Els Bancs de Temps s'han creat des de fa temps per tots els racons del món per apropar les persones, desenvolupant valors de cooperació i solidaritat i espais per a compartir.

Els Bancs de Temps estan formats per persones motivades per intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals per tal de resoldre les necessitats de la vida diària mai des d'un punt de vista laboral. Es motiva els veïns a conèixer-se i ajudar-se, donant valor als petits treballs que es desenvolupen dins del dia a dia, a més de, en certs casos, facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar de moltes persones.

La unitat d'intercanvi i de valor és el temps, independentment del servei que s'ofereixi o que es rebi. Tots els serveis tenen el mateix valor, és a dir, tot val el temps que es triga a dur a terme qualsevol acció. En aquests Bancs, el temps és la riquesa principal i, per tant, la unitat de valor.

En aquests Bancs, els individus intercanvien, sempre a títol voluntari, les habilitats, tasques i hobbies que cadascú pugui aportar amb reciprocitat mútua, evitant que les tasques a desenvolupar siguin una cobertura de treball encobert o remunerat.

Algunes de les tasques a intercanviar al Banc poden ser: ensenyament de tasques i petites solucions domèstiques, ajuda a les persones en tasques quotidianes, intercanvi d'idiomes, compartir coneixements informàtics, musicals, activitats d'oci...

Creiem que impulsar aquesta iniciativa a Reus comportaria importants beneficis per als ciutadans de a nostra ciutat derivats de promoure i facilitar la necessària cohesió entre els ciutadans dels diferents barris del municipi, així com la seva major implicació en la vida social i ciutadana de la ciutat, aspectes que considerem fonamentals en un moment com l'actual.

Hi ha una extensa massa d’opinió que coincideix en què no ens trobem davant una simple crisi econòmica sinó amb una crisi de sistema (crisi econòmica, de consum, política i de valors) i un canvi de paradigma i també amplis sectors coincideixen en titllar d’obsolet el model basat en l’espiral de producció-consum que resulta totalment insostenible des del punt de vista ecològic i també des del punt de vista social.

De la societat civil ha començat a sorgir moltíssimes iniciatives, com són el bancs del temps que es facilita l’accés a diferents recursos i serveis a través de pràctiques d’intercanvi, compartir i, fins i tot, la completa gratuïtat.

Prova d’aquest canvis són el bicing o plataformes digitals per escoltar música o mirar pel·lícules sense tenir-les en propietat. I conceptes com col·laboració, pear-to-pear (P2P), horitzontalitat i coneixement obert ja no només s’apliquen a internet sinó en el món físic: en l’educació, en el consum, en la producció, etc.

Molts experts consideren el consum col·laboratiu com quelcom més que una moda, el consideren l’inici d’un nou paradigma de consum basat en primar l’ús i l’accés davant la possessió i la propietat i que el valor que genera no és només econòmic, sinó també social, mediambiental, de temps i de qualitat de vida. L’any 2010, en un reportatge de la revista Time, es considerava el consum col·laboratiu com una de les 10 idees que canviaran el món.

La gamma de consum col·laboratiu creix dia a dia i en tots els àmbits: compartir cotxe, places de garatge, intercanviar casa o favors, vendre roba de segona ma, compartir espais de treball (coworking), reparacions, deixar instruments musicals, regalar coses que no serveixen, bancs dels temps, mercats d’intercanvi, finançament col·lectiu (crowdfunding), horts compartits (landshare), cooperatives de consum, cooperatives d’habitatges, etc.

Ja hi ha diferents administracions locals, com per exemple l’Ajuntament de Sant Cugat, que impulsen el consum i l’economia col·laborativa.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus impulsi o cerqui una entitat de la ciutat que de forma col·laborativa que pugui liderar la creació d’un banc del temps destinat a persones emprenedores, freelances, autònomes, ONGS, activistes, creatives que treballin en els seus projectes empresarials, socials o creatius.

2.- Que l’Ajuntament de Reus posi facilitats en la cerca i cessió d’un espai físic on es pugui portar a terme el banc del temps per realitzar tallers formatius, xerrrades o cursos dissenyats pels mateixos usuaris.

3.- Crear un espai web propi, dins la web de l’Ajuntament o connectada a ella, dedicat al consum col·laboratiu en el que s’informi dels mercats d’intercanvi que se celebren al municipi, els bancs del temps que hi ha a la ciutat, cooperatives de consumidors, espais coworking, el projecte de masoveria urbana i on també hi hagi un servei de contacte entre les persones que vulguin compartir cotxe per trajectes similars, pàrquings i d’altres objectes materials.

4.- Fer campanyes específiques de comunicació per promoure les diferents opcions de consum col·laboratiu que es donin en el municipi.




 

Actualment una part de l’activitat econòmica de la comarca del Baix Camp es dedica a l’elaboració i transformació de productes agroalimentaris que duen a terme diferents activitats econòmiques les quals ofereixen al mercat diversos productes amb identitat i qualitat.

Des de diversos ajuntaments del territori conjuntament amb els emprenedors del territori i l’empresa privada s’està treballat en la potenciació d’aquests productes i es podria valorar conjuntament la possibilitat de crear una marca pròpia.

Des d’Ara Reus creiem que en un moment com l’actual, amb la situació econòmica que es viu, cal vetllar per les activitats econòmiques existents i fomentar noves iniciatives empresarials relacionades amb el valor afegit que aporten els nostres productes locals. L’objectiu d’aquesta iniciativa és la de identificar els productes agraris provinents directament de les explotacions catalanes, amb el valor afegit de la proximitat i la qualitat. Es tractar d’identificar la comercialització directa amb els productes agraris conreats i criats per la pagesia de Catalunya de les terres del Baix Camp i comarques de les rodalies i que, pel fet de provenir de finques i granges dels voltants, minimitzen les emissions de carboni en el transport. Un dels avantatges d’aquests circuits és la moderació dels preus en la zona en què operen.

Reduir les baules de la cadena de subministrament, es a dir, la venda de producció pròpia sense intermediaris, és un dels objectius d’aquesta mena d’iniciatives, ja que la llei de comerç catalana permet fer possible la venda directa en espais públics amb la preceptiva autorització dels ajuntaments. A més, es garanteix que tots els productes comercialitzats compleixen les normes europees de producció, transformació i comercialització, així com les de sanitat i seguretat alimentària i de protecció dels drets dels consumidors.

Els mercats de proximitats ja s’estan duent a terme en altres municipis de Catalunya i s’estenen com una campanya de promoció que potenciaria l’atractiu de la ciutat de Reus.

A més, aquests tipus de mercats no només ofereixen productes de major qualitat i una nova cultura de consum; sinó que afavoriríem la creació de nous llocs de treball a la nostra ciutat i implicaria un augment d’emprenedors del sector agrari de la nostra comarca.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus fomenti la creació d’un mercat de productes agraris locals i de proximitat. 

2.- Que l’Ajuntament de Reus participi activament en el disseny d’una marca de productes de qualitat amb la participació agents socials i els sectors econòmics implicats, com l’agroramader i els comerços locals.



 

Actualment les polítiques de retallades que malauradament s’estan duent a terme pels govern de la Generalitat i l’Estat han portat els nivells d’inversió pública en  investigació, desenvolupament i recerca als més baixos de la història moderna.

La recerca, el desenvolupament, la innovació i la formació continua són la base d’un sistema productiu futur, i la motivació per a la formació del present.

A la ciutat de Reus es desenvolupen diversos processos d’investigació, i que existeixen clústers específics de diverses matèries sensibles en la investigació, i que aquest ha ser un dels trets diferencials de la nostra economia davant del teixit productiu del país.

El nostre Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, així com altres estaments públics i empreses privades del territori han vist com han hagut de reduir el nombre d’investigadors i per tant s’estan perdent projectes per desenvolupar per manca de partides pressupostàries.

La disminució directa sobre els recursos destinats a recerca, desenvolupament i innovació representa un retrocés important en l’escala del coneixement, i un retrocés del nivell de modernització de l’estat i del país, i una manca directa de competitivitat.

Reus disposa de diversos espais com el centre Tecnoredessa que es van crear amb l’objectiu de dinamitzar i captar empreses de base tecnològica i llocs de treball qualificats, facilitant a l'emprenedor infraestructures, instal·lacions, equipaments i serveis empresarials i tecnològics i al mateix temps, generar un entorn òptim per promoure la recerca i el desenvolupament en aquestes empreses, com a motor de l'economia i del desenvolupament econòmic i social.

Tot i que som coneixedors que s’estan duent a terme polítiques de captació d’empreses i clústers a la nostra ciutat, des d’Ara Reus creiem que les mesures aplicades són insuficients.

Per Ara Reus s’haurien d’implementar les accions per promoure la creació d’incubadores de base tecnològica en l’àmbit del Tecnoparc Reus perquè Reus fos una ciutat líder en la captació de noves empreses dels sectors de la nutrició, la salut, enginyeries i telecomunicacions entre altres.

Pel nostre partit fomentar la recerca, el desenvolupament i la investigació és fomentar directament l’ocupació de tècnics superiors, i donar cabuda a la vegada a la darrera etapa formativa dels futurs investigadors i científics.

A més, si la nostra ciutat es vol obrir a Europa i a la resta del món hem de treballar en les línies dels plans europeus de la Unió per a la innovació que defineixen la voluntat de promoure l’educació i el desenvolupament d’habilitats científiques i aconseguir un  “Espai Europeu de Recerca” amb el reconeixement d’excel·lència.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus potenciï les apostes en matèria de recerca, desenvolupament i Innovació. 

2.- Que l’Ajuntament de Reus planifiqui les línies bàsiques a seguir i a fixar un calendari per tal de complir el compromís amb el pla de la Unió per la Innovació de l’Estratègia Europa 2020. 



El Servei d' Hemodinàmica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona roman obert les 24 hores del dia des del passat dilluns, complint així una reivindicació històrica dels treballadors del centre i dels habitants de la zona. La unitat amplia horari després d'una campanya de protestes per part del personal sanitari i després que un pacient morís el passat Nadal mentre es desplaçava a Barcelona després de trobar el servei tancat.

La polèmica per la mort d'un pacient el dia de Nadal durant el seu trasllat a l'Hospital de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), va fer saltar les alarmes i per fi s’ha aconseguit que el servei funcioni les 24 hores del dia.

Des d’Ara Reus varem criticar durament que l’Alcalde de Reus no hagués  assistit a la totalitat de les reunions i negociacions que s’ha celebrat perquè aquest servei d’ hemodinàmica obrís de forma ininterrompuda.

Segons les informació publicades, la ciutat de Reus finança el 50 per cent dels costos d’aquesta unitat i la política sanitària d’Ara Reus és assegurar la cobertura d’aquest servei, que ha d’estar obert les 24 hores i que permetrà oferir un servei sanitari territorial integral i de qualitat.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quin cost té per l’Ajuntament de Reus la unitat d’ hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII? 


El passat 10 de maig de 2013 Ara Reus va preentar una moció que es va aprovar per unanimitat amb l’objectiu de crear i celebrar la Fira per l’ocupació a nivell local en la que es donin cita els diferents agents socials i institucions relacionades amb la generació d’ocupació i inversions al nostre municipi.

La finalitat era convocar a Sindicats, Associacions d'Empresaris, Comerciants i Industrials, representants d'Associacions socials, i veïnals, ONG, ETT’s i partits polítics amb l'objectiu de conèixer necessitats, expectatives i projectes i concretar una estratègia local per al foment de la activitat econòmica i la generació d'ocupació, fomentant fórmules de cooperació que canalitzin la contractació local.

L’altra vessant de la moció anava dirigida a crear un servei virtual de gestió d’ofertes i demandes d’ocupació, amb l'objectiu d'assegurar la màxima difusió i transparència en l'accés a la informació relativa a demandes i ofertes d'ocupació a nivell local, implementat a través de les TIC, web i xarxes socials, donant a conèixer el mateix a través dels mitjans de comunicació i el tauler virtual de l’Ajuntament de Reus i/o Mas Carandell - IMFE.

Per Ara Reus la situació que pateix la nostra ciutat amb més de 10.000 aturats és molt preocupant i seguim pensant que la creació d’eines  que generin oportunitats de noves contractacions, actualment, es converteixen en necessitats de plantejar solucions locals a la desocupació i l'estancament de l'activitat econòmica, comptant amb la participació de tots els agents implicats.

