros de romanent de tresoreria de l’exercici 2013 a programes de serveis socials. 


 

La xarxa RESCAT és la xarxa de radiocomunicacions dels cossos operatius del Departament d’Interior i d’altres agents públics relacionats amb la gestió de les emergències de Catalunya (Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana de Barcelona, Servei d’Emergències Mèdiques, Agents Rurals, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General de Protecció Civil, policies locals i tots els ajuntaments sense policia local.

A diferència dels operadors de telefonia mòbil, la xarxa pretén arribar a tots els indrets on siguin necessàries les comunicacions, tant a nuclis de població com a tot el territori rural, i aporta un grau de fiabilitat major per garantir la disponibilitat del servei en tot moment i especialment en situacions d’emergència.

La xarxa està, a més, especialment dissenyada perquè sigui més robusta i fiable, sobretot en casos d’emergències, ja que no se satura per trucades de mòbils, té més cobertura que la telefonia convencional i resisteix en cas de manca de subministrament elèctric. Garanteix també la confidencialitat en les comunicacions i dades.

Entre les característiques de la xarxa RESCAT destaca la possibilitat de tenir localitzats tots els terminals i vehicles equipats d’emissores mitjançant un sistema GPS, cosa que permet visualitzar en tot moment on són cadascuna de les unitats operatives.

El Departament d’Interior ha ofert a totes les policies locals de Catalunya que també s’integrin en el mateix sistema de telecomunicacions i ha facilitat dos terminals als alcaldes de tots els municipis sense policia local de Catalunya, que d’aquesta forma estan connectats permanentment amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per comunicar-se en qualsevol cas d’emergència.

Actualment hi ha 41 municipis integrats a la xarxa RESCAT, 58 municipis que ja han signat el conveni d’adhesió o bé l’han aprovat a la seva Junta de Govern o Ple, i 51 municipis en tràmit d’aprovar el conveni. Això suposaria que un 71,43 %  dels municipis catalans i un 85,92 % d’agents de les policies locals treballen, o ho faran en breu, amb la xarxa RESCAT.

A més, el Departament d'Interior, en el marc del projectePISE (Plataforma integrada de seguretat i emergències) ha impulsant un pla global de les emergències per a Catalunya que no sols involucra la Generalitat, sinó també les administracions locals.

El programari SIPCAT parteix d'una aplicació informàtica de seu local ja desenvolupada que ha servit de base per a la construcció del sistema, amb tots els requeriments funcionals i tècnics necessaris per assolir l'objectiu i l'èxit de les accions d'implantació del projecte (programari de gestió integral) a les policies locals de Catalunya.

Les característiques principals d’aquest nou aplicatiu són les següents:

  • Possibilitat de treballar indistintament en local o en remot segons es vulgui, sense necessitat de disposar de costosos servidors en les dependències municipals.
  • Funcionalitats avançades de gestió de la demanda (despatx), gestió i planificació d’activitats, gestió de recursos humans i materials, etc.
  • Quadre d’Indicadors de Gestió d’una policia local.
  • Integració amb Centre d’Atenció de Trucades CAT 112. 
  • Integració amb el SIP dels Mossos d’Esquadra.
  • Integració amb el Servei Català de Trànsit.
  • Integració amb el nou GIS corporatiu.
  • Capacitat d’integració de plataformes de mobilitat (PDA) i certificats digitals, tramitació digital, etc.

Per les informacions que té el nostre grup municipal l’Ajuntament de Reus no està adherit a la Xarxa Rescat ni al programari SIPCAT.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus s’adhereixi que la Xarxa RESCAT i al programari SIPCAT

Són moltes les iniciatives en matèria mediambiental que estan naixent per fer que les ciutat i pobles de Catalunya siguin molt més netes i perquè l’esforç del ciutadà tingui un retorn econòmic que ajuda a pal·liar la crisis.

Una d’aquestes proves pilot de retorn d'envasos s'ha iniciat aquesta setmana a Cadaqués (Alt Empordà) i durarà fins al 30 de juny del proper any. L'objectiu és augmentar el percentatge de reciclatge a través d'un sistema de dipòsit pioner a nivell estatal i de la regió del Mediterrani.

El consumidor paga cinc cèntims de més en el moment de comprar la llauna o els envasos de plàstic de menys de tres litres (aigua, refresc, cervesa i sucs) que recuperarà en el moment de retornar-lo, ja sigui en una màquina expenedora o de forma manual als establiments.

Aquesta és una iniciativa impulsada des de l'entitat sense ànim de lucre Retorna i la Fundació Privada Catalana de Prevenció de Residus i Consum Responsable, amb la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya.

Mentre el consumidor pot recuperar els 5 cèntims quan retorni l'envàs, els establiments que hi participen rebran tres cèntims per cada envàs que recuperin i s'estalviaran una quarta part de la taxa d'escombraries. Un cop s'han recollit els envasos, es porten a la planta de tractament des d'on es pot fer el recompte per poder retornar periòdicament l'import als establiments. Un cop separat, es premsa i s'envia a una empresa recicladora. Un dels avantatges, expliquen els impulsors, és que s'aconsegueix més material i "de millor qualitat", de manera que també s'impulsa el sector del reciclatge.

Segons el coordinador d'estudis de la fundació citada i membre de Retorna –una plataforma estatal que aplega bona part de les entitats ecologistes i altres organismes–, Víctor Mitjans, fins ara la recollida era "voluntària" i ha donat nivells de recuperació "baixos" (del 20 al 30%). El que s'ha fet és "posar un incentiu econòmic i un valor" a un envàs buit per fomentar la participació dels ciutadans per arribar al 80 o 90%.

Per ara els veïns de les poblacions on s’han dut  a terme les proves pilot veuen positiva la iniciativa, tot i que encara en els primers dies es demostrava que hi havia alguns dubtes sobre el funcionament.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que el l’Ajuntament de Reus, motivat per la regidoria de mediambient, impulsi noves iniciatives com les que s’han dut a terme a Cadaqués perquè es motivi el retorn d’envasos. 

Expro/Reus va tancar portes ahir diumenge, 13 d’octubre, i des de la Direcció de Fira i des de la Regidoria de Promoció Econòmica es valora molt positivament aquesta 43a edició.

Des d’Ara Reus ens hem manifestat que l’edició d’enguany ha estat una de les que menys representació de marques de cotxes i utilitaris de games de marques per a usuaris de nivells econòmics mig i mig-alt  han assistit a Expro Reus. Val a dir que de les persones que han visitat la Fira i que a posterior s’han adreçat al nostre grup municipal, la gran majoria coincideixen en que ha estat una de les edicions més pobres, en nombre de diversitat d’expositors i en nombre d’oferta per al visitant.

Des de la Regidoria de Promoció Econòmica s’han fet manifestacions públiques personalitzades a empresaris del sector de l’automoció desacreditant les seves opinions i amb la finalitat de confrontar-los amb els companys sectorials. A més, en cap moment s’ha ofert cap mena de negociació per intentar que la Fira Expro Reus oferís als seus visitants més oferta, que en definitiva és el tot visitant busca en un esdeveniment d’aquestes característiques. A més, des d’Ara Reus creiem que si existeixen acords signats amb els expositors de la fira, aquestos són per complir-los.

Intentar comparar la Expro Reus 2013 amb el saló de l’automòbil de Barcelona  tampoc ha estat una de les millors declaracions que hagin ajudat al sector de l’automoció de la nostra demarcació. Doncs permeteu-me que en primer lloc diferenciem que el Saló de Barcelona és una Fira sectorial del món del motor on assisteixen algunes de les millors marques del món, on les marques més comunes exposen els seus utilitaris però també alguns prototips i és una Fira que supera l’ocupació de 115.000 metres quadrats.

La nostra Expro Reus és la Fira multisectorial més important de Catalunya i hauríem d’intentar que ho seguís sent durant molt anys.

La finalitat de la nostra fira ha de ser tenir la major oferta possible de productes i serveis de diversos sectors perquè el visitant pugui conèixer, comparar, tastar i decidir en les seves compres i des de el nostre punt de vista i la de molts dels visitants i alguns expositors que han assistit a aquesta edició no ha estat així.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Quin és el nombre de marques de cotxes representades en les edicions d’Expro Reus 2010, 2011, 2012 i 2013?

2.- Quin és el nombre d’entrades venudes i visitants de la Fira Expro Reus en les edicions 2010, 2011, 2012 i 2013? 

El passat 2 d’octubre va començar a Reus oficialment la novena edició del programa Pas a Pas amb l’objectiu de prevenir i promoure la salut.

Aquest programa i segons la memòria del mateix, ha obtingut diversos premis en els darrers anys.

Des d’Ara Reus valorem molt positivament aquesta iniciativa però val a dir que ens varem adreçar al Regidor d’Esports perquè segons informacions externes aquest programa quedés modificat o fins i tot eliminat com una de les iniciatives del calendari de la regidoria d’Esports.

Tenint en compte la importància  d’aquest programa i pels motius anteriorment citats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Quin és el cost total que té per a l’Ajuntament de Reus – Regidoria d’Esports – el programa pas a pas?

2.- L’ajuntament de Reus mantindrà la seva aportació econòmica en aquest programa?

 

Els empresaris de Tarragona han presentat un manifest titulat «Volem BCN World», signat per les quatre cambres de comerç de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls; associacions empresarials; la patronal de petites i mitjanes empreses PIMEC, i el sindicat UGT.

El manifest és el següent;

Som una referència turística...

Costa Daurada, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre són, avui, una destinació turística reconeguda internacionalment. Fa dècades que s’hi treballa des de diversos àmbits i l’èxit és inqüestionable. Les nostres comarques van rebre més de 5 milions de visitants (més de la meitat provinents de fora de l’Estat espanyol) i van acollir gairebé 20 milions de pernoctacions durant el 2013. El turisme aporta un volum de negoci de gairebé 4.000 milions d’euros per exercici i representa el 18 per cent del PIB del nostre territori. Encara que si tenim en compte el sector serveis, en el sentit més ampli, s’enfila fins el 55 per cent. Així doncs, és evident que el turisme és una força motriu de la nostra economia.

