L’Ajuntament de Reus va anunciar el passat mes de març el seu compromís per finalitzar les obres de construcció dels habitatges de la plaça de la Patacada, al barri del Carme.

La promoció de pisos en aquesta zona de la ciutat va començar l’any 2009 amb el Pla Zapatero, però va quedar paralitzada davant la manca de recursos municipals. No va ser fins al mes de març quan es van reiniciar les actuacions en els habitatges, una activitat que s’emmarca en el Pla Local d’Habitatge 2014-2021.

El Pla establia, entre d’altres objectius, la coordinació entre les regidories d’Arquitectura i Urbanisme i de Benestar Social per tal de facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer constituint una oferta d’habitatges a preus assequibles. L’adjudicació, segons fonts municipals, estava prevista per al darrer trimestre de l’actual exercici però a data d’avui encara desconeixem quines seran les bases per a repartir els pisos.

Tanmateix, la promoció de pisos del Mas Bertran també es va incorporar a la borsa d’habitatge social i tampoc hem tingut noticia de si han estat adjudicats o es troben en situació de desocupació. Aquesta noticia que fou anunciada al gener del 2014 per la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, on ella mateixa afirmava que la borsa de l'habitatge no havia funcionat durant el 2013 com era d'esperar.

Fins aquell moment, la borsa només havia pogut adjudicar dotze pisos provinents de dacions amb lloguer social, vuit de reestructuracions de deute hipotecari, i tres d'una entitat bancària.

Des d’Ara Reus es valora positivament l’esforç que s’està duent a terme en matèria d’habitatge social, però considerem que les respostes a les necessitats bàsiques d’alguns ciutadans no són del tot àgils. 

A l’abril del 2013 es va aconseguir un gran acord de tots els partits polítics en matèria d’habitatge social, aprovant conjuntament una moció que havia de posar les bases i marcar les línies d’actuació per oferir respostes davant d’algunes situacions familiars  aquells ciutadans que estan en situacions crítiques.

Sota el nostre punt de vista aquestes respostes, fins a dia d’avui, han estat insuficients i les reaccions portades a terme per l’Ajuntament han estat lentes, davant un acord al que varem arribar entre tots.

Davant d’aquesta situació l’Ajuntament hauria de seguir treballant per dinamitzar el parc immobiliari destinat al lloguer social to creant convenis amb les entitats bancàries i els promotors immobiliaris i hauria d’agilitzar l’adjudicació dels immobles amb la màxima celeritat possible.

 

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus redacti les bases i confeccioni amb la màxima celeritat possible un Pla urgent d’adjudicació dels pisos del Mas Bertran i de la Plaça de la Patacada. 

2.- Que s’informi a tots els grups municipals de l’estat del Pla urgent d’adjudicació dels pisos del Mas Bertran i de la Plaça de la Patacada.

3.- Que quan es convoqui la roda de premsa per informar de les adjudicacions es reconegui públicament la tasca i el suport que han donat a la mesura tots els grups municipals.

 

“El Govern espanyol va presentar al Congrés dels Diputats, el passat 30 de setembre, el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2015.

Un any més la proposta de pressupostos que planteja el govern espanyol suposa una nova asfixia i reducció de la inversió de l’Estat a Catalunya. Concretament, per a l’any 2015 la inversió a Catalunya serà del 9,5% del total, el percentatge més baix dels darrers 17 anys, situant a Catalunya com el territori de l’Estat amb menys inversió en termes relatius. Des que Mariano Rajoy és president del Govern espanyol les inversions estatals a Catalunya han disminuït un 58%.

Mentre que Catalunya genera gairebé el 20% del PIB del conjunt de l’Estat espanyol, la inversió que rebrà és menys de la meitat del que li correspondria d’acord amb el seu pes en el PIB global. És impossible reactivar l’economia espanyola amb uns pressupostos que asfixien el territori que més riquesa genera.

Els recursos del model de finançament autonòmic i les transferències de l’Estat a les Comunitats Autònomes (polítiques actives d’ocupació, dependència, etc.) pel 2015 són un 18% inferiors a les del 2012. Aquesta és una política que atempta directament contra l’estat del benestar, ja que són les comunitats autònomes les que presten la gran majoria de serveis socials com ara la sanitat, l’educació o l’atenció a les persones dependents.

La ciutat de Reus no és aliena a aquesta disminució dels Pressupostos Generals de l’Estat. Actualment el deute estatal amb Catalunya és de més de 9.300 milions d’euros, que representa avui l’origen principal dels problemes de solvència necessària per fer front als pagaments que la Generalitat de Catalunya amb l’administració local.