Entenem que els ajuntaments són l'administració més propera al ciutadà, i per tant els que més capacitat tenen d'actuar de forma immediata en el territori, com a entitat pública que palpa la realitat de manera directa i permanent.

La intenció d’Ara Reus és aportar des de la oposició solucions viables i factibles que intentin cercar solucions a problemes reals que té la nostra ciutat. El nostre grup municipal assumeix, més enllà de les competències que les diferents administracions tenen per llei, com obligació principal per a les entitats locals la definició d'una estratègia clara per al foment de l'activitat econòmica, per facilitar la implantació de noves inversions empresarials i la formació i qualificació dels recursos humans del territori, amb l'objectiu central de la creació d'ocupació.

En definitiva es tractava de posar en contacte la oferta de treball, formativa, orientació laboral, taller per a la generació de l’auto ocupació... que genera el nostre territori amb la demanda de llocs de treball i formativa que necessiten els nostres ciutadans.

Atès que ha passat un any i mig i que l’equip de govern no ha informat de cap iniciativa en aquesta matèria i havent vist la inactivitat i la no celebració de la Fira de la Ocupació de Reus el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan té previst l’Ajuntament de Reus presentar la Primera Fira de la ocupació de Reus i en quin estat es troba el procés de desenvolupament de l’esdeveniment?


 

A Catalunya, l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) és un òrgan tècnic adscrit al Departament de Justícia i dependent de la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia i té les funcions següents: auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies i oficines del Registre Civil mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques, tant tanatològiques com clíniques i de laboratori, previstes a la normativa vigent de medicina forense; i realitzar activitats de docència i investigació.

Entre les tasques d’auxili als tribunals, hi ha la realització d’autòpsies forenses, que  realitzen els metges especialitzats en Medicina Legal i Forense. Es sol·licitada pel jutge d’instrucció davant casos com els de mort violenta, entesa amb sentit ampli, que inclou qualsevol decés que tingui el seu origen en un factor extern a la persona, sigui d’origen accidental o voluntari; o morts aparentment naturals però inexplicades.

A Reus, tanmateix, i des d’aquest any, s’ha retirat, per part de la Generalitat, el Dipòsit Judicial que donava servei a les pràctiques d’autòpsies forenses al partit judicial de Reus i de Falset, i s’ha establert un únic servei al Camp ubicat a Tarragona. Aquest fet provoca malestar en les famílies, que veuen endarrerit i dificultat el procés de donar sepultura als seus éssers estimats.

Per tant, considerem necessari demanar a la Generalitat que restableixi novament Reus com a Dipòsit Judicial, emprant unes instal·lacions preparades i adequades com som les que Serveis Funeraris Reus i Baix Camp disposa en el Tanatori de Reus.

Per tot el que s’exposa, el grup municipal ARA REUS proposa al Ple Municipal l’adopció dels següent

ACORD

Demanar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya que estableixi, mitjançant conveni amb Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, novamentReus com a Dipòst Judicial Forense. 

 

Reus segueix estancada en una greu i prolongada crisi econòmica que afecta a milers de famílies que han vist com la seva vida ha passat d’un estat del benestar a una situació insostenible. Les darreres dades oficials del mes de desembre de l’atur a Reus ens situen en un augment del 0.98% i són 10.132 les persones que pateixen  desocupació laboral.  

Des d’Ara Reus entenem que l’Ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i per tant el que més capacitat té d'actuar de manera immediata en el territori, com a entitat pública que es sensibilitza amb la realitat de manera directa i permanent i reconeixent que els ajuntaments no són aliens a la greu situació social i econòmica, ni la permanent destrucció de llocs de treball.

La comunicació directa amb les entitats, empreses i associacions sectorials empresarials hauria de ser una obligació que permetés definir estratègies clares  per al foment de l'activitat econòmica, per facilitar la implantació de noves inversions empresarials i la formació i qualificació dels recursos humans del territori, amb l'objectiu central de la creació d'ocupació.

Reus compta amb importants empreses i un sector comercial i de serveis que han de ser el motor de desenvolupament per a la creació d'ocupació. De la mateixa forma, tenim diversos polígons industrials i infraestructures que situen a Reus en una ciutat amb oportunitats per atreure nous projectes, així com una generació de joves formats, que al seu torn, poden crear noves iniciatives d'ocupació en la nostra localitat.

Reus té molts reptes per endavant i l’Ajuntament en solitari difícilment se’n sortirà. La incorporació de Metrovacesa en el mapa comercial de la ciutat, la necessitat de captar noves empreses en sòl industrial amb la finalitat d’ocupar al cent per cent els polígons industrials, el posicionament geogràfic de Reus amb l’imminent arribada de l’alta velocitat mitjançant el corredor del Mediterrani, el desenvolupament del CRT de Salou i Vila-Seca...

Tot reconeixent les limitacions que el nostre Ajuntament té d’acord amb la legislació actual, entenem que tenim l'obligació i l’oportunitat de convertir-lo en un espai institucional i ciutadà per al desenvolupament econòmic, en un facilitador per al progrés econòmic i social del territori, per al dinamisme empresarial i per a la inserció laboral, implementant a nivell local solucions concretes que contribuiran a la gestió del problema.

Un dels punts fonamentals de la nostra ciutat és l’enllaç directe amb destinacions europees mitjançant l’aeroport de Reus i connexió amb vols internacionals des de l’aeroport de Barcelona a  100 quilòmetres de distància.

Estem convençuts que les autoritats locals poden i han d'esdevenir subjectes actius per dinamitzar els mercats de treball territorials, contribuint no només al foment de noves inversions empresarials, sinó també a la qualitat de l'ocupació que es pugui generar, contactant directament amb el teixit empresarial per conèixer les seves necessitats reals, i facilitar els seus nous projectes de generació d'ocupació en el municipi i fomentant la participació i cooperació de sindicats i col·lectius socials en el disseny de fórmules cooperatives que canalitzin la contractació en l'àmbit local.

  

A més Reus ha patit la marxa i la deslocalització en els darrers anys d’empreses reusenques que s’han traslladat a poblacions veïnes amb l’única finalitat d’estalviar-se grans quantitats econòmiques per via dels impostos municipals. 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus convoqui comissions mixtes de treball que permetin crear un model de col·laboració en la promoció nacional i internacional  de les PIMES en les que siguin convidades la Cambra de Comerç de Reus, Foment Reus Empresarial, REDESSA, Unió de Botiguers, El tomb de Reus, L’eix, PIMEC, CEPTA i altres entitats empresarials del territori marcant objectius i calendari viable.



Una de les grans notícies que han rebut els consumidors en els últims mesos és el progressiu abaratiment dels carburants com a conseqüència de la caiguda fulgurant de valor del petroli en els mercats internacionals, el que ja ha provocat algunes situacions d'inestabilitat i nerviosisme en els països productors.

Aquest fenomen està provocant que en algunes estacions de servei de la província el preu del litre del gasoil A, per exemple, s'estigui acostant a l'euro, una situació que no es vivia des de fa cinc anys.

La progressiva reducció del cost de la gasolina ha estat constant en els últims mesos (no al mateix ritme que el cru). En relació a l'any passat, el preu del carburant dièsel per a vehicles ha baixat de mitjana un 15 per cent, de manera que actualment se situa en els 1,16 euros per litre. Malgrat aquesta important baixada, aquesta no ha vingut compassada de la major disminució del valor del petroli.

En l'últim any el cru s'ha abaratit un 38 per cent, més del doble del que ho ha fet el preu de la gasolina a les estacions. Les organitzacions de consumidors han denunciat aquesta situació. El Govern sembla haver pres nota d'aquestes queixes, ja que el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha instat recentment a les companyies subministradores a baixar encara més les seves tarifes.

A la nostra ciutat actualment el bitllet senzill vàlid per a un viatge en autobús urbà costa 1,25 €, i el bitllet per anar a l’aeroport 3 €. D’altra banda la targeta T365 té un cost de 265,50 euros l’any.

Atès que l’Ajuntament de Reus hauria de ser sensible amb aquesta davallada de preus i considerant que l’empresa municipal Reus Transport  actualment també està estalviant els costos amb el combustible dels autobusos municipals, des d’Ara Reus proposem adoptar el següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus i el Consell d’Administració de l’empresa Reus Transports estudiï aplicar una rebaixa en el cost del bitllet senzill i de les targetes dels autobusos urbans de Reus.  



El passat 13 de novembre del 2013, Ara Reus va fer la primera denúncia sobre l’estat de la Boca de la Mina. Un passeig poc integrat en l’arquitectura de la ciutat però que va estar, temps enrere, un referent de Reus.

Diversos veïns, esportistes i usuaris del passeig s’han adreçat al nostre grup municipal per criticar l’estat de brutícia, poca lluminositat, manca d’esporga de l’arbrat i inseguretat que provoca aquesta zona a partir de les sis de la tarda durant els mesos d’hivern.

No va ser fins al setembre del 2014 que, en una segona roda de premsa i amb el suport dels veïns del Barri Gaudí Ara Reus va tornar a demanar que urgentment s’arrangés el passeig de la Boca de la Mina. Va ser en aquesta ocasió que l’Alcalde de Reus, Carles Pellicer, es va comprometre amb els veïns a destinar una partida de 50.000 euros per l’esmentat arranjament i així ho va comunicar als mitjans de comunicació local.

Atès que estem a finals de gener del 2015 i que encara no s’ha fet cap mena de millora al passeig de la Boca de la Mina el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan té previst el govern de Reus fer la inversió dels 50.000 euros per l’arranjament en el passeig de la Boca de la Mina?


La ciutat de Reus es troba situada al cor de la Costa Daurada, i és reconeguda turísticament com a ciutat de compres, gastronòmica, cultural així com pel seu patrimoni d’estil modernista i per la seva estreta vinculació amb l’universal arquitecte Antoni Gaudí.

En la l’actualitat la nostra ciutat està oberta al món i cada any són més els turistes que la visiten. Havent un petit anàlisis de les nostre infraestructures veiem que Reus no està preparada per acollir el turista  que practica l’autocaravanning. Per norma general els que practiquen el turisme de caravanes comparteixen una mateixa manera de ser. Es tracta d'un turisme sostenible i de qualitat, unes condicions que també es donen en aquells que decideixen viatjar en camper. Els usuaris del caravanning defensen la llibertat per poder decidir què fer, quan i on.

Va ser el passat 11 d’abril de 2014 Ara Reus va presentar un prec en sessió plenària perquè l’Ajuntament de Reus realitzés un estudi i desenvolupés un pla d’execució per a la creació d’una àrea de serveis per a autocaravanes.

La resposta del govern en aquell moment va ser que l’estudi ja estava fet i que el pàrking d’autocaravanes seria una realitat en un període molt curt de temps.

El grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan té previst l’Ajuntament de Reus dur a terme el projecte d’execució per a la creació d’una àrea de serveis per a autocaravanes.



El passa 2 de desembre, i a causa del temporal els Bombers de la Generalitat van haver d'actuar després ques'ensorressin les paretsque uneixen el número 22 i 24 del carrer de l'Hospital del Reus

Segons va informar el consistori reusenc el 5 de desembre s’havien d’engegar els treballs d’enderroc dels diferents habitatges de la zona del carrer de l’Hospital que es troben desocupats.

Aquestes obres d’enderroc són el preludi de la construcció d’un nou hotel que s’aixecarà al centre de la ciutat de Reus, però actualment hem comprovat que les obres d’enderroc estan aturades.

Ara Reus ha rebut diverses queixes de part dels veïns de la zona que veuen la inactivitat dels treballs d’enderroc i pateixen per l’estat i la imatge que pateix el centre històric de la ciutat.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus de quan es continuaran els treballs d’enderrocs dels edificis desocupats del carrer de l’Hospital?

2.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus de quin serà el calendari de l’inici de les obres del nou Hotel? 


Segons informacions que hem rebut a través de les xarxes socials i de forma directa en el grup municipal d’Ara Reus, el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya hauria enviar un comunicat oficial a la direcció de l’Escola de la Vitxeta de Reus anunciant que per al proper curs 2015-206 es tancarà una línia de P3.

Resulta que la volen tancar just l'any que hi ha 16 places preadjudicades i que quedarienn automàticament cobertes per tractar-se de nens i nenes amb germans al centre.