Aquest reconeixement internacional no només respon a l’oferta de sol i platja que històricament va donar lloc al naixement del sector turístic a casa nostra. Sobretot, és fruit de molts esforços compartits, tant públics com privats, per concretar propostes àmplies i diverses orientades a les famílies com a principal segment de mercat, i d’aquesta manera convertir les seves estades en una experiència única: en cultura, en oci, en gastronomia, en entreteniment, en shopping i, per descomptat, en serveis. La capacitat per donar resposta a les exigències d’un públic cada cop més exigent ens ha permès posicionar-nos i diferenciar-nos en un entorn global marcat per una competència altíssima entre països.

... Port Aventura va ser, i és, decisiu...

Sens dubte, Port Aventura hi ha jugat i hi juga un rol determinant. Des del 1995, ens ha situat al mapa i ens ha consolidat com a destinació familiar. En dinou anys, ha captat 56 milions de visitants i ha reportat un impacte econòmic de 740 milions d’euros cada any a la zona. Ningú posa en qüestió que el parc temàtic ha dinamitzat l’economia del nostre territori, ha afavorit la desestacionalització -ara tenim activitat turística durant deu mesos, amb diferent gradualitat- i ha propiciat estabilitat laboral. Així mateix, ha estat un element tractor d’altres inversions privades i ha ajudat a consolidar projectes complementaris en el marc d’una economia d’escala, que ha permès el creixement de molts altres sectors a banda de l’estrictament turístic. Tot això, sense oblidar que Port Aventura va significar l’impuls definitiu, ara fa deu anys, de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a centre de referència en la formació superior, la recerca i la transferència de coneixement del sector.

En definitiva, Port Aventura ha desenvolupat una tasca cabdal en el desenvolupament socioeconòmic de les nostres deu comarques. No obstant això, el Centre Recreatiu i Turístic (CRT), que acull el parc d’atraccions, només ha desenvolupat un 40 per cent del projecte previst. Ara, tenim l’oportunitat de seguir fent créixer aquest model d’èxit amb l’objectiu de complementar i adaptar la nostra oferta turística als nous models i productes integrats que demanda el mercat mundial i, sobretot, el nou turisme de determinats països emergents. La voluntat és continuar potenciant el turisme familiar i posicionar-nos com a referent en el turisme de negoci, una activitat creixent, de molt valor afegit i que es basa en l’existència del que s’anomena integrated resorts. A la pràctica, són una gran una oferta hotelera amb un conjunt de serveis entre els que destaquen grans espais per a reunions, convencions, un àmplia oferta comercial i de restauració, teatres i casinos.

... i ara, la gran oportunitat es diu BCN World

BCN World ens brinda una ocasió única i irrepetible per consolidar-nos com a destinació turística mundial d’alta qualitat, amb absoluta harmonia, plena adaptació i total consens amb el territori. És el compromís dels promotors i vetllarem perquè així sigui. De fet, la implicació directa de Port Aventura ja n’és el millor aval. La inversió serà de 4.700 milions d’euros, amb una contractació de 17.000 treballadors en la fase de construcció i de 30.000 quan estigui plenament en funcionament. En la difícil conjuntura econòmica, esdevé extraordinàriament important poder acollir un projecte d’aquesta envergadura. La nostra demarcació va tancar el 2013 amb la taxa d’atur més elevada de tot Catalunya, amb un 27 per cent de treballadors sense feina (113.000 persones).

A més, el projecte és compatible i complementari amb la indústria, les empreses i el comerç del territori, com ha demostrat i segueix demostrant Port Aventura. Estem segurs que la cerca de sinergies serà beneficiosa per tothom. La previsió de rebre 10 milions de turistes l’any suposarà un revulsiu pel territori. També en l’àmbit acadèmic i del coneixement a través de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.

Així mateix, estem convençuts que els dubtes i els recels al projecte (tot sigui dit, molt similars als que van sorgir ara fa 20 anys amb la creació de Port Aventura) ajudaran a millorar-lo i a fer-lo més sòlid. Amb aquest manifest, expressem que volem BCN World al nostre territori perquè, com acabem de descriure, és una oportunitat que no podem deixar escapar. No ens ho podem permetre. Per això, demanem al Parlament, i consegüentment als partits polítics, que actuïn amb responsabilitat i que la modificació de llei, amb tramitació per procediment d’urgència, sigui satisfactòria per acollir el projecte a la nostra demarcació.

Ens ho hem de deixar perdre?

Aquesta és la pregunta que el territori s’ha de fer. La que els sota signants ens fem i la que volem traslladar convenientment als nostres representants polítics per tal de que entenguin el moment històric i decisiu que vivim i, per tant, siguin capaços d’encarar aquesta oportunitat d’inversió amb valentia, responsabilitat, consciència de servir als ciutadans que els hem escollit i amb la vista posada en guanyar un futur que no ens convé perdre. Ara no. Malauradament aquest territori està massa farcit de greuges i oportunitats mal calculades i desaprofitades.

Ara és l’hora. Si no es fa bé la feina o no es prenen les decisions encertades, qui es veu en cor d’entomar i fer-se responsable de la pregunta: “per què vareu deixar perdre BCN World?

   

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus manifesti el suport al manifest Volem BCN World.   

2.- Traslladar aquest acord i posar-lo en coneixement de les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls; associacions empresarials del territori; la patronal de petites i mitjanes empreses PIMEC, el sindicat UGT i a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.


Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en el món occidental i, d’entre aquestes destaca la mort sobtada cardíaca. Les parades cardíaques fora d'un centre sanitari són un problema de primera magnitud per a la salut pública. Cada any se’n produeixen al nostre país al voltant de 25.000, la qual cosa equival a una mitjana d'una parada cardíaca cada 20 minuts. Es calcula que aquests accidents cardiovasculars ocasionen quatre vegades més morts que els accidents de trànsit. A més, a l’Estat espanyol, cada any, 68.500 pacients pateixen un infart agut de miocardi, dels quals aproximadament un 30% moren abans de poder ser atesos en un hospital.

La fibril·lació ventricular és la responsable inicial de fins a un 85% de les parades cardíaques extrahospitalàries. L'experiència acumulada en aquestes dècades en les unitats de vigilància intensiva demostra que l'efectivitat de la desfibril·lació primerenca en la recuperació d'un ritme cardíac eficaç és del 90% quan és possible efectuar la desfibril·lació en el primer minut d'evolució de la fibril·lació ventricular. Aquesta efectivitat disminueix molt ràpidament, concretament per cada minut de retard a l’hora de desfibril·lar, es redueix la supervivència entre un 7% i un 10%, de manera que després de deu minuts les possibilitats de sobreviure són mínimes.

Hi ha unanimitat en la literatura i en les societats científiques sobre l'estratègia per a respondre davant de la parada cardíaca. Aquesta estratègia descansa en les quatre anelles, relacionades entre si; parlem de la cadena de supervivència:

Alerta immediata davant d'una possible parada. Inici precoç de la ressuscitació cardiopulmonar bàsica per testimonis. Desfibril·lació. Suport vital avançat en escassos minuts.  En aquesta seqüència, la desfibril·lació precoç és la clau per a la supervivència.

Avui dia hi ha desfibril·ladors iguals que els que s'utilitzen en els hospitals, són automàtics i els pot utilitzar qualsevol persona, sense necessitat de ser metge (infermers, auxiliars de clínica, tècnics de transport sanitari, zeladors, forces de l'ordre públic, socorristes, etc.), després d'un curs formatiu adequadament acreditat. El cost de cada unitat és d’uns 1.500 euros es poden instal·lar en espais públics de la nostra ciutat com Palau, biblioteques, instal·lacions esportives, teatres, centre educatius, etc., que reduirien en un 20% el nombre de morts sobtades.

Els desfibril·ladors semiautomàtics són de fàcil maneig i compten amb un enorme avantatge de seguretat, els elèctrodes de l'aparell detecten quan el cor fibril·la i només en aquest cas autoritzen la descàrrega elèctrica, que es fa polsant només un botó. És fàcil entrenar qualsevol persona en el seu maneig, encara que no disposi de formació sanitària específica.

Pel que respecta a la formació específica per la llei d’acord a la Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, tots els professionals en actiu que exerceixin tasques regulades per aquesta llei han de tenir competències d’assistència sanitària immediata, referides a la reanimació cardiopulmonar.

D’acord al decret 82/2012 que regula el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, en la seva pàgina 52249, apartat Mitjans Sanitaris, diu que si un centre no pot certificar l’arribada dels serveis públics d’emergències mèdiques en un màxim de cinc minuts ha d’adoptar les mesures, com a mínim, que s’especifiquen en la taula 1 de l’esmentat decret.

Aquesta taula 1 classifica els diferents tipus d’instal·lacions, requereix d’adoptar mesures d’autoprotecció en “tots aquells edificis que acullin activitats comercials, administratives, de prestació de serveis o de qualsevol tipus, sempre que tinguin una ocupació inferior a 2000 i superior a 500 persones.    

Atès que el nostre municipi és un dels més extensos en km2 de l’entorn i es caracteritza per una dispersió de les diferents centralitats, caldria preveure una distribució en funció de les distàncies i dels llocs de més concentració de ciutadans i ciutadanes en moments concrets, puntuals o bé contant (Xarxa dels equipaments culturals, Auditòri, Pavellons, pistes esportives, espais municipals...).

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Iniciar un estudi de l’any en curs per tal que Reus disposi d’una xarxa de desfibril·ladors municipal en punts clau del municipi, com podrien ser els equipaments esportius de la ciutat, les seus de consell de barri o edificis municipals, la xarxa d’equipaments polivalents culturals de la ciutat, determinats centres docents, o els polígons o àrees d’activitat econòmica.