Aquesta disminució de la inversió a Catalunya en els Pressupostos Generals de l’Estat es tradueix en manca d’infraestructures i oportunitats laborals, també pels ciutadans de Reus que veuen afectada la seva qualitat de vida i la seva capacitat de progrés econòmic.

El projecte de pressupostos de l'Estat per a l'any vinent atorga una mitjana d'inversió de 145 euros per habitant a Catalunya davant dels 242 euros per càpita previstos en el conjunt de l'Estat.

Els pressupostos Generals de l’Estat no tan sols no contribueixen a solucionar els problemes entre Catalunya i Espanya, sinó que deixa palès el tracte “injust” de l’Estat envers a Catalunya destinant 1400 milions al rescat de Castor i que tota la inversió a Catalunya sigui de 1072 milions d’euros.

Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el Govern de la Generalitat va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol.

Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.

 

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que el plenari de la ciutat de Reus mostri la seva disconformitat i rebuig al projecte de llei de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015 per tractar-se d’uns pressupostos centralistes i antisocials, que van en contra la reactivació econòmica, que situen Catalunya a la cua en inversió relativa i que no responen a les necessitats de Catalunya.

2.- Comunicar els presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

El passat 6 d’octubre es va inaugurar oficialment el campionat mundial FIRS de Patinatge Artístic Reus 2014. Un total de 1.026 esportistes de 32 països repartits al llarg de 12 dies de torneig han ofert a la nostra ciutat més de 200 hores de patinatge artístic.

Des d’Ara Reus valorem molt positivament la tasca duta a terme pels responsables de l’organització i dels seus voluntaris. L’èxit de l’organització ha estat gràcies a l’esforç de tot el personal i dels espònsors que han confiat en l’esdeveniment.

D’altra banda tenim alguns dubtes de l’estat comptable del campionat. De fet   va ser el propi Regidor d'Esports, Sebastià Domènech, que va afirmar en un mitjà de comunicació que no s’havien assolit diners suficients.

També voldríem destacar que el passat 10 d’octubre es va aprovar en Junta de Govern Local una aportació de més de 200.000€ a Reus Esport i Lleure S.A. a través d’una modificació de crèdit de l’Ajuntament per la celebració del Campionat del Món de Patinatge. 

 

 

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:

1.- Que s’entregui als grups municipals el pressupost i detall econòmic d’ingressos i despeses desglossat per partides i capítols del programa Campionat Mundial FIRS de Patinatge Artístic Reus 2014

El passat 28 de març de 2014 en sessió plenària el grup Municipal d’Ara Reus va preguntar en relació al pagament de la paga meritada del 2012 dels treballadors de l’Ajuntament de Reus i quan tenia previst fer aquest pagament.

En aquell moment diversos Ajuntaments de Catalunya com són Rubí, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, El Vendrell, Sant Quirze, i molts d’altres havien cobrat o cobraven en breu la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012, una paga que els treballadors de l’administració pública no van cobrar a causa del decret de mesures antidèficit del govern central.  En les sessions plenàries celebrades en els diversos Ajuntaments la majoria de les forces polítiques han acordat que les plantilles cobrin la part meritada d’aquesta mensualitat. En total són 44 els dies que s’han de pagar als treballadors del consistori i dels diferents organismes i patronats.

Diverses sentències judicials assenyalen la possibilitat de tornar la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012, basant-se en un principi pel qual no se li pot treure a cap empleat aquella  part proporcional que ja ha guanyat.

Per exemple la sentència 794/2013 de la Sala del Contenciós - Administratiu de Galícia de tretze de novembre atén el recurs interposat contra la nòmina d'un funcionari en el mes de desembre de 2012, davant de la "falta d'abonament de la part proporcional de la paga extraordinària del mes de desembre, corresponent al període comprès entre l'1 de juny i el 14 de Juliol de 2012 ". La demanda es fonamentava directament a l'article 9.3 de la Constitució que impedeix "privar el funcionari de la part proporcional ja meritada corresponent al mes de juny i els primers catorze primers dies de juliol".

L'Administració argumentava que la nostra convicció en dret que l'única interpretació possible sota pautes o criteris constitucionals de l'art. 2 del Reial decret llei 20/2012 és l'aplicació en nòmina del descompte de la paga extraordinària minorada en la part proporcional al període comprès entre l'1 de juny i el 15 de Juliol de 2012 que hagués prestat servei o en situació assimilada l'empleat públic.