Així doncs, només s’oferiran entre 6 i 8 places noves per l'any vinent. És un número de places totalment insuficient atès les pre reserves que hauria rebut ja l’Escola de la Vitxeta.

Si permetem que enguany es tanqui una línia de P-3 l’any vinent es durà a terme el tancament d’una altra línia de P4 i deixarem a l’Escola de la Vitxeta en un centre on només hi haurà un solo línia educativa.

La Vitxeta és uns dels centres educatius de Reus que utilitza un sistema pedagògic diferent, centrat en els projectes i des d’Ara Reus defensem aquest model educatiu ja que és únic a la nostra ciutat.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus que el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya hauria enviar un comunicat oficial a la direcció de l’Escola de la Vitxeta de Reus anunciant que per al proper curs 2015-206 es tancarà una línia de P3?

2.- Quines actuacions farà l’Ajuntament de Reus per evitar aquest tancament?

Els estudiants de les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta, el Priorat i Baix Camp que es desplacen a Reus amb el tren procedent de Riba-Roja d’Ebre que té la seva sortida a les 6:15 arriba a Reus a les 7:31.

Alguns d’aquests estudiants cursen estudis a l’Institut d’Horticultura i Floristeria de la nostra ciutat. Són aquests alumnes de les Terres de l’Ebre que tenen una difícil combinació amb els autobusos municipals i veuen com els hi afecta en l’hora d’arribada a les seves aules.

L’autobús nº50 té la seva sortida de la parada de Renfe a les 7:25, 6 minuts abans que el tren tingui l’arribada a la nostra ciutat. La única solució alternativa de que disposen els alumnes que han de desplaçar-se a l’Institut d’Horticultura és agafant el bus nº 20 que té sortida de Renfe a les 7:51 però no la seva darrera parada és a l’Hospital de Reus a les 8:08 o el bus nº 60 que surt de la plaça de les oques a les 7:46 i arriba també a l’Hospital a les 8:10. En cap cas ni l’autobús 20 o el 60 arriben a l’Institut d’Horticultura i Floristeria.

És per tots aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:

1.- Que s’estudiï la possibilitat d’ampliar les línies dels autobusos municipals 20 i/o 60 perquè arribi fins a l’Institut d’Horticultura i Florista.

 

En els darrers anys hem vist com nombroses sentencies judicials s’han posicionat en contra de diverses entitats bancàries pel que s’han considerat clàusules abusives  denominades “clàusules terra”, en què en un gran nombre de casos resulta notòria la posició dominant de les entitats financeres a l’hora de negociar un préstec hipotecari.

Les clàusules terra fan referència a les limitacions que les entitats financeres inclouen en les escriptures dels préstecs hipotecaris o de crèdit, restringint els augments o baixades dels tipus d’interès fins al topall fixat al contracte. Actualment, la suposada llibertat del client/a per acceptar o rebutjar les clàusules exigides per l’entitat es demostren com a no aplicables en molts d’aquests casos.

L’Ajuntament de Reus es troba en un situació similar en l’operació creditícia de Metrovacesa per la construcció de la nova fira quan en el 2010 es va signar una clàusula SWAP amb el BBVA. Aquesta es va signar perquè si els interessos del mercat superessin una xifra fixa, l'Ajuntament no hauria de pagar més. Però resulta que els interessos han anat a la baixa i ara es paga molt més. En concret, Reus ha de fer front a 100.000 euros mensuals d'interessos, és a dir, 1,2 milions d'euros a l'any.

Si bé des d’Ara Reus ens sorprèn que aquesta clàusula SWAP només es va signar amb el BBVA tot i que l’operació de crèdit ve suportada també per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l'Institut Català de Finances (ICF); ens preguntem si una vegada es liquidi el crèdit per la construcció de la nova fira i per tant salvem a REDESSA de la seva delicada situació econòmica,  hauríem de seguir pagant la clàusula SWAP tot i que s’hagi liquidat el capital pendent creditici. 

En cas que fos així l’Ajuntament de Reus hauria de seguir pagant uns 8 milions d’euros per una clàusula SWAP d’un deute inicial de 44,8 milions d’euros que molt probablement quedi liquidat en el proper mes de Novembre, i per tant, per un crèdit que estaria totalment liquidat.  

A pocs dies, i esperem que així sigui, que l’empresa Metrovacesa finalitzi l’obra, s’inauguri “La Fira Centre Comercial” i que l’empresa constructora pagui els 30,9 milions d’euros a l’Ajuntament de Reus, des d’Ara Reus volem afrontar amb les màximes garanties el sanejament del deute de l’Ajuntament de Reus i que aquest es pugui reduir al màxim.   

Des del nostre partit municipalista sempre hem defensat, i així ho hem anunciat en diverses rodes de premsa i durant la campanya electoral, que la nostra prioritat és en primer lloc reduir el deute de l’Ajuntament de Reus i sanejar a l’empresa municipal REDESSA tot eliminant el crèdit de la Fira.

Ara bé, si aquesta clàusula abusiva del SWAP signada al 2010 amb el BBVA ens obligués a seguir pagant la xifra de 8 milions d’euros tot i haver liquidat el crèdit, tant l’Ajuntament com l’empresa municipal REDESSA hauria de fer un plantejament econòmic molt acurat per tal de poder reduir el deute amb les màximes garanties.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus faci un estudi econòmic de l’impacte que pot tenir la liquidació del crèdit de la Fira i que els serveis jurídics de l’Ajuntament de Reus i de REDESSA redactin un informe i es faci una valoració acord a legalitat amb l’objectiu d’eliminar la clàusula abusiva SWAP signada amb el BBVA.




 

L’Ajuntament de Reus va anunciar el passat mes de març el seu compromís per finalitzar les obres de construcció dels habitatges de la plaça de la Patacada, al barri del Carme.

La promoció de pisos en aquesta zona de la ciutat va començar l’any 2009 amb el Pla Zapatero, però va quedar paralitzada davant la manca de recursos municipals. No va ser fins al mes de març quan es van reiniciar les actuacions en els habitatges, una activitat que s’emmarca en el Pla Local d’Habitatge 2014-2021.

El Pla establia, entre d’altres objectius, la coordinació entre les regidories d’Arquitectura i Urbanisme i de Benestar Social per tal de facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer constituint una oferta d’habitatges a preus assequibles. L’adjudicació, segons fonts municipals, estava prevista per al darrer trimestre de l’actual exercici però a data d’avui encara desconeixem quines seran les bases per a repartir els pisos.

Tanmateix, la promoció de pisos del Mas Bertran també es va incorporar a la borsa d’habitatge social i tampoc hem tingut noticia de si han estat adjudicats o es troben en situació de desocupació. Aquesta noticia que fou anunciada al gener del 2014 per la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, on ella mateixa afirmava que la borsa de l'habitatge no havia funcionat durant el 2013 com era d'esperar.

Fins aquell moment, la borsa només havia pogut adjudicar dotze pisos provinents de dacions amb lloguer social, vuit de reestructuracions de deute hipotecari, i tres d'una entitat bancària.

Des d’Ara Reus es valora positivament l’esforç que s’està duent a terme en matèria d’habitatge social, però considerem que les respostes a les necessitats bàsiques d’alguns ciutadans no són del tot àgils. 

A l’abril del 2013 es va aconseguir un gran acord de tots els partits polítics en matèria d’habitatge social, aprovant conjuntament una moció que havia de posar les bases i marcar les línies d’actuació per oferir respostes davant d’algunes situacions familiars  aquells ciutadans que estan en situacions crítiques.

Sota el nostre punt de vista aquestes respostes, fins a dia d’avui, han estat insuficients i les reaccions portades a terme per l’Ajuntament han estat lentes, davant un acord al que varem arribar entre tots.

Davant d’aquesta situació l’Ajuntament hauria de seguir treballant per dinamitzar el parc immobiliari destinat al lloguer social to creant convenis amb les entitats bancàries i els promotors immobiliaris i hauria d’agilitzar l’adjudicació dels immobles amb la màxima celeritat possible.

 

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus redacti les bases i confeccioni amb la màxima celeritat possible un Pla urgent d’adjudicació dels pisos del Mas Bertran i de la Plaça de la Patacada. 

2.- Que s’informi a tots els grups municipals de l’estat del Pla urgent d’adjudicació dels pisos del Mas Bertran i de la Plaça de la Patacada.

3.- Que quan es convoqui la roda de premsa per informar de les adjudicacions es reconegui públicament la tasca i el suport que han donat a la mesura tots els grups municipals.

 

“El Govern espanyol va presentar al Congrés dels Diputats, el passat 30 de setembre, el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2015.

Un any més la proposta de pressupostos que planteja el govern espanyol suposa una nova asfixia i reducció de la inversió de l’Estat a Catalunya. Concretament, per a l’any 2015 la inversió a Catalunya serà del 9,5% del total, el percentatge més baix dels darrers 17 anys, situant a Catalunya com el territori de l’Estat amb menys inversió en termes relatius. Des que Mariano Rajoy és president del Govern espanyol les inversions estatals a Catalunya han disminuït un 58%.

Mentre que Catalunya genera gairebé el 20% del PIB del conjunt de l’Estat espanyol, la inversió que rebrà és menys de la meitat del que li correspondria d’acord amb el seu pes en el PIB global. És impossible reactivar l’economia espanyola amb uns pressupostos que asfixien el territori que més riquesa genera.

Els recursos del model de finançament autonòmic i les transferències de l’Estat a les Comunitats Autònomes (polítiques actives d’ocupació, dependència, etc.) pel 2015 són un 18% inferiors a les del 2012. Aquesta és una política que atempta directament contra l’estat del benestar, ja que són les comunitats autònomes les que presten la gran majoria de serveis socials com ara la sanitat, l’educació o l’atenció a les persones dependents.

La ciutat de Reus no és aliena a aquesta disminució dels Pressupostos Generals de l’Estat. Actualment el deute estatal amb Catalunya és de més de 9.300 milions d’euros, que representa avui l’origen principal dels problemes de solvència necessària per fer front als pagaments que la Generalitat de Catalunya amb l’administració local.

Aquesta disminució de la inversió a Catalunya en els Pressupostos Generals de l’Estat es tradueix en manca d’infraestructures i oportunitats laborals, també pels ciutadans de Reus que veuen afectada la seva qualitat de vida i la seva capacitat de progrés econòmic.

El projecte de pressupostos de l'Estat per a l'any vinent atorga una mitjana d'inversió de 145 euros per habitant a Catalunya davant dels 242 euros per càpita previstos en el conjunt de l'Estat.

Els pressupostos Generals de l’Estat no tan sols no contribueixen a solucionar els problemes entre Catalunya i Espanya, sinó que deixa palès el tracte “injust” de l’Estat envers a Catalunya destinant 1400 milions al rescat de Castor i que tota la inversió a Catalunya sigui de 1072 milions d’euros.

Els pressupostos de l’Estat per al 2015 no donen resposta a cap de les 23 mesures d’àmbits com l’economia, les polítiques socials o les infraestructures que el Govern de la Generalitat va traslladar a Mariano Rajoy a la reunió que van mantenir el passat mes de juliol.

Aquests pressupostos van completament en la direcció contrària de la voluntat de diàleg amb Catalunya que Mariano Rajoy ha manifestat darrerament.

 

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que el plenari de la ciutat de Reus mostri la seva disconformitat i rebuig al projecte de llei de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015 per tractar-se d’uns pressupostos centralistes i antisocials, que van en contra la reactivació econòmica, que situen Catalunya a la cua en inversió relativa i que no responen a les necessitats de Catalunya.

2.- Comunicar els presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

El passat 6 d’octubre es va inaugurar oficialment el campionat mundial FIRS de Patinatge Artístic Reus 2014. Un total de 1.026 esportistes de 32 països repartits al llarg de 12 dies de torneig han ofert a la nostra ciutat més de 200 hores de patinatge artístic.

Des d’Ara Reus valorem molt positivament la tasca duta a terme pels responsables de l’organització i dels seus voluntaris. L’èxit de l’organització ha estat gràcies a l’esforç de tot el personal i dels espònsors que han confiat en l’esdeveniment.

D’altra banda tenim alguns dubtes de l’estat comptable del campionat. De fet   va ser el propi Regidor d'Esports, Sebastià Domènech, que va afirmar en un mitjà de comunicació que no s’havien assolit diners suficients.