2.- Realitzar un pla plurianual d’inversió per tenir la xarxa i al personal format que previsiblement l’utilitzarà. Cercar la complicitat públic-privada tant el cost de la instal·lació/manteniment com en la formació.

3.- Donar a conèixer el pla de manera transversal a tot el personal de l’ajuntament i a la ciutadania, i incorporar-ho als diferents plans específics de seguretat i al Pla de Seguretat Local. 


Diversos Ajuntaments de Catalunya com són Rubí, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, El Vendrell, Sant Quirze, i molts d’altres han cobrat o cobraran la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012, una paga que els treballadors de l’administració pública no van cobrar a causa del decret de mesures antidèficit del govern central.

En les sessions plenàries celebrades en els diversos Ajuntaments la majoria de les forces polítiques han acordat que les plantilles cobrin la part meritada d’aquesta mensualitat. En total són 44 els dies que s’han de pagar als treballadors del consistori i dels diferents organismes i patronats.

Diverses sentències judicials assenyalen la possibilitat de tornar la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012, basant-se en un principi pel qual no se li pot treure a cap empleat aquella  part proporcional que ja ha guanyat.

Atès que l'Alcalde va reconèixer públicament el passat mes de febrer que el balanç de l'Ajuntament de Reus havia tingut benefici i que es va tancar l'exercici amb més d’un milió d'Euros de lo previst.

Atès que els treballadors de l’Ajuntament de Reus, Empreses municipals i Organisme haurien de cobrar la part meritada de la paga extra de Nadal del 2012 que no van cobrar.

El grup municipal Ara Reus fa les següent preguntes:

1.- Té previst l’Ajuntament de Reus pagar als treballadors de l’Ajuntament de Reus, Empreses municipals i Organisme la part meritada de la paga extra de Nadal del 2012 que no van cobrar?

2.- Quant té previst l’Ajuntament de Reus realitzar els pagaments? 


El grup municipal Ara Reus va fer públic en roda de premsa el 2 de setembre del 2013 les nombroses queixes que s’havien rebut de veïns afectats per la manca d’esporga i tractament d’arbrat en nombroses vies públiques de la ciutat. Uns dies més tard el govern anunciava l’adjudicació del concurs per fer l’esporga de la ciutat per valor de 61.000 euros.

A dia d’avui encara queden molts carrers i vies sense esporgar i seguim rebent un bon nombre de queixes i denuncies per part de ciutadans de Reus. La majoria d’aquetes queixes provenen de barris i de carrers de menor trànsit circulatori i de vianants però que es mereixen el mateix tracte i els mateixos serveis. 

No és de rebut que hi hagi ciutadans que paguen els seus impostos i que no reben els mateixos serveis que d’altres. Des d’Ara Reus creiem que hi ha una discriminació als veïns que viuen en determinats barris i carrers de la nostra ciutat. 

Aquesta deixadesa municipal no només afecta a l'estètica dels carrers de la ciutat, sinó també a la salubritat dels nostres ciutadans. Les molèsties que ocasiona la falta d’esporga a la ciutat de Reus deriva en la proximitat dels arbres a la façana, interferències amb vehicles en calçades o senyalització viària, per interferències amb lluminàries de la via pública, per proximitat a línies elèctriques, per problemes estructurals i destorb amb vianants en el cas de branques baixes

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següent preguntes:

1.- Té previst l’Ajuntament de Reus esporgar i fer els tractaments de la totalitat de l’arbrat de la via pública i que són competència municipal?

2.- Quant té previst l’Ajuntament de Reus finalitzar les tasques d’esporga?

3.- En cas contrari, quina solució i/o resposta espera donar l’Ajuntament de Reus als veïns que no tenen els arbres del seu carrer esporgats?

 


La Biblioteca Central Xavier Amorós està instal·lada a l’antic escorxador municipal, mostra d’arquitectura industrial de finals del segle XIX, dels arquitectes Francesc Borràs Soler i Pere Caselles, construït el 1889 i ara restaurat en els seus elements més interessants. La nova construcció ha respectat les singularitats de l’edificació antiga, amb els patis interiors i la cobertura exterior.

Alguns usuaris s’han adreçat al nostre grup municipal per fer-nos arribar un suggeriment en relació a les instal·lacions de les zones d’estudi i treball. Segons ens han informat les taules habilitades per a treballar no disposen de punts de corrent d’electre ni endolls per a carregar el ordinadors portàtils.

Atès que l’ordinador i els dispositius mòbils són eines bàsiques per al desenvolupament dels estudis.

El grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que s’instal·lin punts d’electre i endolls per a poder carregar els portàtils i els dispositius mòbils dels usuaris de la  Biblioteca Central Xavier Amorós a les zones i taules de treball i estudi.

 

 

El passat divendres 19 de juliol es va signar l'acord del nou projecte amb Metrovacesa. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer i el conseller delegat de Metrovacesa, Carlos García León, van rubricar el contracte just abans de començar la sessió plenària.

Des d’Ara Reus tenim la sensació que l’equip de govern només ha explicat a la ciutadania i als mitjans de comunicació els avantatges que té l’actual contracte envers el signat l’any 2008 en cas del seu incompliment, però que en cap cas ha fet públiques les mancances ni s’ha pronunciat per la falta de garanties de cobrament que té l’acord recentment signat.

En el plec de clàusules del contracte es recullen nous acords relacionats amb els terminis de les sol·licituds de llicències, terminis que en cas de no ajustar-se als marcats desconeixem quins seran els seus efectes. Tanmateix hi hauran modificacions de projecte, reajustaments de terminis i reajustaments del pagament de cànon, alguns d’aquest que s’abonaran mitjançant pagares, altres mitjançant transferència bancària i d’altres mitjançant xecs.

D’altra banda també ens sobta que en el contracte no s’adjunti un annex redactat per l’Ajuntament de Reus o per la Societat Anònima Municipal AMERSAM pactat amb Metrovacesa en el que es s’especifiqui el projecte de les instal·lacions de l’aparcament que serà gestionat pel nostre Ajuntament i el pla de viabilitat del mateix degut a que, en el nou contracte es recull en el punt cinquè que tindrem com a màxim fins el 18 de novembre per consensuar aquest projecte específic. Que passarà si reben la negativa per part de Metrovacesa?

La inversió que hauria de fer l’Ajuntament de Reus per la gestió d’aquest pàrquing voltarà sobre els 2 milions d’euros però desconeixem quin cost tindrà per l’Ajuntament de Reus l’espai que cedirà l’empresa operadora de 1.200 m2 al consistori.

El tret més destacable i el que més preocupa a la nostra formació és la no existència de cap aval bancari que ofereixi garanties de cobrament a l’Ajuntament de Reus en cas que Metrovacesa incompleixi alguns dels terminis de pagament del cànon establert. Tenint em compte que Metrovacesa té un endeutament en l’exercici 2013 de 4.000 milions d’euros creiem que s’hauria d’haver exigit una clàusula contractual sol·licitant aquest aval a les entitats bancàries que, en definitiva, són les propietàries de Metrovacesa.

Arribat en aquest punt Ara Reus es fa la següent pregunta, si l'Ajuntament de Reus avala a la Societat Anònima Municipal Redessa per pagar el crèdit de la construcció de la nova Fira de Reus – crèdit que s’havia de pagar amb el cànon de Metrovacesa – perquè no avalen els bancs, propietaris de Metrovacesa, l'operació i el nou contracte entre Metrovacesa i el nostre Ajuntament?

Tot i els dubtes que en desperta el nou contracte, valorem positivament i celebrem que al mes de setembre es reiniciïn les obres del centre comercial del Parc de Sant Jordi i desitgem que l’any 2015 s’hagin complert tots els terminis i s’hagin abonat els pagaments corresponents al cànon.

Aquest és un assumpte de ciutat i des d’Ara Reus considerem que tant els grups municipals, com els agents socioeconòmics de la ciutat haurien d’estar informats de primera mà de tots els terminis i procediments que s’hauran de desenvolupar en el procés de la construcció i explotació del centre comercial del parc de Sant Jordi.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Crear una comissió de seguiment en l’operació de Metrovacesa entre l’Ajuntament de Reus i els grups municipals que tenim representació conjuntament amb la Cambra de Comerç de Reus, Unió de Botiguers, Foment Reus Empresarial, El Tomb de Reus i la Federació d’Associació de Veïns. 

El passat mes de juliol es va tancar el pas soterrani de les vies de tren que uneix l’avinguda Josep Pla amb el pàrquing de la Facultat d’Economia i Empresa Universitat Rovira i Virgili. El motiu pel que, temporalment, s’ha tancat el pas soterrani és per unes obres d’arrengament del pàrquing de la Universitat.

Un veí i usuari del pas soterrat es va adreçar a Alcaldia i al Departament d’Urbanisme i una de les respostes que va rebre es que existia la possibilitat que el pas soterrat que uneix l’Avinguda Josep Pla amb la Universitat quedés tancat i es restringís el seu ús i pas a unes franges horàries molt concretes.

En cas que aquest pas soterrat es tanqués i/o es limités el seu accés els usuaris haurien de fer un tomb de més de 500 metres i pujar per les escales que traspassen les vies de tren. En cas que el vianant tingués alguna mena d’incapacitat de mobilitat encara agreujaria més aquest fet.

Atès que aquest pas no només uneix un carrer de Reus amb la Universitat, si no que també dóna pas al Camí de Bellissens, a l’antic Camí de Vila-Seca, a l’Escola d’Agricultura, al nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a diversos masos entre altres.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus no permeti que es tanqui o es limiti el pas de vianants del pas soterrat que uneix l’Avinguda Josep Pla amb el pàrquing de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili. 

