Reus segueix estancada en una greu i prolongada crisi econòmica que afecta a milers de famílies que han vist com la seva vida ha passat d’un estat del benestar a una situació insostenible. Les darreres dades oficials del mes de desembre de l’atur a Reus ens situen en un augment del 0.98% i són 10.132 les persones que pateixen  desocupació laboral.  

Des d’Ara Reus entenem que l’Ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i per tant el que més capacitat té d'actuar de manera immediata en el territori, com a entitat pública que es sensibilitza amb la realitat de manera directa i permanent i reconeixent que els ajuntaments no són aliens a la greu situació social i econòmica, ni la permanent destrucció de llocs de treball.

La comunicació directa amb les entitats, empreses i associacions sectorials empresarials hauria de ser una obligació que permetés definir estratègies clares  per al foment de l'activitat econòmica, per facilitar la implantació de noves inversions empresarials i la formació i qualificació dels recursos humans del territori, amb l'objectiu central de la creació d'ocupació.

Reus compta amb importants empreses i un sector comercial i de serveis que han de ser el motor de desenvolupament per a la creació d'ocupació. De la mateixa forma, tenim diversos polígons industrials i infraestructures que situen a Reus en una ciutat amb oportunitats per atreure nous projectes, així com una generació de joves formats, que al seu torn, poden crear noves iniciatives d'ocupació en la nostra localitat.

Reus té molts reptes per endavant i l’Ajuntament en solitari difícilment se’n sortirà. La incorporació de Metrovacesa en el mapa comercial de la ciutat, la necessitat de captar noves empreses en sòl industrial amb la finalitat d’ocupar al cent per cent els polígons industrials, el posicionament geogràfic de Reus amb l’imminent arribada de l’alta velocitat mitjançant el corredor del Mediterrani, el desenvolupament del CRT de Salou i Vila-Seca...

Tot reconeixent les limitacions que el nostre Ajuntament té d’acord amb la legislació actual, entenem que tenim l'obligació i l’oportunitat de convertir-lo en un espai institucional i ciutadà per al desenvolupament econòmic, en un facilitador per al progrés econòmic i social del territori, per al dinamisme empresarial i per a la inserció laboral, implementant a nivell local solucions concretes que contribuiran a la gestió del problema.

Un dels punts fonamentals de la nostra ciutat és l’enllaç directe amb destinacions europees mitjançant l’aeroport de Reus i connexió amb vols internacionals des de l’aeroport de Barcelona a  100 quilòmetres de distància.

Estem convençuts que les autoritats locals poden i han d'esdevenir subjectes actius per dinamitzar els mercats de treball territorials, contribuint no només al foment de noves inversions empresarials, sinó també a la qualitat de l'ocupació que es pugui generar, contactant directament amb el teixit empresarial per conèixer les seves necessitats reals, i facilitar els seus nous projectes de generació d'ocupació en el municipi i fomentant la participació i cooperació de sindicats i col·lectius socials en el disseny de fórmules cooperatives que canalitzin la contractació en l'àmbit local.

  

A més Reus ha patit la marxa i la deslocalització en els darrers anys d’empreses reusenques que s’han traslladat a poblacions veïnes amb l’única finalitat d’estalviar-se grans quantitats econòmiques per via dels impostos municipals. 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus convoqui comissions mixtes de treball que permetin crear un model de col·laboració en la promoció nacional i internacional  de les PIMES en les que siguin convidades la Cambra de Comerç de Reus, Foment Reus Empresarial, REDESSA, Unió de Botiguers, El tomb de Reus, L’eix, PIMEC, CEPTA i altres entitats empresarials del territori marcant objectius i calendari viable.



Una de les grans notícies que han rebut els consumidors en els últims mesos és el progressiu abaratiment dels carburants com a conseqüència de la caiguda fulgurant de valor del petroli en els mercats internacionals, el que ja ha provocat algunes situacions d'inestabilitat i nerviosisme en els països productors.