També voldríem destacar que el passat 10 d’octubre es va aprovar en Junta de Govern Local una aportació de més de 200.000€ a Reus Esport i Lleure S.A. a través d’una modificació de crèdit de l’Ajuntament per la celebració del Campionat del Món de Patinatge. 

 

 

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:

1.- Que s’entregui als grups municipals el pressupost i detall econòmic d’ingressos i despeses desglossat per partides i capítols del programa Campionat Mundial FIRS de Patinatge Artístic Reus 2014

El passat 28 de març de 2014 en sessió plenària el grup Municipal d’Ara Reus va preguntar en relació al pagament de la paga meritada del 2012 dels treballadors de l’Ajuntament de Reus i quan tenia previst fer aquest pagament.

En aquell moment diversos Ajuntaments de Catalunya com són Rubí, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, El Vendrell, Sant Quirze, i molts d’altres havien cobrat o cobraven en breu la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012, una paga que els treballadors de l’administració pública no van cobrar a causa del decret de mesures antidèficit del govern central.  En les sessions plenàries celebrades en els diversos Ajuntaments la majoria de les forces polítiques han acordat que les plantilles cobrin la part meritada d’aquesta mensualitat. En total són 44 els dies que s’han de pagar als treballadors del consistori i dels diferents organismes i patronats.

Diverses sentències judicials assenyalen la possibilitat de tornar la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012, basant-se en un principi pel qual no se li pot treure a cap empleat aquella  part proporcional que ja ha guanyat.

Per exemple la sentència 794/2013 de la Sala del Contenciós - Administratiu de Galícia de tretze de novembre atén el recurs interposat contra la nòmina d'un funcionari en el mes de desembre de 2012, davant de la "falta d'abonament de la part proporcional de la paga extraordinària del mes de desembre, corresponent al període comprès entre l'1 de juny i el 14 de Juliol de 2012 ". La demanda es fonamentava directament a l'article 9.3 de la Constitució que impedeix "privar el funcionari de la part proporcional ja meritada corresponent al mes de juny i els primers catorze primers dies de juliol".

L'Administració argumentava que la nostra convicció en dret que l'única interpretació possible sota pautes o criteris constitucionals de l'art. 2 del Reial decret llei 20/2012 és l'aplicació en nòmina del descompte de la paga extraordinària minorada en la part proporcional al període comprès entre l'1 de juny i el 15 de Juliol de 2012 que hagués prestat servei o en situació assimilada l'empleat públic.

Per més, la Sentència recorda el principi de confiança legítima de encuny comunitari (STJCE 1983.09.21) que "forma part dels principis fonamentals de la Unió" (STJCE 1981.05.05 o STJUE del 24-3-2011) i s'imposa a l'Administració per la força de l'art. 3.1 de la mateixa Llei 30/1992 quan interpretar els drets fonamentals i llibertats públiques (art.10 CE), singularment respecte dels esmentats drets a la seguretat jurídica, publicitat de les normes, dret al treball i igualtat davant les càrregues públiques, a aquells casos tan singulars com el que ens ocupa

Per tots aquests motius, la Sala del Contenciós - Administratiu de Galícia considera que el recurrent hauria generat des de l'1 de juny de 2012 fins el 14 de juliol del 2012 un total d'1 mes i 14 dies, amb la consegüent consolidació del dret a la percepció de la paga extraordinària corresponent a aquest període.

La sentència ve a unir-se als "diversos pronunciaments jurisprudencials que han estimat demandes similars sense plantejar-se qüestions d'inconstitucionalitat", com recorden els magistrats citant la pionera Sentència dictada pels Jutjats del Contenciós Administratiu de Palència de 2013.05.29 (rec .58 / 2013), nº 4 d'Alacant de 2013.07.11 (rec.160 / 2013), nº 7 de Barcelona de 2013.07.26 (rec.84 / 2013) o nº27 de Madrid de 2013.09.25 . Així mateix, en l'ordre jurisdiccional social, altres Tribunals Superiors de Justícia van dictar sentència estimatòria: primer TSJ Madrid, de 2012.12.14, seguida per moltes altres, cas de TSJ d'Aragó de 2013.07.11 (rec. 301/2013 ).

A més, el projecte de Llei de Pressupostos General de l’Estat de 2015 habilita als ajuntaments que compleixin amb la Llei d’estabilitat pressupostària a abonar el 24% de la paga de l’any 2012 i que aquesta es podria fer efectiva durant l’any 2015, sempre que es donin les condicions de compliment amb l’esmentada Llei.

És per tots aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:

1.- Que s’aboni la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012 dels treballadors de l’Ajuntament de Reus, Empreses municipals i Organismes autònoms abans del proper 15 de febrer de 2015, mitjançant un Decret d’Alcaldia,  atès que existeixen diversos pronunciaments jurisprudencials que han estimat demandes similars sense plantejar-se qüestions d'inconstitucionalitat i que es fonament directament a l'article 9.3 de la Constitució que impedeix "privar el funcionari de la part proporcional ja meritada corresponent al mes de juny i els primers catorze primers dies de juliol.

 

Fa poques setmanes el grup municipal Ara Reus va rebre una trucada d’un ciutadà demanant una informació municipal. Al finalitzar la conversa l’interlocutor ens va fer una queixa formal perquè les trucades a l’Ajuntament de Reus al telèfon 977 010 010 no eren gratuïtes i tenen un cost tarificat per minuts més l’establiment de la trucada.

Segon hem pogut saber, però no en tenim confirmació, l’establiment de la trucada són 0,15 cèntims d’euros tant si truques des d’un telèfon fix o mòbil. A part se li ha de sumar un minutatge que el cost és de 7 cèntims si truques des de fix o 18 cèntims d’euro si truques des de mòbil.

 

 

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Quins són els costos reals de cada trucada per minut?

2.- Rep algun benefici l’Ajuntament de Reus d’aquestes trucades?

3.- On van destinat els ingressos de les trucades telefòniques que es fan a l’Ajuntament de Reus? 

4.- S’estudia la possibilitat d’oferir aquest servei gratuït? 

En data de 26 de novembre de 2012 la guàrdia urbana de Reus va multar a un cotxe en el carrer Pujol, un dels carrers ubicats en el recinte de Pallol, que es trobava fent una mudança. El vehicle fou retirat per la grua municipal i la multa ascendia a 200 euros.

La manca de prohibició d'estacionament en no existir senyalització vertical expressa al que estableix l'ordenança municipal de circulació de Reus, l'article 74, en el rellevant , estableix en el seu punt 4 que les zones de vianants es determinaran per mitjà d’un decret d’Alcaldia, que serà difós degudament.

Aquesta multa fou recorreguda per la propietària del vehicle atès que  les zones de vianants es determinaran per mitjà d’un decret d’Alcaldia, que hauria d’haver estat difós degudament i aquest fet mai s’havia produït. 

La sentencia nº 274/2014 del jutjat del contenciós administratiu nº 1 dels jutjats de  Tarragona van fallar en contra de l’Ajuntament de Reus i obliga a aquest a tornar a la propietària del vehicle l’import de la multa així com la taxa per la retirada del vehicle. 

 

 

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Té coneixement l’Ajuntament de Reus de quantes multes s’han interposat en els darrers 4 anys a la zona del Pallol pel mateix fet que s’ha redactat en l’exposició de motius d’aquesta pregunta?

2.- Retornarà l’Ajuntament de Reus de forma automàtica a les persones afectades els imports de les multes, ja que es consideraria que aquest ingressos s’han obtingut de forma indeguda?

 

El colom és un dels pocs animals que s'ha adaptat a viure a les grans ciutats. La similitud del medi urbà amb el seu medi natural, la falta de depredadors i l'abundància d'aliments, han provocat que aquest proliferi en gran mesura.

Els coloms poden comportar problemes en la salut pública, perquè poden transmetre malalties a persones i a animals domèstics com per exemple Salmonel·losi, Toxoplasmosi, Ectoparasitosi, Tuberculosi, Histoplasmosi, Aspergil·losi, Campilobacteriosi, febre Q, Criptococosi, Criptosporidiosi, Ornitosi, Yersiniosi...

La instal·lació de les gàbies, reixes i punts de captura no és més que una solució temporal, que no evita la proliferació massiva de l’espècie animal i que provoca la tortura dels coloms.  

Des del grup municipal Ara Reus hem tornat a estar reunits amb diversos col·lectius defensors dels animals i els hi hem transmès en primer lloc, la nostra preocupació per les plagues dels coloms que afecten a la nostra ciutat i en segon terme la inquietud per  la possible tortura que pateixen els animals en el moment de ser capturats.    

D’aquestes converses han sorgit possibles solucions que ens ajudarien a minvar la proliferació dels coloms i que per tant minvaria la població de l’espècie,  i evitaríem torturar als animals en el moment de la seva captura. 

En diverses poblacions s’està implantant un innovador producte que té per objectiu controlar la natalitat dels coloms. Es tracta d'un fàrmac formulat a base de grans de blat de moro recoberts d'un compost anomenat nicarbazina i que té poder esterilitzant en les aus.

Diversos biòlegs han explicat que aquest fàrmac suprimeix la posta d'ous dels coloms. Els coloms ponen aproximadament dos ous cada mes durant l'època reproductora, de manera que cada any neixen molts coloms.Per evitar els costos de mà d'obra s’han ideat uns dispensadors automàtics que distribueixen el producte. D'aquesta manera, la màquina conté un dipòsit on hi caben entre 50 i 60 quilos de pinso i un petit motor s'encarrega de distribuir el producte.

A diferència dels sistemes existents de captura de coloms, ja sigui amb xarxa o amb gàbies trampa, el control de la natalitat amb el fàrmac anticonceptiu fa que s’obtingui una reducció progressiva de la població de coloms i aquesta sempre anirà minvant. En canvi amb els sistemes de captura l'únic que s’aconsegueix és una reducció transitòria dels individus, ja que en el moment que deixes de capturar, torna a augmentar la població perquè han quedat més recursos a l'abast dels coloms que no s'ha capturat i es poden reproduir més ràpid i amb millors condicions.

El fàrmac és totalment segur, tant per la salut dels coloms, com també per la d'altres animals, persones o pel medi ambient. Per poder subministrar aquest fàrmac cal una recepta veterinària i una comunicació i autorització prèvia per part de la Generalitat de Catalunya.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus implanti el sistema per controlar les plagues de coloms amb fàrmacs que eviten la proliferació de coloms 



D’aquí a tres mesos s’iniciaran les campanyes comercials nadalenques a la nostra ciutat i Reus com a capital comercial, es convertirà en un dels punt geogràfics comercials més importants de Catalunya. 

Les campanyes de Nadal són les més esperades pels botiguers i empresaris del nostre comerç, que veuen aquestes dates com una oportunitat per recuperar les xifres negatives i els balanços econòmics dels seus establiments. 

No ens vindrà de nou si exposem la dificultat i les reivindicacions que des del nostre comerç, encapçalat per la Unió de Botiguers de Reus i el Tomb de Reus es reclama des de fa anys que es treballi conjuntament amb l'Agència de Promoció de Ciutat - antic Patronat de Turisme - per trobar noves fórmules de gestió en l’adjudicació de l’empresa instal·ladora de l’enllumenat, la renovació dels motius nadalencs o la forma de recaptació econòmica en que es designen els responsables de carrers per recollir el diners dels comerços.

Sense anar molt lluny, hem celebrat alguns Nadals en els que diferents carrers del centre de la ciutat no van tenir decoració lluminosa nadalenca i d’altres van estar a punt que no ser il·luminats. Des del comerç de Reus es va titllar aquesta situació de manca de preocupació aquesta situació.

Més enllà de no posar-se d'acord a l'hora de pagar, els comerciants també es mostren crítics amb el sistema instaurat des dels seus inicis. Aquest obliga al representant del carrer anar botiga per botiga per cobrar l'import de la il·luminació. Això es tradueix en pèrdua de temps, discrepàncies, i en alguna ocasió, a haver de avançar ells mateixos els diners. Però les tasques del representant de carrer no acaben aquí, ja que és ell qui signa el contracte amb l'empresa d'instal·lació i, per tant, és sobre ell que recau la responsabilitat sinó s'ha abonat el preu que marca el contracte.

Ja són molts els anys que el comerç de Reus demana un canvi en la forma d'operar que no arriba i que no passa de les promeses. Les seves demandes se centren en el fet de trobar una fórmula de col·laboració en la qual sigui l'Agència de Promoció de Ciutat la principal encarregada de controlar que els cobraments estiguin al dia.