Reus sempre ha estat un referent comercial a nivell local, comarcal i nacional. D’ençà que l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus es va traslladar a les noves instal·lacions el carrer Sant Joan i els seus confrontants han perdut un gran volum de visitants i potencials consumidors.

Des d’Ara Reus apostem per la revitalització d’una àrea comercial molt important de la ciutat pel gran nombre de comerços instal·lats, oficines i establiments de restauració que es concentren a la zona.

Donar facilitats als possibles visitants, usuaris i compradors dels mercats de Reus que a la vegada es poden convertir també en clients d’altres establiments i/o comerços seria una de les solucions més viables.

Des d’Ara Reus hem recollit aquest sentiment dels principals protagonistes, veïns i comerciants, i proposem amb aquesta moció que es revisi l'actual gestió dels aparcaments, amb un doble objectiu: 1) afavorir l'afluència de públic cap al comerç local i 2) millorar l'associacionisme dels comerciants, per tal de contribuir al reforçament d'aquest important sector de la nostra localitat.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus i AMERSAM ofereixin la primera hora d’estacionament de vehicles als pàrquings de la Plaça de les Oques i del Mercat del Carrilet de forma gratuïta als clients i que tampoc impliqui cap cost per als paradistes dels mercats. 

En data del 20 de març de 2013 es va fer entrega d’un document anomenat “Pla d’autoprotecció del Pavelló Olímpic de Reus”. Aquest Pla i segons la informació facilitada pel Departament d’Emergències i Seguretat Civil de l’Ajuntament de Reus aquest document no ha estat aprovat per la Comissió Municipal, i per tant no ha passat el procés d’homologació.

Tot i que a la portada de l’ esmentat document hi figura el nom de la Regidoria d’Emergències i Seguretat Civil de l’Ajuntament de Reus, aquest pla d’autoprotecció no ha estat elaborat per l’ esmentat servei d’emergències i protecció civil, ni en té cap informació sobre el mateix.

El document titulat “Pla d’autoprotecció del Pavelló Olímpic de Reus” recull un seguit d’informació errònia i desactualitzada en matèria de: Activitats, usos horaris, error en el nombre de treballadors, organigrames del Personal d’Emergències, Formació de personal, programació de simulacres,

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Disposa el Pavelló Olímpic de Reus del pla d’autoprotecció complementaris prèvia a la realització d’esdeveniments esportius d’acord al compliment del Decret 82/2010 del 29 de juny de la Generalitat de Catalunya?

2.- Disposen les instal·lacions esportives municipals adscrites a Reus Esport i Lleure dels plans d’autoprotecció complementaris prèvia a la realització d’esdeveniments esportius d’acord al compliment del Decret 82/2010 del 29 de juny de la Generalitat de Catalunya?

3.- En cas afirmatiu, quin número de Registre ha obtingut a la plataforma HERMES?

 

En data 14 de setembre de 2012 el grup municipal d’Ara Reus va presentar dues mocions amb les que preteníem,  la primera,  l’ actual ordenança sobre l’ us de les Vies i Espais Públics, es dones el compliment correcte e integra del seu redactat i la eliminació de l’ apartat d’ observacions en l’ imprès de sol·licitud de la Llicencia d’ accés de vehicles.

La segona demanaven que es modifiques l’actual ordenança fiscal número 9, epígraf 2, per tal de evitar i suprimir  duplicitats de la taxa de recollida d’escombraries a totes aquelles vivendes familiars, unifamiliars particulars que disposen d’un garatge en la seva vivenda inclòs en la mateixa referència cadastral.

Ara Reus entén que l’epígraf 2 de la balança fiscal número 9 que exposa Locals destinats a aparcaments Familiars (unifamiliars o comunitaris)  està produint en molts casos una duplicitat en el fet imposable de la taxa d’escombraries sobre una mateixa referència cadastral de una vivenda familiar o unifamiliar ja aplicada en l’epígraf número 1.

És a dir, una família que viu en una vivenda unifamiliar i que disposa d’un espai de garatge – ja contemplat en el projecte constructiu de la vivenda – i que sol·licita en gual per poder accedir al garatge amb el seu vehicle se li demana segons el cas a exigir la sol·licitud d’ alta d’ activitat i comunicació ambiental annex III i posteriorment una vegada realitzar el tràmit corresponent a aplicar dos taxes d’escombraries. Una per la vivenda i una altra per el garatge. Aquest fet genera una duplicitat de l’impost per una mateixa taxa.     

L’objectiu que tenia Ara Reus amb aquestes mocions era la d’evitar la en l’ ordenança nº 17 l’ incorrecte interpretació de la Llei d’ activitat 20/2009 i la  duplicitat en les taxes d’escombraries  que es produeix en l’ aplicació ordenança nº 9, que  afecten directament a l’economia familiar  i que sota el nostre criteri només té un afany recaptatori. 

Des de el nostre punt de vista entenem que l’epígraf 2 en tots els seus trams de la ordenança fiscal número 9 s’hauria d’incorporar el següent textLocals destinats a aparcaments Familiars (unifamiliars o comunitaris) que no formin part de la referència cadastral de l’habitatge habitual.

Des d’Ara Reus denunciem que el departament tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Reus en la majoria dels casos en les plantes baixes destinades a garatge d’ús particular que superen els 100 m2 i que corresponen a una única vivenda i una única referència cadastral no interpreta correctament la Llei prevenció i control ambiental de les activitats 20/2009 de 4 de desembre de la Generalitat de Catalunya i els obliga als sol·licitants del gual a iniciar un tràmit de comunicació annex III codi 12.46 sobre activitats, perquè siguin donats d’alta com a local amb una activitat.

Definició d’activitat de la llei 20/2009 article 4 punt - c diu el següent:

Activitat. L’ explotació que es duu a terme en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial, de serveis o altres i que està integrada per una instal·lació o mes de una

Definició de centre o establiment de la Llei 20/2009 article 4 punt-d diu el següent:

Centre o establiment. El conjunt d’ edificacions d’ edificacions, instal·lacions i espais que constitueixen una unitat física diferenciada i en el qual una mateixa persona o empresa titulars exerceixen una activitat o mes de una.

Definició de Titular de la Llei 20/2009 article 4 punt-e diu el següent:

Titular. La persona física o jurídica que exerceix o posseeix una activitat o diverses en un mateix centre o establiment, o bé que, per delegació, te un poder econòmic determinat sobre l’ explotació tècnica de l’ activitat o les activitats.

Per un altre banda el codi 12.46 del Annex III de la Llei 20/2009 sobra Activitats sotmeses al règim de comunicació diu el següent:

Codi 12.46. Activitats de garatge i aparcament de vehicles, amb una superfície superior a 100 m2.

Ara Reus vol destacar que la Llei 20/2009 del 4 de desembre legisla en tots els seus Annexes i apartats i codi de referència a totes les activitat obligades a la tramitació en la Agencia tributaria Estatal de l’ alta del model 036 de Activitats econòmiques.

El nostre grup municipal ja va anunciar que en ciutats com Tarragona, Gavà, Viladecans, Badalona... només tenen una ordenança fiscal que regula la recollida d’escombraries i residus, bé les vivendes particulars o locals comercials o industrials. En concret la ciutat de Tarragona en la seva ordenança fiscal número 7 deixa clar en el seu article 3 apartat D el següent text: Els locals que s’utilitzin coma pàrquing que tinguin la corresponent placa de gual, però no figurin dins l’ IAE, i en els quals no s’exerceixin activitats empresarials pròpies de pàrquing, no estaran subjectes a la taxa. 

Sobre aquestes dues mocions, el govern de Reus format per CIU i PP va votar en contra, i el Regidor de medi-ambient, Sr. Marcos Massó, va al·legar aleshores que:  Nosaltres complim la Llei 20/2009. El que passa és que això és un tema d’ordenances fiscals, i nosaltres no podem canviar una ordenança fiscal quan vulguem.

Si que l’estem estudiant, si que l’estem preparant, i sota l’informe del Sr. interventor el proper mes, el proper ple, sortiran aquestes ordenances que es quan vostès podran votar en contra o a favor. Però si que estem complint la Llei 20/2009. ”

Sobre aquest dos punts dir que les ordenances es poden modificar en sessió plenària sempre que aquest hi doni la seva aprovació per majoria i que encara estem esperant els informes i les modificacions de les ordenances que nosaltres proposàvem al setembre del 2012.

El Sr. Massó afegia que: aquest Ajuntament fa complir rigorosament tant les normes autonòmiques com les municipals, que són aplicables en aquest cas, no podria ser d’una altra manera...  Respecte a la segona moció, de moment no es pot eliminar l’apartat d’observacions d’habitatges unifamiliars perquè a tots els aparcaments de més de 100m2 la Llei 20/2009 exigeix la comunicació ambiental, la qual cosa significa que l’ajuntament no pot anar contra la llei.

Atès que el grup municipal Ara Reus ha tingut accés a la sentencia número 40/2014 de l’ onze de febrer de 2014 del jutjat del contenciós administratiu nº1 de la ciutat de Tarragona.

Atès que l’Ajuntament de Reus és la part demandada d’aquesta sentencia.

Atès que en els fonaments jurídics de la sentencia posen de manifest que donat que, en aquest moment no consta que en el garatge es produeixi cap mena de bé destinat a la venta o consum de cap mena de gènere; ni tampoc es vengui, llogui o s’obtingui lucre extern amb l’aparcament de vehicles, essent aquesta la única activitat a considerar, hem de concloure que l’activitat del garatge privat sense rendiment extern no està continguda en l’àmbit de l’aplicació de la Llei 20/2009 i en conseqüència no poden ser-li imposades les obligacions que de la mateixa es deriven.

Atès que resulta improcedent el requeriment municipal impugnat, que ha de quedar sense efecte, des del mateix moment en que la pròpia resolució municipal reconeix que el sol·licitat és una llicència per un gual particular.