Aquest fenomen està provocant que en algunes estacions de servei de la província el preu del litre del gasoil A, per exemple, s'estigui acostant a l'euro, una situació que no es vivia des de fa cinc anys.

La progressiva reducció del cost de la gasolina ha estat constant en els últims mesos (no al mateix ritme que el cru). En relació a l'any passat, el preu del carburant dièsel per a vehicles ha baixat de mitjana un 15 per cent, de manera que actualment se situa en els 1,16 euros per litre. Malgrat aquesta important baixada, aquesta no ha vingut compassada de la major disminució del valor del petroli.

En l'últim any el cru s'ha abaratit un 38 per cent, més del doble del que ho ha fet el preu de la gasolina a les estacions. Les organitzacions de consumidors han denunciat aquesta situació. El Govern sembla haver pres nota d'aquestes queixes, ja que el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha instat recentment a les companyies subministradores a baixar encara més les seves tarifes.

A la nostra ciutat actualment el bitllet senzill vàlid per a un viatge en autobús urbà costa 1,25 €, i el bitllet per anar a l’aeroport 3 €. D’altra banda la targeta T365 té un cost de 265,50 euros l’any.

Atès que l’Ajuntament de Reus hauria de ser sensible amb aquesta davallada de preus i considerant que l’empresa municipal Reus Transport  actualment també està estalviant els costos amb el combustible dels autobusos municipals, des d’Ara Reus proposem adoptar el següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus i el Consell d’Administració de l’empresa Reus Transports estudiï aplicar una rebaixa en el cost del bitllet senzill i de les targetes dels autobusos urbans de Reus.  



El passat 13 de novembre del 2013, Ara Reus va fer la primera denúncia sobre l’estat de la Boca de la Mina. Un passeig poc integrat en l’arquitectura de la ciutat però que va estar, temps enrere, un referent de Reus.

Diversos veïns, esportistes i usuaris del passeig s’han adreçat al nostre grup municipal per criticar l’estat de brutícia, poca lluminositat, manca d’esporga de l’arbrat i inseguretat que provoca aquesta zona a partir de les sis de la tarda durant els mesos d’hivern.

No va ser fins al setembre del 2014 que, en una segona roda de premsa i amb el suport dels veïns del Barri Gaudí Ara Reus va tornar a demanar que urgentment s’arrangés el passeig de la Boca de la Mina. Va ser en aquesta ocasió que l’Alcalde de Reus, Carles Pellicer, es va comprometre amb els veïns a destinar una partida de 50.000 euros per l’esmentat arranjament i així ho va comunicar als mitjans de comunicació local.

Atès que estem a finals de gener del 2015 i que encara no s’ha fet cap mena de millora al passeig de la Boca de la Mina el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan té previst el govern de Reus fer la inversió dels 50.000 euros per l’arranjament en el passeig de la Boca de la Mina?


La ciutat de Reus es troba situada al cor de la Costa Daurada, i és reconeguda turísticament com a ciutat de compres, gastronòmica, cultural així com pel seu patrimoni d’estil modernista i per la seva estreta vinculació amb l’universal arquitecte Antoni Gaudí.

En la l’actualitat la nostra ciutat està oberta al món i cada any són més els turistes que la visiten. Havent un petit anàlisis de les nostre infraestructures veiem que Reus no està preparada per acollir el turista  que practica l’autocaravanning. Per norma general els que practiquen el turisme de caravanes comparteixen una mateixa manera de ser. Es tracta d'un turisme sostenible i de qualitat, unes condicions que també es donen en aquells que decideixen viatjar en camper. Els usuaris del caravanning defensen la llibertat per poder decidir què fer, quan i on.

Va ser el passat 11 d’abril de 2014 Ara Reus va presentar un prec en sessió plenària perquè l’Ajuntament de Reus realitzés un estudi i desenvolupés un pla d’execució per a la creació d’una àrea de serveis per a autocaravanes.

La resposta del govern en aquell moment va ser que l’estudi ja estava fet i que el pàrking d’autocaravanes seria una realitat en un període molt curt de temps.

El grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan té previst l’Ajuntament de Reus dur a terme el projecte d’execució per a la creació d’una àrea de serveis per a autocaravanes.



El passa 2 de desembre, i a causa del temporal els Bombers de la Generalitat van haver d'actuar després ques'ensorressin les paretsque uneixen el número 22 i 24 del carrer de l'Hospital del Reus

Segons va informar el consistori reusenc el 5 de desembre s’havien d’engegar els treballs d’enderroc dels diferents habitatges de la zona del carrer de l’Hospital que es troben desocupats.

Aquestes obres d’enderroc són el preludi de la construcció d’un nou hotel que s’aixecarà al centre de la ciutat de Reus, però actualment hem comprovat que les obres d’enderroc estan aturades.

Ara Reus ha rebut diverses queixes de part dels veïns de la zona que veuen la inactivitat dels treballs d’enderroc i pateixen per l’estat i la imatge que pateix el centre històric de la ciutat.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus de quan es continuaran els treballs d’enderrocs dels edificis desocupats del carrer de l’Hospital?

2.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus de quin serà el calendari de l’inici de les obres del nou Hotel? 


Segons informacions que hem rebut a través de les xarxes socials i de forma directa en el grup municipal d’Ara Reus, el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya hauria enviar un comunicat oficial a la direcció de l’Escola de la Vitxeta de Reus anunciant que per al proper curs 2015-206 es tancarà una línia de P3.

Resulta que la volen tancar just l'any que hi ha 16 places preadjudicades i que quedarienn automàticament cobertes per tractar-se de nens i nenes amb germans al centre.

Així doncs, només s’oferiran entre 6 i 8 places noves per l'any vinent. És un número de places totalment insuficient atès les pre reserves que hauria rebut ja l’Escola de la Vitxeta.

Si permetem que enguany es tanqui una línia de P-3 l’any vinent es durà a terme el tancament d’una altra línia de P4 i deixarem a l’Escola de la Vitxeta en un centre on només hi haurà un solo línia educativa.

La Vitxeta és uns dels centres educatius de Reus que utilitza un sistema pedagògic diferent, centrat en els projectes i des d’Ara Reus defensem aquest model educatiu ja que és únic a la nostra ciutat.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus que el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya hauria enviar un comunicat oficial a la direcció de l’Escola de la Vitxeta de Reus anunciant que per al proper curs 2015-206 es tancarà una línia de P3?

2.- Quines actuacions farà l’Ajuntament de Reus per evitar aquest tancament?

Els estudiants de les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta, el Priorat i Baix Camp que es desplacen a Reus amb el tren procedent de Riba-Roja d’Ebre que té la seva sortida a les 6:15 arriba a Reus a les 7:31.

Alguns d’aquests estudiants cursen estudis a l’Institut d’Horticultura i Floristeria de la nostra ciutat. Són aquests alumnes de les Terres de l’Ebre que tenen una difícil combinació amb els autobusos municipals i veuen com els hi afecta en l’hora d’arribada a les seves aules.

L’autobús nº50 té la seva sortida de la parada de Renfe a les 7:25, 6 minuts abans que el tren tingui l’arribada a la nostra ciutat. La única solució alternativa de que disposen els alumnes que han de desplaçar-se a l’Institut d’Horticultura és agafant el bus nº 20 que té sortida de Renfe a les 7:51 però no la seva darrera parada és a l’Hospital de Reus a les 8:08 o el bus nº 60 que surt de la plaça de les oques a les 7:46 i arriba també a l’Hospital a les 8:10. En cap cas ni l’autobús 20 o el 60 arriben a l’Institut d’Horticultura i Floristeria.

És per tots aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:

1.- Que s’estudiï la possibilitat d’ampliar les línies dels autobusos municipals 20 i/o 60 perquè arribi fins a l’Institut d’Horticultura i Florista.

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies

Si no cambia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us

Acepto