Els comerciants i botiguers de Reus fan un gran esforç per mantenir els seus negocis que aporten un valor afegit a la nostra ciutat i que són un motor econòmic vital per a Reus. És per aquests motius que es mereixen facilitats en una de les campanyes més importants de l’any.

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus acordi amb la Unió de Botiguers de Reus, el tomb de Reus i els agents comerciants de la ciutat el nou model de cobrament i gestió on es convoqui mitjançant licitació pública amb procediment obert i amb varis criteris per a la seva adjudicació d’un contracte de subministrament en règim d’arrendament de l’enllumenat per a les Festes de Nadal.


El passat mes de febrer la Unió de botiguers de Reus va presentar públicament el projecte Targeta Ciutat amb l’objectiu d’impulsar la fidelització dels clients que compren a la ciutat i captar nous compradors, mitjançant un sistema de promoció conjunta de tot el comerç de la capital del Baix Camp.

La iniciativa de la targeta ciutat va veure la llum verda gràcies a una esmena als pressupostos municipals de l’Ajuntament de Reus per a l’exercici 2015 que va presentar la nostra formació, i que la varem defensar com a una iniciativa positiva pel comerç de la ciutat i per a la dinamització de l’economia reusenca.

Ha transcorregut més de 6 mesos i el projecte encara està bloquejat perquè el consistori i la Unió de botiguers no han signat el conveni per impulsar de manera definitiva  la iniciativa.

La Unió de Botiguers ha fet molts esforços perquè aquest projecte fos una realitat i actualment veu com la seva iniciativa comercial es troba en una via morta perquè el consistori reusenc no ha complert els compromisos amb els que va arribar amb la pròpia Unió de Botiguers, però també amb tota la ciutat atès que la partida econòmica que donava viabilitat a la targeta ciutat fou aprovada en sessió plenària.

És per aquest motiu que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus signi amb la màxima celeritat el conveni amb la Unió de Botiguers que permetrà l’execució del projecte de la Targeta Ciutat.


 

En poques setmanes s’iniciaran les campanyes comercials nadalenques a la nostra ciutat i Reus com a capital comercial, es convertirà en un dels punt geogràfics comercials més importants de Catalunya. 

Les campanyes de Nadal són les més esperades pels botiguers i empresaris del nostre comerç, que veuen aquestes dates com una oportunitat per recuperar les xifres negatives i els balanços econòmics dels seus establiments. 

No ens vindrà de nou si exposem la dificultat i les reivindicacions que des del nostre comerç, encapçalat per la Unió de Botiguers de Reus, es reclama des de fa anys que es treballi conjuntament amb l'Agència de Promoció de Ciutat - antic Patronat de Turisme - per trobar noves fórmules de gestió en l’adjudicació de l’empresa instal·ladora de l’enllumenat, la renovació dels motius nadalencs o la forma de recaptació econòmica en que es designen els responsables de carrers per recollir el diners dels comerços.

Sense anar molt lluny, l’any passat diferents carrers del centre de la ciutat no van tenir decoració lluminosa nadalenca i d’altres van estar a punt que no ser il·luminats. La resolució de les llums al carrer Llovera no es va fer extensible als altres punts del centre de la ciutat. Raval de Santa Anna no van tenir llums de Nadal i del carrer Ample o Sant Joan penjaven un fils de llums impropis i poc dignes. Des del comerç de Reus es va titllar de manca de preocupació aquesta situació.

Més enllà de no posar-se d'acord a l'hora de pagar, els comerciants també es mostren crítics amb el sistema instaurat des dels seus inicis. Aquest obliga al representant del carrer anar botiga per botiga per cobrar l'import de la il·luminació. Això es tradueix en pèrdua de temps, discrepàncies, i en alguna ocasió, a haver de avançar ells mateixos els diners. Però les tasques del representant de carrer no acaben aquí, ja que és ell qui signa el contracte amb l'empresa d'instal·lació i, per tant, és sobre ell que recau la responsabilitat sinó s'ha abonat el preu que marca el contracte.

Ja són molts els anys que el comerç de Reus demana un canvi en la forma d'operar que no arriba i que no passa de les promeses. Les seves demandes se centren en el fet de trobar una fórmula de col·laboració en la qual sigui l'Agència de Promoció de Ciutat la principal encarregada de controlar que els cobraments estiguin al dia. En cas que això no passi de les promeses, la situació anirà a pitjor i cada any hi haurà menys motius nadalencs i menys lluïts.  

L'altre requeriment que s’hauria de complir per part del consistori és que destini una partida pressupostària fixa cada any a la instal·lació de les llums ja que es tracta d'una campanya més de promoció, de la qual surt beneficiada la imatge de tota la ciutat.

Segons ha pogut el nostre grup municipal el pressupost per l’enllumenat de Nadal és d’uns 40.000 euros. D’aquesta partida l’Ajuntament de Reus només cobreix un 20% de l’import total, mentre que el 80% del cost del lloguer i instal·lació dels motius decoratius l’assumeixen els botiguers.

Sorprenentment, tot i que el botiguers es fan càrrec del 80 % de l’import total del carrers enllumenats no són ells qui poden decidir el catàleg de l’enllumenat, ja que és l’Ajuntament que decideix de forma unilateral i sense consultar-ho amb els botiguers quins són els millors motius per a cada carrer.  

Els comerciants i botiguers de Reus fan un gran esforç per mantenir els seus negocis que aporten un valor afegit a la nostra ciutat i que són un motor econòmic vital per a Reus. És per aquests motius que es mereixen facilitats en una de les campanyes més importants de l’any.

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus acordi amb la Unió de Botiguers de Reus i els agents comerciants de la ciutat el nou model de cobrament i gestió on es convoqui mitjançant licitació pública amb procediment obert i amb varis criteris per a la seva adjudicació d’un contracte de subministrament en règim d’arrendament de l’enllumenat per a les Festes de Nadal.



La problemàtica amb l’enllumenat de Nadal s’ha fet pal·les en el darrers anys a la nostra ciutat. Carrers del centre de Reus com Raval Santa Anna, Carrer Ample, Carrer Sant Joan o Carrer Llovera, entre altres, han patit l’empobriment i la manca total de la il·luminació de Nadal.

Les festes de Nadal no només són dels comerciants del tomb de ravals si no també de tots els ciutadans de Reus que veuen les dates nadalenques com moments de joia, il·lusió i prosperitat.

Des de l’Ajuntament de Reus s’haurien d’engegar programes i/o iniciatives per tal d’aconseguir un enllumenat nadalenc únic, associat als seus atributs de ciutat innovadora, creativa i vinculada al disseny, alhora que pretén fomentar un esperit nadalenc proper i del gust dels seus ciutadans i ciutadanes.

La idea de convocar un Concurs d’Idees per a l’enllumenat de Nadal 2014 o 2015, seria una bona iniciativa per dinamitzar altres zones i eixos comercials de Reus. A aquest concurs es podrien presentar estudiants i professionals, novells i experimentats, del camp del disseny i de les indústries creatives, per a fer arribar les seves propostes d’enllumenat nadalenc en els trams designats de les vies de Reus.

Es tracta de trobar una decoració de Nadal per als carrers de Reus a l’alçada de la seva ciutadania i valorada estètica. Aquesta ornamentació ha de fomentar l’esperit nadalenc, tenint en compte components de tradició i innovació i alhora ser tècnicament sostenible i segura.

Com a ciutat internacionalment associada a la innovació, creativitat i disseny, Reus ha de plasmar aquests atributs en les propostes que guarniran la ciutat per Nadal, demostrant una vegada més la seva força creativa i innovadora.

El Concurs hauria de tenir uns objectius molt clars com són fomentar un enllumenat nadalenc proper i identificat amb la ciutat de Reus, aconseguir una decoració nadalenca atractiva i alineada amb els atributs de la ciutat, fomentar els sectors professionals del camp del disseny i les indústries creatives, dinamitzar el comerç situat en aquests dos carrers de ciutat i incorporar un nou element d’innovació i atractiu a la propera campanya nadalenca.

L’objecte final és que els ciutadans i els botiguers puguin fer una selecció entre les diferents propostes presentades que serien les escollides per a las següent campanya nadalenca.

El concurs hauria de comptar amb un jurat que s’ajustés a les normes especials aplicables als concursos de projectes regulats als articles 184 a 188 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic; així com una bases puntuables segons els criteris de descripció del projecte, especificacions tècniques, valoracions econòmiques i límits pressupostaris i/o representacions gràfiques, entre altres.

El procediment podria ser tramitat per part de l’Ajuntament de Reus d’acord amb les estipulacions d’aquestes bases, en el marc de la seva missió d’execució de les polítiques municipals de promoció econòmica per al suport a la iniciativa emprenedora, el creixement empresarial i l’ocupació.

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que l’Ajuntament de Reus estudiï la possibilitat de convocar un concurs públic i redacti les bases per al concurs d’idees per a l’enllumenat de Nadal 2015.



Diversos Ajuntament de Catalunya estan implantant “app's” per a telèfons intel·ligents que permet pagar l'aparcament a les zones blava i pàrquing municipals des del propi dispositiu. L'aplicació acostuma a ser gratuïta i està disponible per a sistemes iOS i Android.

Es tracta d'oferir un sistema pioner als nostres ciutadans i als visitants que ofereix més comoditat en el pagament de l’estacionament dels vehicles. A més aquests sistemes permeten pagar exactament pel temps que s'hagi aparcat, sense necessitat de preveure els minuts que tindrà el vehicle estacionat ni de recarregar amb monedes o amb targeta de crèdit al parquímetre, i també estalvia cues. En definitiva és més àgil, més ràpid, més còmode i suposa un estalvi per al ciutadà.

Aquest tipus d'aplicacions funcionen amb un sistema de geolocalització que detecta on s'aparca, s'informa a l'usuari del tipus de tarifa que s'aplica en aquesta zona i mostra un mapa amb el lloc de l'aparcament perquè el propietari del vehicle sàpiga on l'ha estacionat.

El cobrament es podria fer en el compte corrent de l'usuari, que podria controlar en cada moment quant de temps porta el seu cotxe aparcat i el cost acumulat, i, quan l'estacionament té un límit de temps.

En definitiva és una aplicabilitat del mòbil en el "benestar del ciutadà" i s’emmarca en l'aposta per un model de ciutat intel·ligent – SMART CITY – en la que Reus hauria d’apostar.

Pels motius anteriorment exposats el grup municipal Ara Reus fa el següent prec;   

1.- Que l’Ajuntament de Reus encarregui el desenvolupament d’una app que permeti pagar l’aparcament de zona blava i pàrquings municipals de la ciutat de Reus.


 

El curs passat un total de 1.210 alumnes de 30 escoles de la ciutat van participar del programa “Cap nen sense saber nedar” impulsat per la regidoria d'Esports de l’Ajuntament de Reus i coordinat per la societat municipal Reus Esport i Lleure SA.

El programa va adreçat als alumnes de 2n de primària de les escoles públiques, concertades i privades de la ciutat, a més de les escoles d’educació. El programa, que aquest curs ha celebrat de 28 edició, té com a objectiu que tots els nens i nenes de la ciutat adquireixin les habilitats aquàtiques bàsiques de la natació. L'activitat va iniciar-se el novembre i finalitza aquest mes de maig.

Des de la regidora d'Esports sempre s’ha destacat de la importància d’aquest programa.

Tenint en compte que ens hem adreçat al Regidor d’esports preguntant sobre el programa “Cap nen sense saber nedar” i no havent rebut resposta al respecte, el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Té previst la Regidoria d’Esports iniciar el programa “Cap nen sense saber nedar”?

2.- En cas afirmatiu, quan té previst la Regidoria d’esports iniciar el programa “Cap nen sense saber nedar”?

 

L'activitat física és essencial per a la salut de totes les persones, però sobretot en la etapa de la tercera edat. L'exercici practicat de forma habitual pot ajudar emocionalment als ancians de salut delicada sense causar-los dolor. Aquests resultats se sumen a l'evidència que l'activitat pot oferir beneficis més enllà del benestar físic.

L'envelliment definit com el conjunt de modificacions que el factor temps produeix en l'ésser viu, és un cicle més de la vida de l'ésser humà i com a tal, sempre arriba. La seva arribada condueix a una sèrie de pèrdues en les capacitats funcionals que, no només es veuran incrementades amb la falta d'activitat física, sinó que aquesta (la inactivitat) opera de la mateixa manera que l'envelliment.