Atès que el jutge falla a favor de la persona demandant i que per tant no té raó en la exigència de sol·licitar i tramitar un alta d’ activitat i comunicació ambiental annex III en els habitatges unifamiliars particulars sense activitat.   

I amb la finalitat de donar solució a aquesta situació de mal interpretació de la Llei 20/2009 per part de la regidoria de medi ambient i  pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que es compleixi correctament en tots els seus tràmits l’ actual ordenança sobre l’ us de les Vies i Espais Públics i que respecti integrament el contingut de l’ article 63 punt b apartat b.1 i b.2 que no limita en cap cas en menys o més superfície de 100 m2 el garatges de vivendes de us particular amb una sola referència cadastral.   

2.- Que es procedeixi a l’ eliminació de l’ apartat de observacions en l’ imprès de sol·licitud de Llicencia d’ accés de vehicles pel que fa referència a locals ubicats en vivendes unifamiliar i dedicats exclusivament a pàrking que superin en mes de 100 m2 ja que aquesta observació no es reflexa en l’ actual Ordenança municipal sobre l’ us de les Vies i els Espais Públics.    

3.- Que es modifiqui en la propera sessió plenària l’actual ordenança fiscal número 9, epígraf 2, en el següent redactat Locals destinats a aparcaments Familiars (unifamiliars o comunitaris) que no formin part de la referència cadastral de l’habitatge habitual, per tal de suprimir la duplicitat de la taxa de recollida d’escombraries a totes aquelles vivendes familiars, unifamiliars particulars que disposen d’un garatge en la seva vivenda inclòs en la mateixa referència cadastral.


 

La nostra comarca hauria de tenir cobertes de manera efectiva i permanent les seves necessitats en matèria de prevenció i extinció d'incendis i especialment a la nostra ciutat degut a la gran quantitat de riscos potencials.

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya del Parc de Reus s’han adreçat a tots els alcaldes del Baix Camp, zona on el parc dóna cobertura, per informar-los de nou de la situació en que es troba el municipi per les polítiques en matèria de prevenció i extinció d’incendis de la Generalitat de Catalunya.

El mínim de bombers que hauria de tenir el parc de bombers de Reus és de 9 bombers. Des de que es va començar a fer recompte en data 21/12/2013, han estat 6 dies en els quals el parc de bombers de Reus ha estat sota mínims de personal. Aquest fet ha impedit cobrir la guàrdia amb els mínims establerts per la nova política del Govern de la Generalitat.

S’han donat situacions en que els bombers de Reus han hagut de fer cobertures als parcs de bombers de Cambrils i d’altres municipis de Catalunya per falta d’actius.

Actualment el cos de bombers es troba en una situació de precarietat laboral i des del nostre Consistori s’han de buscar les eines que millorin les condicions laborals dels bombers i que es cobreixin totes les necessitats de manera efectiva en matèria de prevenció i extinció d’incendis.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents precs:

1.- Declarar el suport de l' Ajuntament de Reus al Parc de Bombers de la nostra ciutat en matèria de personal i recursos materials que dificulta i fins i tot pot arribar a impossibilitar l'exercici de les serveis de manera efectiva .

2.- Demanar a la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures necessàries que posin fi a la situació precària del Parc de Bombers de Reus i, a aquest efecte, garanteixi la dotació mínima necessària de bombers, d'equipaments i de vehicles.

3.- En cas que la Generalitat no doni resposta i no es cobreixin les necessitats de personal, que sigui l’Ajuntament de Reus el que busqui els mecanismes legals i els recursos econòmics per a que es puguin cobrir les places mínimes establertes per llei.   

4.- Comunicar aquest prec al Parc de Bombers de Reus, als Ajuntaments del Baix Camp i a totes les delegacions dels sindicats.



L’avinguda Sant Bernat Calbó és una de les artèries principals de doble carril de la ciutat de Reus. Aquesta avinguda dóna entrada i sortida als vehicles que es dirigeixen en direcció avinguda Països Catalans, carretera de Cambrils i/o carretera de Salou. 

A més aquesta via uneix un sector urbà comprés dintre del Barri Monestirs de Reus amb una zona industrial. Malauradament és un dels carrers on hi ha un gran nombre d’accidents anualment..

A l’alçada de l’avinguda Sant Bernat Calbó nº 43 hi ha un pas de vianants que uneix aquests dos sectors de la ciutat i sobre el que el govern de la ciutat de Reus es va comprometre a fer un pas elevat que ajudaria a reduir la velocitat dels vehicles, i així disminuir el nombre d’accidents que es produeixen en aquesta avinguda.

Aquest compromís d’executar l’obra es va fer arribar, per part d’aquest govern,   al President i a membres de la junta de l’Associació del Barri Monestirs i se’ls hi va comunicar que es duria a terme abans del 31 de desembre del 2013.

A dia d’avui encara no s’ha fet el pas elevat de vianants.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següent prec:

1.- Que s’executi l’obra del pas elevat de vianants a l’avinguda Sant Bernat Calbó a l’alçada del número 43 tant aviat sigui possible.

En el barri Monestirs no hi ha cap parc ni espai destinat a l’esbarjo, l’oci i el joc dels infants del barri. En les tres visites que ha fet l’equip de govern amb els veïns i representants del barri sempre s’ha manifestat el ferm compromís a realitzar un parc per a que els nens i nenes del barri puguin gaudir d’un espai lúdic a l’aire lliure.

Segons ens han informat el veïns aquesta zona de joc podria situar-se en el carrer Miami.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:

Quan té pensat l’equip de govern instal·lar el parc i/o zona infantil del Barri Monestirs?

 

El número de places d’aparcament de zona blava a la ciutat de Reus és de 810 places i segons es va informar en sessió plenària el passat 5 d’abril d’enguany, durant el 2012 van estacionar un total de 2.040.478 vehicles amb una rotació mitjana que oscil·la entre 6,4 vehicles plaça a la zona blava, que és la zona de demanda comercial de curta durada i de 3,40 vehicle plaça als solars, demandes per gestió de mitja durada complint amb els objectius de rotació i de mobilitat pels que van se creades.

La finalitat de les zones blaves no és altra que facilitar la rotació a l'aparcament de vehicles en zones de gran afluència d'aquests i per tant ha de ser entès com un servei públic per facilitar al ciutadà l'accés i determinades zones i no com una simple eina de recaptació.

Això ha portat que en els últims anys, la zona blava hagi estat objecte de nombroses queixes i reclamacions veïnals, i actualment és per ciutadans de Reus una polèmica i origen de descontentament entre usuaris, veïns i treballadors afectats.

Atès que Ajuntaments com Barcelona durant el mes d’agost fan una condonació les zones blaves per tal de facilitar l’aparcament dels vehicles dels seus veïns i dels turistes que visiten la ciutat.

Atès que Reus és una ciutat purament comercial i que durant el mes d’agost és quan més moviments turístics, tant nacionals com internacionals, es realitzen en el nostre territori.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus ofereixi un servei gratuït d’aparcament de 24 hores a les zones blaves durant tots els mesos d’agost. 

La situació econòmica global actual necessita de solucions macroeconòmiques i de sistema més enllà de qualsevol de les nostres poblacions. Ara bé, des de la proximitat, les administracions locals han de fer el possible amb el què tinguin al seu abast per estar al costat de les persones que formen la població en qüestió i per a millorar la seva situació econòmica.

És per això, que la ciutat de Reus, que viu igualment immers a la crisi econòmica global, pot intentar emprendre accions per a sortir-se’n, o almenys, no retrocedir.

La nostra ciutat compta amb nombrosos factors que poden apuntar a l’entusiasme des de la perspectiva econòmica, des del teixit comercial, a les fires i al mercat; a les indústries i als recursos turístics i les entitats. A més a més, tenim una població formada i amb capacitat d’innovació i emprenedoria, i també persones amb característiques socio-laborals de difícil situació.

També, cal tenir en compte que Reus forma part d’un territori que té possibles iniciatives conjuntes de dinamització econòmica i amb la ferma voluntat de sumar energies.

Un dels punts fonamentals de la nostra ciutat és l’enllaç directe amb destinacions europees mitjançant l’aeroport de Reus i connexió amb vols internacionals des de l’aeroport de Barcelona a 100 quilòmetres de distància.

El Ple de l’Ajuntament de Reus representat per totes les formacions polítiques, hauria de treballar i dotar de possibilitats i eines a diversos departaments de promoció de l’Ajuntament i la ciutat en línies estratègiques per potenciar l’augment de l’exportació i la internacionalització dels nostre productes i serveis i fer d’aquesta una via d’estabilització política per sortir de la crisis i tornar a crear ocupació.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Assumir un compromís de legislatura de suport a l’exportació i a la  internacionalització  amb l’objectiu d’avançar cap a un equilibri de la balança comercial local exterior i de serveis.

2.- Reforçar les accions internacional mitjançant cambres de comerç, ambaixades i consolats, per potenciar la dimensió econòmica de les relacions internacionals del nostre teixit empresarial.

3.- Articular des de l’Ajuntament un model de col·laboració en la promoció exterior de les PIMES amb la Cambra de Comerç de Reus, Foment Reus Empresarial, REDESSA, Unió de Botiguers, El tomb de Reus, PIMEC, CEPTA i altres entitats empresarials del territori marcant objectius i calendari viable.

4.- Instrumentar polítiques per a la diversificació de destinacions d’exportació i internacionalització, centrant els esforços en les economies emergents d’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica i amb països Europeus.

5.- Reforçar especialment les mesures destinades a donar suport a l’exportació de productes i serveis.

6.- Que l’Ajuntament de Reus iniciï joint ventures amb Ajuntaments i Cambres de Comerç en aquelles ciutats amb les que tenim connexions directes aeroportuàries. 