Per més, la Sentència recorda el principi de confiança legítima de encuny comunitari (STJCE 1983.09.21) que "forma part dels principis fonamentals de la Unió" (STJCE 1981.05.05 o STJUE del 24-3-2011) i s'imposa a l'Administració per la força de l'art. 3.1 de la mateixa Llei 30/1992 quan interpretar els drets fonamentals i llibertats públiques (art.10 CE), singularment respecte dels esmentats drets a la seguretat jurídica, publicitat de les normes, dret al treball i igualtat davant les càrregues públiques, a aquells casos tan singulars com el que ens ocupa

Per tots aquests motius, la Sala del Contenciós - Administratiu de Galícia considera que el recurrent hauria generat des de l'1 de juny de 2012 fins el 14 de juliol del 2012 un total d'1 mes i 14 dies, amb la consegüent consolidació del dret a la percepció de la paga extraordinària corresponent a aquest període.

La sentència ve a unir-se als "diversos pronunciaments jurisprudencials que han estimat demandes similars sense plantejar-se qüestions d'inconstitucionalitat", com recorden els magistrats citant la pionera Sentència dictada pels Jutjats del Contenciós Administratiu de Palència de 2013.05.29 (rec .58 / 2013), nº 4 d'Alacant de 2013.07.11 (rec.160 / 2013), nº 7 de Barcelona de 2013.07.26 (rec.84 / 2013) o nº27 de Madrid de 2013.09.25 . Així mateix, en l'ordre jurisdiccional social, altres Tribunals Superiors de Justícia van dictar sentència estimatòria: primer TSJ Madrid, de 2012.12.14, seguida per moltes altres, cas de TSJ d'Aragó de 2013.07.11 (rec. 301/2013 ).

A més, el projecte de Llei de Pressupostos General de l’Estat de 2015 habilita als ajuntaments que compleixin amb la Llei d’estabilitat pressupostària a abonar el 24% de la paga de l’any 2012 i que aquesta es podria fer efectiva durant l’any 2015, sempre que es donin les condicions de compliment amb l’esmentada Llei.

És per tots aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:

1.- Que s’aboni la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012 dels treballadors de l’Ajuntament de Reus, Empreses municipals i Organismes autònoms abans del proper 15 de febrer de 2015, mitjançant un Decret d’Alcaldia,  atès que existeixen diversos pronunciaments jurisprudencials que han estimat demandes similars sense plantejar-se qüestions d'inconstitucionalitat i que es fonament directament a l'article 9.3 de la Constitució que impedeix "privar el funcionari de la part proporcional ja meritada corresponent al mes de juny i els primers catorze primers dies de juliol.

 

Fa poques setmanes el grup municipal Ara Reus va rebre una trucada d’un ciutadà demanant una informació municipal. Al finalitzar la conversa l’interlocutor ens va fer una queixa formal perquè les trucades a l’Ajuntament de Reus al telèfon 977 010 010 no eren gratuïtes i tenen un cost tarificat per minuts més l’establiment de la trucada.

Segon hem pogut saber, però no en tenim confirmació, l’establiment de la trucada són 0,15 cèntims d’euros tant si truques des d’un telèfon fix o mòbil. A part se li ha de sumar un minutatge que el cost és de 7 cèntims si truques des de fix o 18 cèntims d’euro si truques des de mòbil.

 

 

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Quins són els costos reals de cada trucada per minut?

2.- Rep algun benefici l’Ajuntament de Reus d’aquestes trucades?

3.- On van destinat els ingressos de les trucades telefòniques que es fan a l’Ajuntament de Reus? 

4.- S’estudia la possibilitat d’oferir aquest servei gratuït? 

En data de 26 de novembre de 2012 la guàrdia urbana de Reus va multar a un cotxe en el carrer Pujol, un dels carrers ubicats en el recinte de Pallol, que es trobava fent una mudança. El vehicle fou retirat per la grua municipal i la multa ascendia a 200 euros.

La manca de prohibició d'estacionament en no existir senyalització vertical expressa al que estableix l'ordenança municipal de circulació de Reus, l'article 74, en el rellevant , estableix en el seu punt 4 que les zones de vianants es determinaran per mitjà d’un decret d’Alcaldia, que serà difós degudament.

Aquesta multa fou recorreguda per la propietària del vehicle atès que  les zones de vianants es determinaran per mitjà d’un decret d’Alcaldia, que hauria d’haver estat difós degudament i aquest fet mai s’havia produït. 

La sentencia nº 274/2014 del jutjat del contenciós administratiu nº 1 dels jutjats de  Tarragona van fallar en contra de l’Ajuntament de Reus i obliga a aquest a tornar a la propietària del vehicle l’import de la multa així com la taxa per la retirada del vehicle. 

 

 

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus de quantes multes s’han interposat en els darrers 4 anys a la zona del Pallol pel mateix fet que s’ha redactat en l’exposició de motius d’aquesta pregunta?

2.- Retornarà l’Ajuntament de Reus de forma automàtica a les persones afectades els imports de les multes, ja que es consideraria que aquest ingressos s’han obtingut de forma indeguda?

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies

Si no cambia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us

Acepto