Hi ha alguns factors de risc per patir malalties amb l'edat i la inactivitat: alimentació excessiva, hipertensió, tabaquisme i alcoholisme, sedentarisme, osteoporosi, obesitat, estrès, soledat.

Entre els factors que retarden l'envelliment estan: el somni adequat, activitat física continuada, bona alimentació i la participació social.

Des d’Ara Reus, una de les propostes que varem presentar en campanya electoral i que va rebre més resposta ciutadana va ser la implantació de la Targeta Esport Gran.

L’objectiu d’aquesta targeta és fomentar l’esport i la participació social entre les persones de la tercera edat tot creant línies de subvenció entre l’ajuntament i els clubs esportius de la ciutat, perquè en els horaris de menys afluència de públic els clubs puguin captar un major nombre d’usuaris i socis que a la vegada obtindran un descompte per la pràctica de l’esport.

El foment de la pràctica d'esport en les persones grans és essencial per disminuir els efectes de l'envelliment, i salvaguardar la capacitat per moure d'aquestes persones, ja que un dels factors característics de la vellesa és, precisament, la disminució de l'activitat física.

Els beneficis que pot aportar l'esport als més grans, també redunden en avantatges per a la societat, perquè contribueixen a reduir significativament els costos en sanitat i en cures assistencials.

Gràcies a la realització d'exercici durant la tercera edat podem obtenir molts beneficis en una àmplia varietat d'àrees del cos, així podem comentar:

  • Augmenta la sensació de benestar general.
  • Controla el pes del cos.
  • Rebaixa el greix corporal.
  • Redueix el risc de poder desenvolupar diverses patologies com: alteracions cardíaques, hipertensió.
  • Disminueix l'estrès i l'insomni.
  • Millora la salut física i psicològica de forma general.
  • Enforteix el concepte d'autoestima, i de la imatge corporal.
  • Ajudar a controlar el nivell de lípids, sucre en sang, etcètera.

És bo saber que gran part d'aquests efectes beneficiosos s'aconsegueix amb una pràctica regular d'exercici físic, tornant a l'estat anterior quan es deixa de realitzar-los.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus iniciï un estudi per la implantació de la Targeta Esport Gran mitjançant la Comissió de Persones en la que pugui participar tot els grups municipals i tècnics corresponents que permeti la creació d’aquesta targeta amb la col·laboració dels Clubs i Entitats Esportives de la ciutat. 



 

El metge  i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera va aconseguir reunir al llarg de la seva vida una extraordinària col·lecció de materials arqueològics, procedents de nombrosos jaciments – explorats i excavats per ell mateix – situats a les comarques pròximes a la seva ciutat natal. Quan es va inaugurar l’actual Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca el 17 d’abril de 1984 es va fer realitat un dels projectes més llargament desitjats de la política reusenca del segle XX.

El Museu d’Arqueologia conserva i exposa una col·lecció importantíssima de materials paleontològics i arqueològics representatius de totes les cultures prehistòriques, protohistòriques, antigues i d’èpoques medieval i moderna, a través de les quals es pot explicar la vida quotidiana dels nostres avantpassats, a partir de troballes realitzades principalment al Baix Camp, al Priorat, Riera d’Ebre i a la Conca de Barberà.

Reus també disposa del Museu d’Art i Història de Reus, inaugurat l’any 1934 a la casa Prim Rull. El seu fons d’Art és ampli i divers on ens trobem peces d’art religiós com són els antics retaules medievals, renaixentistes i barrocs, libres amb miniatures de gran valor i la col·lecció d’oficis lligats a l’economia pre-industrial i d’aspectes lligats a la vida quotidiana del passat, paraments de la llar, peces lligades a l’ofici, a la tècnica  i al vestuari. El conjunt d’aquestes peces ens permeten explicar períodes històrics en els que la nostra ciutat va esdevenir la segona ciutat ciutat de Catalunya.

El Conjunt de totes les col·leccions dels nostres Museus conformen un dels fons més importants de Catalunya i la seva tasca de conservació és important i complexa. Aquest patrimoni que durant prop de 80 anys Reus ha estat capaç de preservar ara som nosaltres els que tenim la obligació de promoure-ho i traspassar-ho a generacions futures.

Creiem que hi ha aspectes a millorar en la promoció de la cultura de la nostra ciutat on el Museus  podrien jugar un paper clau com espais on s’expliqués el passat  durant el qual Reus esdevé la segona ciutat més important de Catalunya.

Tenim història que difondre com per exemple el comerç de l’Aiguardent del segle XVIII, la capitalitat de Reus com a centre comercial, la indústria tèxtil, la formació d’una burgesia moderna que va ser clau per a la consolidació del modernisme com a marca reusenca... D’aquesta forma tots aquells que ens visitessin podrien tenir una visió més ajustada i profunda de la nostra ciutat, i fer-ho més dinàmica i didàctic pel públic amb visites guiades, teatralitzades, les nits dels museus, talles mòbils per escoles...

A més, el departament de Cultura va rebre una gran retallada pressupostaria i des d’Ara Reus creiem que aquesta davallada d’injecció econòmica en els museus va en detriment de la nostra cultura, de la nostra història i  en definitiva de la nostra ciutat.

En aquest sentit creiem que podríem crear una iniciativa ciutadana en la que els Reusencs poguessin apadrinar peces dels Museus amb un valor simbòlic que podria ser en concepte del cost la llum que consumeix la bombeta o pel manteniment de les mateixes peces.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Obrir de forma regular tots els museus de Reus amb l’objectiu potenciar la nostra cultura als ciutadans de Reus i als visitant i turistes de la nostra ciutat..

2.- Crear i difondre iniciatives com l’apadrinament de peces dels Museus que tinguin com a finalitat l’aportació econòmica pel manteniment dels Museus.

3.- Crear i difondre iniciatives amb l’objectiu de dinamitzar els Museus de Reus.




 

El nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus estàubicat el seu accés principal a lavinguda Doctor Josep Laporte. Al final de lavinguda i sortint de la rotonda sobren dos vials. El primer, per als vehicles i turismes que circulen direccióa lAvinguda de la Universitat i un segon, que dóna accés a la porta principal del centre Hospitalari. Aquest darrer estàhabilitat per ús exclusiu d'autobusos i taxis; per un altre banda existeix una zona de càrrega i descàrrega l'avinguda de la Universitat amb una estada màxima de 20 minuts per a ambulàncies i transport sanitari.

És justament davant la porta de l’Hospital Sant Joan de Reus que els taxis han de compartir el mateix espai del vial habilitat pels taxis amb les ambulàncies, donat que en una majoria de casos aquestes opten per realitzar la càrrega o descàrrega de pacients, provocant en ocasions col·lapses puntuals que al final, perjudiquen als clients i usuaris dels mateixos transports que es dirigeixen a l'hospital per fer-se alguna prova mèdica o realitzar alguna visita.

Aquesta situacióve donada principalment perquèla zona habilitada per les ambulàncies a l'entrada de l'hospital a l'avinguda de la Universitat, obliga als pacients a travessar pràcticament tot el passadís central de l'hospital, degut a que la majoria de consultes o serveis de rehabilitacióes troben a l'altre extrem del mateix.

El nostre grup municipal ha rebut diverses queixes i suggeriments dels conductors dels taxis i les ambulàncies per tal de poder habilitar dos espais independents a l'entrada de l'avinguda Josep Laporte, que evitarien generar col·lapses i millorarien la circulaciódel vial, facilitant l’accés dels usuaris de l’hospital.   

Després d’haver analitzat aquesta situacióhem arribat a la conclusióque les ambulàncies que circulen per aquest vial no són considerats casos d’urgències, més aviat és pel transport d’usuaris. I els taxis són els vehicles que, tot i ser tambéun servei de transport d’usuaris, necessiten l'espai físic i exclusiu que existeix actualment, el qual permet recollir als seus clients sense cap tipus de impediment.

Per tots aquest motius el grup municipal Ara Reus proposa adoptar el següent acord:

1.- Que lAjuntament de Reus pugui iniciar un estudi daccessibilitat i mobilitat de lHospital Universitari Sant Joan de Reus alavinguda Doctor Josep Laporte amb la finalitat d'habilitar en un termini raonable de temps, una zona exclusiva de càrrega, descàrrega i estacionament  per a les ambulàncies.



En el darrers mesos han augmentat el nombre de denúncies i queixes de diferents ciutadans sobre l’increment de clans familiars que fan guàrdia a la porta de les deixalleries de Reus a l'espera que arribin els usuaris per dipositar els seus electrodomèstics en desús, aparells electrònics, equips informàtics, diversos estris metàl·lics, alguns mobles...  L'objectiu és evitar que tot aquest material acabi entrant a les instal·lacions municipals i que aquests clans puguin comercialitzar-los en altres mercats.

El pitjor del cas és que aquesta 'invitació' a que els donin els electrodomèstics i/o altres utensilis no sempre es porta a terme des una forma pacífica, sinó que les intimidacions, insults i amenaces estarien a l'ordre del dia.

Aquestes famílies fan guàrdia des de bon matí i arriben a bloquejar les entrades de les deixalleries amb les furgonetes on van dipositant la mercaderia que saquegen dels cotxes dels usuaris. 

Encara que en les deixalleries municipals es poden dipositar diferents tipus de residus, aquests clans familiars es fixen majoritàriament en televisors, microones, neveres o qualsevol electrodomèstic, a més d'objectes metàl·lics.

Des d’Ara Reus ens hem reunit amb les diverses parts afectades, i fins i tot s’han detectat algunes intimidacions als treballadors de les deixalleries mòbils que s’ubiquen a la ciutat. Aquestes males pràctiques, segons hem pogut saber, no només provenen de famílies de Reus, si no també d’altres famílies provinents d’altres localitats.

Tenint en compte que el usuaris de les deixalleries fixes i/o mòbils, així com els treballadors de les mateixes no han de patir ni rebre cap mena d’intimidació o amenaça, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus adopti les mesures necessàries en matèria de seguretat amb la finalitat d’eradicar els casos d’amenaces o intimidacions en les deixalleries de la nostra ciutat.



En els darrers dies hem vist com s'han incrementat els controls de velocitat que la guàrdia urbana de Reus a la nostra ciutat, sobretot en els accessos a la ciutat.

La sensació de control i d’afany recaptatori que han tingut els veïns i usuaris de les vies d’accés a la ciutat és tant que fins i tot, Alcaldes dels pobles veïns s’han manifestat en contra de l’excessiva presència de radars mòbils a les vies del nostre municipi.

Tot i que des d’Ara Reus som coneixedors que bona part dels controls es fan com a mesura de prevenció i tenint en compte que defensem la conducció responsable,  el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Quants controls de velocitat s’han dut a terme en el nostre municipi durant el 2014?

2.- Comparació d’aquests controls de velocitat amb els exercicis anteriors 2013 - 2012?

3.- Quantes sancions s’han emès per infraccions de velocitat durant el 2014?

4.- Comparació de les sancions emeses per infraccions de velocitat dels exercicis anteriors 2013 - 2012?


La Unió Europea ha iniciat el projecte ZeEUS, un projecte que s’emmarca dintre 7è Programa Marc de la Comissió Europea que agrupa totes les iniciatives comunitàries relatives a la investigació sota un mateix sostre i persegueix demostrar la viabilitat econòmica, ambiental i social dels autobusos elèctrics urbans en 8 ciutats europees.

Des d’Ara Reus ens hem posat en contacte amb Brussel·les per informar-nos del projecte i com la nostra ciutat en podria treure profit d’aquest programa subvencionat.

El projecte ZeEUS (Zero Emission Urban Bus System) compta amb la participació de 40 socis europeus, un pressupost de 22,2 milions d'euros i 3 anys i mig de durada.

Fa poques setmanes que s'ha incorporat al servei de bus de TMB de Barcelona el primer dels dos autobusos elèctrics d'última generació i2e, d'Irizar, que faran proves de llarga durada en el marc del projecte europeu ZeUS de promoció del transport elèctric urbà, finançat per la Unió Europea.