Un dels efectes més clar de la crisi econòmica financera és la dificultat que tenen les empreses en obtenir crèdits per part dels bancs i caixes. Això fa que moltes petites i mitjanes empreses i molts autònoms, tinguin veritables problemes de tresoreria i en molts casos, malauradament, ha estat al causa del tancament de moltes petites i mitjanes empreses, de botigues i que milers d’autònoms hagin tingut que deixar la seva activitat.

No deixa de ser molt preocupant que moltes empreses es vegin obligades a tancar la seva activitat no per falta de empenta o per la qualitat dels seus productes o dels serveis que presten, sinó per un problema de liquiditat o per la dificultat en els cobraments.

Al nostre país la petita i mitjana empresa és la més important font de ocupació i es estratègic fer tots els esforços possibles per ajudar-les a superar aquesta crisis econòmica. Ajudar el teixit econòmic de Catalunya de les mitjans i petites empreses, dels comerciants i dels autònoms, es fonamental per superar el mes aviat possible aquesta dura recessió econòmica. Moltes empreses treballen amb la Administració Publica com proveïdors de bens i serveis.

Davant la davallada del consum, la Administració Publica és de fet el “client” més important per a moltes empreses i la viabilitat del seu negoci depèn de la rapidesa en el compliment dels termes de pagament que estableix la llei.

Les PIMES i les seves organitzacions empresarials són setmanes que denuncien que l’administració és un del principals deutors del teixit empresarial i el seu deure és col·laborar a superar la crisi i a que no tinguin problemes de tresoreria i liquiditat.

Tots sabem que moltes vegades les Administracions Publiques paguen a més de 90 dies les factures dels seus proveïdors. En una època de bonança econòmica els inconvenients d’aquest retard en el cobrament pot ser superat gràcies als instruments financers dels bancs i les caixes (pòlisses de crèdit, línees de descompte, factoring, etc.) però són mesos que hi ha una fortíssima restricció del crèdit a les empreses.

Les varies línees del ICO impulsades per Govern de l’Estat no han solucionat la manca de crèdit i liquidés que pateixen les PIMES i els autònoms i és per això que ara més que mai és important l’estricte compliment per part de les administracions publiques del termes de pagaments als proveïdors i la celeritat en tot el seu procediment.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus i les empreses municipals paguin les factures als seus proveïdors, un cop verificades, en un termini màxim de 35 dies.

La Coordinadora de Barraques va fer públic un comunicat en el qual criticava als responsables municipals pels impediments que es van posar perquè el parc de la festa pogués acollir més persones durant la celebració de Barraques.

Segons la coordinadora, la negativa del consistori a executar el nou pla d‘autoprotecció que permet el recinte acollir fins a 9.900 persones va fer que finalment solament s’hi poguessin reunir 5.000, tot i que aquesta xifra en ocasions es va superar.  La Coordinadora qualifica “d’històrica” aquesta última edició de les barraques perquè la convocatòria va rebre més públic que en cap any anterior.

La Coordinadora afirma que des de la regidoria de Via Pública, en un principi, es va assegurar que es traurien els arbres, un dels requeriments necessaris per modificar la ubicació de les Barraques i ampliar l’aforament, però, quatre dies abans de barraques s’hi van negar rotundament. Això, segons el col·lectiu, va deixar sense efecte el pla d’autoprotecció que permetia l’entrada de 9.900 persones i l'aforament legal del Parc de la Festa va quedar limitat a 5.000 persones.

La Coordinadora considera que “la irresponsabilitat d’aquest fet recau directament sobre l’alcalde de la ciutat, que va acatar la decisió de no voler trasplantar els arbres, i també sobre els altres responsables polítics del consistori, que no van voler ajudar a dotar el Parc de la Festa de més capacitat”. La no retirada dels arbres no només deixa sense validesa el pla d’autoprotecció realitzat, sinó que ens obliga a incomplir la normativa pel que fa a l’aforament i va posar en perill el públic de les Barraques”.  A tot això, el col·lectiu també critica que s’hagi desaprofitat el cost econòmic que va suposar la redacció del nou pla d’autoprotecció i que va anar a càrrec d’una empresa externa. Segons la Coordinadora, aquest pla va costar 1.800 euros.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Es va redactar algun informe o pla d’autoprotecció?

2.- Quin cost va tenir?

3.- Per què no es va executar el pla d’autoprotecció?

4.- Quan es va redactar el pla d’autoprotecció i quin dia es va presentar?

5.- Qui ha pagat el pla d’autoprotecció? 

 

El colom és un dels pocs animals que s'ha adaptat a viure a les grans ciutats. La similitud del medi urbà amb el seu medi natural, la falta de depredadors i l'abundància d'aliments, han provocat que aquest proliferi en gran mesura.

Els coloms poden comportar problemes en la salut pública, perquè poden transmetre malalties a persones i a animals domèstics com per exemple Salmonel·losi, Toxoplasmosi, Ectoparasitosi, Tuberculosi, Histoplasmosi, Aspergil·losi, Campilobacteriosi, febre Q, Criptococosi, Criptosporidiosi, Ornitosi, Yersiniosi...

El Regidor de Mediambient de l’Ajuntament de Reus ja ha informat en alguna ocasió que s’estan duent a terme un seguit de mesures per controlar les colònies de coloms entre les que destaquen la instal·lació de gàbies, reixes i punts de captura. Segons fons de l’Ajuntament de Reus, en data de juliol de 2013 habitaven uns 716 coloms per quilòmetre quadrat.

La instal·lació de les gàbies, reixes i punts de captura no és més que una solució temporal, que no evita la proliferació massiva de l’espècie animal i que provoca la tortura dels coloms.  

Des del grup municipal Ara Reus hem estat reunits amb diversos col·lectius defensors dels animals i els hi hem transmès en primer lloc, la nostra preocupació per les plagues dels coloms que afecten a la nostra ciutat i en segon terme la inquietud per  la possible tortura que pateixen els animals en el moment de ser capturats.    

D’aquestes converses han sorgit possibles solucions que ens ajudarien a minvar la proliferació dels coloms i que per tant minvaria la població de l’espècie,  i evitaríem torturar als animals en el moment de la seva captura. 

En diverses poblacions s’està implantant un innovador producte que té per objectiu controlar la natalitat dels coloms. Es tracta d'un fàrmac formulat a base de grans de blat de moro recoberts d'un compost anomenat nicarbazina i que té poder esterilitzant en les aus.

Diversos biòlegs han explicat que aquest fàrmac suprimeix la posta d'ous dels coloms. Els coloms ponen aproximadament dos ous cada mes durant l'època reproductora, de manera que cada any neixen moltíssims coloms.

Per evitar els costos de mà d'obra s’han ideat uns dispensadors automàtics que distribueixen el producte. D'aquesta manera, la màquina conté un dipòsit on hi caben entre 50 i 60 quilos de pinso i un petit motor s'encarrega de distribuir el producte. A més, es pot programar l'hora en què es vol que es dispensi el producte, així com també la dosi requerida. Les màquines es col·loquen en els espais de major concentració dels coloms, sobretot en terrasses, però també en places o esglésies.

A diferència dels sistemes existents de captura de coloms, ja sigui amb xarxa o amb gàbies trampa, el control de la natalitat amb el fàrmac anticonceptiu fa que s’obtingui una reducció progressiva de la població de coloms i aquesta sempre anirà minvant. En canvi amb els sistemes de captura l'únic que s’aconsegueix és una reducció transitòria dels individus, ja que en el moment que deixes de capturar, torna a augmentar la població perquè han quedat més recursos a l'abast dels coloms que no s'ha capturat i es poden reproduir més ràpid i amb millors condicions.El fàrmac és totalment segur, tant per la salut dels coloms, com també per la d'altres animals, persones o pel medi ambient. Per poder subministrar aquest fàrmac cal una recepta veterinària i una comunicació i autorització prèvia per part de la Generalitat de Catalunya.

Ajuntaments com Cardona i Molins de Rei han estat els primers municipis en implantar aquesta iniciativa. 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus estudiï implantar el sistema per controlar les plagues de coloms amb fàrmacs que eviten la proliferació de coloms

Segons la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per l'any 2014 publicat en el BOE núm. 309 de 26 de desembre del 2013 en el seu Article 21 recull els punts sobre l’oferta d'ocupació pública o un altre instrument similar de gestió de la provisió de necessitats de personal.

En el punt C s’exposa que: A les forces i cossos de seguretat de l' Estat, a les comunitats Autònomes que disposin de cossos de policia autònoma propis al seu territori, i en l'àmbit de l'Administració Local a les corresponents al personal de la Policia Local, en relació amb la cobertura de les corresponents places .

En el supòsit de les places corresponents al personal de la policia local, es podrà arribar al cent per cent de la taxa de reposició d'efectius sempre que es tracti d'Entitats locals que compleixin o no superin els límits que fixi la legislació reguladora de les hisendes locals o, si s'escau, les lleis de pressupostos generals de l'Estat, en matèria d'autorització d'operacions d'endeutament .

A més hauran de complir el principi d'estabilitat a què es refereix l'article 11.4 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera tant en la liquidació del pressupost de l'exercici immediat anterior com en el pressupost vigent. En relació amb aquest últim, els respectius plens de les entitats locals hauran d'aprovar un pla econòmic financer en el qual s'inclogui la mesura a què es refereix aquesta norma i es posi de manifest que, igualment, es dóna compliment al citat principi de estabilitat pressupostària. L'indicat en el present paràgraf haurà de ser acreditat per la corresponent entitat local davant el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, prèviament a l'aprovació de la convocatòria de places.

Des d’Ara Reus som coneixedor i estem totalment convençuts de la professionalitat que hi ha darrera de la nostra Guàrdia Urbana.

És lògic que per molts agents que tinguem patrullant per la ciutat no evitarem els cent per cent dels actes delictius però el que si és ben cert es que si ampliéssim el nombre de les places de Guàrdia Urbana podríem disposar d’un major nombre d’efectius.    

En una entrevista que se li va fer a la Regidora de seguretat ciutadana, Sra. Alícia Alegret, va defensar que Reus era una ciutat segura i que de seguretat ciutadana com menys se’n parlés millor.

Com a grup municipal creiem que la tasca que es desenvolupa en matèria de seguretat és incommensurable i que els agents de la Guàrdia Urbana fan una grandíssima labor. Estem convençuts que amb l‘ampliació de la Guàrdia urbana obtindríem una primera solució  per reduir de forma directa molts dels actes que han ocorregut en els darrers dies.

Ara bé, el que no podem fer és obviar tots els actes delictius que ocorren en aquesta ciutat eludint la realitat que es viu en alguns barris de la ciutat de Reus i demanar als mitjans de comunicació que no s’informi per evitar el “efecto llamada”.

Ara Reus mai ha creat alarmisme i quan s’ha pronunciat sobre aquests actes delictius el que hem fet és posar-nos al costat dels veïns de Reus que s’han manifestat en contra de l’ incivisme i en defensa  dels seus drets coma ciutadans.

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus estudiï ampliar fins a un màxim de 12 nous agents de la Guàrdia Urbana.

Segons correu informatiu de l’equip de govern, el passat 27 de gener estava  previst iniciar les obres de pavimentació i serveis dels carrers de Sant Pau, Sant Pau i Sant Blai, tram del carrer Verge Maria, Travessia de Sant Pau i Travessia de Sant Antoni.

El projecte, amb un cost total de 305.877,58 €, que està cofinançat pels propietaris i l’Ajuntament, ha estat adjudicat a l’empresa COBRA i es preveu que els treballs tinguin una durada aproximada de quatre mesos.

Com bé sabem en les bases dels concursos públics no podem puntuar millor a les empreses locals que a les que tenen seu fiscal en altres ciutats o poblacions.

Les qüestions que ens plantegem al grup d’Ara Reus és si hi havia empreses locals que s’havien presentat per aquest concurs, quines han estat les puntuacions i si l’empresa COBRA era l’oferta més econòmica.

Des d’Ara Reus creiem que s’haurien de buscar les fórmules legals perquè en arranjaments com aquests o en les poques obres que es podran dur a terme a la ciutat per motius pressupostaris, les empreses locals de Reus fossin les que executessin les obres.  

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents precs

1.- Instar a l’Ajuntament de Reus per a que aquelles obres, serveis i subministres d’adjudicació directa conforme indica la llei siguin adjudicades a aquelles empreses que tinguin la seu fiscal en el municipi de Reus

2.- Instar a l’Ajuntament de Reus per a que aquelles obres, serveis i subministres de negociat sense publicitat conforme indica la llei siguin adjudicades a aquelles empreses que tinguin la seu fiscal en el municipi de Reus

Segons la publicació del Diari de Tarragona del passat 21 de desembre de 2013 un total de 79 municipis tarragonins actualitzaran els valors cadastrals de tots els immobles urbans el 2014.

Aquesta revisió suposarà una pujada del cadastre en 70 localitats, mentre que en nou comportarà un descens. Així ho estableix una ordre del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de data 5 de desembre, amb la relació de municipis que han sol·licitat l'actualització dels seus valors cadastrals i compleixen els requisits per aplicar-la en 2014.

Aquestes revisions no impliquen pujades o baixades automàtiques dels impostos municipals, especialment l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), perquè cada ajuntament té la facultat de modificar els tipus impositius que s'apliquen sobre aquesta base imposable i, en conseqüència, modular els seus efectes sobre la recaptació.

Tots els municipis que la seva darrera revisió cadastral va entrar en vigor l’any 2003 o anteriors patiran una modificació a l'alça entre el 6 i el 13%. És el cas de Reus que, segons les informacions publicades, patiria un increment del 10%.

Per contra, aquells que van actualitzar els seus valors entre 2006 i 2008- en el punt àlgid de la bombolla immobiliària- registraran ara baixades entre el 15 i el 27 %. Es tracta de Falset , Sant Carles de la Ràpita, Alcover, Almoster, Cunit, la Secuita, Masllorenç, Prades i Vila -rodona. La ciutat de Tarragona no ha demanat la revisió cadastral per a 2014 sent la darrera actualització dels valors dels immobles l’any 2001.

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Ha sol·licitat l’Ajuntament de Reus la revisió del cadastre i ha procedit a incrementar el 10 % del valor cadastral en el rebut de l’IBI per al 2014?

2.- En cas afirmatiu, quin ha estat el percentatge d’augment?

3.- Ha fet alguna rebaixa l’Ajuntament de Reus en el tipus de coeficient aplicat en la taxa de l’IBI per al 2014 o es mantenen les aprovades en el darrer ple d’ordenances?

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va confirmar que el PIB va créixer un 0,3% durant el quart trimestre de 2013. L’ institut nacional d’estadística també ha publicat que els preus van pujar en el conjunt de 2013 un 0,3% respecte a l'any anterior, de manera que l'IPC va aconseguir la seva taxa de tancament anual més baixa des que es va començar a elaborar la sèrie històrica el 1961.

El govern municipal de Reus format per convergents i populars, en el mes d’octubre van aprovar un increment del 1,5% en els impostos directes als ciutadans amb l’excusa que s’ajustarien, només, a l’ increment del IPC marcat per Madrid.  Un increment que com hem pogut comprovar ha estat del 1,2% superior al marcat finalment. 

Des d’Ara Reus ja ens varem posicionar en contra de la pujada del 1,5% quan les millors previsions eren del 0,7%. La nostra posició és que l’Ajuntament no hauria d’escanyar tant als seus contribuents i el ciutadà està patint massa.

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Quin és el muntant econòmic que correspon al 1,2% de diferencial entre el 0,3% marcat per Madrid i el 1,5% que ha aplicat a les taxes l’Ajuntament de Reus?

 

Catalunya pateix dins l’Estat espanyol un espoli fiscal continuat, que afecta i agreuja la retallada de prestacions socials bàsiques com la sanitat, els serveis socials i l’educació, perjudica l’economia del nostre país i fa encara més pregona la crisi econòmica que colpeix Catalunya amb especial virulència.

Simultàniament a aquest espoli fiscal, l’Estat espanyol ha demostrat una absoluta deslleialtat amb les institucions catalanes, amb la Generalitat i els Ajuntaments, en no satisfer-los una gran quantitat de deutes contrets, pressupostats i que la pròpia legislació espanyola reconeix.

L’espoli fiscal i els deutes de l’Estat amb Catalunya han anat mantenint-se al llarg dels anys, fins i tot mentre s'augmentava la càrrega fiscal que, en aquests moments, és homologable a la dels països rics d’Europa, mentre es reben unes prestacions socials molt allunyades de les mitjanes europees.

Davant d’aquesta clamorosa situació, és del tot just que els ajuntaments catalans passin de la denúncia a aplicar mesures que permetin pal·liar aquest greuge, i posar les bases per a una solució definitiva.

Per aconseguir l’objectiu de posar fi a l’espoli fiscal és imprescindible que tots els impostos que actualment paguen les institucions i els ciutadans del nostre país es liquidin a l’Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola, que actualment recapta prop del 95% dels impostos suportats a Catalunya.

Els Ajuntaments catalans, com a institució més propera a la ciutadania i compromesa amb les dificultats socials que comporta l’espoli fiscal, podem i hem de contribuir a l’objectiu de posar fi a aquest espoli que pateix Catalunya, exercint la sobirania fiscal i ingressant, des d’aquest moment, a l’Agència Tributària de Catalunya els impostos que fins ara ingressàvem a l’Agència Tributària espanyola.

Aquest és un acte completament legal, com ha quedat demostrat a partir dels ajuntaments que ja exerceixen la Sobirania Fiscal, amb el suport de l’associació Catalunya Diu Prou, i té la cobertura d’entitats municipalistes com l’Assemblea de Municipis per la Independència, que el 15 de febrer de 2013, reunida en assemblea, va aprovar per unanimitat “que tots els municipis adherits comencin a exercir tot seguit, la Sobirania Fiscal per la qual passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l’Agència Tributària Catalana, en lloc de fer-ho a l’ Agència espanyola. Això, ho podran fer per designació del Ple o per voluntat dels seus Batlles i equips de Govern.”

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Exercir tot seguit la sobirania fiscal i ingressar els pagaments efectuats per l'Ajuntament de Reus, corresponents a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i també en cas d'haver-n'hi, els corresponents a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), a l'Agència Tributària de Catalunya, en comptes d'efectuar-los a l'Agència Tributària espanyola com s'han realitzat fins ara.

2.- Habilitar els mecanismes necessaris per tal d’assessorar i donar cobertura a aquells ciutadans o empreses de Reus que vulguin acollir-se a aquesta pràctica a nivell particular.

3.- Notificar el present acord a la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.

La ciutat de Reus commemorarà entre juny de 2012 i juny de 2013 els 175 anys del naixement del pintor Marià Fortuny i Marsal (Reus, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874).

El Museu Salvador Vilaseca de Reus està acullint des del 27 d’abril l’exposició ‘Fortuny, el mite’, una mostra antològica d’obres originals del pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal coproduïda per l’Institut Municipal de Museus de Reus i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona. Es tracta de la principal activitat de l’Any Internacional Fortuny Reus 2012-2013 i constituirà una completa mostra que resseguirà la trajectòria artística de Marià Fortuny i Marsal a través de quaranta-cinc obres de l’artista, des de les obres més primerenques fins la seva darrera etapa pictòrica. La mostra es podrà visitar fins al 7 de setembre.