L'i2e és un autobús estàndard, de 12 metres de longitud, fabricat per l'empresa Irizar al País Basc i amb capacitat per a 76 passatgers. Es tracta d'un dels primers autobusos 100% elèctrics de fabricació europea. Està propulsat per un motor de 230 kw alimentat per bateries de sodi-níquel que, junt amb els ultracondensadors, li donen una autonomia d'entre 200 i 250 quilòmetres, segons les condicions d'operació. Les bateries es carreguen durant la nit a la cotxera del Triangle, i a més poden emmagatzemar l'energia recuperada de les frenades durant la circulació.

El cotxe incorpora totes les prestacions habituals d'accessibilitat i confort, així com algunes innovacions, com ara la ubicació i delimitació dels dos espais per a cadires de rodes, els climatitzadors diferenciats per al passatge i el conductor, i les càmeres de supervisió de maniobra de retrocés i de les portes de sortida.

Tot i que la designació de les ciutats ja està tancada, resta oberta la convocatòria per a ciutats que estiguin interessades en monitoritzar i realitzar el seguiment de la rendibilitat d’aquests autobusos elèctrics, híbrids i/o de bateries. Aquestes trobades es convocaran cada 6 mesos i els assistents participaran de fòrums de discussió que serviran per desenvolupar i contribuir en el full de ruta d’aquests autobusos elèctrics.

Tenint en compte que Reus és una ciutat que hauria d’apostar en un període curt – mig en la integració progressiva de vehicles elèctrics a la seva flota de autobusos urbans, Ara Reus fa el següent prec:   

 

1.- Que l’Ajuntament de Reus es presenti la sol·licitud per la monitorització i el seguiment del programa ZeEUS (Zero Emission Urban Bus System)


L’Ajuntament de Reus, a través de la societat municipal Gestió Urbanística Pública (GUPSA), ha convocat fins a tres ocasions el concurs per adjudicar l’explotació de l’espai de restauració del Gaudí Centre.

En cap dels tres concursos s’hi ha presentat cap oferta per l’explotació del mateix i des del passat mes de juny, ni el nostre representant en el Consell d’Administració, ni com a grup municipal; hem tingut cap més noticia del procés que s’està duent a terme. S’ha de recordar que el primer concurs es demanaven 72.000 euros de lloguer i 120.000 de fiança; en el segon, 59.000 € de lloguer i 59.000 € de fiança; i en el tercer 36.000 euros de lloguer i 36.000 € de fiança.

Una vegada més, hem comprovat com aquest govern no ha sabut fixar el preu de mercat, ni les condicions ideals que permetessin l’adjudicació d’un dels punts de restauració ubicats en l’epicentre de la ciutat i que pot oferir una major oferta de restauració a la zona centre de Reus.

Tenint en compte que no hem rebut cap més informació sobre aquest assumpte, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- En quin estat es troba el procés d’adjudicació per l’explotació de l’espai de restauració del Gaudí Centre?

2.- S’han mantingut reunions amb empreses i/o autònoms que estiguin interessats en iniciar l’activitat empresarial del restaurant?


Els problemes d’endeutament entre la Generalitat i l’Ajuntament de Reus han estat constants durant tota la legislatura i l’Alcalde de Reus, Sr. Carles Pellicer, ha explicat en diverses ocasions  el greus problemes de liquiditat que pateix el nostre consistori.

Cal recordar que l’any passat els pagament es van endarrerir moltíssim i van provocar algunes situacions de tensió de tresoreria que es van haver de suportar directament des del consistori. Aleshores es va arribar al compromís d’analitzar quins havien de ser el mecanismes a implantar perquè no es tornin a acumular quantitats que acabin ofegant la tresoreria de l'Ajuntament de Reus, així com d'altres administracions locals catalanes.

Atès el desconeixement per la manca d’informació de la situació actual per part del nostre partit el Grup Municipal Ara Reus formula les següents preguntes:

1.- Quina és la quantia total que té endeutada la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Reus?

2.- En cas que existeixi un endeutament, per quins conceptes? 


 

Al llarg de la història les ciutats han dut a terme accions de millores que les han fet més resilient en l’àmbit urbà, tant després d’episodis climatològics intensos, com arran d’insuficiències tecnològiques i dels serveis.

El terme resiliència es refereix a la capacitat d'un material per tornar al seu estat inicial després d'un impacte. Què té a veure això amb la resistència urbana? Doncs, la resiliència urbana és la capacitat d'una ciutat exposada a una amenaça per resistir, absorbir, adaptar-se i recuperar-se dels seus efectes de manera oportuna i eficient, el que inclou la preservació i restauració de les seves estructures i funcions bàsiques. Aquesta resiliència està vinculada als conceptes dinàmics de desenvolupament i de creixement urbà.

La resiliència urbana no és una tècnica de gestió d'emergències, és alguna cosa més. És més aviat una invitació a tenir una nova mirada sobre el desenvolupament de la ciutat. Atès que els éssers humans exhibim una observable tendència a desenvolupar-nos en la direcció de les imatges positives del futur que anticipem, la resiliència és un vector positiu d'avanç social. Té per tant un valor com a guia de l'estratègia de creixement urbà. En els propers anys veurem com el concepte de resiliència substitueix progressivament al concepte de sostenibilitat.

Una ciutat resilient no és només una ciutat que es protegeix per fer front a les situacions crítiques i impactes que espera rebre, ja sigui perquè els ha patit en el passat o perquè preveu que impactin en el futur, és una ciutat amb capacitat de planificar i gestionar de manera eficient els seus serveis i recursos. La gestió dels serveis urbans comporta una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en el procés. Es tracta de treballar per construir les eines i les estructures organitzatives necessàries que permetin abordar la gestió de la ciutat de la manera transversal i intersectorial que la cada vegada més complexa realitat urbana requereix

Un exemple representatiu de projecte implementat a la ciutat desenvolupat en el context de resiliència és el que ha derivat en un nou model de gestió dels túnels urbans de Barcelona. Aquest nou model agrupa els diferents contractes de manteniment, abans dispersos i dependents d’àrees i equips diferents, en un de sol que integra tots els túnels urbans (exceptuant els de rondes),i permet fer-ne una gestió molt més eficaç i segura.

Els objectius de les ciutat resilients són augmentar la comprensió i fomentar el compromís dels governs locals i nacionals perquè la reducció de riscos i la resiliència als desastres naturals o que estiguin produïts per l’efecte humà a la via urbana, siguin una prioritat de les seves polítiques.

Els deu aspectes bàsics pel desenvolupament de les ciutats resilients són:

  1. Marc institucional y administratiu
  2. Finançament i recursos
  3. Avaluació de riscos multi - amenaça
  4. Protecció, millora i resiliència de les infraestructures
  5. Protecció de les instal·lacions vitals: Educació i salut
  6. Reglamentació de la construcció i planificació territorial
  7. Capacitació, educació i conscienciació pública
  8. Protecció del medi ambient i enfortiment dels ecosistemes
  9. Preparació, alerta avançada i respostes eficaces
  10. Recuperació y reconstrucció de comunitats

Actualment existeix una xarxa de ciutats resilients entre les quals es troben Barcelona, Tremp, La Garrotxa i Paris, Londres, Singapur, o Chicago, entre altres; s’uneixen a un grup internacional d’avantguarda per preparar-se proactivament per tal d’enfrontar qualsevol repte futur. L’objectiu és actuar per millorar la capacitat de resposta de la ciutat davant impactes per tal de minimitzar-ne els efectes, però sobretot, de manera proactiva per prevenir que s’arribin a produir en tots aquells casos en que sigui possible, treballant, en definitiva, per convertir-nos en una ciutat més resilient que garanteixi la seguretat i la qualitat de vida de tots els ciutadans.

Les ciutats resilients disposen d’una Central d’Operacions que gestiona les incidències detectades en l’espai públic pels ciutadans, la Guàrdia Urbana o altres serveis proactius, que afecten els serveis d’Hàbitat Urbà, i que requereixen una acció i reparació urgent. Funciona els 365 dies a l’any i té com a missió principal actuar amb celeritat davant les incidències i les emergències que es produeixen a la ciutat. La Central rep els avisos dels serveis proactius o de la ciutadania i gestiona els operatius amb equips d’acció immediata que es distribueixen per la ciutat, garantint la ràpida reducció o eliminació dels perills localitzats a l’espai públic de la ciutat, de recollida o neteja, clavegueram, fonts, pavimentació i calçades, infraestructures viàries, senyalització, parcs, jardins i espais verds, elements i estructures urbanes, biodiversitat i obres urbanes.

Amb la nova estratègia de resiliència, Reus interaccionant amb tots els agents de la ciutat com són administració, empreses municipals entitats de servei i la ciutadania podria assumir un nou rol estratègic com a vèrtex de coordinació i comunicació en la gestió de les incidències i situacions crítiques que la ciutat afronta, entre els diferents agents i operadors –públics i privats- que intervenen en la gestió dels serveis urbans.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l'Ajuntament de Reus fomenti la creació d’una entitat o departament determinat dins l’administració municipal per que dirigeixi les accions de coordinació entre tots els departaments i actors involucrats en millorar la resiliència davant les crisis i la minimització de riscos per que aquestes crisis no afectin al normal funcionament de la ciutat.



L’Ajuntament de Reus té a la disposició dels edificis del casc antic i eixamples antics de la ciutat unes subvencions per al foment de les iniciatives privades de rehabilitació d’habitatges que sota el nostre punt de vista s’haurien d’ampliar a tot el marc geogràfic de la ciutat.

Des d’Ara Reus ja varem presentar una moció en aquesta línia el passat 15 de febrer del 2013 i defensem que aquestes subvencions s’haurien de fer efectives tant al nucli antic com a la resta de la ciutat. D’una banda, veiem que les mesures existents per promoure la rehabilitació dels edificis antics no són suficients, donat que al centre hi ha un gran nombre d’edificis en estat de mala conservació, abandonats i fins i tot tapiats.

Per això defensem que s’han de buscar fórmules per que aquests ajuts siguin suficientment atractius per que els propietaris de les edificacions s’impliquin en la rehabilitació de les façanes i de l’interior dels edificis.

Tot i tenint en compte que millorar els edificis amb deficiències del nucli antic és d’especial interès per l’alt nombre d’edificacions antigues concentrades al centre i pel seu alt protagonisme turístic i comercial, creiem que aquest pla de subvencions per la reforma dels edificis antics s’hauria d’ampliar per fases a la resta de la ciutat.

Segons el Pla Local d’Habitatge de Reus la nostra ciutat tindria 4.594 habitatges construïts amb anterioritat a l’any 1922; 5.581 construïts entre els anys 1922 i 1964; 19.090 construïts entre 1965 i 1980; 10.663 entre 1966 i 2000; i 5.670 construïts entre 2001 i 2006.

Els edificis antics haurien de passar les inspeccions determinades a tal efecte per la Generalitat per tal de salvaguardar les condicions mínimes d’habitabilitat. En aquest sentit, segons les dades de 2014, a la província de Tarragona nomes el 3 per cent de les edificacions susceptibles de realitzar la ITE (Inspecció Tècnica d’Edificis) l’havien fet efectiva. Aquesta fallida del pla de ITE ha estat ocasionada per la crisi econòmica, i per la falta de sancions per aquells propietaris que no realitzen la inspecció. Això va ocasionar que a l’agost de 2014 es publiqués un nou decret sobre la inspecció tècnica dels edificis, segons la qual els ajuntaments podran requerir la ITE, malgrat que l’edifici no tingui 45 anys d’antiguitat, quan hi hagi situacions de risc.

Pel que fa a l’administració competent per tramitar i atorgar el certificat d’aptitud, s’estableix que serà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, tret d’aquells supòsits en què l’ens local corresponent, manifesti el seu interès a fer-ho; en aquest cas l’Ajuntament de Reus,  caldrà simplement que amb caràcter previ ho comuniqui a la Generalitat de Catalunya.

Amb la finalitat d’evitar casos de degradació del parc immobiliari, esfondraments perillosos per la seguretat dels ciutadans i per intentar que el parc immobiliari de la ciutat de Reus tinguin les màximes garanties de gaudir d’habitatges amb les condicions adequades, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1- Impulsar i promoure una revisió de l’estat actual de les inspeccions tècniques d’edificis a la ciutat de Reus.

2- Promoure la rehabilitació d’edificis i habitatges edificats fins al 1920.

3- Fer efectiva la concessió d’ajuts al les reformes dels edificis del centre urbà i eixamples antics, i ampliar aquestes subvencions a tot el marc geogràfic de la ciutat.