En diversos mitjans de comunicació s’han recollit opinions dels visitants que valoren positivament les obres de l’il·lustre fill de Reus, però també hi ha d’altres clients que han trobat algunes mancances, sobretot, en la difusió dels esdeveniments que s’estan celebrant al voltant de l’esmentada commemoració. Una de les propostes de millora que es recollien en el Diari de Tarragona era la mancança d’una pàgina web que promocionés la mostra pictòrica. En cap cas hauríem de fer una pàgina web on trobéssim un recull i explicació de les obres de forma exhaustiva ja que tampoc motivaríem ni incentivaríem les visites. Més aviat es tractaria de crear una pàgina web promocional.

Tenint en compte la gran inversió econòmica de més de 250.000 euros que s’ha fet per arranjar el museu Salvador Vilaseca i que aquesta inversió s’ha de recuperar, majoritàriament, per la venta d’entrades, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus encomani al departament d’informàtica i/o de comunicació la programació d’una pàgina web promocional de la mostra pictòrica d’en Fortuny així com d’altres esdeveniments que es celebrin entorn a la commemoració dels 175 anys del naixement del pintor Marià Fortuny i Marsal

L’Escola el Ganxets és un centre educatiu situat al Passeig Nord de Reus, que va començar a funcionar al 2007 donat l’augment significatiu de nens en edat d’escolarització.

Al junt de l’any 2012 el pares de l’escola els Ganxets van rebre amb sorpresa i indignació la noticia que la Generalitat havia suspès la construcció del nou edifici, al costat de les instal·lacions provisionals en barracons.

Des d’Ara Reus varem presentar en comissions informatives un llistat ampli d’arranjaments que l’associació de pares i mares de l’escola havia detectat com a possibles millores en les infraestructures del centre i que eren necessàries tenir-les arreglades abans que s’iniciés el curs escolar 2012-2013.

Segons ens van informar els pares a Ara Reus, la majoria d’aquests arranjaments es van fer, però l’escola encara necessita d’algunes millores per estar a l’alçada de les necessitats del que els seus alumnes necessiten.

En el pati de l’escola es pot observar com hi ha un camp de basquet dintre d’una àrea triangular que està pavimentat. Aquesta zona es podria destinar també a fer un camp de futbol sala que compartiria espai i zona amb el camp de bàsquet. Aquesta delimitació pavimentada actualment mesura uns 40 metres de llarg per 20 d’ample, però al tenir la forma triangular un del córners del camp no està pavimentat i per tant fa impossible la pràctica de l’esport per als nens.

L’espai on actualment practiquen el futbol els nens es un espai de sorra, ple de pedres, males herbes i sense cap mena de línia marcada al terra, fet que provoca la impossibilitat d’aprendre les regles bàsiques del jocs per als nens que estan apuntats a l’activitat extraescolar.

Havent fet una simulació del disseny de la pista amb els pares, podem observar que els treballs per acabar la pista nomes afectarien a la part superior esquerra, ja que l’altre part del camp s’aprofita del que ja està pavimentat.

Atès que els terrenys annexes del costat de la zona pavimentada ja pertanyen a l’escola, i formen del pati del col·legi i que la part a anivellar i pavimentar serien d’un 17 metres de llarg per 10 metres d’ample.

Atès que hi ha alguns pares disposats a ajudar amb materials per poder dur a terme la pavimentació del camps.

Atès que l’aprenentatge de l’esport és bàsic pels nostres nens i nenes perquè té un alt component de civisme. L’esport ens marca regles, normes, tant individuals com col·lectives, i aquestes ens ajuden a desenvolupar-nos en tots els àmbits de la nostra vida. Des de la responsabilitat pels propis actes, com la companyonia, el respecte vers un mateix i els altres i moltes altres qualitats que se’n poden extreure.

I per fer de l’Escola els Ganxets un espai formatiu millor.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajunatment de Reus es comprometi a fer un projecte d’adaptació i dur a terme la pavimentació de la pista de futbol sala per l’Escola els Ganxets. 

Els FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) són el principal instrument de la Unió Europea per al desenvolupament de les regions menys afavorides o en declivi industrial.

La Decisió de la Comissió Europea per la qual s'adopta el Programa Operatiu d'intervenció comunitària del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc de l'objectiu de competitivitat regional i ocupació de Catalunya, estableix els eixos prioritaris a partir de la correspondència entre els objectius intermedis del Programa Operatiu de Catalunya i les Directrius Estratègiques Comunitàries per als Fons Estructurals.

L'objectiu de competitivitat regional i ocupació persegueix incrementar la competitivitat i l'atractiu de les regions, així com també el seu nivell d'ocupació, per mitjà de la previsió dels canvis econòmics i socials, augmentant i millorant la qualitat de la inversió en capital humà, la innovació, la difusió de la societat del coneixement, el foment de l'esperit empresarial, la protecció i millora del medi ambient, l'accessibilitat, l'adaptabilitat dels treballadors i les empreses, i el desenvolupament de mercats laborals no excloents. 

Per donar compliment a aquests objectius, el Departament de Governació i Administracions Públiques regula, mitjançant ordres, els procediments per a la selecció d'actuacions dels ens locals que s'incorporin als diferents eixos i categories recollits en el Programa Operatiu, així com la gestió posterior, amb garanties plenes de publicitat i concurrència.

La tipologia dels eixos i categories susceptibles de cofinançament són innovació, desenvolupament empresarial, economia del coneixement, serveis i aplicacions per als ciutadans, medi ambient, prevenció de riscos, energies, desenvolupament local i urbà, entre altres.

Atès que les partides pressupostàries destinades a les subvencions per al desenvolupament dels eixos que abans s’han esmentat que la Generalitat i l’Estat Espanyol tenien designades s’han vist reduïdes dràsticament i algunes eliminades.

I tenint en compte que la ciutat de Reus podria optar a uns ingressos mitjançant els Fons i les subvencions Europees, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus creï o designi algun departament de l’Ajuntament, empresa municipal o organisme autònom per tal de centralitzar i cercar qualsevol línia de finançament, fons i/o subvenció europea

A les darreres setmanes pel despatx d’Ara Reus estem notant un increment de visites de famílies afectades pels desnonaments. Situacions que són preocupants per a les famílies que estan patint el fet de perdre la seva vivenda i part de la seva vida.

En sessió plenària es va aprovar un nou programa d’ajudes socials que s’emmarquen en el consens dels grups municipals de l’Ajuntament de Reus, que en el ple del passat 5 d’abril va permetre aprovar per unanimitat dues mocions amb un paquet de mesures en matèria d’habitatge per tal d’alleugerir la situació de patiment de moltes famílies de la ciutat que no poden pagar casa seva.

El 10 de maig varem aprovar la moció per obrir una nova línia d’ajuts a les persones sense recursos afectades per la dació del seu habitatge per al pagament del deute hipotecari. L’ajuda havia de cobrir l’import que els afectats han de pagar en concepte de plusvàlua (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) per la transmissió de l’immoble a l’entitat financera.

Sabem que no han passat gaires dies des de l’aprovació de al moció però veient la necessitat que tenen les famílies amb les que estem tractant, i pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan es té previst obrir la nova línia d’ajuts a les persones sense recursos afectades per la dació del seu habitatge per al pagament del deute hipotecari?

El passat 18 d’abril varem escoltar en roda de premsa el possible acord al que l’Ajuntament de Reus havia arribat amb l’operadora Metrovacesa. Semblava que arribava oxigen per a les finances municipals de Reus gràcies a un principi d'acord entre el consistori i l'empresa Metrovacesa, promotora del centre comercial i d'oci integrat als terrenys de l'antiga fira, just al costat del parc Sant Jordi.

Fins i tot es va convocar un ple extraordinari i de caràcter urgent que havia de permetre suspendre durant tres mesos el procés de revocació de la concessió dels terrenys que l'Ajuntament va fer a Metrovacesa per poder construir el complex. Això volia dir que empresa i Ajuntament es donaven tres mesos de coll per desencallar un projecte que fa un parell d'anys que està paralitzat i que, tal com suposadament constava en el preacord, serviria perquè el consistori rebi abans del 19 de juliol els 38 milions d'euros que correspondrien a la suma total del cànon que aquesta havia de pagar durant 50 anys a l'Ajuntament pel fet d'haver-li cedit els terrenys on es farà el centre.

Degut al calendari, a que la data límit marcada en sessió plenària s’està apropant i que els portaveus dels grups municipals no hem tingut cap més noticia Ara Reus fa la següent pregunta

1.- En quin estat es troba el preacord i les negociacions entre l’Ajuntament de Reus i Metrovacesa?

2.- Quant es tenen previstes reiniciar les obres de la construcció del centre comercial i d'oci integrat als terrenys de l'antiga fira, just al costat del parc Sant Jordi?

El hòlding Innova va retirar capital de dues empreses municipals per sufragar els gairebé 9 milions d'euros de dèficit que acumula Redessa, de la qual depèn el deute de la Fira de Reus, el veritable forat negre d'aquesta societat.

L'operació havia de servir per salvar Redessa i frenar-la d'una possible fallida. El Consell d'Administració d'Innova va aprovar l'operació d'ampliació de capital no exempta de polèmica. Aigües de Reus, que deu 2,5 milions d'euros a proveïdors, s’ha quedat sense reserves voluntàries de capital ja que es van retirar 7,2 milions d’euros

En data 4 de desembre, Ara Reus ja va denunciar que el sistema de fluxe econòmic virtual – cash pooling – podria estar provocant una insolvència punible i que s'estava subvertint l'objectiu real del cash pooling. Per això, el 22 de desembre en sessió plenària varealertar que l’equip de govern no s’havia reconegut un conveni que tenia l’Ajuntament amb REDESSA en el que hi figuraven unes obligacions de pagament entre el consistori i l’empresa municipal per un valor de 5 milions d'euros..

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quina és la situació de l’estat comptable de les reserves extretes d’Aigües de Reus que teòricament haurien d’haver servit per la capitalització de REDESSA?

2.- S’ha produït l’ampliació de capital de REDESSA?

 

Página 2 de 4

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies

Si no cambia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us

Acepto