4- Tancar convenis de col·laboració amb el col·legi d’arquitectes i la cambra de la propietat urbana per coordinar les diferents accions a emprendre. 



Amb la imminent inauguració del nou edifici de la Seguretat Social de la plaça Gandhi els veïns de la zona han detectat algunes necessitats que tindrà el barri en matèria de mobilitat i que des de l’Ajuntament ens podríem avançar i oferir una solució.

Es tracta d’ampliar la línia 20 de l’autobús municipal. En primer lloc, el recorregut que l'autobús urbà faria procedent del Centre i Hospital i en sentit Barri Immaculada, seria entrant a la Plaça Gandhi des de països catalans pel Carrer Antoni de Bofarull, fent la parada davant de l'edifici de la seguretat social, fent la volta a la plaça i tornant a sortir cap a Països Catalans i continuant el recorregut habitual.

La segona ampliació seria el recorregut que l'autobús urbà faria procedent del Barri Immaculada i en sentit Centre i Hospital, entrant des de països catalans al carrer Antoni de Bofarull fins a arribar a la plaça Gandhi, fent la volta a la plaça i abans de deixar-la on faria la seva parada. A continuació tornaria a sortir a Països Catalans i continuaria el seu recorregut habitual.

L’objectiu d’aquest prec també és donar cobertura a unes necessitats de mobilitat i transport públic que el Barri té, atès que no hi ha cap autobús que circuli per aquest carrers. Per Tant, la modificació del recorregut seria mínima, i donaria cobertura al Barri de l'Antic Velòdrom i sobretot al nou edifici de la seguretat social.

És per tots aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:

1.- Que s’estudiï la possibilitat d’ampliar les línia d’autobús municipals 20 perquè arribi fins a la nova seu de la Seguretat Social de Reus ubicada a la plaça Gandhi.


Els problemes d'endeutament i finançament de l'Ajuntament de Reus han Estat constants durant tota la legislatura i l'Alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha intentat donar explicacions en diverses ocasions el greus problemes de liquiditat que pateix el nostre consistori però sota el nostre criteri aquestes explicacions no han estat del tot transparents i massa sovint als regidors de la oposició ens ha mancat informació tant en sessió plenària com amb documentació que hem sol·licitat i no se’ns ha facilitat.

La manca d’informació en els darrers mesos ha fet que es generin molts dubtes de l’estat actual en el que es troben les finances i l’erari municipal.

No és la primera vegada que el nostre grup municipal fa preguntes en aquesta línia, però si bé és cert que en dos mesos finalitzarà la legislatura i que volem estar assabentats de quin és l’estat real dels comptes de l’Ajuntament.    

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:

1.-  Quina és la quantia total que té endeutada la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Reus?

2.- Quin és el deute que té l’Ajuntament de Reus amb els proveïdors i quin és el període mig de pagament?

3.- Quina és la quantia total d’endeutament de té l’Ajuntament de Reus a dia d’avui. 

 

Atès l’important nivell econòmic del pressupost consolidat que gestiona aquest Ajuntament, i en la línia d’assegurar la coherent transparència operativa, el nostre grup municipal entén que es fa imprescindible la realització regular d’auditories, tant de caire genèric, com específiques i de gestió de les finances municipals i de les seves empreses municipals.

Atès que seria necessari, per obvi, comentar les justificacions que suporten aquesta proposta. No obstant això, es poden esmentar aspectes tal com els derivats del propi control de gestió, amb la corresponent aplicació de despeses i disposició d’ingressos, la definició justificada de l’òptim romanent líquid, en funció dels eventuals costos associats que pot comportar, o l’aplicació dels diversos recursos econòmics disponibles als diferents conceptes pressupostaris i contingències excepcionals o imprevistes.

Atès que és igualment important la incidència de l’alt nivell d’endeutament, i la seva previsible evolució, sobre les obligacions fiscals del ciutadà. Això fa que tingui un excepcional pes, entre d’altres accions, la disposició ajustada i acurada de les corresponents línies de crèdit, amb els costos que comporten, i el seguiment i control dels respectius plans d’execució i finançament relacionats amb els objectius definits pels projectes d’inversió, justificant i assegurant la utilització més adequada i racional dels recursos econòmics sobre les respectives realitzacions inversores.

Atès que el nivell d’endeutament d’aquest Ajuntament i de les seves empreses municipals es troba en el límits molt considerables que estableix la Legislació vigent.

Atès que l’Ajuntament de Reus travessa una difícil situació de la seva hisenda municipal, fruit de la gestió dels darrers anys i que aquesta situació ha vingut provocada per algunes operacions de crèdit realitzades des del holding de les empreses municipals.

Atès que aquest endeutament, forjat de manera ininterrompuda dels darrers anys, amb romanents de tresoreria ficticis, sense l’adopció de cap pla de sanejament efectiu, i sense que, per part dels organismes de tutela financera de la Generalitat ni de la Sindicatura de Comptes s’efectués cap advertiment ni es prengués cap mesura per evitar i corregir la seva progressió.

Atès el gran esforç que està fent el conjunt de la ciutadania de Reus suportant una elevada fiscalitat.

Atès que el deute públic representa avui un dels principals problemes de les institucions públiques i afecta quotidianament la vida de la ciutadania i els serveis públics, degut a l’obligatorietat de les institucions de fer front prioritàriament al deute financer, per davant dels serveis públics i el manteniment de les estructures de solidaritat i benestar.

Atès que actualment i en relació a les presumptes irregularitats que estan en l’origen de la major part d’aquest deute, hi ha causes obertes al Jutjat d’Instrucció núm. 1 i 3 de Reus, la resolució de les quals podria demostrar que, no només els interessos sinó també el principal del deute pot tenir també la consideració de deute il·legítim.

Atès que aquest govern sempre ha volgut demostrar una màxima transparència en la seva gestió municipal i de les empreses municipals.


Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- La realització, per una empresa externa, de les oportunes auditories de comptes i de gestió del període 2011-2014, necessàries per proporcionar el degut general coneixement a tots els Grups Municipals, de l’estructura de l’economia municipal i empreses municipals, la seva previsible evolució i els criteris fonamentals de l’operativa aplicada.



Una de les principals queixes actuals dels petits, mitjans i grans empresaris té a veure amb les dificultats que troben les empreses a l'hora d'emplenar els  tràmits burocràtics i aconseguir la llicència d’activitat. En aquest sentit Ara Reus creu convenient que des de l’Ajuntament de Reus s’impulsin i s’agilitzin els tràmits per a l’inici de l’activitat empresarial.

L’Ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i per tant el que més capacitat té d'actuar de manera immediata en el territori, com a entitat pública que es sensibilitza amb la realitat de manera directa, permanent i reconeixent que els ajuntaments no estan aliens a la greu situació social i econòmica.

Més enllà de les competències que les diferents administracions tenen per llei, com una obligació principal per les entitats locals, és important la definició d'una estratègia clara per al foment de l'activitat econòmica, per facilitar la implantació de noves inversions empresarials i la formació i qualificació dels recursos humans del territori, amb l'objectiu central de la creació d'ocupació.

Tot i ser conscients que el nostre municipi disposa de l'ordenança reguladora de les activitats sotmeses a llicència municipal seria convenient deixar parcialment sense efecte la mateixa en alguns casos i permetre així a l'emprenedor, amb la prèvia presentació de la documentació l’obertura del nou comerç i/o negoci.  Posteriorment l'Ajuntament, via inspecció, podria comprovar que els papers i la realitat s'ajusten a la normativa. Més concretament, amb un previ permís d'obres, un cop adequades les instal·lacions d'un negoci, el propietari pugui obrir l'establiment, sense necessitat de la llicència definitiva d'activitats actual. Aquesta mesura no ha de canviar excessivament els requisits que ha de complir una activitat, es tracta d'una mesura d'agilització burocràtica destinada a ajudar els emprenedors.

D’aquesta forma el comerciant podria obrir l'establiment només després d'haver fet saber l'obertura amb documentació. La comunicació s’hauria de tramitar en persona o habilitar la via telemàtica. Després, es faria la visita dels inspectors municipals, que li comprovaran la memòria descriptiva de l'activitat i la certificació tècnica que acredités que l'activitat i les instal·lacions s'adeqüen a la normativa urbanística.

Així l'emprenedor podria obtenir un rendiment del negoci sense haver d'esperar la llicència municipal que en ocasions s’allarga durant molts mesos.

En aquesta línia destaquem que alguns Ajuntaments de Catalunya ja estan actuant d’aquesta forma amb la finalitat d’ajustar-se als objectius marcats per la directiva de serveis europea que pretén simplificar els procediments i apostar per la tramitació electrònica.

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus, amb la finalitat d’agilitzar les tramitacions burocràtiques de noves activitats, permeti obrir nous establiments i/o comerços amb la prèvia presentació de la documentació i que l’emprenedor obtingui una llicencia provisional amb la que podrà desenvolupar la seva activitat empresarial un cop adequades les instal·lacions del nou establiment.



La Guàrdia Urbana de Reus va posar en marxa el passat mes d’octubre les Comissaries Externes de Proximitat (CEP). Cinc nous punts de recollida de denúncies i d’informació per facilitar el contacte de les institucions policials amb la ciutadania.

L’objectiu de les CEP és aproximar la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra a la ciutadania i a la vida diària dels barris i ser punts de referència on la gent, quan se li plantegi un problema o dubte, pugui recórrer a l’assessorament d’un professional de la policia de manera més accessible i ràpida que en una comissaria convencional».

Ara bé, aquestes Comissaries Externes de Proximitat no estan senyalitzades i per tant dificulten la seva localització als ciutadans i vianants que puguin necessitar d’aquest serveis en algun moment. 

Tot i que ens han informat que les plaques de senyalització de les CEP es van encarregar i s’han produït, desconeixem els motius pels quals encara no s’han instal·lat.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que s’instal·lin les plaques de senyalització de les Comissaries Externes de Proximitat en els punts de la ciutat de Reus on s’han instal·lat.


La ciutat de Reus disposa en l’actualitat d’unes 200 parades de bus urbà que posen a disposició del ciutadà un transport públic municipal que ofereix la facilitat en la mobilitat dels nostres veïns.

Algunes parades d’autobús disposen de bancs i marquesines que faciliten l’aixopluc dels usuaris del transport urbà els dies de pluja i vent l’aixopluc o el refugi pels dies que fa molt de sol. En canvi tenim nombroses parades d’autobús que només disposen del punt de parada sense marquesina ni bancs.

Des d’Ara Reus som conscients que hi haurà espais i voreres on físicament és impossible instal·lar-ne. Ara bé, estem segurs que hi ha d’altres on si es poden instal·lar marquesines que oferiran un millor servei als nostres ciutadans i als usuaris del transport urbà.

És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’equip de Govern endegui les actuacions necessàries per tal que, amb la màxima celeritat possible i a les parades on sigui possible, s’instal·lin marquesines a les parades d’autobús de la ciutat de Reus per tal de resguardar als usuaris del transport públic municipal de les inclemències meteorològiques.


El passat 7 de juny de 2013 el grup municipal d’Ara Reus va presentar un prec perquè l’Ajuntament de Reus potenciés els departaments de l’Ajuntament, empreses municipal i/o organismes autònoms per la cercar de qualsevol línia de finançament, fons i/o subvenció europea. 

Som coneixedors que, des de fa temps, IMFE i Redessa són alguns dels organismes i empreses que es dediquen a la recerca de fons europeus i felicitem al seu personal per la tasca que desenvolupen.

També, en aquella sessió plenària se’ns va respondre que s’estava treballant per designar una persona de l’Ajuntament de Reus perquè es dediqués prioritàriament a aquesta labor i que tant aviat com avancessin en aquesta línia ens ho farien saber.

Tenint en compte que no hem rebut cap més informació sobre aquest assumpte, Ara Reus fa les següents preguntes:

1.- Hi ha alguna persona que es dediqui, prioritàriament, a la recerca de fons i subvencions europees?

2.- En cas afirmatiu, quan va iniciar la seva tasca en aquesta àrea?

3.- Quantes subvencions i/o projectes s’han redactat i presentat per captar fons europeu?

4.- Quin ha estat l’import total que s’ha aconseguit mitjançant les línies de fons i subvencions europees?  


 

Página 1 de 4

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies

Si no cambia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us

Acepto